dilluns, 21 de desembre del 2009

Troben l´esquelet d´un soldat de la Guerra del Francès a Banyoles

Una empresa d'arqueologia de Banyoles ha identificat l'esquelet d'un soldat que va lluitar durant la Guerra del Francès, conflicte de principis del segle XIX. El cos inhumat d'aquest personatge s'ha trobat enterrat al Cementiri Vell del municipi durant la intervenció que ha realitzat un grup de 8 experts al jaciment arqueològic descobert a finals del 2007. Aquesta troballa és només un dels cossos localitzats entre les 235 tombes recuperades i excavades del cementiri, però és pràcticament l'únic al qual se li ha pogut assignar nom: Víctor.
Tot i que ja es tenia coneixements de la ubicació del Cementiri Vell a Banyoles, no va ser fins el desembre de 2007 quan van aparèixer els primers ossos. En aquells moments, l'empresa constructora Sacyr-Vallehermoso estava preparant els terrenys d'una parcel·la situada entre els carrers de Sant Martirià, la ronda Fortià i el carrer de la Llibertat per començar l'edificació d'un conjunt d'habitatges. L'aparició dels primers esquelets a la banda sud d'aquesta parcel·la va fer aturar les obres per iniciar una ?prospecció arqueològica que l'Ajuntament va encarregar a Arqueolític Sub-Terra S.L. (www.arqueolitic.com).
La troballa, que va ser alertada per un veí del municipi, Mateu Butinyà i Carrera, és un dels pocs cementiris de l'època moderna. Tal i com va indicar el director d'Arqueolític, Antonio Palamo, aquests jaciments "són molt escassos, tant pels que s'excaven com pels que s'estudien". Ell mateix va ampliar que la proximitat temporal i la recent llei de conservació del patrimoni històric és el que ha induït, en moltes ocasions, a no donar valor a les construccions més recents i s'han malmès quan s'han aixecat nous edificis. Això és el que va passar durant la construcció de l'antic escorxador del municipi el 1936, ubicat precisament sobre aquest jaciment. Una de les parets del nou edifici ha destruït la línia central de la planta del cementiri.
L'excavació, sota la direcció de l'arqueòloga especialista en antropologia Bibiana Agustí, va durar 5 mesos, però tota la intervenció ha durat 2 anys. A banda del treball de camp, s'ha realitzat un estudi exhaustiu arqueològic, històric i antropològic amb què s'ha aconseguit "una aproximació de la gent que va viure a Banyoles durant el segle XIX", va concretar Palomo. Entre altres, s'han detectat diversos períodes de còlera, les malalties típiques de l'època i la presència de dipòsits de cendra a les tombes. Dels 235 cossos que van ser enterrats en aquest cementiri durant els anys que va estar en servei (1786-1913) s'han classificat 141 cosos en funció del gènere amb 86 homes i 55 dones; mentre que el mal estat d'algunes tombes i cossos ha impedit determinar el sexe de 94 inhumats. El grup ha preparat una monografia divulgativa, a punt de ser publicada, que resumeix la feina i els resultats d'aquests dos anys.

Anna Tarrés, Diari de Girona

dimarts, 8 de desembre del 2009

El cementiri barcelonès de Montjuïc rep els visitants amb itineraris culturals

Els darrers tres anys el cementiri de Montjuïc ha viscut un procés de rehabilitació important. S'hi han restaurat carrers i murs envellits i 9.000 frontals de nínxols. Ara obre al públic amb un itinerari artístic, un d'històric i un altre de combinat, que permeten conèixer de manera diferent la història de la ciutat.

Josep Bassas. BTV Notícies

dilluns, 9 de novembre del 2009

Cardedeu demana a la Generalitat que declari el cementiri Bé Cultural d'Interès Nacional

L’Ajuntament creu que el títol servirà per realçar l’obra de Raspall, que es projecta reformar.


Cardedeu ha fet el primer pas perquè el cementiri municipal, que és obra de Manel Raspall, sigui declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. El ple va aprovar dijous passat fer la petició oficial al Departament de Cultura de la Generalitat. L'Ajuntament preveu reformar el cementiri modernista.
L’Ajuntament de Cardedeu ha demanat al Departament de Cultura de la Generalitat que declari el cementiri municipal, obra de l’arquitecte Manel Raspall, Bé Cultural d’Interès nacional (BCIN). El requeriment va superar dijous passat el primer tràmit, ja que la proposta va passar per ple després d’una primera avaluació de la Comissió de Patrimoni i el Museu Arxiu Tomàs Balvey.
Tots els partits, a excepció del PP, que s’hi va abstenir, van donar suport a la demanda, que vol fer del cementiri de Cardedeu no només un element singular del patrimoni local –està catalogat com a Patrimoni local des de 1999–, sinó també a nivell nacional. L’Ajuntament de Cardedeu vol realçar la importància del cementiri com a element singular i exclusiu de Catalunya, ja que és l’únic que va fer Raspall, deixeble de Gaudí, i que inclou elements tant modernistes com noucentistes. “Ja tenim un projecte per fer-li una reforma i una ampliació i volem posar en valor, des de la regidoria d’identitat local, el que ens és propi”, va dir en el ple l’alcaldessa, Calamanda Vila.


AMB ELEMENTS PROPIS DEL MODERNISME

El cementiri, encerclat amb una tanca perimetral de granit, es va construir entre el 1919 i el 1920 i, per exemple, la construcció dels nínxols o els acabats amb forja són elements propis del modernisme. 

