dissabte, 20 d’agost del 2011

El Cementiri ruinós de Sant Josep de Cadis


L'any 1787 Carles III d’Espanya aprovà un decret que prohibia en tot el regne els enterraments a les zones urbanes. Com a conseqüència, l'any 1800 es començà a construir fora de les muralles de Cadis el cementiri de Sant Josep, sent el arquitecte encarregat del projecte en Torcuato José Benjumeda. Aquell mateix any, durant el mes d'agost, la capital gaditana patí una epidèmia de febre groga que precipita la inauguració del cementiri.
L'any 1900 s'amplià el recinte. El 1947 Cadis experimentà una de les seves històries més lúgubres en temps de pau quan un polvorí amb armament antisubamarins explotà i matà a 152 persona i en va ferir 5.000 i escaig més. Tots els difunts van ser enterrats a la part nova del cementiri, creant una aglomeració important a causa de la quantitat de cadàvers que van arribar en qüestió d'hores.
El cementiri va tenir diverses ampliacions i reformes des de 1947 fins els 1992 data en la qual es deixà d'inhumar per manca d'espai i començà de forma puntual el trasllat de restes humanes per part dels familiars al cementiri de Chiclana.
En 1997 l'ajuntament signà un acord per el trasllat de les restes òssies al cementiri Mancomunal. Actualment ja s'ha traslladat gairebé la seva totalitat i entre les demolicions, els ensorrament i els nínxols buits, el cementiri té un aspecte absolutament desolat. De fet, actualment només romanen les despulles de persones enterrades al segle XIX de les quals no s’ha pogut localitzar els seus familiars perquè procedeixin al seu trasllat fins a les actuals instal•lacions del cementiri mancomunat existent a Puerto Real.
L'estat del cementiri és lamentable i sembla que les autoritats no saben molt què fer amb aquestes ruïnes i el solar.




Llegendes sobrenaturals
Segons un article en línia a Mundo Paranormal que signava Miguel Ángel Segura a principis del 2007, el fossar té les seves pròpies llegendes sobrenaturals. Així els vigilants haurien escoltat sorolls estranys, observat desplaçament d’objectes o vist persones en llocs on realment no hi havia ningú. Fins i tot un testimoni no anònim, Alfonso Cozar Romero, hauria estat agredit per un agent invisible. Aquest antic vigilant entre 1991 i 1995 també hauria vist un crist plorar i sagnar....


Porta de la casa del guarda s'hauria produït l'agressió.

Alfonso Cozar Romero davant del suposadament miraculós santcris.

dijous, 18 d’agost del 2011

El llibre 'Tombes & lletres' proposa un recorregut fotogràfic i literari per 41 sepulcres d'autors en llengua catalana


L'encant rodoredià La cara de Mercè Rodoreda segueix fascinant fins i tot esculpida al cementiri de Romanyà. Foto: Judit Pujadó
"Les tombes són ambigües. Conserven alguna cosa i, malgrat tot, no conserven res", escriu Cees Nooteboom (l'Haia, 1933) a Tumbas de poetas y pensadores, un assaig on escriu les seves impressions sobre la visita als sepulcres d'una vuitantena d'escriptors de països i moments històrics molt diversos. "La majoria dels morts callen. Ja no diuen res. Literalment ja ho han dit tot. Però no passa així amb els poetes. Els poetes segueixen parlant. De vegades es repeteixen. Això passa cada cop que algú els llegeix o en recita un poema per segona o centèsima vegada", continua Nooteboom, que pren l'accepció més generosa del mot poeta -la que equival a creador - i construeix un llibre singular que ha inspirat una proposta interessant i més polifònica.
El llibre Tombes & lletres és una de les primeres referències d'Edicions Sidillà, iniciativa editorial de Xavier Cortadellas i Judit Pujadó que comença amb la voluntat de publicar quatre col·leccions, una de narrativa catalana i una altra d'estrangera, una tercera d'assaig i, de tant en tant, un quart calaix de "llibres especials" com aquest, que recull textos sobre els sepulcres de 41 escriptors en llengua catalana -de Ramon Llull a Andreu Vidal: del segle XIV fins a finals del segle XX-, escrits per 41 autors diferents, il·lustrat amb fotografies de mides generoses i amb la sobrietat del blanc i negre fetes per Judit Pujadó i Eduard Punset.

