dijous, 13 de desembre del 2007

Els cementiris de Poblenou i Montjuïc aspiren a ser protegits per la UNESCO

L'objectiu és preservar el patrimoni artístic i històric i solucionar la situació d’abandonament que pateixen algunes tombes significatives
El cementiri del Poblenou i el de Montjuïc busquen la protecció de la UNESCO per a preservar el seu patrimoni funerari. L'ASCE (Associació de Cementiris Significatius d'Europa) està treballant perquè estos dos cementiris barcelonins, junt amb altres monumentals d'altres ciutats europees, obtinguin el reconeixement de la institució. "Unes quantes tombes significatives tenen problemes de conservació", explica Maria Luisa de Yzaguirre, presidenta De l'ASCE. Amb la distinció de la UNESCO, s'espera que "resulti més fàcil buscar ajudes per a restaurar-les", al mateix temps que "es dignificaria el valor que hi ha en estos cementiris, que estan oblidats".
Al cementiri del Poblenou destaquen elements artístics com una reixa que envolta la tomba de Josep Anselm Clavé, i que és obra de Lluís Domènech i Montaner; l'escultura "El peto de la mort" de Joan Barba; o l'església neoclàssica de l'arquitecte italià Antonio Ginesi. A Montjuïc es troben altres panteons rellevants, com els de les famílies Batlló i Urrutia. Però més enllà de la rellevància artística amb obres "essencialment neoclàssiques al de Poblenou i modernistes al de Montjuïc", a través d'aquests cementiris "es pot conèixer la història de la ciutat", segons Explica Yzaguirre.
El cementiri del Poblenou engloba el període històric que va de 1775 fins a l'Exposició Universal de 1888. És llavors quan el de Montjuïc, inaugurat en 1883, pren el relleu com a testimoni històric de l'evolució de la ciutat. Una prova d'això és el Fossar de la Pedrera, on es recorden als difunts durant la Guerra Civil, i que té com a colofó la tomba de Lluís Companys.
Moscou és la ciutat europea pionera a preservar el seu patrimoni funerari. "Té 750 tombes protegides per la UNESCO", Recorda Yzaguirre. A més de Barcelona, la proposta que Impulsa l'ASCE, inclou altres 107 ciutats europees que tenen cementiris destacables, com el Cimitero Monumentale de Milà o el Père Lachaise de París. "Per a cada ciutat el seu cementiri és important", conclou Yzaguirre.

La Vanguardia

divendres, 16 de novembre del 2007

La història completa de Sarah Hellen a Internet


A l’agost ens fèiem ressò de la notícia de la veneració en un cementiri de Perú d’una santa popular que fou considerada abans un vampir. Ara hem sabut que s’ha publicat un article molt complet sobre la qüestió a Internet. Concretament es tracta de “L’Upir” que edita Cercle V.
En la seva pàgina web parlen modestament d’un butlletí. Potser sí que quan a presentació es força modesta, però la qualitat dels articles és impressionant i ha tractat molt temes relacionats amb aquest bloc com el fantasmagòric cas del vampir de Highgate a Londres, exhumacions de cadàvers per a buscar vampirs i ara, el cas de Sarah Hellen. Ja són 13 números.

Tiren a un abocador el taüt de la sogra per a enterrar al gendre

Un cos policial de la població espanyola de Burgos ha descobert a dos homes que van exhumar les restes mortals d’una dona, que havien estat enterrats en una tomba amb capacitat per a dos cossos, i els van tirar a un abocador, amb la finalitat d’inhumar al gendre de la difunta, que no cabia en la mateixa sepultura.
Els agents policials atribueixen als dos homes, segons sembla un veí de la capital Madrid i un altre d’un poble de la regió nord de Cantàbria, un delicte contra el respecte als difunts, segons han informat avui fonts oficials.
La policia va investigar el cas arran de l’aparició, dilluns passat, a l’abocador de Barbadillo del Mercado (Burgos), d’un fèretre amb restes òssies humanes. Segons les investigacions policials, fa deu dies es va realitzar la gestió corresponent per a enterrar un difunt en una sepultura familiar amb capacitat per a dos fèretres.
Com no hi havia lloc per al nou cadàver, familiars del mort van decidir exhumar les restes de la sogra del finat, carregar-los al cotxe d’un d’ells i transportar-los al taüt fins a l’abocador, on els van llançar. Les restes de la senyora, que havia mort en 1985 i que van ser trobats en un fèretre de zinc a l’abocador, seran reclamats ara pels familiars per a la seva posterior inhumació.

