Uns desconeguts profanen l’únic cementiri musulmà de Dinamarca

Desconeguts van profanar dimarts a la nit l'únic cementiri musulmà de Dinamarca, situat a Broendby, a l'oest de la capital. «Estem molt sorpresos, és una cosa molt trista, perquè intentem integrar-nos en la societat danesa», va explicar Bashir Ahmad Nazmi, portaveu de la Fundació per a Cementiris Musulmans Danesos. El cementiri va ser inaugurat a finals del mes de setembre passat. Els profanadors van col·locar diversos caps de porc al cementiri musulmà i van arrencar les marques que assenyalaven l'emplaçament de les futures tombes.

EFE, “Diari de Girona”

Profanacions a Figueiro (Baix Minyo, Galícia). Bretolades o rituals satànics?

Creus de làpides tirades, ciris i cendres sobre una d'elles, gallines decapitades, un cap de corder sobre la imatge pètria de Sant Campio i símbols com els tres "6" i la "X" del diable, han marcat el territori de rituals satànics al santuari de Sant Campio, en Figueiró (Tominyo) així com al cementeri parroquial i en muntanyes pròxims, on han aparegut animals sacrificats.Els veïns del lloc preferixen no pronunciar-se, quedar en l'anonimat, reposar els desperfectes i seguir amb la seua vida de sempre. El rector, rector del santuari i canonge, José Luis Portela Trigo, dóna a conèixer aquests fets perquè considera que "estan aflorant sectes satàniques i alguna ramificació pot realitzar aquests actes en Figueiró perquè l'entorn del santuari és un lloc propici".Atribuïx l'actitud del veïnat a què "preferixen callar perquè els resulta dolorós que profanen les sepultures dels seus sers volguts. Si s'identifiquen, se sap que és una acció directa sobre la família del mort".Descriu el "silenci i mutisme absolut" que van seguir als fets ocorreguts en els primers dies d'aquest mes, quan "les creus de les sepultures en terra van aparèixer tirades pel sòl". En aqueix escenari també han aparegut "ciris i cendra sobre una de les tombes", lloc que Portela Trigo assenyala com "l'altar on es va oferir el sacrifici al Maligne".

Màgia negra o africana

Dos dies després, el rector va trobar dues gallines decapitades en un lateral exterior del cementeri. Aquests fets seguixen als succeïts en el mes de novembre de l'any anterior, quan van aparèixer igualment tirades les creus de les tombes a terra, el que "llavors vam atribuir al vent", comenta Portela, indicant que la presència de ciris i cendra (fruit de cremar el que s'ha immolat a Satan) revela el significat del que succeïx: un fet de culte satànic, un sacrifici de màgia negra o africana, deduïx el sacerdot, que també és exorcista autoritzat pel Bisbat.
A l'interior del santuari, al costat de l'altar major, pedra socarrada i el deterioració de la rematada de l'estora, són els vestigis d'un altre ritual amb idèntics elements.
Explica que en aquests cerimonials els animals "se sacrificen per a beure la sang, a semblança del sacrifici de la missa on el sacerdot beu la sang de Crist.
Tot sacrifici satànic és una rèplica del cristià per a convertir-lo en burla", censura, citant el que succeïx el passat estiu, quan una feligresa el va informar de l'aparició d'un cap de corder sagnant, cobrint la faç de la imatge de Sant Campio situada a la capella de la Cera.
"Li vaig dir que tirara el cap al contenidor i netejara bé tot el recinte", va resoldre llavors el sacerdot.

Sectes satàniques

Per a Portela, els autors dels rituals "no han de ser necessàriament de la parròquia o de l'entorn".

Tot li fa pensar que es tracta d'una ramificació d'una secta satànica que ha trobat als voltants del santuari un lloc "propici".
Portela va viure fa anys una experiència personal amb la profanació d'una sepultura d'un familiar, en Salcidos. Els autors "es van encruelir amb el cos que van extraure de la tomba i que va aparèixer amb hematomes".
Expressa que "és una cosa horrible viure aqueixos moments, per la qual cosa no és d'estranyar que la gent preferisca oblidar el que ocorre i que fins i tot senta vergonya que se'l relacione amb un fet així". Recorda com fa uns dos anys, també en el mes de novembre "que en ser el de difunts, es presta mes a aquests actes", la Fonte dos Carreiros va aparèixer rodejada de grans ciris.
José Luis Portela Trigo atribuïx el predomini d'aquests rituals que s'ha acrescut en els últims 4 anys a què "la gent necessita creure. Moltes persones s'han allunyat de la nostra Església i busquen un substitut de Déu".
Prova d'això seria el renaixement d'una superstició que a la zona es manifesta amb el pelegrinatge a un pi mans. "Les persones donen 9 voltes al seu voltant durant nou dies i creuen que així es curen", relata el rector.

Eva González, "Faro de Vigo"

Brètols arrestats per suposats rituals satànics en un fossar a Fresnillo, Zacateques (Mèxic

Un típic exemple de la barreja de la por, el conservadorisme i el puritanisme. És el que mostra el següent article. Observar que es pot perseguir a qui malmet un cementiri, però no la pràctica de rituals. És interessant veure la descripció que l’article fa dels joves, típic pamflet contrari a la llibertat de cultes.