Norma Levrero, El 9 Nou (Edició Vallès Oriental)

L'Ajuntament de Cardedeu demana declarar el cementiri Bé Cultural d'Interès Nacional


El ple de l'Ajuntament ha aprovat sol·licitar a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) del cementiri municipal de Cardedeu. Aquesta declaració té la finalitat de reconèixer i protegir d'una manera especial aquells béns que reuneixen determinades condicions que incrementen la seva importància i significació.
El cementiri municipal és un dels conjunts d'arquitectura funerària més interessants i singulars del país, obra de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall. Construït entre 1917 i 1921, és d'estil noucentista, amb elements de transició entre el modernisme i el noucentisme, i avui encara conserva tota l'essència i estructura original. Es troba edificat a la pendent d'un turó, encerclat per una tanca perimetral de pedra, i construït amb pedra granítica. A l'interior hi ha diversos panteons, entre els que destaquen el de Marc Viader amb una escultura d'Enric Clarasó, i els de les famílies Llibre, Arquer-Blanch o Mata-Diumer. També hi ha elements arquitectònics com un pou, una capella o una pèrgola mirador.


El Punt


dissabte, 7 de novembre del 2009

Una família es troba el nínxol obert i buit al cementiri de Girona per una errada

Una família que va anar el dia de Tots Sants a portar flors a un familiar al cementiri de Girona va trobar-se el nínxol obert i buit. L'Ajuntament havia iniciat el procés de reversió del nínxol perquè havia arribat a la seva caducitat, però posteriorment la família va regularitzar la situació i no es va anul·lar l'ordre de buidament del nínxol. Avui es tornaran a sepultar les restes.
La família afectada no s'explicava, el dia que va anar al cementiri, que el nínxol estigués obert i buit sense que se'ls hagués avisat. Segons va explicar María Amparo Centeno, les restes desaparegudes són les del seu sogre, David Naves, que eren al nínxol número 71 del carrer Santa Anna del cementiri. La dona diu que el seu marit, fill del difunt, està molt afectat per aquest fet. Després de fer gestions amb la Funerària Poch, la família va comprovar que les restes es guardaven en un altre lloc, a dins d'una bossa i amb el nom del difunt. Avui, a les onze del matí, es tornarà a donar sepultura a les restes a la seva làpida.
Els fets es deuen a una errada en la gestió del nínxol, segons va explicar Josep Maria Cairó, de la Funerària Poch, empresa que gestiona administrativament el cementiri.
Segons Cairó, l'Ajuntament inicia els processos de reversió dels nínxols que arriben a la caducitat, als 25 anys, i no en cobra les taxes. Aquest procés, però, estableix abans diverses gestions per a la localització dels propietaris del nínxol.
Si no es localitzen els propietaris, el procés continua fins a donar l'ordre al personal del cementiri que buidin el nínxol.
Segons la funerària, el procés de reversió del cas afectat va començar l'any 2005, i el nínxol no es va buidar fins a finals del 2008.
Resulta, però, que el 2007 la família havia procedit a regularitzar la situació del nínxol, amb un altre nom. El consistori tenia coneixement d'aquesta regularització per part de la família, però, per una errada, això no es va comunicar al personal del cementiri, que ja tenia l'ordre de buidar el nínxol. «No es va pensar que ja hi havia una ordre en curs per buidar el nínxol», hi va afegir Cairó.
Arran d'aquest fet, la funerària ha pres mesures perquè això no es repeteixi, i abans de buidar cap nínxol faran les comprovacions corresponents.

El Punt

dijous, 29 d’octubre del 2009

Visita nocturna al cementiri del Poblenou per Tots Sants

Unes 500 persones van participar ahir en la visita nocturna que va organitzar el cementiri del Poblenou. de Barcelona. En aquesta ocasió, i com ja va fer l'any passat coincidint amb la proximitat de Tots Sants, la visita ha estat dedicada a la tradició mexicana del 'Día de los muertos'.
La celebració del ‘Día de los muertos’ és una festivitat que se celebra a Mèxic coincidint amb Tots Sants. Segons aquesta tradició, és el dia en el qual els morts es retroben amb els vius per compartir records, menjars i celebracions. Al cementiri del Poblenou s’ha escenificat amb dues tombes ornamentades segons aquest ritus.
La sortida d’ahir dimecres forma part de les visites que organitza el cementiri del Poblenou. Hi ha visites guiades diürnes cada primer diumenge de mes -en català i castellà- i dues úniques visites nocturnes a l’any. Es fan per la primavera i per Tots Sants.


 

BTV Notícies

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Demà comença la sèrie divulgativa 'La ciutat dels cementiris' a través de la Xarxa de Televisions Locals (XTVL)