Agència EFE

dimecres, 14 de novembre del 2007

Un cotxe fúnebre 'perd' un cadàver just davant una escola de Palma

Dilluns horabaixa va tenir lloc una cosa insòlita a Palma, que va deixar bocabadats pares i alumnes del col·legi Sant Gaietà. Un grup d'aquestes persones, que sortien del centre i es trobaven a l'avinguda Picasso, van veure com d'un cotxe de la funerària sortia per la porta posterior una llitera amb un cadàver dins una bossa de plàstic. Els fets van tenir lloc devers les cinc de l'horabaixa, just a l'hora que els nins surten de l'escola i la zona es troba molt congestionada de trànsit. A més, en va ser testimoni un agent de la Policia Local que era allà per controlar el trànsit a la sortida del col·legi.
L'agent, que després va redactar un informe, detallà que dins del que és el treball de regulació, va donar l'alto als vehicles per deixar pas als vianants. Quan de nou es va deixar passar els vehicles, un, que «es tractava d'un transport funerari, en iniciar la seva marxa va passar per damunt un clot localitzat a la calçada, just després de depassar el pas de vianants senyalitzat.
Davant de la sorpresa de tots els usuaris de la via, a causa de l'impacte pel pas de les rodes pel clot, es va obrir la porta posterior de la furgoneta, de dins la qual sortí lliscant una llitera amb un cadàver que estava sent transportat dins d'una bossa de plàstic, que quedà dipositada sobre la calçada. Els operaris van detenir el vehicle i amb molta rapidesa, en qüestió de 20 segons, van introduir de nou la llitera a l'interior, davant de la mirada atònita de pares i alumnes del col·legi». En ser preguntats pel policia, els operaris de la funerària van dir que el seu cap «ja té coneixement del funcionament anòmal del sistema de tancament de la porta».

Diari de Balears

dissabte, 3 de novembre del 2007

Morts il·lustres als cementiris de Barcelona


Sabíeu que Santiago Rusiñol i els seus amics de l’Ateneu feien caragolades davant el cementiri de Montjuïc? Que el panteó d’Ildefons Cerdà és una rèplica de la quadrícula de l’Eixample en marbre blanc? Que Josep Clarà va morir just dos dies després de col·locar una escultura seva al panteó destinat a acollir les seves despulles? I sabíeu que es feien sessions anuals d’espiritisme a la memòria de l’hipnotista i magnetitzador José María Fernández Colavida davant del seu sepulcre? Heu estat mai al cementiri del Poblenou per admirar les seves magnífiques escultures? Sabíeu que al bell cor de Sarrià hi ha un cementiri tan petiti que molts hi han passat pel costat sense adonar-se’n? “La llàstima és que el cementiri, no se n’ha fet propagand. La gent no ha va. Bé, hi van quan són morts, però és clar, quan un és mort, no veu res al cementiri”, deia l’humorista Joan Capri, que reposa al nínxol 4.384, del sisè pis del novè departament del cementiri de Les Corts. Tots els secrets dels nou cementiris barcelonins, tots els morts il·lustres que hi descansen i les formes, de vegades sorprenents com van trobar la mort, són en aquesta guia que teniu a les mans i que és alhora una divertida i sobretot diferent visió de la història de Barcelona.

Jaume Nolla i Margarit Puig. Morts il·lustres als cementiris de Barcelona. Angle Editorial, Col·lecció Fil d'Ariadna, ISBN 978-84-96970-14-4, 256 pàgines, 17 €.

dijous, 1 de novembre del 2007

Nolla i Puig presenten el llibre 'Morts il·lustres als cementiris de Barcelona'


Parlar de morts i de cementiris no és cap misteri ni cap tabú per a Jaume Nolla i Margarita Puig. Coincidint amb la diada de Tot Sants acaben de publicar Morts il·lustres als cementiris de Barcelona, un recorregut pels nou cementiris de la ciutat per descobrir qui hi reposa i com ho fa. Amb el llibre també llencen un epitafi: la mort no és el final, queda la tomba a la vista de les generacions futures.

-Hi ha molts morts il·lustres a Barcelona?
-Margarita Puig (MP): Més dels que pensem.
-Jaume Nolla (JN): Si els haguéssim posat tots, hagués sortit un llibre massa llarg. -MP: Per això vàrem fer una tria amb morts il·lustres i d'altres curiosos.

-Com per exemple?
-MP: L'espiritista José María Fernández Colavida, enterrat a Montjuïc.
-JN: Ell va ser qui va introduir aquí les obres de l'espiritista Kardec. També és curiosa la tomba d'un altre espiritista, Amàlia Domingo Soler.
-MP: O l'alcalde de Barcelona Joan Pich i Pon. Esperem que la ciutat no en tingui cap altre d'igual. Sempre que obria lo boca en deia alguna de grossa, com: "Piano, piano si va lontano, com diuen els francesos". Té una tomba impressionant a Montjuïc.

-I tomba a tomba, què podem descobrir?
-JN: Pots conèixer els últims 200 anys d'història de Barcelona i també de Catalunya.
-MP: En el llibre hem seleccionat 100 personatges que han marcat aquesta història. Un cop davant de les seves tombes et preguntes per què la té petita o gran, com va morir... En alguns casos s'han volgut amagar les morts dels personatges. El Gamper es va suïcidar i Xesco Boix, també.
-JN: Intentem explicar qui eren, en quina època van viure, de què van morir, on descansen, les últimes paraules que van tenir (si les van tenir) i curiositats que no s'expliquen a les biografies. Hi ha morts molt curioses.