"'Ritual satànics' en el panteó de Santa Creu

Després d'un operatiu efectuat per elements de la Direcció de Seguretat Pública al Panteó de la Santa Creu, aquest diumenge al matí es va aconseguir la detenció d'onze individus que realitzaven actes de bruixeria.
El fet es produí en atenció a les múltiples denúncies que s'han rebut a la comandància de la ciutadania que assegura l'existència de subjectes integrants de sectes satàniques.
Sense cap respecte s'introdueixen i causen destrosses tant a les tombes com en els arreglaments florals que el passat dia 2 els fidels van portar als seus difunts.
El Cementiri es troba ubicat al carrer 24 de febrer, de la colònia González Ortega.
Els “dimonis” vestien de negre i portaven samarretes rares; diuen el cabell llarg i entre el grup es trobaven dues dones que portaven piercing (tipus d'arracades) en les celles i altres més portaven pintades les ungles de negre.
Els veïns van sol·licitar la intervenció dels elements de la DSP ja que es veia els joves sospitosos i consumien begudes embriagadores.
Van ser arrestats i traslladats a la corporació on van quedar en mans del jutge Qualificador.
Després de dues hores d'arrest, els joves van explicar que havien anat a visitar un cosí que va morir fa un any i a causa de la seva tristesa van determinar consumir alcohol.
Tot i que es va conèixer les intencions dels joves al panteó la jutge Qualificadora, va cobrar a cada u d'ells una multa de 100 pesos i van sortir en llibertat.
Entre els detinguts es trobaven 4 integrants d'una família, els quals van estar units des del seu arrest i tres menors d'edat que per cert no van entrar a les cel·les".

Marlene Luna, "Imagen"

La Policia atribueix a un detingut a Portugal la presumpta autoria de la profanació de Pereiró (Galícia)

L'home que va dir anomenar-se David Pau Zimerman, d'origen uruguaià, i que el passat mes d'octubre fou detingut per la GNR (Guàrdia Nacional Republicana) a Portugal com a autor de la profanació del cementiri de Vila Praia d'Ancora, és la mateixa persona que va profanar a la matinada del 4 d'octubre diverses sepultures, en terra, nínxols i panteons, al cementiri de Pereiró, segons les conclusions de la investigació dels policies espanyols.
Les seves empremtes decadactilars (dels seus deu dits) així ho demostren després del confrontació realitzat per la Policia Científica de la comissaria de Vigoi la investigació portada a terme per funcionaris de la UDEV que, finalment, han aconseguit conèixer el seu vertader nom: s'anomena Facundo Damián Verdoquio, té 31 anys, és d'origen italoargentí i portava residint a Espanya des de fa diversos anys.
Fonts pròximes a la investigació afigen que mai va tenir domicili fix, ha viatjat per distintes províncies espanyoles i com a mitjà de subsistència, a més del resultat d'alguns robatoris, exercia de "gorreta" o aparcacotxes, sense descartar que ho hagués fet alguna vegada en Vigo.
Encara que aquesta persona, actualment reclosa al mòdul psiquiàtric de la presó de Matosinhos, no va negar la seva autoria d’ambdues profanacions, si va tractar d'enganyar a la Policia, tant portuguesa com espanyola, donant una identitat falsa.
Insistint una vegada i una altra en què les seves accions les havia fet després de rebre "ordres sobrenaturals" intentaria passar per "il·luminat" quan en semblar la realitat és una altra. Les "ordres sobrenaturals" que va dir haver rebut abans de portar a terme les profanacions podrien ser, sens dubte, el resultat de la seva addicció a les drogues, segons la investigació.
Funcionaris de la UDEV del Cos Nacional de Policia en Vigo es van traslladar el mes passat a Portugal para amb la GNR investigar a fons el que ocorre i aconseguir les seves empremtes dactilars. Arran de tot això es va poder aconseguir desemmascarar a què va dir anomenar-se David Pau Zimerman.
Les recerques policials van anar més enllà. Es va contactar amb la Interpol i la base estatal espanyola de dades. Amb l'ajuda del GATI (Gabinet Tècnic d'Identificació), equip policial expert en aquests treballs, es va arribar fins a la vertadera identitat del profanador.
Quan es va saber que es tractava de Verdoqui van saltar els seus antecedents: al juliol del 2005 fou detingut a Madrid per suposada violació a una compatriota i a l'agost del 2006 en La Corunya per un "robatori per estirada". Ara la diligències policials estan a poder del Jutjat d'Instrucció núm. 8 De Vigo i del Tribunal portuguès que porta el cas.

Jaime Corujo, "Faro de Vigo"

Adhesius fluorescents als nínxols morosos de Palafrugell (Baix Empordà)

La idea de l’Ajuntament de Palafrugell de posar adhesius fluorescents als nínxols que no estan al dia en el pagament de les taxes de manteniment és qüestionable, però no sé si dir que és dolenta. Qualsevol es pot fer una associació d’idees amb les grues municipals. Quan la grua s’emporta el cotxe, els funcionaris col·loquen un adhesiu fluorescent d’aquests a terra. Enganxar-ho al nínxol és tota una declaració d’intencions: o pagueu o ens enduem els ossos! Però en realitat els ajuntaments tenen veritables problemes per cobrar aquestes factures de manteniment.
No m’atreveixo a dir que és una idea dolenta, ja que com a mínim és noble i va de cares, si tenim en compte la majoria de consistoris opten per ser més bandarres, discrets i saquejadors que el consistori palafrugellenc: obren els nínxols morosos, prenen els ossos, els aboquen a la fossa comuna i posen de nou el forat a lloguer... clientela no en falta.

Ramon Iglesias, "Diari de Girona"

Nou plànol del cementiri de Montjuïc

El cementiri de Montjuïc va estrenar el dia de Tots Sants un mapa que guia el visitant per les tombes de 81 famosos

El plànol omet el panteó familiar d'un dels morts més coneguts, Santiago Rusiñol

Potser és perquè en una de les seves obres literàries Santiago Rusiñol va escriure una frase que ahir, davant la seva tomba, va ser recitada per l'actriu Rosa Novell: "...el que deia un sol full en un pobre cementiri". Però seria exagerat castigar-lo per això. No obstant, al mapa de 81 personatges il.lustres enterrats al cementiri de Montjuïc, estrenat ahir amb ocasió del dia de Tots Sants, s'omet un dels seus hostes més famosos.

