diumenge, 28 de novembre de 2004

Fan millores al cementiri de Lloret perquè prengui més interès turístic

El govern de Lloret de Mar, encapçalat per CiU i PPC, pretén potenciar la imatge del cementiri municipal per tal que arribi a ser un dels punts d´interès de la població. El regidor de CiU, Josep Valls, encarregat de la gestió del cementiri, assegura que, «en l´actualitat, es pot confirmar que la zona és considerada una de les joies arquitectòniques de Catalunya, amb importants panteons d´arquitectes tan destacats com Puig i Cadafalch i Domènec i Muntaner, i és una mostra bellíssima del Modernisme català del segle XIX». Aquests fet, per Josep Valls, fa que «moltes persones s´apropin al cementiri de Lloret per observar aquestes joies arquitectòniques, tant estudiants de l´art com particulars».
L´interès que desperta el cementiri municipal lloretenc es veurà potenciat amb les reformes que s´han dut a terme a la zona, sobretot a la part vella. La restauració d´aquesta part del cementiri ha consistit en la rehabilitació de la façana principal que, segons Josep Valls (CiU), «estava molt deteriorada». Així s´ha fet un decapatge de les múltiples capes de pintura que s´havien acumulat amb els anys i posteriorment s´ha pintat i embellit la façana amb materials reïnosos que permetran que suporti el pas del temps i l´exterior es conservi, com explica l´alcalde de Lloret, Xavier Crespo (CiU), en el butlletí municipal.
A part d´aquesta remodelació de la façana principal, també s´ha pintat l´interior de la capella. A la remodelació de la part vella del cementiri s´hi ha d´afegir les obres d´ampliació en 105 nínxols i 22 hipogeus de la part més nova. Tanmateix, el regidor Josep Valls també ha destacat l´ampliació de la tanca perimetral, arranjament que, sumat als anteriors, corrobora l´aposta del govern municipal per «potenciar la imatge del cementiri», com assegura el regidor. «Les reformes de la part vella tindran una continuïtat durant els propers anys», declara Valls. I continua: «Algunes d´elles les hem de fer amb els propietaris dels panteons, però tenim la intenció de canviar l´enllumenat i millorar els jardins».

C. González, "Diari de Girona"

diumenge, 7 de novembre de 2004

Agressió a la tomba d´Oscar Wilde

Yves Contassot també ha demanat que es retirin les tanques de protecció de l'altra tomba estel·lar del cementiri Pere Lachaise, la de l'escriptor Oscar Wilde, malgrat l´agressió que aquesta ha rebut recentment. El conjunt escultòric que adorna la tomba de l´escriptor britànic va aparèixer cobert de marques de llapis de llavis, i a l´estàtua que corona el monument algú li va trencar l´òrgan sexual. No es descarta que l´agressió a la tomba de Wilde sigui un atac homòfob, ja que el dramaturg era un homosexual declarat, fet que li va comportar tants problemes en l´època victoriana que el van acabar duent, precisament, a la tomba.

“Diari de Girona”

dimarts, 2 de novembre de 2004

La ciutat de Girona recorda els seus difunts en un acte cívic

Un acte cívic a l´Ajuntament de Girona al cementiri del carrer del Carme va servir per homentjar i recordar els difunts de la ciutat. L´alcaldessa, Anna Pagans, va encapçalar la delegació municipal que va comptar amb la presència de regidors i regidores de totes les formacions polítiques. Aquest any també s´hi va sumar el subdelegat del Govern a Girona, Francesc Francisco-Busquets. Una ofrena floral al monument dels difunts i un petit discurs de l´alcaldessa on va recordar el deure que té la ciutat envers les persones que han contribuït a la construcció de la ciutat va servir de recordatori en una jornada de Tots Sants que va fer que els cementiris de la ciutat s´omplissin de gent. L´única nota negativa va ser que, a pocs metres, encara hi ha la capella de Sant Narcís on hi ha desenes de nínxols al descobert ja que no s´han tapat les sepultures que van ser traslladades a causa del seu deteriorament. Durant aquests dies, els cementiris han tingut un horari especial per intentar facilitar les coses a la gent que volia recordar els seus familiars traspassats. Ahir, el cementiri va ser un anar i venir de gent disposada a posar flors i netejar làpides. El personal del cementiri municipal també es va reforçar per poder cobrir la demanda de serveis com ara escales. El cementiri nou de la muntanya dels Àngels també va rebre molta gent, tot i que en menor intensitat. Les floristeries de la ciutat igualment van reforçar el seu horari i fins i tot es van instal·lar algunes parades al carrer. Algunes fins i tot es van ubicar davant la porta mateixa del cementiri del carrer del Carme.