La Xarxa de Televisions Locals (XTVL) comença a difondre demà entre les seves emissores associades la producció documental i divulgativa La ciutat dels cementiris, que ha estat dirigida per Albert de la Torre i que té com a protagonistes els recintes funeraris de la ciutat de Barcelona.
La ciutat dels cementiris consta de tretze episodis de mitja hora de durada, el primer dels quals contextualitza els recintes que es visiten amb les càmeres i estableix les línies generals de la relació que han mantingut amb la ciutat que ha acabat acollint-los malgrat el seu aïllament inicial.
L'últim dels capítols, al seu torn, explica quins són els serveis i les activitats -com ara les rutes guiades que tenen finalitats turístiques- que ofereixen els cementiris de què s'ha parlat.
Albert de la Torre, com a director de la producció documental, defensa la tria de la temàtica perquè, avui en dia, "els cementiris són museus a l'aire lliure que acullen mostres d'arquitectura i d'escultura signades per artistes de renom".
Amb tot, aquest valor dels cementiris no és l'únic fet en què incideix la producció. Segons el seu director, "la història dels cementiris barcelonins és part de la història de Barcelona en els seus últims 200 anys, perquè el que s'hi troba mostra com ha anat canviant la relació dels ciutadans amb la mort".
De la Torre esmenta, com a exemples de la plasmació d'aquesta relació, les creacions dels artistes de prestigi de cada moment; la inclusió en les làpides de fragments literaris d'autors que han estat referents en la seva època, com és el cas de Joan Maragall, mossèn Cinto Verdaguer i Joan Salvat-Papasseit, entre d'altres, i el fet que, ara com ara, no és estrany trobar una tomba que té com a guarniment un escut del FC Barcelona.
La ciutat dels cementiris, segons avança el seu director, també dedica part del seu minutatge a la reflexió sobre la funció actual dels recintes, que "perden protagonisme en les seves funcions originàries perquè la ciència i la pèrdua de pes del catolicisme han obert la porta a les incineracions, però que en guanyen com a continents de patrimoni cultural, i la prova d'això és que bona part de la inversió que s'hi fa té a veure amb la restauració".
Els capítols endrecen els seus continguts en funció d'una selecció temàtica. Això fa que, per exemple, se'n parli des del punt de vista dels referents literaris i des del punt de vista de la creixent diversitat religiosa, entre d'altres.
La ciutat dels cementiris compta, a més, amb les intervencions de 26 entrevistats, amb què es conversa en funció de la seva relació amb els cementiris.

Òscar Montferrer. Avui

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Ronda de nit al cementiri

Avui dia la majoria no visitem els cementiris per anar-hi a passar l'estona o a passejar, ho fem per la necessitat d'haver d'enterrar algú o bé per visitar les tombes dels parents o amics que hi tenim. Són visites fugaces, empeses pel sentiment del dolor o de l'enyor. Ben poques vegades fem un passeig pel cementiri. Els cementiris no són agradables perquè ens recorden la nostra caducitat, un fet que volem oblidar. Malgrat això, hi ha cementiris ben bonics, i que han tingut un renom gràcies a l'atenció d'alguns artistes: Espriu va fer universal el d'Arenys i Josep Pla, el de Cadaqués. A les ciutats també hi ha fossars dignes de visita: el del Poblenou, el de Montjuïc o el de Reus. En aquests espais hi ha vegetació, bosquets, jardins, una concentració d'obres d'art molt superior a la de les altres parts de la ciutat, i sobretot, silenci... Avui dia, que la recuperació del patrimoni es veu no només com una qüestió de preservar la nostra identitat, sinó també com una eina de promoció econòmica del territori, hi ha cementiris que no negligeixen el patrimoni funerari i el donen a conèixer mitjançant accions divulgatives com poden ser itineraris o guies. El Cementiri General de Reus, el primer cementiri no confessional que va haver-hi a l'Estat, enguany culmina aquesta tasca de prestigiar-se amb visites dramatitzades nocturnes a la part antiga. La mort també va de bracet amb el teatre, i per exemple tenim la representació de Don Juan Tenorio, que pels volts de Tots Sants és viva encara al país, i reculant molt trobaríem les representacions medievals de la Dansa de la Mort entremig dels fossars. Malgrat el pànic cerval que puguem sentir pels cementiris, hi són i hi seran, i el teatre, sempre que es fa amb respecte i rigor, com és el cas, és una excusa agradable per apropar-s'hi i pair envoltats d'art que algun dia també s'abaixarà el nostre teló.

Antoni Veciana. El Punt

divendres, 11 de setembre del 2009

Profanen sis nínxols i destrossen làpides al cementiri d’Ulldecona

Un total de sis nínxols del cementiri d’Ulldecona van ser profanats la nit de dilluns a dimarts en un acte macabre que ha consternat els veïns la població del Montsià, en plenes festes quinquennals. Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per determinar l’autoria dels fets.
El cementiri d’Ulldecona no té vigilant i un empleat municipal és l’encarregat d’obrir cada dia el recinte. Tanmateix, va ser una persona de la població, que va anar dimarts a dipositar flors a la sepultura d’un familiar, qui va donar l’avís a la Policia Local i aquesta als Mossos d’Esquadra de l’acte vandàlic comès. La imatge era macabra. Sis nínxols havien estat rebentats amb les corresponents làpides trencades i els ossos dels difunts al descobert. En uns altres tres nínxols es van danyar parcialment les làpides.
L’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura, ha reconegut que l’acte vandàlic ha consternat els veïns de la població, que durant aquesta setmana celebren les festes quinquennals en honor a la Mare de Déu de la Pietat. «Les destrosses en algunes làpides són importants i ara mirarem si a través d’alguna assegurança es poden cobrir aquests danys», ha explicat Ventura, que ha definit els fets com una «bretolada molt cruel».
Segons ha pogut saber aquesta redacció s’ha descartat el robatori a les sepultures com a mòbil de les profanacions i tot apunta a un acte vandàlic en el marc de les festes majors de la població. A la zona afectada del cementiri no van aparèixer pintades ni altres indicis que apuntessin a algun tipus de ritus satànic. «Pels danys que es van cometre l’autor o els autors van haver d’estar algunes hores a l’interior del recinte», suposa Ventura, que va afegir que «no crec que una persona sola hagi pogut fer tot això».
Els Mossos van realitzar dimarts al matí una inspecció ocular al lloc dels fets on també es va personar un forense. Van ser els agents de la policia catalana els qui van avisar els familiars dels difunts de les sis tombes profanades.
Arran d’aquest succés i de la investigació iniciada pels Mossos d’Esquadra, el cementiri es troba tancat al públic des de dimarts i l’Ajuntament podria tornar a obrir-lo a partir d’avui, segons va indicar ahir l’alcaldessa. El cementiri es troba prop del Calvari, apartat del nucli urbà i a poca distància del polígon industrial de Valdepins.

Joan Josep Carot, Diari de Tarragona

divendres, 21 d’agost del 2009

Els misteris de l´antic cementiri: nou itinerari a Figueres

L'Ajuntament de Figueres oferirà la possibilitat dissabte a partir de dos quarts de vuit del vespre de descobrir l'antic cementiri civil, en servei des de 1817, i on reposen maçons i lliurepensadors de la ciutat d'altres temps. Es tracta d'una de les rutes per la Figueres oculta que s'han posat en marxa aquest any i que acabaran la setmana vinent amb un itinerari pel castell de Sant Ferran. Pel cementiri, es podran veure els grans panteons de l'antic cementiri catòlic on reposen personatges de distingida trajectòria professional, amb escultures cisellades per artistes de reconegut renom com Frederic Marès o Venanci Vallmitjana, entre d'altres.

Diari de Girona

dimecres, 13 de maig del 2009

Roser Carreras presenta un llibre sobre el cementiri d´Olot

L'Ajuntament d'Olot i la Funerària Besora han editat el llibre de poesia lírica Paraules quietes de la poetessa olotina Roser Carreras. El poemari està dedicat en la seva integritat al cementiri d'Olot. Amb més de 60 poemes, l'autora expressa la seva relació íntima amb el cementiri de la seva ciutat.
La presentació del llibre anirà a càrrec de la filòloga olotina, Meius Ferrés, qui també ha escrit el pròleg.
L'esdeveniment tindrà lloc el proper dissabte dia 16 de maig a les 19 hores a can Trincheria.

Diari de Girona

dimecres, 6 de maig del 2009

L´empresa olotina Art Cristià comecialitzarà escultures funeràries

L'empresa Cementiris de Barcelona posa a l'abast dels ciutadans la possibilitat que adquireixin rèpliques d'escultures funeràries de grans mestres modernistes com Josep Llimona, Miquel Blay, Josep Berga o Clestí Devesa per decorar les tombes o els nínxols dels seus éssers estimats.
Entre els vetustos panteons del cementiri del Poblenou, el més antic de la capital catalana, es va donar a conèixer ahir aquesta iniciativa, pionera a Espanya, i que serà possible gràcies a l'acord de col·laboració al qual van arribar l'empresa d'Olot Art Cristià i l'entitat funerària barcelonina, que comercialitzarà aquestes escultures amb preus que van dels 700 als 4.000 euros.
El director general de Cementiris de Barcelona, Jordi Valmaña, va explicar en roda de premsa que es tracta de continuar treballant perquè els nou cementiris de la ciutat "siguin reconeguts com a llocs patrimonials i de visita, oberts al passeig".
La col·lecció d'escultures que es va presentar ahir compta amb cinc models: l' Àngel del Sepulcre, dret, i de l'autor Josep Berga Boada, un dels principals introductors del modernisme a Olot; l'Àngel delSepulcre", assegut, i Relleu de l'Àngel, de Celestí Devesa Pinadella, escultor i professor de dibuix de l'Escola de Belles Arts d'Olot.
També s'ofereix un Relleu de Crist, un element decoratiu de làpida, de Miquel Blay Fàbregas, primera medalla de l'Exposició Universal de París del 1900 i acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid; i Relleu del Sagrat Cor, de Josep Llimona Bruguera, medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona i Premi d'Honor de l'Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona.
Valmaña va destacar que els preus de les escultures són possibles gràcies a les tècniques que utilitza Art Cristià a partir dels motllos originals d'aquestes peces i de reproduccions amb resines amb bany de bronze o fibra de vidre.
L'alcalde d'Olot, Lluís Sacrest, present a l'acte, va mostrar la seva satisfacció per l'acord, especialment pel que suposa "popularitzar" l'art religiós d'Olot, l'anomenada Ciutat dels Sants, i on s'ubica un singular museu dedicat a les tècniques tradicionals de la imatgeria religiosa i als vells oficis artístics relacionats amb aquesta activitat.
Preguntat Valmaña sobre la possibilitat d'acabar omplint tots els cementiris barcelonins amb escultures d'aquest estil, va subratllar: "ja ens preocuparem de no caure en el mimetisme, ni en la repetició".Precisament, com que l'empresa d'Olot té altres escultures del mateix estil, segons va recordar el president del seu consell d'administració, Joaquim Vayreda, no es descarta ampliar el catàleg amb altres figures escultòriques si la iniciativa té èxit.
Aprofitant la presentació d'aquestes escultures, Jordi Valmaña també va indicar que, en els últims tres anys, Cementiris de Barcelona va invertir un total d'1,5 milions d'euros en la rehabilitació del patrimoni del cementiri del Poblenou, amb obres de coneguts arquitectes i escultors del segle XIX com Joan Nolla, Jaume Barba o Elies Rogent. Respecte a l'actual moment de crisi, Valmaña va assegurar que l'empresa continuarà invertint en la millora dels cementiris barcelonins, on cada any es registren entre 17.000 i 18.000 enterraments.
Sobre incineracions, va dir que estan en el 39 per cent, i van en augment cada any, encara que moltes de les urnes (un 30 per cent) també s'acaben enterrant.
Aprofitant la presentació d'aquestes escultures, Jordi Valmaña també va indicar que, en els últims tres anys, Cementiris de Barcelona va invertir un total d'1,5 milions d'euros en la rehabilitació del patrimoni del cementiri del Poblenou, amb obres de coneguts arquitectes i escultors del segle XIX com Joan Nolla, Jaume Barba o Elies Rogent. Respecte a l'actual moment de crisi, Valmaña va assegurar que l'empresa continuarà invertint en la millora dels cementiris barcelonins, on cada any es registren entre 17.000 i 18.000 enterraments.
L'alcalde d'Olot, Lluís Sacrest, present a l'acte, va mostrar la seva satisfacció per l'acord, especialment, pel que suposa "popularitzar" l'art religiós d'Olot, l'anomenada Ciutat dels Sants, i on s'ubica un singular museu de tècniques tradicionals.