Els fundadors: del fervor lul·lià a les visions verdaguerianes

El titànic esforç normalitzador de Pompeu Fabra (1868-1948) encapçala el volum. Les despulles de Fabra descansen a Prada de Conflent. L'epitafi aclapara: "Seny ordenador de la llengua catalana".
Vuit segles abans, Ramon Llull (1232-1316) va posar-hi les primeres pedres literàries i doctrinals. El llibre d'Evast i Blaquerna , Fèlix o llibre de meravelles i poemes com Lo desconhort i Cant de Ramon encara enlluernen per la força primigènia i la tossuderia religiosa que contenen. Més de cent anys després de la mort de Llull, Ausiàs March (1397-1459) escriuria alguns dels versos més impressionants de la literatura catalana: "Amor, de vós, jo en sent més que no en sé (...) e de vós sap lo qui sens vós està:/ a joc de daus vos acompararé".
Després de la bona collita de la baixa Edat Mitjana, les lletres catalanes no serien represes amb prou entusiasme fins a la Renaixença: els editors de Tombes i lletres han inclòs uns quants dels responsables de l'empenta, que oscil·len entre la vocació popular d'Àngel Guimerà i Narcís Oller i els versos llegendaris de Jacint Verdaguer.


Els grans noms del segle XX: Modernisme, Noucentisme i talents únics

Si Joan Triadú titulava la seva autobiografia Memòries d'un segle d'or (Proa, 2008) fent referència a la bona salut de la literatura catalana del segle passat, Tombes & lletres -que a través del títol homenatja les Visions & cants maragallianes- dedica dues terceres parts del seu gruix a autors del segle XX.
Carles Duarte comenta els sepulcres de Carles Riba (1893-1959) i Clementina Arderiu (1889-1976), ubicats al barri de Sarrià de Barcelona. Miquel Pairolí recorda el cementiri de Llofriu, on descansa Josep Pla (1897-1981). Dolors Miquel visita Sant Quirze Safaja amb la intenció de trobar "una presència que l'antigor devia desar ben amagada en un dels seus infinits calaixos", la del poeta Màrius Torres (1910-1942). L'editor Quim Torra troba totes les solituds del món a Siurana, lloc on hi ha les restes de Joan Sales (1912-1983).


Les últimes desaparicions: el llibre també recorda Porcel, Moncada i Vidal

La longevitat va convertir Josep Palau i Fabre (1917-2008) en un dels últims testimonis de la generació que va començar a publicar abans de la Guerra Civil. Josep Maria de Sagarra, Mercè Rodoreda i Salvador Espriu van morir molt abans que el poeta, dramaturg i assagista barceloní, que fins i tot veuria com s'extingien prematurament els talents de poetes com Gabriel Ferrater (1922-1972), Maria-Mercè Marçal (1952-1998) i Andreu Vidal (1959-1998), i narradors com Jesús Moncada (1941-2005) i Baltasar Porcel (1937-2009), l'última de les grans desaparicions literàries de les lletres catalanes d'aquests anys. Tombes & lletres els homenatja a tots amb elegància.

Jordi Nopca, "Recordar el Nostres escriptors",  13 d'agost de 2011, Ara


Notícies anteriors relacionades

diumenge, 14 d’agost del 2011

Les rutes pels cementiris guanyen adeptes

Els cementiris són, sovint, indrets de la ciutat amb un important patrimoni artístic i històric que pot passar desapercebut. És per això que Cementiris de Barcelona organitza visites, des del 2005, per conèixer aquests recintes. El Cementiri de Poblenou és dels que té més èxit, ha rebut unes 13.500 visites en aquests sis anys i, per aquest motiu, avui incorpora una nova ruta en anglès.
El Cementiri de Montjuïc també rep força visitants. Des que el 2008 va iniciar les visites turístiques, s’hi han passejat unes 6.000 persones. A més a més, els números no fan més que créixer. En el cas del recinte del Poblenou, les visites del 2010 s’han incrementat en un 30% respecte a les del 2009. Aproximadament un 60% dels qui s’hi acosten són turistes. Per a ambdós itineraris, Cementiris de Barcelona ofereix plànols i guies amb informació sobre els monuments més destacables.
Però Barcelona compta amb nou cementiris més i dos centres crematoris, tots aquests inclosos en la ruta de cementiris que compta amb el suport d’Unescocat. La ruta està adherida a la Ruta Europea dels Cementiris, un patrimoni format per 53 cementiris en 39 ciutats de 18 països.

BTV

dilluns, 8 d’agost del 2011

Cementiris de Barcelona i la productora de 'Biutiful' hauran de pagar 20.000 euros pels desperfectes en una tomba de Sants

(ACN). Un jutjat condemna les dues empreses a pagar a mitges una indemnització per danys morals a la família afectada
Mod Producciones, la productora de 'Biutiful' i l'empresa pública Cementiris de Barcelona hauran d'assumir una indemnització de 20.000 euros després que una família denunciés els desperfectes que va patir un nínxol al Cementiri de Sants el desembre de 2008, mentre Alejandro González Iñarritu rodava el film ambientat a la capital catalana.
El govern municipal, que al gener va assegurar que la productora assumiria “tota la culpa” dels elements malmesos ha confirmat que no es recorrerà la sentència i que per tant, la família rebrà la indemnització, però també han explicat que les asseguradores de les dues empreses han començat a negociar com es farà efectiva la multa.

Ara

Notícies relacionades anteriors: