dimarts, 30 d’octubre del 2007

Documental sobre els ritus funeraris de Barcelona a BTV

L'empresa Serveis Funeraris de Barcelona va presentar ahir el documental sobre ritus funeraris de la ciutat elaborats en primera persona. El documental conté funerals de sis tipus de tradicions: budista, catòlica, ortodoxa, islàmica, hebrea i laica.
El treball el va presentar el director general de Serveis Funeraris, Eduard Vidal. El 93% dels enterraments a la ciutat són cristians. Un 5% són laics i el 2% corresponen ja a altres creences, com l'evangelista, força arrelada entre la immigració llatinoamericana. El documental televisiu es titula T'ha arribat l'hora.
Cada setmana es produeix un enterrament musulmà a la ciutat. Per això s'ha habilitat al recinte del cementiri de Montjuïc un centre de recepció de cadàvers islàmics. La resta de tanatoris de la ciutat no poden realitzar el ritu de rentat del cadàver que ha de dur a terme un imam. Serveis Funeraris, l'empresa público-privada que lidera el mercat funerari de la ciutat, realitza també enterraments amb el ritu jueu.

Calendari
D'altra banda, Serveis Funeraris i Unescocat van presentar també, amb motiu de la celebració de Tots Sants, el calendari interreligiós 2007-08. La nova edició del calendari està dedicada als aliments i la seva dimensió sagrada. L'ONG catalana associada a la UNESCO compta amb una àrea dedicada al diàleg interreligiós. El dejuni, el dol o la desgràcia són temes fotogràfics abordats.

Avui

diumenge, 28 d’octubre del 2007

El cementiri de Figueres i els seus 190 anys d´història

 Imatge del cementiri de Figueres

Els propers dies dijous i divendres el cementiri es veurà notablement concorregut amb motiu de les festivitats de Tots Sants i del Dia dels Difunts. Fa poc l´Ajuntament va acordar la construcció de més nínxols ja que s´estaven esgotats els actuals existents.
Aquest cementiri va començar a prestar servei l´any 1817, ara fa 190 anys i està emplaçat a la carretera que condueix al poble del Far. Anteriorment hi havia hagut dos cementiris públics emplaçats successivament, un de medieval a l´entorn de l´església parroquial de Sant Pere i un de modern al lloc on avui hi ha una part de l´edifici del Teatre Museu Dalí.
A part d´aquests cementiris municipals abans n´hi havia hagut altres de caràcter privat: un estava dins la finca de l´antic Hospital de Caritat, al lloc on avui hi ha les places de Catalunya i del Dr. Ernest Vila, i els altres en diverses institucions religioses.


Si eren pobres no pagaven res

El cementiri de l´Hospital de Caritat estava emplaçat a la part de llevant de la seva horta, en el que avui es l´esmentada plaça de Catalunya. Estava destinat únicament als malalts que expiraven en aquell centre. Si eren pobres no pagaven res, però si es considerava que no ho eren havien de pagar una quantitat com a dret de terratge. Sebollir un difunt costava 10 rals de billó. Va ser instituït l´any 1620 que fou quan l´hospital va sol·licitar permís al bisbe de Girona per fer aquest cementiri, el qual s´hagué d´ampliar en el 1643.
En documents antics de l´Hospital de Figueres hi ha un Llibre d´òbits que està iniciat el mes de gener del 1744 i fineix el 1887. En ell estan anotades les dades i l´edat del difunt. En tenia custòdia el capellà del mateix hospital, que hi escrivia els sagraments que havia rebut el traspassat. Aquest cementiri de l´Hospital fou suprimit el 1887. Quan es van fer les obres de reforma de la plaça de Dr. Ernest Vila l´any 1965 i la posterior renovació de l´enllumenat elèctric soterrani d´aquesta plaça, encara es van trobar algunes restes d´ossos humans.
Aquest llibre històric de l´Hospital és interessant perquè permet conèixer, per exemple, els obrers morts en les obres del castell de Sant Ferran. També durant la Guerra Gran els francesos hi dipositaren els cadàvers dels seus soldats, a la part final de l´horta, al costat de la paret on s´hi practicava el Joc de la Pilota, cosa que va promoure la protesta de la gent de la zona i llavors fou quan els comandaments francesos decidiren enterrar-los en un altra lloc, un terreny de la carretera de Llers.
Els cementiris de les comunitats de religioses eren: Un fossar del convent de monges clarises de la Divina Providència, bastit al carrer de Santa Llogaia l´any 1854, on només es podia soterrar les religioses mortes a la comunitat. Era coneguda la frase que els era pronunciada a les novícies quan feien els vots d´entrada: «Entra, entra germana nostra, no en sortiràs d´aquí ni viva ni morta». Va quedar intervingut l´any 1932 per una disposició del govern republicà que va ordenar als ajuntaments a fiscalitzar-los perquè no s´hi enterrés altres persones que les religioses del convent mortes allà, per un dret anterior que els corresponia i que fou derogat el 1936.
Igualment hi hagué un fossar al convent de les Filles de Maria, al carrer de la Jonquera, construït el 1879. També fou intervingut el 1932 i suprimit el 1936. Estava en una part del pati posterior del convent.
Consten altres cementiris de les comunitats de frares en els antics convents de franciscans i caputxins, als carrers de la Jonquera i del Rec Arnau entre els segles XV i XVII. Del convent de franciscans s´ha perdut tota la documentació però es guarda un plànol de la seva configuració.
Quant als caputxins aquests tenien un lloc de sepultures en el vell convent de Sant Roc, a la zona on avui hi ha el castell de Sant Ferran, que traslladaren posteriorment el convent al carrer del rec Arnau, actualment de propietat municipal.
Els frares dels dos convents tenien el dret d´enterrament dels religiosos de l´orde i dels senglars que ho haguessin manifestat en vida. Per aquest servei, els monjos cobraven unes quantitats que van motivar moltes disputes amb la comunitat de l´església parroquial de Sant Pere que veia minvar els seus ingressos ja que també cobrava drets de sepultura.
Ambdós cementiris van desaparèixer en quedar abolits els dos convents per la llei de desamortització de béns religiosos del 1835. Les restes allà existents s´hagueren de traslladar el cementiri municipal cosa que es va fer l´any 1882 amb gran solemnitat.
A l´edifici de l´exconvent de caputxins del carrer Rec Arnau encara existeix la configuració arquitectònica de vuit criptes arquejades, totalment buides, emplaçades sota l´altar major. En elles queda el testimoni de com se sebollien els frares traspassats que eren asseguts en un banc de pedra. El tampanell que tapiava la cripta tenia un petit forat a la part inferior per retardar la descomposició dels cadàvers.Igualment, en el sòl de la nau que fou església del convent, hi ha una llosa sepulcral, mig esborrada, on s´indica la sepultura de dues persones i una altra dedicada a un brigadier del castell de Sant Ferran, en el 1800.