Agència EFE

diumenge, 26 d’abril del 2009

Anglès prepara les bases per llogar la casa del cementiri 2 anys després d´anunciar-ho

L'Ajuntament d'Anglès va fer públic fa gairebé dos anys que posaria a lloguer la casa que hi ha al cementiri a un preu simbòlic, a canvi que la persona que hi visqui s'ocupés de tenir cura de l'espai i ferhi de guarda. Ara, després que aquest fet generés molta polèmica en el municipi, així com als mitjans de comunicació, el consistori està ultimant les bases del concurs per trobar el guarda i primer habitant del cementiri.
En concret, les bases són en mans del secretari de la corporació i s'espera, tal com manifesta el regidor d'Urbanisme, Josep Santané (PSC), que abans de l'estiu es pugui convocar i, per tant, que en breu algú habiti la casa que es troba a mà esquerra de l'entrada del cementiri nou d'Anglès, ubicada als afores del poble, a la carretera que porta fins a Santa Coloma de Farners.
El retard d'aquesta convocatòria del concurs, segons Santané, és especialment "per la pressió -mediàtica- que vam tenir i vam decidir-ho deixar refredar i ja hi hem posat fil a l'agulla". De fet, quan es va anunciar el possible lloguer, les cartes i trucades van col·lapsar el consistori,tot i no haver-se convocat encara el concurs.
D'altra banda, l'edil d'Urbanisme destaca "la dificultat de fer el contracte d'aquest lloguer, ja que és especial perquè hi ha la contrapartida d'haver de mantenir el cementiri". La idea del consistori és que la personsa que visqui a la casa del guarda s'ocupi de mantenir la jardineria del cementiri, així com obrir i tancar la porta d'accés, en horari de visita.
Es tractarà d'un concurs on hi podrà participar tothom, però on els veïns del municipi d'Anglès tindran prioritat. A més, es demanarà que la persona no tingui cap propietat.
La casa del cementiri d'Anglès es coneix com la casa del guarda, però mai l'ha habitada ningú fins ara. I és un habitatge de 55 metres quadrats de dues habitacions, menjador amb llar de foc, una cuina i lavabo i on "s'hi van fer totes les millores per poder-la habitar, té aigua corrent, llum i tot", afirma el regidor d'Urbanisme.

Viure en un lloc peculiar
Mentre no es lloga, el manteniment d'aquest equipament va a càrrec de la brigada municipal i, per treure'ls feina de sobre, es va decidir optar pel lloguer d'aquest habitatge. Al seu dia, la proposta va generar polèmica perquè hi havia gent que considerava que viure en un cementiri podia ser un impediment. En canvi, el consistori d'Anglès defensa que pot ser un habitatge llogat a preu simbòlic com qualsevol altre i, per això, ha desencallat la redacció de les bases pel concurs, que portarà a la casa del guarda del cementiri d'Anglès els seus primers habitants a curt termini.

E. Batlle. Diari de Girona

Veure entrades anteriors sobre el tema:

2008-01-12
2007-08-31

dissabte, 28 de març del 2009

El cementiri de Poblenou, el més antic de BCN, va oferir dijous un passeig nocturn amb espelmes i música de violí

Cau la nit i al cementiri de Poblenou els panteons coronats per àngels de marbre s'il.luminen amb fileres d'espelmes. Un grup de visitants segueixen els passos d'una guia, disfressada d'enterramorts del segle XIX, amb brusa, gorra i un llum d'oli, en una visita nocturna amenitzada amb solos de violí, organitzada dijous per Cementiris de Barcelona per mostrar el seu interessant patrimoni. I és que el modernisme de l'Eixample es trasllada al cementiri de Poblenou, on dorm una bona part de la història de la ciutat.
Dissenyat per l'italià Antonio Ginesi l'any 1819, el cementiri conserva panteons realitzats pels arquitectes de l'alta burgesia, com Enric Sagnier (autor de l'església del Tibidabo) i Elias Rogent (autor de la universitat central), escultors com els germans Vallmitjana i, ja al segle XX, Jaume Barba, autor del tètric però apropiat conjunt El petó de la mort. A les fosques, àngels i calaveres presenten una aparença lleugerament fantasmagòrica. És per aquest motiu que el grup es manté apinyat i en silenci mentre la guia assenyala, per exemple, el cenotafi on està enterrada mitja corporació municipal a causa de l'escabetxada que va provocar la febre groga de l'any 1812.
En aquest cementiri reposen els membres de la família del banquer Arnús, del fabricant Bonaplata, dels marquesos d'Alella i de l'indià de Sitges Juan Vias. A mitjans del segle XIX es va superar el mal averany que transmetia el cementiri --es va arribar a rumorejar que amb els morts fabricaven sabó i botifarra-- i fins i tot era de bon to comprar un nínxol i passejar-hi durant els dies festius per comparar l'originalitat dels panteons. Avui les grues assetgen el món dels morts i les promocions del 22@ es construeixen amb vistes als túmuls.
El grup s'atura davant la tomba més florida. Allà està enterrat Francisco Canals, el Santet, un dependent dels magatzems El Siglo que va morir el 1899 als 22 anys. El noi desperta tanta devoció que figuretes, flors i fetitxes desborden el seu nínxol. Fins i tot hi ha una urna on s'endevinen missatges manuscrits, cintes antigues i sobres amb el segell de La Caixa.
És el torn del següent grup, nens de l'escola Salvat Papasseit que localitzen als mòbils el politò de Psicosi nerviosos davant l'imminent calfred. La pròxima ruta nocturna, per Tots Sants.