I això precisament en l'any dedicat a Rusiñol, que disposa d'un enorme panteó familiar al carrer de Santa Eulàlia, un dels més concorreguts del cementiri. La tomba sí que està marcada al plànol, però amb un altre nom, el de Lluïsa Denís, poeta i esposa de Rusiñol, però molt menys coneguda que el seu il.lustre marit.

Gairebé davant hi ha el nínxol de l'escriptor Àngel Guimerà, al qual les germanes Montserrat i Maria Teresa, dues de les 96.000 persones que es van acostar ahir als cementiris de Barcelona, acabaven de posar-hi tres margarides. "Anem a veure la tomba d'un amic i sempre que passem per aquí davant veiem la de Guimerà una mica abandonada. L'haurien de cuidar, perquè al teatre encara s'hi poden veure obres seves", deien.

El primer sepultat

Tot just cinc metres més endavant passaven, sense adonar-se'n, per davant d'un altre nínxol emblemàtic de Montjuïc, el de José F. Fonrodona i Vila, "vecino de Matanzas (Ysla de Cuba)". No era un home famós, però va ser el mort que va estrenar el cementiri: "Su cadáver fue el primero que recibió sepultura en este cementerio, el 19 de marzo de 1883", es pot llegir a la làpida.

O sigui que, d'aquí a dos anys l'interminable cementiri de Montjuïc celebrarà 125 anys, i per tant no ha estat mala idea, tot i alguns errors, editar un mapa d'una de les necròpolis més interessants del món. Montjuïc no és, ni serà, com el Père Lachaise, un cementiri meravellós a l'est de París on es troben les tombes de, entre molts altres, Balzac, Maria Callas, Molière, la parella Yves Montand i Simone Signoret, Edith Piaf, Oscar Wilde, Proust i, per descomptat, Jim Morrison, imant que atrau joves i no tan joves al cementiri parisenc.

Montjuïc no té cap tomba tan florida com la del cantant de The Doors, tot i que es mereixerien una menció en el mapa els panteons de les famílies gitanes, sens dubte les que cuiden més bé i obliden menys els seus difunts. Però no, la ruta dels famosos transcorre aquí pels inevitables polítics (Cambó, Companys, Macià, Prat de la Riba, Porcioles); per músics, escriptors, pintors, poetes i altres artistes (Isaac Albéniz, Joan Miró, Frederic Mompou, Apel.les Mestres, Josep Maria de Sagarra, Josep Carner, Montserrat Roig); i alguns esportistes, com el porter Ricardo Zamora i el gimnasta Joaquim Blume, enterrat al costat de la seva dona, Maria Josefa Bonet, que va morir en el mateix accident d'avió que el seu marit.

Alguns descansen en tombes gairebé anònimes, com el pintor Ramon Casas, enterrat sota el nom genèric de família Casas. A altres, en canvi, com a Ildefons Cerdà, li han creat una làpida molt original, que reprodueix una part del seu Eixample. "¿Què és? ¿Un laberint? ¿O lletres?", es preguntaven alguns dels visitants que al matí van col.lapsar amb els seus cotxes els accessos des de la Ronda Litoral.

Algunes tombes són, malgrat l'ajuda del mapa (no estaria malament posar-hi el número de les més il.lustres), molt difícils de trobar, com la de Joan Salvat Papasseit. Aquí, on la guia indica el seu nom, hi ha dues tombes conjuntes, que confonen, sense nom i amb poemes, però són en castellà: "Aquí cae la lluvia / Con un son eterno: / Aquí te combate / El soplo del cierzo, / Del húmedo muro / Tendida en el hueco, / ¡Acaso de frío / Se hielan tus huesos!". ¿Està Gustavo Adolfo Bécquer enterrat a Montjuïc sense que ningú ho sàpiga?

Els devots de l'anarquisme tenen el camí més llarg a recórrer. Des de la part més baixa del cementiri, de la tomba de Buenaventura Durruti i els seus companys de lluita, hi ha una pujada interminable per arribar al punt més alt, al cim de la muntanya, on un nínxol senzill alberga les restes de Salvador Puig Antich. Malgrat el fervor per la pel.lícula, ell no és el Jim Morisson català i només hi ha unes quantes flors fresques i una dedicatòria del poeta valencià Vicent Andrés Estellés: "El poble et va fer seu / va assumir la teva vida / i la teva mort".

Edwin Winkels, “El Periódico”

Entrevista al director de logística del Serveis Funerais de Barcelona

"Al taüt només hi ha matèria orgànica"

Dia dels Difunts. Un dels pocs dies en què vencem l'espant i ens en recordem de la mort. Però Josep Martínez Villanueva fa 26 anys que treballa de funerari. A cinc serveis per dia, s'ha ocupat de més de 40.000 difunts. Va començar com a enterramorts i ha arribat a director de Logística i Contractació dels Serveis Funeraris de Barcelona. Sentint- lo, vénen ganes de caure a les seves mans després de l'últim sospir.

--Professió esgarrifosa la seva.
--Hi vaig entrar per necessitat. Tenia 25 anys, acabava de ser pare i em vaig quedar a l'atur. Em vaig presentar a la Guàrdia Urbana, als Mossos, als forestals, al Metro. Va sortir l'oportunitat de ser operari de cementiris i jo, que vomito per res, no ho vaig dubtar ni un segon.