-Sí?
-JN: El primer monòleg que va escriure Rusiñol feia dir al personatge que al cap de tres dies moriria. I resulta que l'actor que el va interpretar va morir al cap de tres dies.
-MP: Verdaguer quedava amb els amics a les portes dels cementiris per fer cargolades. Deia que els cargols dels cementiris eren els més gustosos.

-Vaja... Canviant de tema, com veuen el turisme de cementiris a Barcelona?
-MP: Cementiris de Barcelona està fent una gran tasca i comença a despagar. Hi ha molts catalans que a París visiten els cementiris i no coneixen els d'aquí, que també són molt importants.
-JN: Fins i tot els nens haurien de visitar els cementiris. Et trobes que ho saben tot del sexe i res de la mort. A més, hi ha una gran quantitat d'art magnífic. Hi ha més modernisme als cementiris que a la ciutat. La gent que és reàcia a passejar-s'hi, li passarà la por si llegeix el llibre.
-MP: No tenir por als cementiris és bàsic. Quan vaig començar a fer el llibre, no les tenia totes, però vaig comprovar que no feien por.
-I per què tenim por als cementiris?
-JN: Hem de tenir algun tabú. Abans era el sexe i ara la mort. Sembla que no anant als cementiris, la gent vulgui amagar una realitat que ens ha de tocar a tots. La mort de l'altre es viu com a pròpia i es converteix en una angoixa vital.
-MP: Una cura a això és un passeig pel cementiri. He après a prendre'm la mort d'una altra manera. La gent ara no vol anar al cementiri i no supera la mort.
-JN: Les pel·lícules també han fet una mica de mal, com les rondalles. Hi ha aquella dita de "Un mort crida a un altre". Joan Amades, que està enterrat a Montjuïc en un nínxol sense el seu nom, explica que abans la gent s'enterrava amb pedres al damunt per por que l'esperit et vingués a buscar, i la gent que hi passava pel davant, hi llançava tres pedretes més per posar encara més pes damunt del mort.

-Hi ha moltes tombes abandonades de gent il·lustre?
-JN: La de Pitarra, per exemple. S'haurien de dignificar les tombes de personatges que no tenen ni el nom a les làpides. La cultura del país es basa amb l'amor als arbres i amb l'estimació per la gent que t'ha precedit. El llibre també reivindica que un país culte és el que recorda els avantpassats.
-MP: Sap greu veure com Nonell, per posar un altre exemple, té un nínxol descuidat. A Barcelona hi ha la fundació Teresa Clota que s'encarrega que tombes de personatges il·lustres estiguin ben cuidades, com la de Verdaguer, i ho fa perquè sí, per mantenir la memòria viva.

-Es podria dir: "Digues-me com estàs enterrat i et diré com eres"?
-JN: Com eres, com vivies i quina família tens. Hi ha panteons extraordinaris de famílies adinerades que estan abandonats, però tenen cases a la Cerdanya i iots al Mediterrani. Podrien tenir una casa menys i mantenir bé el panteó...
-MP: La família queda malament. És un error que, qui pugui, no mantingui el seu panteó. Els cementiris també tenen la seva zona alta i baixa. A Montjuïc està de moda la plaça de l'Esperança, per exemple.

-Suposo que després d'escriure el llibre, ja tenen clar com volen ser enterrats...
-MP: En el nínxol de la família a Sant Gervasi, que està molt ben cuidat.
-JN: En el cementiri de Vilallonga del Camp, el meu poble, que és molt petit i bonic. Vull fer-me un panteó neogòtic, basant-me amb els de Barcelona, que faci por a tothom.

Sílvia Colomé, La Vanguardia

dimarts, 30 d’octubre del 2007

Documental sobre els ritus funeraris de Barcelona a BTV

L'empresa Serveis Funeraris de Barcelona va presentar ahir el documental sobre ritus funeraris de la ciutat elaborats en primera persona. El documental conté funerals de sis tipus de tradicions: budista, catòlica, ortodoxa, islàmica, hebrea i laica.
El treball el va presentar el director general de Serveis Funeraris, Eduard Vidal. El 93% dels enterraments a la ciutat són cristians. Un 5% són laics i el 2% corresponen ja a altres creences, com l'evangelista, força arrelada entre la immigració llatinoamericana. El documental televisiu es titula T'ha arribat l'hora.
Cada setmana es produeix un enterrament musulmà a la ciutat. Per això s'ha habilitat al recinte del cementiri de Montjuïc un centre de recepció de cadàvers islàmics. La resta de tanatoris de la ciutat no poden realitzar el ritu de rentat del cadàver que ha de dur a terme un imam. Serveis Funeraris, l'empresa público-privada que lidera el mercat funerari de la ciutat, realitza també enterraments amb el ritu jueu.