Rosario Fontova, El Periódico

diumenge, 25 de gener del 2009

Girona recuperarà la tanca del cementiri obra de Rafel Masó


L'Ajuntament de Girona reformarà la tanca històrica del Cementiri de Girona, de l'arquitecte noucentista Rafel Masó (Girona, 1880-1935) i realitzada entre els anys 1917 i 1919, que, actualment, es troba en mal estat de conservació. El projecte, finançat gràcies als Fons Estatal d'Inversió Local, inclou l'arranjament de la urbanització del sector a l'entorn de la tanca, cosa que implica l'actualització dels serveis i un canvi de seccions i paviments dels espais urbans afectats. També s'habilitaran els espais del camí arran del riu perquè hi puguin passar els vianants més còmodament. L'adequació inclou la il·luminació de la tanca. El pressupost per contracte és de 374.071, 86 euros.
El projecte té quatre fases. En la primera, és preveu crear el nou passeig davant la tanca. La segona, serà la rehabilitació del mur central i la portal principal. Prèviament es reformaran els portals laterals i l'enllumenat de la citada tanca. Finalment, l'actuació acaba amb l'habilitació de l'espai arran del riu com a recorregut per a vianants. En referència als treballs en la tanca de Masó, l'Ajuntament de Girona té el propòsit de revaloritzar l'obra artística, incidint en aquells elements que l'emfatitzen. A tall d'exemple subratllant les textures del mur de pedra i els elements ceràmics, la simbologia dels relleus escultòrics o la composició de la terrissa negra. El projecte busca convertir l'entorn en un passeig per a vianants ampli i en què les parts que el formaran estiguin il·luminades selectivament. L'Ajuntament també vol, amb l'objectiu de recuperar un espai públic, fer l'espai més accessible perquè sigui una zona de passeig.

Text: Joaquim Bohigas,
Imatge: Marc Martí

Diari de Girona

dimarts, 13 de gener del 2009

Cementiris de Barcelona cedeix a la Biblioteca de Catalunya uns 800 expedients inèdits de projectes arquitectònics

Les bones famílies de la burgesia barcelonina van colonitzar l'Eixample amb cases modernistes encarregades als millors arquitectes, que rivalitzaven entre si. I quan morien encarregaven els seus panteons als mateixos arquitectes, prolongant als cementiris del Poblenou i Montjuïc els estils neogòtic o neoegipci de què gaudien a les seves mansions. La casa, la llotja al Liceu i el panteó conformaven l'escenografia vital dels barcelonins rics.
Un fons d'uns 800 expedients inèdits de monuments funeraris d'entre el 1883 i el 1920 serà estudiat a la Biblioteca de Catalunya, cedit per Cementiris de Barcelona. Dolors Lamarca, directora de la biblioteca, i Jordi Valmaña, director general de Cementiris, van firmar ahir l'acord, que posarà a disposició dels especialistes i del públic interessat un autèntic filó de projectes de panteons i sepultures monumentals. El fons es conservava al cementiri del Poblenou, dipositat en caixes, i haurà de ser restaurat --alguns dels expedients de paper- tela estan afectats per fongs microscòpics-- mentre es procedeix a inventariar-lo i escanejar-lo perquè en el futur sigui consultable a la web de la biblioteca.

A cel obert
Els expedients consten de plànols manuscrits, amb dibuixos a mà alçada, descripcions precises i la firma de l'alcalde de torn, a més de la dels arquitectes autors del projecte. Cada panteó requeria un permís municipal, exactament igual que un edifici. A Cementiris consideren que els cementiris més antics de Barcelona "tenen consideració de museus a cel obert, amb un nombre més alt d'escultures modernistes que a la mateixa ciutat".
El cert és que a més dels arquitectes, als panteons s'hi van lluir els escultors i els vidriers, els ebenistes i els forjadors, el mateix repertori d'artesans que actuaven a les noves cases que anaven perfilant l'urbanisme de la ciutat cap al nord, un cop enderrocades les muralles, a mitjans del segle XIX. Una nota al Diario de Barcelona informava el 1850 de la construcció "del magnífic i greu panteó de la família Vilardaga amb la seva capelleta i el seu jardinet", cosa que certifica la importància que es donava en l'època a l'aparença de l'última residència.
Encara que el fons ha de ser catalogat, de moment s'han trobat peces de primera categoria com el dibuix original de la creu monumental d'influència cèltica erigida al Poblenou sobre un terreny que havia estat una fossa comuna. L'obra va ser realitzada el 1887 per Josep Palmada en pedra calcària de Girona per un import de 20.000 pessetes, segons un projecte de Leandre Albareda, arquitecte autor del cementiri de Montjuïc. Aquest cementiri va ser inaugurat el 1883 i es considera el millor llegat, juntament amb l'Exposició Universal del 1888, de l'alcalde Rius i Taulet.
Josep Vilaseca és l'arquitecte del panteó arc-cova de la família Batlló, amb una façana, dibuixada el 1889, que representa dos àngels i dues columnes amb capitells en forma de mussols, exactament igual al monument que subsisteix a Montjuïc. Vilaseca, que és autor de l'Arc de Triomf neomudèjar del passeig de Lluís Companys, va tenir com a col·laboradors tant per a l'arc com per al panteó els escultors Manuel Fuxà i Enric Clarasó, dos dels artistes del premodernisme. També s'han localitzat plànols firmats per Enric Sagnier, l'arquitecte favorit de la petita aristocràcia conservadora de Barcelona. Precisament Sagnier va projectar el panteó Mulleras i Pons el 1912, quan ja havia construït les cases per a Camil i Ramon Mulleras a la ciutat dels vius.
D'Antoni Maria Gallissà se n'ha trobat l'expedient del panteó de la Riva, de l'any 1894, que compta amb escultures d'Eusebi Arnau, l'artista que va deixar la seva empremta tant al Palau de la Música com a la Casa Amatller. I també en aquest cas l'arquitecte va construir la Casa de la Riva per a la mateixa família. Dels arquitectes del cementiri de Montjuïc, el que més panteons va dissenyar -se n'han censat 12- va ser Antoni Rovira i Rabassa, un autor de la segona divisió modernista que va construir la caseta del passeig de Gràcia adjacent amb la potent Pedrera de Gaudí.

Rosario Fontova, El Periódico de Catalunya

dissabte, 3 de gener del 2009

Un punt de vista judàic sobre el cementiri jueu de Montjuïc

Quan parlem de cementiris jueus al llarg de la diàspora del nostre poble, hem de saber que una de les prioritats que tenien els líders de les comunitats a l´hora de decidir o d ´ acceptar establir-se en una ciutat era garantir el dret de posseir un terreny per poder fer enterraments segons els preceptes d´una tradició que es portava a terme des dels temps d´Abraham. Altres garanties bàsiques i necessàries que es negociaven amb el poder local, eren el dret de practicar el seu culte i ritual, de circumcidar els mascles i de gestionar de manera independent els assumptes interns de la comunitat d´acord amb les seves lleis i els seus costums.
La referència documental escrita més antiga que parla del cementiri jueu de Barcelona, data del S.XI (1091), referint-se a unes vinyes que Ramon II, comte de Berenguer, havia de restituir a la Canonja de la Santa Creu i Santa Eulàlia, en la qual es fa menció a unes antigues sepultures jueves (veteres judeorum sepulturas).
Altra referència, de caràcter indirecte i amb data posterior (1368), sembla remetre'ns l´antiguitat del cementiri al S. IX. Es tracta de la comunitat jueva de Tortosa, la qual en adonar-se'n que el seu cementiri està en perill, donen testimoniatge que en ell es troben unes tombes notables, com no existeixen en cap altre lloc del regne d'Espanya amb la única excepció de Barcelona "on n'hi ha des de fa 50 anys".
Posteriorment a l´atac al Call al 1391, la necròpolis de Montjuïc va patir el saqueig de les seves làpides funeràries, que van ser venudes com a material de
construcció. Un exemple on podem veure, a primera vista, la gran quantitat de pedra recuperada, és l´edifici del Palau del Lloctinent del S. XVI, que allotjà fins fa molt poc l´Arxiu de la Corona d´Aragó.
A principis del S. XV el rei Martí "L´humà" atorga a la comunitat de Celestins -els quals s´ocupaven de la Capella Reial- un terreny que havia estat el cementiri dels jueus. En referències posteriors del S. XVII al XIX s´observen, en títols de propietat i cartografia militar, els topònims “Plaine des Juifs” o “Fort dels Juifs”, el “Camino de los judíos” i fins i tot “la fuente de los judíos”, tots ells fent referència molt probablement a la ubicació de l´antic cementiri.
Al llarg dels segles, la zona del cementiri s´ explotà com a cantera i, el fet d´esser jurisdicció militar, va mantenir-la pràcticament igual malgrat sofrir algunes destruccions parcials, com les provocades amb la construcció de les bateries General Álvarez de Castro (1898). Aquesta actuació va permetre
constatar que la necròpolis s´estenia ambdós costats de l´actual carretera de pujada al castell.
Durant les primeres dècades del S. XX es troben algunes làpides i tombes de forma esporàdica, degut als treballs d'instal·lació del camp de la Sociedad de Tiro Nacional.
Posteriorment, durant la construcció dels pavellons de tir al colom, es trobaren restes del cementiri. Davant aquesta descoberta, tècnics del Institut Municipal de Història, van fer una exploració d'emergència entre 1945 i 1946, en la qual es localitzen, estudien i analitzen, la morfologia i els restes humans en 171 sepultures.
Jordi Casanovas i Miró va recollir les 74 unitats de tot aquest conjunt epigràfic funerari (el qual havia estat trobat en diferents edificis com a material reutilitzat o en fons museístics) a les Series Hebraica de la Monumenta Paleographica Medii Aevi.
L´any 2001, en previsió d´unes obres que s´havien de fer en aquella zona de la muntanya, l´Ajuntament de Barcelona encarregà una campanya d´excavació en un terreny adjunt a l´excavat al 1945. Durant
aquests treballs, es troben cinc- centes cinquanta set tombes i una sola matseva (làpida funerària). L´informe complet d´aquesta actuació encara no s´ha publicat, però sí un article amb resultats dels estudis fets, en quant a la morfologia de les tombes i l´anàlisi dels restes humans es refereix.
És la primera vegada que, a Catalunya, es pot identificar la informació completa de la persona de l´enterrament , per trobar-se la matseva en el lloc en què va ser col.locada originalment. En aquest cas es tracta de “l'esposa del Rabí Isaac ben Rabí Levi, que morí el mes de Kislev de 'any 4990 del calendari hebreu (novembre-decembre de 1229)”.
Dins la tradició jueva, el respecte cap als difunts inclou la prohibició absoluta d´exhumar els cossos, fins i tot segles després de l´enterrament. Aquest fet explica la preocupacio´que trobem, al món jueu local i internacional, davant l´excavació i l´obertura de tombes al cementiri de Montjuïc. Després de la incoació de l´expedient de declaració de BCIN, també es va sol.licitar informació sobre el destí dels restes excavats per tal de poder donar´ls-hi sepultura novament.
A l´any 2006, a la premsa local, es va informar del pla d´actuacions que l´Ajuntament de Barcelona tenia previst per al cementiri de Montjuïc. Lògicament ens vam interessar en aquells aspectes del projecte que afectarien a l´àrea de l´antic cementiri.