--Se'n recorda del primer dia?
--Sí. Optàvem a la plaça d'enterramorts uns 150 joves. Ens van citar a les 7.45 hores al cementiri de Montjuïc. La prova consistia a veure si tenies estómac per fer un desnonament, o sigui, treure les restes d'un nínxol per passar-lo a l'ossera general. Van obrir la sepultura i m'hi vaig ficar com qui es fica en un cine. ¡Tenia tantes ganes de treballar!

--Sí que en devia tenir.
--La meva dona diu que aquella nit em vaig llevar somnàmbul, vaig obrir la finestra i vaig dir: "Obro les portes de l'eternitat". Ella no va poder aclucar l'ull en tota la nit.

--No m'estranya.
--Doncs aquells quatre anys van ser una de les èpoques més felices de la meva vida. Tot era senzill. La gent amb qui treballava tenia una cultura limitada, però era molt bona gent.

--I els altres amics? No van fugir del seu costat espantats?
--No. Fins i tot els de l'equip de futbol on jugava --uns cachondos-- em deien el Fosas.

--No ha passat mai por?
--Només vaig sentir respecte una vegada. Una tarda havíem de fer un enterrament en un panteó. S'havia de preparar la sepultura i m'hi vaig haver de quedar a vigilar. Estava sol. De sobte es va enfosquir el cel i va començar a ploure. Queien uns llampecs impressionants. Em vaig ficar a dins i m'hi vaig estar una hora i mitja. Aleshores em va passar pel cap que estava usurpant el descans d'aquelles persones.

--No se'n va moure cap?
--No.

--Vostè ha vist esgarrapades a les caixes o coses així?
--No. Quan obres un nínxol t'adones del que som.

--Què som?
--Matèria orgànica. Això és el que hi ha dins del taüt.

--No som res.
--Jo sóc religiós no practicant. Als 29 anys vaig caure en una llarga malaltia i em vaig passar 92 dies en coma provocat. En un moment donat van dir que m'estava morint, i vaig resar perquè no passés. No per mi, sinó pel meu fill i la meva dona. Me'n vaig sortir. Crec que hi ha alguna cosa que ens protegeix i ens ajuda.

--Tant de bo. Li han fet peticions rares?
--No gaires. Una família em va demanar que vestís el seu difunt amb l'equip reglamentari del Betis.

--Manque pierda... No es queda impactat amb tot el que veu?
--A vegades en surto tocat. Vaig tenir la desgràcia d'atendre el pare del nen mort per una bengala al camp de l'Espanyol. Veure com es culpava per haver portat el seu fill al futbol aquell dia va ser terrible... Però hi ha una imatge que no oblidaré mai.

--La comparteix amb mi?
--Havíem d'enterrar una àvia de ben- eficència a primera hora del matí. No tenia a ningú. Al dipòsit, l'encarregat em va preguntar si me'n volia acomiadar. Li vaig tocar la galta, li vaig dir: "Au, àvia, que t'enterrarem", i li vam fer un petó al front.
¡Aquella àvia em va donar sort!

--Vostè fa això i els altres intentem esborrar la mort del mapa.
--¡Cada vegada més! Jo recordo que el dia que els meus pares em portaven al cementiri de Montjuïc era un dia de festa. Trencàvem la quotidianitat. El bus ens deixava a Can Tunis, pujàvem les escales, el dia semblava més lluminós...

--I va fer tots els papers de l'auca.
--Sí. Després d'enterramorts, vaig passar a distribuïdor, que és qui organitza el servei. El 1987, vaig ser assessor a l'Hospital de la Vall d'Hebron, i després a Sant Pau i el Clínic. Fins que vaig arribar a Sancho de Ávila. Sóc un funerari. I qui és funerari sent l'orgull d'ajudar les persones. Per aquí passa tothom.

--L'adéu és car, però és democràtic.
--El servei mitjà està entre els 2.800 i els 3.000 euros. A partir d'aquí, el que la família vulgui. Fins i tot un diamant amb cabells del difunt.

--Deixi-ho. Li fa por la mort?
--Ja no. I quan em mori, voldria que donessin els meus òrgans, que m'incineressin i escampessin les meves cendres pel cementiri d'Ogassa, a prop de Sant Joan de les Abadesses, mirant al Pirineu.

Núria Navarro, "EL Periódico"

Dia de Tots Sants

Dimecres de panellets, moniatos i castanyes acompanyades de vi bo, per fer-ho baixar tot; nit de Halloween, de carbasses, disfresses, d'ensurts i de dolços.
Un dia de Tots Sants una mica atípic, el clima ja fa uns anys que s'entesta a fer-nos creure que encara som a l'estiu i que ens aniria millor un gelat de castanyes que aplegar-
nos a la vora del foc per torrar-les, com marca la tradició.
Encara recordo els dies de Tots Sants de la meva infantesa. A les set del matí, ben d'hora per tal d'evitar les aglomeracions tradicionals, tocava diana i tota la família, sense excuses ni excepcions, enfilàvem cap al cementiri, on any rere any repetíem el mateix ritual, el mateix recorregut, visitant les tombes dels parents, renovant les flors marcides, fent una neteja a consciència.
Avui en dia encara és una tradició que es manté, però que es va reduint progressivament. Abans la mort formava part de les nostres vides d'una manera molt més present. La gent gran acabava els seus dies a casa, es feia la vetlla al saló, etcètera. Cada vegada més allunyem tant com podem de nosaltres aquesta realitat inevitable, que, tant si ens agrada com no, un dia o altre també ens passarà a nosaltres.
Els humans hem aconseguit crear tot un ritual per honorar i recordar totes les persones que ens han deixat i ho fem, no podia ser de cap altra manera, menjant i bevent, aplegant-nos i fent una festa. Som ben curiosos els humans!
I aquest any a Catalunya, a més a més, van decidir que el dia de Tots Sants era una bona data per celebrar les eleccions al Parlament. Alguns van arribar a qualificar l'elecció d'aquest dia de la darrera maragallada que ens oferia el President.
Avui quan llegiu aquesta finestra oberta ja sabrem a qui li toca assumir el càrrec de president de la Generalitat, ¿o no?, perquè potser amb els resultats definitius a les mans els partits polítics no tenen més remei que arribar a nous pactes per afavorir el Govern de Catalunya els propers quatre anys. Jo des d'aquí només puc desitjar que tots els sants els il.luminin, a veure si aquesta vegada ho fan una mica millor.