D. C. "Diari de Girona"

dilluns, 1 de novembre de 2004

Profanen 30 tombes catòliques a Llemotges

Uns desconeguts van profanar una trentena de tombes catòliques diumenge a la matinada al cementiri Louyat de Llemotges (centre de França), un dels més grans del món. Aquest fet va passar hores després de trobar-se pintades nazis en un cementiri jueu del nord-est del país, segons va indicar la prefectura.

“Diari de Girona”

diumenge, 31 d’octubre de 2004

Sobre la mort en el segle XXI i els costums del dia de difunts

El dia de Difunts, el 2 de novembre, la tradició exigeix que la gent vagi als cementiris a visitar les tombes dels avantpassats, a guarnir-les amb flors i a arranjar el seu aspecte exterior. Encara i això el fet que el dia de Tots Sants sigui festiu al Països Catalans ha traslladat aquests petit pelegrinatge que és fonamentalment un costum, doncs en les pobles, els cementiris eren al mateix costat de l'església i la gent hi passava cada dia i no té sentit dedicar-hi un dia especial, com encara es constata a l'actualitat a les poblacions de muntanya.

Les visites al cementiri tenien un caire més ampli que simplement anar a visitar les tombes familiars: la gent es passejava pel cementiri, o d'un cementiri a un altre, quan n’hi ha més d’un. S'observaven les tombes i els mausoleus, els guarniments que hi havia en cada una... La posició social de les diferents persones o famílies no tan sols no deixava de quedar reflectida després de la mort, sinó que es reforçava. Encara avui, molta gent es dedica, en aquesta diada dels Difunts, a portar flors no només als parents més propers, sinó a familiars més llunyans, amics o coneguts traspassats recentment. La visita al cementiri constitueix, ara per ara, un dels pocs signes col·lectius que queden de record dels difunts.

Tradicionalment s'ha considerat la mort com un fet quotidià, inevitable i lògic en la mesura que forma part del cicle natural que afecta persones, animals i plantes. I en la concepció cíclica del temps i de l'existència que tenien les societats tradicionals, la mort era acceptada com un fet absolutament normal. La mort temuda era la imprevista: les desgràcies, la mort d'un jove, els mals dolents, les epidèmies, que trencaven el cicle natural en què els fills enterren els pares. D’aquí molts dels estranys remeis i creences sobre les diferents expressions dels genets apocalíptics i els seus companys, com el singular cas dels morts que tornen de la tomba en forma de vampirs dels folklore dels Balcans i de l’est d’Europa.

La idea de la mort ha canviat força en la nostra societat, i fins i tot la forma de morir. És ben diferent morir a la casa pròpia, envoltat dels familiars, que a un hospital. La mort natural dels avis i d’altres familiars o coneguts vells és amagada o dissimulada als nens. Tanmateix, les imatges de la guerra o dels accidents es repeteixen constantment als mitjans de comunicació. La mort adquireix així un caire catastròfic i terrible, com mai l'havia tingut, que contrasta profundament amb l'acceptació natural que es troba implícita en els refranys, creences, pràctiques i tradicions populars referents als difunts.

dimecres, 8 de setembre de 2004

Un crit des del taüt el salva de ser enterrat

A punt de ser enterrat viu, un periodista sirià va aconseguir cridar «Estic viu» i salvar-se de la mort pels pèls. Segons el diari Al Thawra, Nabil Ayub havia patit un infart 16 unes hores abans, i els metges li van diagnosticar una aturada cardíaca, per la qual cosa van decidir que ja estava mort i havia de ser enterrat. Ayub va ser portat al cementiri, i just abans que tanquessin la tapa del taüt, va aconseguir cridar «Estic viu».