Precisament, en el lloc que actualment és una terrassa molt especial, amb vistes a la Mediterrània, és a dir, orientada a Eretz Israel, es faria un jardí d´un costat i una construcció de serveis a l´altre, per tal de proveir la zona de lavabos i begudes.
Amb aquestes característiques tan destacades, segons expliquem, i tenint en compte que aquesta peça històrica representa la presència i la memòria de la comunitat jueva a Barcelona durant cinc o sis segles, ens semblava que aquest lloc mereixia un tractament particular, que pogués transmetre tota la profunditat del seu significat. I així ho vàrem comunicar a les comunitats jueves de Barcelona, a les quals vam suggerir la idea que, per dotar el lloc d ´una protecció permanent, era necessari sol.licitar al govern de la Generalitat de Catalunya que ho declarés Bé Cultural de Interès Nacional- Lloc Històric,
segons definició de la Ley del Patrimonio Cultural Català (Llei 9/1993. DOGC n. 1807, 11/10/1993). Amb l´inestimable col.col·laboració del Centro de Estudis de Montjuïc, vam preparar el document per fer realitat aquesta sol.licitud i així hem aconseguit que el març de 2007 s´incoés l´expedient de declaració. (DOGC núm. 4849-26.3.2007).
Amb el creixement urbanístic dels segles XIX, XX i XXI, els cementiris jueus, que es trobaven allunyats de les ciutats, estan totalmente desprotegits i en perill d´ésser exterminats per complexos residencials, esportius, infraestructures de transports, centres empresarials, etc.
Els llocs històrics tenen una gran vàlua per a la millor comprensió de la complexa constitució de la societat en què vivim, especialment si un col.lectiu determinat s´identifica de forma més estreta amb aquests, actualitzant el seu caràcter i identitat.
És per aquest motiu que, des del Centre de Estudis ZAKHOR, hem identificat, com un
dels objectius primordials, l´estudi i la protecció d'antics cementiris com a llocs amb un
marcat caràcter sagrat i amb capacitat de transmissió de valors culturals.
En aquesta línia, tenim actualment tres projectes en marxa:
En quant al cementiri jueu de Barcelona, a Montjuïc, hem presentat a l´Ajuntament una proposta conceptual d'allò que, al nostre parer, hauria de contemplar el projecte d´un element evocador de la memòria històrica de Barcelona i del judaisme, considerant que és aquesta una cultura mil·lenària, viva i amb criteris propis sobre el culte funerari i els cementiris, que transcendeix a la nostra ciutat.
Per tal d'aportar dades a la Declaración de Bien Cultural, estem desenvolupant una investigació en els fons documentals dels arxius, els quals fins avui no havien estat suficientment explorats, amb el clar objectiu de definir els límits de la necròpolis amb la millor precisió possible. Es tracta d'utilitzar una metodologia no invasiva, sense excavacions, donat que això seria contrari a la nostra tradició.
Aquest projecte ha estat seleccionat per The Rotschild Foundation Europe, rebent fons del seu programa de patrimoni jueu, per a facilitar projectes d'investigació, cooperació i bones pràctiques entre diferents entitats implicades en aquest camp.
Per tal de transmetre els valors que es respecten al ritual funerari, estem treballant a l´edició d'un llibre (per al qual rebem una subvenció de la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya) que esperem ajudi a comprendre l´origen, les raons i l´evolució de la pràctica d´aquest aspecte de la nostra cultura.
Confiem que la contribució de ZAKHOR, influint-hi un punt de vista jueu als projectes relacionats amb la nostra cultura, en estreta col.laboració amb governaments i institucions locals, aportarà els continguts especials, una dimensió diferent i la riquesa necessaris per a comprendre i transmetre el significat de cada peça del patrimoni. Aquest treball conjunt, ajudarà a la millor comprensió d'un valuós llegat, així com al coneixement de la presència jueva a Barcelona, Catalunya i Espanya. Una forma més de contribuir a la diversitat cultural, al respecte i a la convivència en el conjunt d'Europa.

Referències

A. Duran i Sanpere, J.M. Millas Vallicrosa. "Una necrópolis judaica en el Montjuich de Barcelona". Sefarad, núm. 7 (1947).
D. Romano. "Fossars jueus catalans" Acta Histórica et Archaeologica Mediaevalia (Barcelona), núm. 14-15 (1993-1994).
Jordi Casanovas Miró. "Las Inscripciones funerarias hebraicas medievales de España". Monumenta Palaeographica Medii Aevi. Series Hebraica. núm. 4.1 Barcelona.
X. Maese i Fidalgo; Jordi Casanovas i Miró. "Nova aproximació a la cronologia del cementiri jueu de Montjuïc (Barcelona)". Tamid (Barcelona), núm. 4 (2002-2003)


Centre d’Estudis ZAKHOR. "EL CEMENTIRI JUEU DE MONTJUÏC A BARCELONA. Una oportunitat i un repte cap a la dignificació d´un passat en comú". Raíces (Tardor 2008). Traducció al Català d'Inma Cortijo, <http://arquitectes.coac.net/zakhor/zakhor%20a/cementiri%20montju%EFc%20raices%2008%20cat.pdf>.