Calendari
D'altra banda, Serveis Funeraris i Unescocat van presentar també, amb motiu de la celebració de Tots Sants, el calendari interreligiós 2007-08. La nova edició del calendari està dedicada als aliments i la seva dimensió sagrada. L'ONG catalana associada a la UNESCO compta amb una àrea dedicada al diàleg interreligiós. El dejuni, el dol o la desgràcia són temes fotogràfics abordats.

Avui

diumenge, 28 d’octubre del 2007

El cementiri de Figueres i els seus 190 anys d´història

 Imatge del cementiri de Figueres

Els propers dies dijous i divendres el cementiri es veurà notablement concorregut amb motiu de les festivitats de Tots Sants i del Dia dels Difunts. Fa poc l´Ajuntament va acordar la construcció de més nínxols ja que s´estaven esgotats els actuals existents.
Aquest cementiri va començar a prestar servei l´any 1817, ara fa 190 anys i està emplaçat a la carretera que condueix al poble del Far. Anteriorment hi havia hagut dos cementiris públics emplaçats successivament, un de medieval a l´entorn de l´església parroquial de Sant Pere i un de modern al lloc on avui hi ha una part de l´edifici del Teatre Museu Dalí.
A part d´aquests cementiris municipals abans n´hi havia hagut altres de caràcter privat: un estava dins la finca de l´antic Hospital de Caritat, al lloc on avui hi ha les places de Catalunya i del Dr. Ernest Vila, i els altres en diverses institucions religioses.


Si eren pobres no pagaven res

El cementiri de l´Hospital de Caritat estava emplaçat a la part de llevant de la seva horta, en el que avui es l´esmentada plaça de Catalunya. Estava destinat únicament als malalts que expiraven en aquell centre. Si eren pobres no pagaven res, però si es considerava que no ho eren havien de pagar una quantitat com a dret de terratge. Sebollir un difunt costava 10 rals de billó. Va ser instituït l´any 1620 que fou quan l´hospital va sol·licitar permís al bisbe de Girona per fer aquest cementiri, el qual s´hagué d´ampliar en el 1643.
En documents antics de l´Hospital de Figueres hi ha un Llibre d´òbits que està iniciat el mes de gener del 1744 i fineix el 1887. En ell estan anotades les dades i l´edat del difunt. En tenia custòdia el capellà del mateix hospital, que hi escrivia els sagraments que havia rebut el traspassat. Aquest cementiri de l´Hospital fou suprimit el 1887. Quan es van fer les obres de reforma de la plaça de Dr. Ernest Vila l´any 1965 i la posterior renovació de l´enllumenat elèctric soterrani d´aquesta plaça, encara es van trobar algunes restes d´ossos humans.
Aquest llibre històric de l´Hospital és interessant perquè permet conèixer, per exemple, els obrers morts en les obres del castell de Sant Ferran. També durant la Guerra Gran els francesos hi dipositaren els cadàvers dels seus soldats, a la part final de l´horta, al costat de la paret on s´hi practicava el Joc de la Pilota, cosa que va promoure la protesta de la gent de la zona i llavors fou quan els comandaments francesos decidiren enterrar-los en un altra lloc, un terreny de la carretera de Llers.
Els cementiris de les comunitats de religioses eren: Un fossar del convent de monges clarises de la Divina Providència, bastit al carrer de Santa Llogaia l´any 1854, on només es podia soterrar les religioses mortes a la comunitat. Era coneguda la frase que els era pronunciada a les novícies quan feien els vots d´entrada: «Entra, entra germana nostra, no en sortiràs d´aquí ni viva ni morta». Va quedar intervingut l´any 1932 per una disposició del govern republicà que va ordenar als ajuntaments a fiscalitzar-los perquè no s´hi enterrés altres persones que les religioses del convent mortes allà, per un dret anterior que els corresponia i que fou derogat el 1936.
Igualment hi hagué un fossar al convent de les Filles de Maria, al carrer de la Jonquera, construït el 1879. També fou intervingut el 1932 i suprimit el 1936. Estava en una part del pati posterior del convent.
Consten altres cementiris de les comunitats de frares en els antics convents de franciscans i caputxins, als carrers de la Jonquera i del Rec Arnau entre els segles XV i XVII. Del convent de franciscans s´ha perdut tota la documentació però es guarda un plànol de la seva configuració.
Quant als caputxins aquests tenien un lloc de sepultures en el vell convent de Sant Roc, a la zona on avui hi ha el castell de Sant Ferran, que traslladaren posteriorment el convent al carrer del rec Arnau, actualment de propietat municipal.
Els frares dels dos convents tenien el dret d´enterrament dels religiosos de l´orde i dels senglars que ho haguessin manifestat en vida. Per aquest servei, els monjos cobraven unes quantitats que van motivar moltes disputes amb la comunitat de l´església parroquial de Sant Pere que veia minvar els seus ingressos ja que també cobrava drets de sepultura.
Ambdós cementiris van desaparèixer en quedar abolits els dos convents per la llei de desamortització de béns religiosos del 1835. Les restes allà existents s´hagueren de traslladar el cementiri municipal cosa que es va fer l´any 1882 amb gran solemnitat.
A l´edifici de l´exconvent de caputxins del carrer Rec Arnau encara existeix la configuració arquitectònica de vuit criptes arquejades, totalment buides, emplaçades sota l´altar major. En elles queda el testimoni de com se sebollien els frares traspassats que eren asseguts en un banc de pedra. El tampanell que tapiava la cripta tenia un petit forat a la part inferior per retardar la descomposició dels cadàvers.Igualment, en el sòl de la nau que fou església del convent, hi ha una llosa sepulcral, mig esborrada, on s´indica la sepultura de dues persones i una altra dedicada a un brigadier del castell de Sant Ferran, en el 1800.