M. José Espinosa. "El Periòdic d'Andorra"

200 anys del Cementeri General de València

Beneït solemnement pel seu arquebisbe franciscà, l'alacantí Joaquín Company, el 6 de juny de 1807 obria per primera vegada les seues portes el Cementeri General de València. Era dels primers d'Espanya que havia sigut capaç de superar els tradicionals inconvenients que s'oposaven a la reial i higiènica reforma de Carles III. Contra la secular costum de sepultar els cadàvers dins del perímetre de les ciutats. La seua Reial Ordre de 3 d'abril de 1787 ja l'havia anticipat; però la seua pragmàtica de 26 d'abril de 1804 disposava la seua posada en marxa immediata en establir la comissió encarregada de portar-la a efecte en cada ciutat espanyola. A València, Manuel del Pozo i el corregidor Cayetano d'Urbina, verdader creador del nou cementeri general.

I no és que València estiguera falta de cementeris. Perquè cada església parroquial disposava d'un fossar on enterrar als morts de la seua demarcació així distribuïts: la gent comuna, en aquest fossar; els nobles i acabalats, dins de l'església; i els religiosos, en els seus respectius convents.

Però la Reial Ordre havia prohibit aquests enterraments parroquials; per la qual cosa, seguint recomanacions apuntades per la Facultat De Medicina per a l'emplaçament del nou cementeri general, aqueix mateix any de 1804 va ser adquirit a vora del Camí de Picassent, en la partida del Molí de Tell, un terreny rectangular de 3.200 m2 per a la seua construcció.

El senzill projecte era de rajola i maçoneria, conformat per dues àmplies avingudes perpendiculars. L'havia dissenyat l'arquitecte de la ciutat, Cristóbal Sales, amb aprovació de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

Es van iniciar les obres al juliol de 1805 i van concloure al juny de 1807, sufragat el seu cost amb la venda dels vells cementeris parroquials com a solars per a edificar sobre ells o obrir noves vies urbanes.

No hi havia llavors Memòria Històrica que ho impedira. De manera que, pràcticament resultava de la propietat de l'Església valenciana i responsabilitzat l'arquebisbat del seu cuidat i manteniment.

Els primers nínxols, en nombre de 80, van ser també construïts pel mateix arquitecte un any després d'inaugurat el cementeri. Per a evitar que els membres de la burgesia valenciana foren a aturar a la fossa comuna, sent el seu primer inquilí el marquès de Jura Real. I trenta anys després, ocupats ja tots -un per l'arquitecte constructor- es va procedir a alçar nous blocs d'aquests anomenats “columbaris”

Però ja llavors havia crescut de tal manera la cuidada vegetació, especialment les palmeres plantades al seu recinte, que el cementeri va rebre el nom d'hort de les palmes. I després el de les belles arts, quan per la dècada de 1840 va succeir la mort dels fills de dos magnats de la ciutat i el d'altres personatges acabalats; perquè van ser arrancades aquestes palmeres per a ocupar el seu lloc rics panteons familiars amb admirable estatuària dels millors artistes i de distints estils. Fins i tot es va haver d'ampliar al recinte amb 30.000 m² més, per a poder atendre les noves sol·licituds. Expansió que posteriorment ha continuat segons ho exigia el creixement de la població.

Construït de nova planta fa 200 anys que complirà el pròxim 2007, el nostre Cementeri General ha tingut l'oportunitat, encara no perduda, de convertir-se en un gran museu-parc-jardí. A la manera d'altres famosos d'importants ciutats europees. Amb itinerari assenyalat per a facilitar la visita a nínxols, criptes, làpides, creus i altres elements funeraris dignes d'atenció. Per qualsevol concepte històric o artístic, que no falten, ajudant a oblidar aqueix primer sentiment que transmet el cementeri: que a la ciutat dels morts, com en la dels vius, també hi ha les classes socials. Sumptuoses sepultures per als més acabalats i distingits; blocs de “columbaris” per a la nombrosa burgesia; terra comuna per als menys afavorits. I al lloc més recòndit, la fossa comuna per als anònims sense sort que no van comptar per a aquest món.

J. Antonio Doménech Corral, "Las Provincias"

Milers de veïns de la Marina recorden els seus difunts en una jornada sense incidents

Els ajuntaments van posar en marxa dispositius per a regular el trànsit el dia de Tots Sants

La tradició mana. I com tal, ahir 1 de novembre, els veïns de la Marina Alta únicament tenien una prioritat a les seues ments, la de visitar el cementeri. Fidels a la seua cita anual, al voltant d'uns 20.000 Ciutadans de la comarca van aprofitar la jornada festiva de Tots Sants per a acudir als cementeris de cada població per a retre homenatge els seus difunts i honrar els seus sers volguts.
Des de bo matí, la imatge habitual dels cementeris va començar a transformar-se. Les silencioses i pocs transitats carrers se van convertir en un formiguer de gent. A més, el seu inhòspit aspecte va donar pas a uns nínxols lluents i adornats amb tapissos i mantells confeccionats amb els més vistosos rams de flors.
Una jornada en què també el bon temps va acompanyar, registrant-se unes temperatures gairebé estiuenques, que van propiciar l'afluència de públic a les tradicionals misses oficiades a les capelles dels cementeris.
No obstant, encara que el dia principal va ser ahir, les visites al cementeri van ser escalonades. I és que alguns veïns van preferir visitar els seus sers volguts el dia anterior a Tots Sants, per a evitar el sarau i l'aglomeració de tan assenyalada data.

Dispositiu de trànsit
La jornada va transcórrer sense incidències destacades, a causa dels dispositius especials llocs en marxa pels propis ajuntaments. Els agents de la Policia Local de la pràctica totalitat dels municipis de la comarca es van encarregar de regular l'accés als cementeris. A Dénia, el Camí del Cementeri va estar tancat al trànsit des de l'encreuament amb l'avinguda Miguel Hernández, per a facilitar l'accés dels vianants.
Així mateix, la regidoria de Servicis municipals va habilitar una zona d'aparcament en la part posterior del recinte i com a pàrquing provisional es va poder utilitzar el del supermercat ubicat enfront del cementeri.
Mentre que a Xàbia, només estava permesa l'entrada dels vehicles al camí del cementeri, però no la sortida. Precisament, l'Ajuntament de Xàbia va habilitar una línia d'autobusos gratuïts per a traslladar els veïns fins al cementeri, de la partida Catarroges.

Benedicció de nínxols
Però a més, a Xàbia la festivitat de Tots Sants va estar marcada per la benedicció dels nous nínxols.
L'acte es va celebrar minuts abans de la missa que es va oficiar a l'aire lliure, a les 17 hores. El rector Vicent Gilabert va ser l'encarregat de beneir les obres d'ampliació del cementeri, encara que alguns nínxols ja estaven ocupats, aspecte que no va passar desapercebut per al capellà.
Una multitud de veïns de Xàbia no va voler perdre's cap detall de la benedicció i van acompanyar a “el senyor Vicente” fins a les noves instal·lacions.
Al Costat d'ells també van estar presents l'alcalde, Eduardo Monfort, el regidor d'Esports, José Francisco Erades i el regidor d'Obres, Toni Torres, en representació municipal. Cap a la corporació de Xàvia es van dirigir les últimes paraules del rector agraint “no sols l'ampliació del cementeri, sinó per demanar-nos que vinguérem a beneir aquestes obres en una data tan assenyalada”.
En total, amb l'ampliació del cementeri de Xàvia s'han construït 1.804 Nínxols i 780 columbaris, amb una inversió que no ha arribat a 1.700.000 Euros.
Aquesta quantitat resulta inferior al pressupost inicial, aprovat per l'anterior equip de govern l'any 2003, que ascendia a més de 1.740.000 Euros.

Miriam Pagan, Las Provincias

Gran afluència als cementeris arreu de Mallorca

La jornada de Tots Sants se saldà ahir a Palma amb una afluència massiva de persones a tots els cementeris municipals, només el de Son Tril·lo rebé devers 35.000 visitants. Gairebé no es produïren embossos en els principals carrers i el ciutadà respongué amb ordre i seny a les recomanacions fetes per l'Ajuntament.

De fet, la línia gratuïta de l'EMT que connectava la Porta de Sant Antoni i l'estadi de Son Moix atengué 6.000 usuaris tot el dia. El major Miquel Pericàs, coordinador del dispositiu policial a la diada de Tots Sants, digué que només a migdia es produïren certs embossos en el carrer d'Uruguai (entre General Riera i la rodona del cementeri) i en el camí de Jesús, a causa de les restriccions de trànsit ocasionades pel desdoblament de l'esmentada via.

Tot i les obres del parc de la Riera, que impediren habilitar més espais d'aparcament al voltant del cementeri, Pericàs destacà que molts optaren per aparcar el seu vehicle a l'aparcament del Carrefour, al de Son Moix i als edificis del Consell de General Riera, oberts especialment per a aquesta celebració.

Els cementeris de Palma, Gènova, la Vileta, Establiments i Sant Jordi eren plens a vessar, però en cap moment es produí cap tipus de problema que pogués alterar la celebració de Tots Sants. La Policia Local tenia previst un dispositiu de 76 agents -38 entorn de dematí i un número igual d'horabaixa- per controlar el trànsit d'entrada i de sortida a les principals vies. Així, es tancà el camí de Jesús entre la rodona del cementeri de Palma i la via de cintura i es clausurà l'accés a aquest punt des de la via de cintura, direcció aeroport, per esponjar el trànsit de vehicles.

El mercat de les flors quedà instal·lat en el carrer de Lluis Vives, fet que fou aprofitat per molta gent per fer les compres a peu de camí al cementiri. Altres aprofitaren la línia gratuïta que l'EMT oferí als ciutadans com a mesura dissuasives de l'ús del vehicle privat. Al final, la jornada va discórrer amb absoluta normalitat, llevat de petites retencions de trànsit cap a migdia, hora de màxima afluència al cementeri. La ciutadania donà mostres d'un gran civisme que evità problemes d'altres anys.

Joan C. Palos, Diari de balears

Els valencians honren els seus difunts

400.000 valencians van acudir als cementeris per a honrar els seus difunts i commemorar el dia de Tots Sants. A Pesar de que moltes famílies van avançar la visita, milers de veïns van pelegrinar ahir pels cementeris de València. Encara que el trànsit no va arribar a col·lapsar-se, es van produir problemes en Gaspar Aguilar i en el nou bulevard.