“Diari de Girona”

dilluns, 16 d’agost de 2004

Detenen un ultradretà per profanar tombes a Lió

Les autoritats franceses van detenir ahir un jove ultradretà per haver profanat el cementiri jueu de Lió i per haver agredit un magribí amb una destral. Tot i això, no pertany a cap grup nazi, segons va indicar la cadena de televisió France 2. El noi es considera de la «ultradreta francesa poc agressiva». El sospitós, que va ser traslladat de París a Lió per ser interrogat, compareixerà avui davant del jutge d'instrucció encarregat d'aquests casos.
“Diari de Girona”

dijous, 12 d’agost de 2004

Un home que es fa dir Phineas és el principal sospitós de les profanacions a Lió

Un home que es fa dir Phineas, en al·lusió a un personatge bíblic que aplicava una justícia expeditiva als que incitaven al llibertinatge dels jueus, podria estar darrere de les profanacions del cementiri jueu de Lió, van informar ahir fonts policials. El nom de Phineas, que va aparèixer dilluns entre d'altres inscripcions i creus gammades en 56 tombes i el Monument als Soldats jueus caiguts en la II Guerra Mundial en el cementiri de La Mouche, és el que va donar un individu que va trucar a la policia la setmana passada per atribuir-se una agressió amb destral a un magribí. Precisament, la troballa d'un destral al cementiri fa sospitar als investigadors que podria tractar-se del mateix home, si es confirma que l'ADN de la sang incrustada en l'arma correspon al de la víctima.D. C.
EFE, “Diari de Girona”

dimecres, 11 d’agost de 2004

Profanen prop de seixanta tombes al cementiri jueu de Lió

La profanació de tombes al cementiri jueu de Lió (sud-est), que segueix a una sèrie d'actes similars contra cementiris hebreus, musulmans i cristians, ha suscitat una forta indignació a França.
Cinquanta-sis tombes i el monument als soldats jueus morts en la II Guerra Mundial del cementiri de La Mouche van ser profanats dilluns a la nit amb pintades de creus gammades i celtes i inscripcions amb errates, inclòs el nom d´Adolf Hitler, i sobre la «resistència a la invasió islàmica».També hi havia una menció de Phineas, personatge bíblic que aplicava una justícia expeditiva contra els qui incitaven al llibertinatge del poble jueu, va explicar el gran rabí de Lió, Richard Wertenschlag.
La policia va arrestar dos joves en relació amb els fets en ser avisada pel guàrdia de seguretat, però tot indica que aquests joves no són profanadors.

EFE, "Diari de Girona"

dijous, 5 d’agost de 2004

Una escola-taller recupera el cementiri abandonat de Binissalem

Des de fa uns mesos una escola taller de Binissalem s'encarrega de la restauració del cementiri vell del municipi, abandonat fa més de 40 anys per no abastir les necessitats del poble.
L'objectiu principal d'aquesta iniciativa és oferir formació i capacitació professional bàsica a uns joves d'entre 16 i 25 anys, que, pel motiu que sigui, no s'han adaptat mai a l'ambient escolar i, per extensió, no disposen de cap títol oficial de graduat escolar, que avui en dia es requereix en qualsevol treball.
En total són set alumnes, dels quals dues són nines i alguns d'ells pateixen alguna discapacitat. A més, no tots són de Binissalem, sinó que també vénen de Muro, de Palma i d'Inca.
Les obres consisteixen a restaurar tots els elements del cementiri, que reuneixen unes característiques especials perquè va ser construït en l'època romàntica, concretament el 1822, però que al 1958 va ser abandonat.
Les obres van des de reesculpir les làpides per a què puguin llegir-se, a l'ajardinament de la zona, com també treballar la pedra per donar-li el seu aspecte original. A més, hi ha una capella molt deteriorada, però que està pendent d'una revisió per part de professionals de la construcció.
Finalment, el cementiri es convertirà en un centre d'interès històric, artístic i cultural, tant per la seva antiguitat com per la seva estructura.

C. Serra, Diari de Balears

dijous, 29 de juliol de 2004

Profanen 32 tombes d’un cementiri jueu en un nou atac racista a Alsàcia

Un total de 32 tombes van ser profanades en un cementiri jueu d'Alsàcia (nord-est francès), en un nou acte de vandalisme contra aquesta comunitat a la regió. Pintades de creus gammades, així com inscripcions 666 van ser descobertes ahir per un visitant al cementiri de Saverne, seu de sepulcres del segle XVII. L'abril passat, 127 tombes van ser profanades en un altre cementiri jueu de la regió, amb inscripcions nazis i antisemites a les làpides i a la porta d'entrada del recinte. La comunitat musulmana a Alsàcia també ha estat víctima d'actes vandàlics, com pintades de creus gammades i la inscripció de «mort als àrabs» en una botiga musulmana, així com altres pintades aparegudes a mesquites.

EFE, “Diari de Girona”

dimecres, 7 de juliol de 2004

Salven un nadó de ser enterrat viu

Una nounada que havia estat declarada morta pels metges d'un hospital brasiler i ja estava al taüt es va salvar de ser enterrada viva perquè una tia va percebre que encara respirava, segons va informar ahir la premsa. L'error va ser descobert al cementiri de Patrocinio Paulista, un municipi a l'estat brasiler de Sao Paulo, quan la família participava a l'enterrament i el taüt va ser obert per a un últim adéu. Deu hores abans que la tia cridés que la nena estava respirant, els metges d'un hospital públic havien signat el seu certificat de defunció.

Diari de Girona

dilluns, 28 de juny de 2004

La ruta dels cementiris

Hi ha qui només veu en els cementiris la mort, però d'altres hi veuen tot un recorregut a través de la història de la ciutat, quasi com en un museu on conviuen diferents estils arquitectònics que parlen de la realitat de cada època. L'Ajuntament de Barcelona, conscient de l'interès que panteons, nínxols i escultures desperten entre molta gent per la seva bellesa arquitectònica i valor històric, ha creat, coincidint amb la Setmana Europea dels Cementiris, la Ruta dels Cementiris, amb què s'obren les portes dels dos cementiris més monumentals de Barcelona: Montjuïc i Poblenou.
El cementiri de Poblenou (C/Taulat, 2), el més antic de la ciutat, és la primera parada de la ruta. Conegut antigament com el cementiri vell o de l'Est, es va començar a construir l'any 1775 gràcies al bisbe Josep Climent, que pretenia canviar els costums dels barcelonins de fer els enterraments a les parròquies i convents. Poc després, però, va ser destruït per les tropes napoleòniques. Però va tornar a reconstruir-se, seguint un estil neoclàssic, gràcies a l'arquitecte italià Antoni Ginesi. Més tard, els millors escultors de la segona meitat del segle XIX van deixar la seva emprempta en els panteons i sepultures encarregats per la burgesia barcelonina. En aquest cementiri, es poden veure una trentena de monuments de l'època.
El recorregut pels cementiris barcelonins segueix pel de Montjuïc (C/Mare de Déu de Port, 54-58), anomenat també del sud-oest. Inaugurat el 17 de març de 1887, segons un projecte de l'arquitecte Leandre Albareda, és el més gran dels nou cementiris de Barcelona, no per la seva extensió, sinó pel nombre de sepultures i obres artístiques. A més a més, des de la seva situació privilegiada, dalt de tot de la muntanya i de cara al mar, es poden veure unes fantàstiques vistes de la ciutat.
Els cementiris es poden visitar cada dia de les 08:00 hores del matí a les 18:00 hores de la tarda. Per seguir la ruta, l'Ajuntament ha editat tríptics informatius, que es poden trobar a les oficines d'informació turística de la ciutat, i la guia Un passeig pel cementiri del Poblenou, escrita per la professora de literatura urbana de la Universitat de Chicago, Elisa Martí, i que inclou un mapa, fotografies i fitxes tècniques sobre l'arquitectura i l'estil dels panteons que es visiten en el recorregut.
Amb la ruta, l'Ajuntament de Barcelona vol recuperar, de manera innovadora, aquest patrimoni desconegut per la majoria de la gent. Comença amb el del Poblenou i seguirà amb el de Montjuïc l'any 2007-2008.

Anna Massa, www.lamalla.net (8 de juny de 2004)