 
Els màrtirs de la inquisició
 
Precisament sobre les sepultures d´aquest exconvent l´any 1932, en plena efervescència política, en un setmanari local es va publicar un escrit en el qual es deia que a Figueres els màrtirs de la Inquisició eren enterrats vius i ho il·lustrava amb unes fotografies de les esmentades criptes. Es va replicar explicant que es tractava d´unes criptes on els religiosos cristians enterraven els seus morts, a sota de l´altar major i que allà s´hi guardaven les despulles dels frares fins passats trenta anys, quan ja s´havien tornat cendra, i aleshores eren portats a una ossera comuna.

Josep M. Bernils Mac

divendres, 26 d’octubre del 2007

Els fantasmes del cementeri de Monterrey

A la zona nord-oest de Monterrey, capital de l’estat de Nova Lleó, a Mèxic, es troba el cementiri conegut com Pantéo municipal Valle Verde, lloc que, a judici d’alguns, és l’hàbitat o lloc de visita dels esperits.
En un reportatge del “Canal 7 de TV Azteca Noreste”, Joel Villarreal, subdirector de Panteons Municipals de Monterrey comentava que hi havia hagut molts rumors sobre dones vestides de negre que, segons els enterramorts, no caminaven sinó que van per l’aire. En el mateix reportatge s’afirma que en el fossar, inaugurat l’any 1972, es veuen “aparicions de misterioses persones”, “ombres entre les tombes” i animals estranys que sorgeixen per la nit, com un gos negre “d’ulls brillants” que hauria aterrit als gossos dels guardes mentre passava.
Però la figura més notable és una dona fantasmagòrica que apareix junt a l’ossari del cementiri, vestida de blanc i sempre resant, amb les mans unides en posició devota. Sembla, de totes maneres, que cap persona s’ha dirigit a la dona, ni l’han tocada ni res. Hom es pregunta si no serà de carn i ossos...

Informació basada en el reportatge de J. Belduque. “Entre calaveras y tumbas”a Info7 en el Canal 7 de TV Azteca Noreste, 19 d’octubre de 2007.

divendres, 19 d’octubre del 2007

La llegenda del cementeri de Stull (Kansas)