Com és habitual, l'afluència de visitants es realitza de forma escalonada per a evitar aglomeracions.

Es calcula, tal com va explicar la regidora de Medi Ambient, Maria Jesús Puchalt, que 400.000 Persones han acudit a algun dels huit cementeris de la ciutat des de la setmana passada, quan va començar el goteig de visites.

El Cementeri General canvia radicalment el dia dels difunts. Els rius de persones omplin de vida les seccions. Ahir, durant gran part del matí, era complicat entrar per la porta principal, amb cues per a consultar la ubicació de les tombes a les màquines.

Molts nínxols lluïen nets i perfectament adornats. Altres, els menys, irradiaven una tristesa infinita pel seu patent abandó.

El temps va acompanyar, amb una calor inusual per al mes de novembre. Fins i tot algun regidor de l'Ajuntament va sofrir més del necessari per a aguantar amb la jaqueta del vestit posada.

El dispositiu de trànsit organitzat per la Policia Local va funcionar bé, encara que entre les dotze i les dotze i mitja del matí es van produir embossos en l'avinguda Gaspar Aguilar i al bulevard Sud.

Fonts de la sala de control de trànsit van explicar que la capacitat del bulevard va permetre evitar col·lapses als voltants del cementeri. No obstant, des de primera hora la circulació va ser densa per aquestes dues vies, principals accessos al Cementeri General.

Com és tradició, la comitiva oficial de l'Ajuntament va col·locar una desena de corones en sepultures de valencians il·lustres, des de Blasco Ibáñez a Joaquín Sorolla, passant pel marquès de Camp o el de Sotelo, “alcalde de València”, com resa la seua làpida. Curiós detall, com va apuntar un regidor de l'oposició, que a Blasco, republicà fins a la seua última ranera, el recordaren amb una corona amb els colors del Vaticà, el blanc i el groc.

Des de les files socialistes es va organitzar una visita alternativa per les fosses comunes del cementeri, llocs de gran polèmica política des que un jutjat paralitzara la construcció de mil nínxols a la fossa de la secció setena, on se sospita que encara romanen restes humanes de represaliats de la postguerra i anys posteriors.

A les tanques que rodegen la fossa han aparegut missatges que critiquen l'estat de la zona. “Encara que açò estiga brut i indecent, la família no t'oblidarà mai. Et volem àvia”, diu un d'ells. Curiosament, aquests missatges, escrits a mà, ja es van col·locar el dimarts, encara que redactats amb ordinador. En semblar, van ser arrancats, per la qual cosa els familiars van tornar a escriure'ls de pròpia mà.

Tomba discreta al costat de la fossa, i intentant confondre's en l'anonimat, roman un dels nínxols més visitats del cementeri. Pertany a Nino Bravo, encara que apareix el seu nom real, canviat fa anys perquè es llevaven les lletres de la seua làpida.

Les parades de flors han viscut el seu peculiar agost. El preu d'un ram de roses va arribar als 36 euros, mentre que al Mercat Central es trobaven per 18. Una altra visitant explicava que els gladiols comprats als llocs costaven 1,5 euros més que al centre.

J. Batista, Las Provincias

Unes 96.000 persones visiten els cementiris de Barcelona el dia de tots sants

En dies com ahir hi ha vida, molta vida, als cementiris. Més de 96.000 persones van visitar ahir els nou cementiris de Barcelona, i desenes de mils van fer el propi en la resta de l'àrea metropolitana i Catalunya.

L'afluència massiva als principals cementiris va causar problemes de trànsit, sobretot a Barcelona i, més en concret, a l'accés per la ronda de Dalt al cementiri del Sud-oest.
Els 96.000 Visitants suposen un rècord respecte als últims anys, que es comptabilitzaven entre 80. 000 i 90.000 Visitants als cementiris barcelonins. "És que enguany no ha caigut en pont", coincidien alguns visitants de Montjuïc que en ocasions anteriors havien avançat l'homenatge amb flors als seus difunts.

Les necròpolis barcelonines van viure el dia de Tots Sants, amb més gent als seus carrers que molts barris de la ciutat. Ell trànsit rodat, als accessos i a les vies interiors del cementiri de Montjuïc, va registrar a estones circulació lenta, a estones retencions i en alguns moments embossos. Fins i tot es va veure una grua del RACC recollint un vehicle avariat a dos metres d'on una família dipositava flors en un nínxol.
Un trajecte en automòbil des de Colom, al final de la Rambla, fins a l'entrada del cementiri de Montjuïc va suposar 25 minuts, amb quatre aturades per embossos.

"Damunt, han posat uns rètols assenyalant l'anell olímpic, que tapen als que indiquen la direcció del cementiri", es queixava un ciutadà que havia sofert els embossos.
"Més gent que altres anys, almenys a aquestes hores", calculava a mig matí Jordi Valmaña, director general de Cementiris de Barcelona, l'empresa acabada de segregar de Serveis Funeraris de Barcelona.

A les 10 del matí 11.000 Persones havien entrat en els nou cementiris. Més endavant li confirmarien que a el 11 del matí ja eren 28.000 Visitants. A les 5 de la tarda s'arribava, només a Montjuïc, als 40.000 visitants.

Desenes de parades de flors es van instal·lar als accessos als cementiris. Les cues en el trànsit no es repetien davant de les floristes, que oferien rams (roses, margarides, clavells... combinacions de flors) entre els 10 i els 18 euros. La gent arribava al cementiri amb els adorns florals adquirits en altres comerços. Destacaven els grups gitanos, formats per més persones, amb més gent jove acompanyant als seus majors i amb més flors i rams.