 
Els màrtirs de la inquisició
 
Precisament sobre les sepultures d´aquest exconvent l´any 1932, en plena efervescència política, en un setmanari local es va publicar un escrit en el qual es deia que a Figueres els màrtirs de la Inquisició eren enterrats vius i ho il·lustrava amb unes fotografies de les esmentades criptes. Es va replicar explicant que es tractava d´unes criptes on els religiosos cristians enterraven els seus morts, a sota de l´altar major i que allà s´hi guardaven les despulles dels frares fins passats trenta anys, quan ja s´havien tornat cendra, i aleshores eren portats a una ossera comuna.

Josep M. Bernils Mac

divendres, 26 d’octubre del 2007

Els fantasmes del cementeri de Monterrey

A la zona nord-oest de Monterrey, capital de l’estat de Nova Lleó, a Mèxic, es troba el cementiri conegut com Pantéo municipal Valle Verde, lloc que, a judici d’alguns, és l’hàbitat o lloc de visita dels esperits.
En un reportatge del “Canal 7 de TV Azteca Noreste”, Joel Villarreal, subdirector de Panteons Municipals de Monterrey comentava que hi havia hagut molts rumors sobre dones vestides de negre que, segons els enterramorts, no caminaven sinó que van per l’aire. En el mateix reportatge s’afirma que en el fossar, inaugurat l’any 1972, es veuen “aparicions de misterioses persones”, “ombres entre les tombes” i animals estranys que sorgeixen per la nit, com un gos negre “d’ulls brillants” que hauria aterrit als gossos dels guardes mentre passava.
Però la figura més notable és una dona fantasmagòrica que apareix junt a l’ossari del cementiri, vestida de blanc i sempre resant, amb les mans unides en posició devota. Sembla, de totes maneres, que cap persona s’ha dirigit a la dona, ni l’han tocada ni res. Hom es pregunta si no serà de carn i ossos...

Informació basada en el reportatge de J. Belduque. “Entre calaveras y tumbas”a Info7 en el Canal 7 de TV Azteca Noreste, 19 d’octubre de 2007.

divendres, 19 d’octubre del 2007

La llegenda del cementeri de Stull (Kansas)