Hi ha cementeris especials en el món, però aquest diuen que és el més especial, és el del petit poble de Stull, a uns quilòmetres de Lawrence, Kansas.
Aquest cementeri junt amb la seva església està infestat d’històries que parlen de fantasmes, espectres i el diable entre els seus terrenys. La llegenda parla que al cementeri de Stull està l’entrada (o almenys una de les set entrades) que té l’infern…
La llegenda no és del tot recent. La ciutat de Stull és molt petita, tant que ni apareix habitualment en els mapes de carretera. Són pocs habitants, però l'indret posseeix un nombre de llegendes i contes estranys que vinculats a la vella església i al cementeri veí just damunt del tossal. Allí, just en aqueix lloc és on es diu està la boca de l’infern.
Aquestes narracions diuen que tenen més de cent anys. Però van arribar a la gent als anys 70. Al novembre de 1974 va aparèixer un article en el diari de la universitat de Kansas que narraven una sèrie de fets estranys a la zona de l’església de Stull. Segons l’article, “el lloc era la seu freqüent de llegendes i successos diabòlics, sobrenaturals”. Les narracions afirmen que el cementeri era un dels llocs de la terra on el diable apareix en persona dues vegades a l’any.
El cementeri ha estat font de moltes llegendes a la zona, històries forjades amb el pas dels segles. Les contalles no sols parlen de fets de fa cent anys. N’hi ha èpoques més recent, històries més modernes. Per exemple, es parla que un estudiant va denunciar haver estat agafat per un braç per alguna cosa que no veia, mentre que altres parlen d’haver perdut la memòria en visitar aquest lloc. Típiques llegendes urbanes
També es diu que els residents de Stull creuen que tot això és cert i que el propi rector del lloc assegura que no són invenció d’estudiants, però això no es pas cert, i farts dels turistes amants de fets paranormals han hagut d’instal·lar-hi una tanca enorme que envolta el cementiri per a impedir que la gent de fora hi accedeixi, especialment quan suposadament s’apareix el Dimoni, en l’equinocci de primavera i per Halloween. El 20 de Març de 1978, més de 150 persones van estar esperant al cementeri l’arribada del dimoni, així com als esperits que havien mort de forma violenta i havien estat enterrats en aqueix mateix cementeri. Encara que res va ocórrer, la llegenda es va mantenir com a real.
En els anys 80, les històries van anar augmentant. Tanta fama van agafar l’indret, que es va fer un registre de tota activitat estranya que ocorregués en el lloc, o al menys això es diu.
Entre les històries que s’expliquen hi ha les dos homes que visitaven el cementeri de nit quan es van espantar en ser tocats per un fort vent que semblava bufar de cap part. Quan van tornar espantats al cotxe, van descobrir que aquest havia esta mogut del lloc on l’havien aparcat: just a l’altre costat de la carretera i en direcció oposada. Un altre home va declarar experimentar aquest mateix vent anòmal, però dins de l’església del cementeri. El corrent d’aire el va colpejar llançant-lo al terra i impedint-li que es mogués. Precisament dins d’aquesta mateixa església, alguns testimonis han assegurat que plovia dins quan a l’edifici quan això sembla impossible, pel tipus de construcció..
Les mateixes llegendes parlen que el diable ha estat apareixent-se des de 1850 i que el nom original de la ciutat era Skull (“crani”) i que es canvià per a ocultar que allí es practicava màgia negra. Així es diu que els colons més primerencs practicaven la bruixeria en aquest lloc i amb el temps es va canviar el nom. L’any 1980 va aparèixer un article en el “Kansas City Times” que va completar encara més els rumors sobre el cementeri de Stull i l’església ja abandonada. Segons es s’explica, el diable tria dos llocs per a aparèixer-se a la terra cada Halloween. Un d’ells és Tumbleweed Hamlet” de Stull, Kansas, i l'altre, la Plana desolada d’Indiana”. Des d’aquests llocs, d’acord amb l’article, el Diable recol·lecta a tota la gent que ha mort de forma violenta en el passat any per a poder estar a la terra durant la mitjanit d'Halloween.
Per què a Stull? Segons narra la llegenda, en aquest lloc en el 1850 “algú o alguna cosa va apunyalar l’alcalde donant-li mort en un vell graner de pedra al cementeri”. Amb els anys, el graner va ser convertit en església, que acabar arrasada per un incendi. Un cop reconstruïda, des de llavors un crucifix de fusta apareix invertit quan els transeünts passegen per allí a mitjanit. Finalment, fa uns anus fou enderrocada.
A més, es diu que un arbre vell que hi ha a la zona, va ser usat per a penjar diverses bruixes condemnades. També s’explica que hi ha un sepulcre amb els ossos d’un “fill d’en Banyetes”. El nen va nàixer deforme i va durar molt pocs dies i el cos fou enterrat en Stull. Alguns parlen que el seu fantasma volta per allí, havent-hi fotos d’un home jove que mira amb fermesa cap a fora des de darrere de l’arbre.
Una altra de les històries anònimes d’aquest lloc, és que al 1993 o potser 1995, Joan Pau II va demanar volar amb el seu avió privat sobre la zona de Kansas, però va demanar no passar per sobre en ser zona profanada.

A partir de retalls d'Internet

dilluns, 15 d’octubre del 2007

Els antics cementiris de Vilafranca. Conferència a càrrec de Josep M. Feliu sobre els antics cementiris de la vila

La imatge tètrica que té tenim dels cementiris no es correspon amb la que tenien els vilafranquins de l'Edat Mitjana i Moderna, quan el principal cementiri de la vila, el parroquial de Santa Maria, formava part del paisatge urbà i de la vida quotidiana. Era un lloc de pas habitual, on fins i tot s'hi celebraven mercats.
Abans de la construcció de l'actual cementiri de Vilafranca, el 1839, els llocs d'enterrament a la vila havien estat diversos. Alguns de manera permanent, d'altres en ocasions puntuals. A la conferència en farem un repàs.
Data i lloc: 25 d'octubre de 2007 de 20:00h a 21:00h. Biblioteca Torras i Bages. Plaça L'Oli, 20.
e-mail: b.vilafranca.tb@diba.es
Fax 93 817 29 60
Telèfon 93 890 40 30

divendres, 28 de setembre del 2007

Detingut un jove per robar en capelles del cementiri de Tarragona

El Cos Nacional de policia (CNP) va detenir ahir a la nit a Constantí (Tarragonès) un jove per haver ocasionat danys en nínxols i capelles del cementiri de Tarragona, a més d'haver sostret diversos objectes del seu interior.
Segons ha informat avui el CNP, Zoro B., de 21 anys, veí de Constantí (Tarragonès) i de nacionalitat romanesa, hauria accedit al cementiri entre el 25 d'agost i l'11 de setembre, possiblement saltant la tanca perimetral d'uns dos metres i mig d'altura, segons la denúncia que va presentar un dels responsables del cementiri.
L'intrús va causar danys i va trencar vidres de diversos nínxols i capelles, dels quals va robar alguns objectes del seu interior més aviat de caràcter sentimental per a les famílies, com imatges dels morts, tot i que de poc valor econòmic. Tot i això, no va profanar cap tomba, ja que no va deixar cap senyal religiosa o sectària ni va obrir els taüts, segons han explicat fonts policials a Europa Press.
El detingut, que té un antecedent per furt de gener del 2005, passarà pròximament a disposició judicial.