Alguns es dirigien a les oficines de l'administració del cementiri. Allí podien recollir el nou mapa guia on s'indica la localització d'unes 80 sepultures de personatges famosos. Una guia que en general va rebre enhorabones entre els qui la van usar ahir (es van repartir 1.300 exemplars), encara que va haver-hi qui va advertir alguna absència com la de la tomba de Santiago Rusiñol.

La climatologia va acompanyar i va permetre a molta gent dedicar més temps a l'arreglament del nínxol i fins i tot al passeig, encara que en alguns punts calia anar amb atenció per a creuar uns carrers en què ahir no haurien vingut gens mal uns quants semàfors.

El que sí que havia era Guàrdia Urbana, amb un dispositiu semblant al d'altres anys, a pesar de que hi havia una convocatòria de vaga d'hores extres en la policia local i que era una jornada electoral.

"El pitjor que hi hagi tanta gent és per als serveis d’avui", va comentar un empleat de Cementiris de Barcelona (ahir no va ser festiu per a la seva plantilla de 90 persones). Es referia als enterraments que havien de dur-se a terme en una jornada d'al·luvió. Els cotxes fúnebres i els dels acompanyants es van trobar amb un volum de trànsit que va afegir molèsties en pesar de la pèrdua d'un familiar o un amic. Els dols es van allargar per culpa dels embossos.

I és que l'activitat normal de la necròpolis no cessa amb l'extraordinària d'una jornada com la de Tots Sants o del dia de Difunts. No cessa, però es redueix. Ahir es van realitzar a la muntanya de Montjuïc una dotzena d'enterraments, pràcticament la meitat de què es fan en una jornada laborable.

Lluís Sierra, "La Vanguardia".

Bunyols i arrop són els ingredients amb què els menorquins celebren el dia de Tots Sants. Sense oblidar, per descomptat, les flors, protagonistes del dia en tot el país. Els cementeris de l'illa van viure ahir el trasbals habitual de cada Dia dels Difunts. Tres ajuntaments de Menorca van informar durant les últimes setmanes de les actuacions portades a terme als cementeris. A Maó es van realitzar l'any passat 659 serveis entre inhumacions, trasllat de restes, canvis de titularitat, lloguer i renovacions de nínxols, entre altres. Un total de 42.227 Euros és el que ha invertit Ciutadella en la millora de la situació de les instal·lacions del cementeri municipal. Alaior ultima un projecte per a augmentar la capacitat del cementeri en 600 nínxols i un columbari.

"El Dia"

Carro nou per a Tots Sants a Sant Joan (Eivissa)

El carro fúnebre de mitjan del segle passat, va ser restaurat pel taller de Fusta i Ferro. Sant Joan ha recuperat el seu carro fúnebre de mitjan del segle passat després del treball de restauració portat a terme pels alumnes del taller ocupacional Fuet i Ferro.
La presentació va tenir lloc ahir en el Cementeri Nou de Sant Joan i va ser presidida pel conseller de Patrimoni, Joan Marí Tur, i per l'alcalde de Sant Joan, Antoni Marí Marí. Allí es van donar cita també els alumnes del taller així com la seva professora, Ruth Sánchez, especialitzada en restauració amb la llicenciatura en Belles Arts per la Universitat de València.
El conseller Tur va assegurar que la recuperació es va portar a terme a sol·licitud dels veïns del poble i que la restauració és un homenatge a tots els morts: «És un dia d'esperança perquè entre tots vam recuperar tot, des d'una torre de defensa fins al més menut», va dir el conseller durant la trobada.
El pressupost va ser de cinc mil euros i la restauració va ocupar els integrants del taller una mica més d'un any: «Estava en un estat de conservació prou dolent sobretot per un ambient d'humitat i temperatures altes que havia portat a la matèria fins a la seva desaparició en un dels laterals i a la porta de darrere», va explicar la restauradora sobre l'estat en què van rebre el carro, la fusta, el faig, havia sigut afectada pel corc.
«Vam anar fent el treball, algunes vegades amb talles directes sobre fusta i altres utilitzant resines sintètiques per a finalment aconseguir la seva estructura original», va agregar Sánchez, que va agrair també la col·laboració de la fusteria Germans Botiga.
Aquesta és la primera vegada que Sánchez realitza la restauració d'un carro fúnebre i va assegurar que ho va fer des de «el respecte i guardant l'obra i el seu valor històric».
En la ressenya escrita oferta pels implicats en la recuperació s'explica que els carros fúnebres es troben fortament influïts pel seu simbolisme i record en la memòria del poble eivissenc. Aquest carro en particular va ser construït a mitjan segle XX en una fusteria de Sant Joan, avui desapareguda. Entre les persones que van participar en la construcció es trobava Toni Torres Roig de Ca Toni de Sant Joan els records i de la qual saber van facilitar la tasca de recuperació, que fins a juny del 2006 han dut a terme l'Ajuntament de Sant Joan i els alumnes del taller en el marc de la col·laboració entre la Conselleria de Treball i Formació, a través del Soib, i el Consell Insular. El carro estarà aquests dies en exposició en el Cementeri Nou.

Última Hora [Eivissa i Formentera]

Visitas guiades en el cementiri de Poblenou

La Ruta pel Cementiri del Poblenou reuneix el primer i tercer diumenge de cada mes grups de persones interessades a visitar els panteons amb valor artístic i monumental, bàsicament modernistes i neoclàssics, d'aquest cementiri, que data de l'any 1819. Es tracta de visites guiades que recorren part dels 450 panteons del recinte.

La Vanguardia