Hi ha cementeris especials en el món, però aquest diuen que és el més especial, és el del petit poble de Stull, a uns quilòmetres de Lawrence, Kansas.
Aquest cementeri junt amb la seva església està infestat d’històries que parlen de fantasmes, espectres i el diable entre els seus terrenys. La llegenda parla que al cementeri de Stull està l’entrada (o almenys una de les set entrades) que té l’infern…
La llegenda no és del tot recent. La ciutat de Stull és molt petita, tant que ni apareix habitualment en els mapes de carretera. Són pocs habitants, però l'indret posseeix un nombre de llegendes i contes estranys que vinculats a la vella església i al cementeri veí just damunt del tossal. Allí, just en aqueix lloc és on es diu està la boca de l’infern.
Aquestes narracions diuen que tenen més de cent anys. Però van arribar a la gent als anys 70. Al novembre de 1974 va aparèixer un article en el diari de la universitat de Kansas que narraven una sèrie de fets estranys a la zona de l’església de Stull. Segons l’article, “el lloc era la seu freqüent de llegendes i successos diabòlics, sobrenaturals”. Les narracions afirmen que el cementeri era un dels llocs de la terra on el diable apareix en persona dues vegades a l’any.
El cementeri ha estat font de moltes llegendes a la zona, històries forjades amb el pas dels segles. Les contalles no sols parlen de fets de fa cent anys. N’hi ha èpoques més recent, històries més modernes. Per exemple, es parla que un estudiant va denunciar haver estat agafat per un braç per alguna cosa que no veia, mentre que altres parlen d’haver perdut la memòria en visitar aquest lloc. Típiques llegendes urbanes
També es diu que els residents de Stull creuen que tot això és cert i que el propi rector del lloc assegura que no són invenció d’estudiants, però això no es pas cert, i farts dels turistes amants de fets paranormals han hagut d’instal·lar-hi una tanca enorme que envolta el cementiri per a impedir que la gent de fora hi accedeixi, especialment quan suposadament s’apareix el Dimoni, en l’equinocci de primavera i per Halloween. El 20 de Març de 1978, més de 150 persones van estar esperant al cementeri l’arribada del dimoni, així com als esperits que havien mort de forma violenta i havien estat enterrats en aqueix mateix cementeri. Encara que res va ocórrer, la llegenda es va mantenir com a real.
En els anys 80, les històries van anar augmentant. Tanta fama van agafar l’indret, que es va fer un registre de tota activitat estranya que ocorregués en el lloc, o al menys això es diu.
Entre les històries que s’expliquen hi ha les dos homes que visitaven el cementeri de nit quan es van espantar en ser tocats per un fort vent que semblava bufar de cap part. Quan van tornar espantats al cotxe, van descobrir que aquest havia esta mogut del lloc on l’havien aparcat: just a l’altre costat de la carretera i en direcció oposada. Un altre home va declarar experimentar aquest mateix vent anòmal, però dins de l’església del cementeri. El corrent d’aire el va colpejar llançant-lo al terra i impedint-li que es mogués. Precisament dins d’aquesta mateixa església, alguns testimonis han assegurat que plovia dins quan a l’edifici quan això sembla impossible, pel tipus de construcció..
Les mateixes llegendes parlen que el diable ha estat apareixent-se des de 1850 i que el nom original de la ciutat era Skull (“crani”) i que es canvià per a ocultar que allí es practicava màgia negra. Així es diu que els colons més primerencs practicaven la bruixeria en aquest lloc i amb el temps es va canviar el nom. L’any 1980 va aparèixer un article en el “Kansas City Times” que va completar encara més els rumors sobre el cementeri de Stull i l’església ja abandonada. Segons es s’explica, el diable tria dos llocs per a aparèixer-se a la terra cada Halloween. Un d’ells és Tumbleweed Hamlet” de Stull, Kansas, i l'altre, la Plana desolada d’Indiana”. Des d’aquests llocs, d’acord amb l’article, el Diable recol·lecta a tota la gent que ha mort de forma violenta en el passat any per a poder estar a la terra durant la mitjanit d'Halloween.
Per què a Stull? Segons narra la llegenda, en aquest lloc en el 1850 “algú o alguna cosa va apunyalar l’alcalde donant-li mort en un vell graner de pedra al cementeri”. Amb els anys, el graner va ser convertit en església, que acabar arrasada per un incendi. Un cop reconstruïda, des de llavors un crucifix de fusta apareix invertit quan els transeünts passegen per allí a mitjanit. Finalment, fa uns anus fou enderrocada.
A més, es diu que un arbre vell que hi ha a la zona, va ser usat per a penjar diverses bruixes condemnades. També s’explica que hi ha un sepulcre amb els ossos d’un “fill d’en Banyetes”. El nen va nàixer deforme i va durar molt pocs dies i el cos fou enterrat en Stull. Alguns parlen que el seu fantasma volta per allí, havent-hi fotos d’un home jove que mira amb fermesa cap a fora des de darrere de l’arbre.
Una altra de les històries anònimes d’aquest lloc, és que al 1993 o potser 1995, Joan Pau II va demanar volar amb el seu avió privat sobre la zona de Kansas, però va demanar no passar per sobre en ser zona profanada.

A partir de retalls d'Internet

dilluns, 15 d’octubre del 2007

Els antics cementiris de Vilafranca. Conferència a càrrec de Josep M. Feliu sobre els antics cementiris de la vila

La imatge tètrica que té tenim dels cementiris no es correspon amb la que tenien els vilafranquins de l'Edat Mitjana i Moderna, quan el principal cementiri de la vila, el parroquial de Santa Maria, formava part del paisatge urbà i de la vida quotidiana. Era un lloc de pas habitual, on fins i tot s'hi celebraven mercats.
Abans de la construcció de l'actual cementiri de Vilafranca, el 1839, els llocs d'enterrament a la vila havien estat diversos. Alguns de manera permanent, d'altres en ocasions puntuals. A la conferència en farem un repàs.
Data i lloc: 25 d'octubre de 2007 de 20:00h a 21:00h. Biblioteca Torras i Bages. Plaça L'Oli, 20.
e-mail: b.vilafranca.tb@diba.es
Fax 93 817 29 60
Telèfon 93 890 40 30