Europa Press

dijous, 20 de setembre del 2007

Cementiris de Barcelona liderarà la xarxa de cementiris històrics d'Europa

En els pròxims dos anys, Cementiris de Barcelona (CB) liderarà la xarxa de cementiris històrics d'Europa, sent el centre d'actuació de l'Associació de Cementiris Històrics Monumentals d'Europa (ASCE). Així s'ha decidit en el marc de l'assemblea anual celebrada a Stavanger (Noruega), en què la directora de l'àrea de comunicació, qualitat i control de CB, María Luisa Yzaguirre, ha estat escollida presidenta de l'Associació.

http://www.directe.cat

divendres, 31 d’agost del 2007

Lloguen a preu simbòlic la casa del cementiri d'Anglès i qui hi visqui haurà de fer de guarda

L'Ajuntament d'Anglès, a la Selva, posarà a lloguer la casa que hi ha al cementiri a un preu simbòlic i la persona que hi visqui haurà d'ocupar-se del manteniment de l'espai i fer de guarda. L'habitatge té dues habitacions, menjador, cuina i lavabo i fins ara no ha estat mai ocupat. L'alcalde, Pere Figuereda, ha anunciat que s'obrirà un concurs i que tindran prioritat els veïns d'Anglès que sol·licitin viure-hi per davant de les peticions que arribin de fora del municipi. Segons Figuereda, amb aquesta iniciativa es pretén treure feina a la brigada municipal, que amb tots els treballs que ha de fer al poble no dóna l'abast.
L'habitatge ja és conegut com la casa del guarda però mai hi ha viscut ningú. El govern municipal, format per CiU i el PSC, ha acordat tirar endavant la proposta, que té un doble objectiu: facilitar l'accés a l'habitatge a algun veí o alguna família d'Anglès ja que el preu del lloguer serà simbòlic i, d'altra banda, disposar d'una persona que s'ocuparà del manteniment dels parterres del cementiri i serà l'encarregada d'obrir i tancar la porta d'accés quan comencin i acabin les hores de visita –ara no hi ha ningú en concret que s'ocupi d'aquestes tasques.
A l'entrada del cementiri (que és als afores del poble, a la carretera de Santa Coloma) hi ha dues cases d'obra totalment idèntiques. La situada a mà dreta s'utilitza actualment com a sala d'autòpsies. La de l'esquerra és la que es llogarà. Disposa de tots els serveis necessaris i té dues habitacions, un lavabo, una cuina i una sala menjador.
«Ara són els treballadors de la brigada municipal els que s'ocupen del manteniment del cementiri, però estan saturats de feina. Hi ha moltes zones verdes al poble i la brigada no dóna l'abast si volem que totes estiguin en condicions», explica l'alcalde. El concurs per accedir a la casa es farà aviat i hi tindran preferència els veïns del poble.

Por a la mort

Per Figuereda, el fet que la casa estigui situada al cementiri, un lloc totalment inusual per anar-hi a viure, no ha de ser un entrebanc per trobar-hi un habitant. «Ara es té com una mena de fòbia a la mort. Però quan érem petits era un fet que es tractava amb molta naturalitat, sense cap por», diu l'alcalde.

Anna Puig, El Punt

dijous, 23 d’agost del 2007

Perú: de vampiresa a santa.


La seva tomba va resistir el terratrèmol. El lloc on reposen les restes de Sara Hellen, coneguda com la 'dona vampir, s'ha convertit en una espècie de santuari per als damnificats, els que acudeixen al cementiri de Pisco per a resar-li i demanar-li que calme la fúria de la naturalesa.
Té molts 'fidels' que asseguren que ella és la 'santa de l'amor i li atribueixen miracles.
La tomba de la misteriosa dona, que va viure en el segle XIX i va ser assassinada pels seus veïns en 1893, es troba en el nínxol 'C' del pavelló 'sant Albert' i es manté intacta després del terratrèmol, tot i que el 30% del Cementiri General de Pisco va ser destruït.
L'illa de nínxols on està Sarah Hellen ni tan sols presenta esquerdes, encara que tot el cementiri està caient a trossos amb cada rèplica. Segons els treballadors del panteó, al costat de la dona que va nàixer a Anglaterra jauen cadàvers que daten dels anys 1910 i 1920.
"La petita Sarah és miraculosa, m'ha salvat de la mort i a la meva família també, per això vinc a agrair-li i demanar-li que curi a tots els ferits. Ella és una santeta", va expressar Carlos García, poblador afectat pel sisme.
Els habitants de Pisco arriben tots els dies a la tomba de la 'dona vampir amb estampetes, flors i cartells que diuen: 'gràcies, Sarah, per salvar el meu fillet.
La llegenda
Sarah Hellen va nàixer a Anglaterra i, segons la llegenda, els seus veïns deien que practicava la bruixeria i màgia negra. Fins i tot la relacionaven amb l'adoració a Satanàs i al Comte Dràcula. Ella es va posar greu quan el seu espòs, un marí anglès, va ancorar en Pisco. Els seus veïns britànics van aprofitar el seu mal per a matar-la. En la seva terrible agonia va jurar tornar del més enllà, cent anys després de la seva mort, per a cobrar venjança. Per temor, els seus familiars van enviar el seu cadàver amb vaixell a Pisco, on estava el seu espòs, i allí la van sepultar. L'abril de 1993, alguns habitants de Pisco van assenyalar que per les nits, en els voltants del cementiri, apareixia una dona rossa i en bata blanca que seduïa als homes per a portar-se'ls amb enganys i xuclar-los la sang. Segons la llegenda, el 9 de juny de 1993, Sarah Hellen havia de ressuscitar per a complir la seva amenaça. El cementiri va ser envaït per periodistes nacionals i estrangers, bruixots, xamans i curiosos, però no va passar res. Ara té fins a 'fidels' que li atribueixen sorprenents miracles i asseguren que ella és la 'santa de l'amor, per la qual cosa acudeixen al panteó per a encendre-li espelmes i resar-li.

