dilluns, 26 de març del 2007

Barcelona posa vigilància en tots els seus cementiris

Els cementiris de Barcelona han reforçat la seva seguretat. I és que l'any passat va haver-hi 456 actes vandàlics i 26 robatoris en aquestes instal·lacions.
Serveis Funeraris considera que «"no són molts incidents, ja que en els seus cementiris hi ha més de 300.000 sepultures.
Encara així, des de l'1 de març s'ha posat vigilància en els nou recintes durant les hores d'obertura, de 8 a 18 hores.

24 hores en els més grans
Aquesta seguretat s'allarga fins a les 24 hores en els dos cementiris més grans de la ciutat: el de Montjuïc i Collserola. Aquests dos recintes concentren la majoria dels incidents.
Enguany ja s'han produït 128 incidents i vuit robatoris (dos a Collserola i quatre a Montjuïc).

Albellons i bronze
Els incidents són petits actes vandàlics com a grafits, pintades i ruptura de gerros o làpides. Quant als robatoris, els lladres s'emporten tanques de ferro forjat de les tombes, poms de les làpides de bronze o albellons del cementeri.
"Ara ja no es roba tant perquè cada vegada s'utilitza menys el bronze, que és el que es ven bé. Actualment, quasi tot es fa d'acer inoxidable", va explicar a 20 minuts un dels treballadors de neteja del cementiri de Montjuïc.

Més agents
El canvi de política de seguretat de Serveis Funeraris de Barcelona es deu, sobretot, a la renovació de les bases del concurs públic sobre la vigilància dels cementiris.
La nova empresa que ha guanyat l'adjudicació del projecte ha incrementat la plantilla de vigilants.

Vetllar pel patrimoni
Serveis Funeraris i Unescocat han signat un conveni per a conservar i difondre el patrimoni dels cementiris de Barcelona.
La primera actuació serà la creació d'una xarxa mundial de patrimoni funerari que agruparà a entitats i institucions que treballen en aquest camp.
El patrimoni funerari inclou els cementiris i els monuments als morts, a més de les pràctiques religioses, les tradicions i les creences relacionades amb els morts.

Núria Ferragutcasas. 20 minutos

dimecres, 21 de març del 2007

L’exposició Cementiris d’Ultramar a Lleida

Del dia 22 de març al 13 d’abril es pot veure al campus de la Universitat de Lleida l’exposició de fotografies “Cementiris d’Ultramar”de Pilar Aymerich que ja es va poder admirar a Barcelona. (Veure notícia del 21 de setembre del 2006).

diumenge, 18 de març del 2007

Cementiris de Barcelona inicia una campanya per restaurar i difondre el patrimoni funerari de la ciutat

En moltes ciutats hi ha autèntics monuments que de vegades passen desapercebuts a ciutadans i turistes: els cementiris. I ara, precisament, es vol crear una xarxa mundial de patrimoni funerari gestionada des de Barcelona. La intenció és restaurar tombes i mausoleus que són autèntiques obres d'art i acostar els cementiris monumentals als ciutadans.
El pas del temps i el poc manteniment han fet que es malmetessin moltes tombes privades del cementiri de Montjuïc. Tombes, mausoleus i, fins i tot, criptes que han estat catalogades com a patrimoni funerari de la ciutat. En total, més de 7.000 monuments, la majoria modernistes i neoclàssics de principis del segle XX, de quan les famílies de la burgesia més benestant volien ser enterrades amb el mateix luxe que les rodejava en vida.
Alguns són autèntiques obres d'art d'arquitectes com Puig i Cadafalch, Domènech i Muntaner o Albareda, i porten més d'un segle a l'aire lliure sense que ningú en valori la importància. És per això que Cementiris de Barcelona i UnescoCat volen acostar-los a tothom. "Estem convençuts que si els monuments funeraris que són aquí fossin al mig de Barcelona, la gent faria cua per anar-los a veure. I en canvi aquí la gent no ho coneix, doncs precisament el repte és aquest, donar-ho a conèixer", assenyala Jordi Balmanya, director general de Cementiris de Barcelona.
Els impulsors, però, també demanen a les famílies propietàries que s'involucrin en la restauració dels panteons. Per això s'han iniciat converses amb l'Ajuntament de Barcelona per una campanya tipus "Barcelona, posa't guapa" en què les famílies podrien trobar solucions econòmiques.
Un altre gran projecte és organitzar visites guiades en cotxes elèctrics, que permetrien recórrer tota l'extensió de Montjuïc i seguir amb un mapa les tombes de personatges il·lustres durant el recorregut. Es preveu que aquestes rutes s'iniciïn l'estiu del 2008.

www.noticies.cat

dissabte, 17 de març del 2007

L'empleat d'una funerària roba el marcapassos del cos d'un difunt

L'empleat d'una funerària d'Assumpció (Asunción) va ser detingut per haver sostret un marcapassos del cos d'un difunt durant els preparatius de la vetlla, segons ha informat avui la premsa paraguaiana.
El fet es va produir en una casa mortuòria d'aquesta capital i el detingut va ser identificat com a Edgar Alfredo Giménez, de 33 anys. La policia investiga ara si es va tractar d'un robatori casual o si ja n'havia comès d'altres anteriorment.
L'aparell electrònic va ser recuperat i entregat als familiars del difunt.
El propietari de la funerària, José Luis Martínez, ha afirmat que és la primera vegada que li passa una cosa així, s'ha disculpat davant els familiars del difunt i els ha prestat un servei de luxe, valorat en uns 1.700 euros, a manera de rescabalament.

Agència EFE

dimecres, 7 de març del 2007

Claven una estaca en la tomba de Milosevic

Un individu va perforar amb una estaca el cor del cadàver de l'antic president de Sèrbia Slobodan Milosevic. Alguns mitjans han volgut vincular-ho amb caçadors de vampirs, sense que sigui realment així, però el profanador ha aprofitat les tradicions mil·lenàries de sang i de llegendes sobre vampirs dels Balcans per atemptar contra el cadàver de l'antic president serbi, Slodoban Milosevic, en fer la paròdia d'assegurar-se que l'esperit maligne de l’antic president no tornarà a la vida. 
L’home, de nom Miroslav Milosevic, però sense cap relació amb l’antic president de Sèrbia va realitzar el seu espectacle per fastiguejar als admiradors del difunt governant que preparaven el primer aniversari del seu traspàs.
El vàndal ha deteriorat lleugerament la tomba situada a Požarevac (Passarowitz) en clavar un pal d’un metre de longitud en el punt de la fossa que, segons l’autor, es corresponia amb el cor de l’autòcrata.