Premsa peruana. Imatge: Juan Carlos Guzmán Negrini, Agència Andina.

dissabte, 11 d’agost del 2007

Robatoris d'ornaments al cementiri de Santa Coloma de Gramenet

Els usuaris denuncien que han desaparegut figures i gerros de difunts.

El cementiri de Santa Coloma, situat a la carretera de la Roca, ha estat víctima els últims dies d'una onada de robatoris de figures religioses i vasos d'acer inoxidable que són utilitzats com a gerros al costat dels llits dels difunts. L'alarma s'ha estès entre els usuaris del cementiri, que han denunciat als administradors la desaparició dels seus objectes. Els encarregats del cementiri reconeixen els fets i anuncien la instal.lació de més càmeres de vigilància al recinte.
Carmen Moreno ha denunciat la desaparició de figures a la tomba del seu fill i, més recentment, dels vasos d'acer inoxidable. Es va adonar que faltaven moltes floreres als carrers del cementiri i va anar a denunciar- ho a l'ajuntament, on va ser remesa als administradors del recinte. Els furts van passar als carrers de Santa Rita i Santa Cristina del cementiri.
"Em van dir que hi havia hagut més de 450 robatoris en les últimes setmanes. Jo tinc una cosa molt important al cementiri: el meu fill. Exigeixo que el que pago de quota de manteniment es destini a millorar la seguretat", va explicar Carmen.
El cementiri de Santa Coloma queda gairebé buit bona part del dia. I els responsables no saben precisar si els robatoris han estat comesos de dia o de nit. "També ens han robat algunes de les eines diàries que utilitzen els treballadors", va dir un representant del cementiri.
L'administració està instal·lant càmeres de seguretat amb l'objectiu de reforçar la vigilància. Els equips apunten cap als nous plafons solars però, després de l'onada de robatoris de les últimes setmanes, també es col·locaren en altres punts del cementiri. "Es reforçarà la seguretat amb les càmeres, però no es podrà contractar una persona que vigili les 24 hores. Això no seria viable econòmicament", va explicar un portaveu de l'empresa.
Després de la desaparició de figures, Carmen va optar per fixar-les sobre el marbre mateix de la tomba. "Em va afectar molt quan me les van robar. Fa dos mesos també van desaparèixer flors que li havia anat a portar un dissabte. La setmana següent, ja no hi havia res", es lamenta.
El cementiri reconeix que ha rebut moltes queixes de visitants, encara que desestima algunes de les reclamacions per robatori de flors, ja que creuen que també se les pot emportar el vent.
Valor escàs
Els responsables del cementiri sospiten que els robatoris han estat comesos per unes famílies gitanes, però consideren que es tracta d'un fet aïllat. Els vasos d'acer inoxidable solen estar inclosos amb la contractació d'un nínxol i no es venen per separat. Els encarregats del cementiri asseguren que tenen un valor escàs.
Segons els denunciants, la policia va ser informada dels fets, encara que els Mossos d'Esquadra van afirmar que desconeixien aquestes reclamacions.

David Placer, El Periódico de Catalunya, pàg. 29

divendres, 20 de juliol del 2007

La restauració del cementiri de Girona

L´alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), va confirmar que ja està «tot llest» perquè començi la restauració de la paret del cementiri de Girona. Pagans va argumentar que «la dificultat per trobar materials adequats» havia endarrerit l´inici de les obres. Ara que ja es disposa de la ceràmica i pedra adequada es preveu que les obres estiguin acabades en menys d´un any.
Aquest mur d´uns 200 metres de llargada, va ser projectat per Rafael Masó l´any 1917. L´obra li va ser adjudicada després de guanyar-ne el concurs que l´Ajuntament havia organitzat. És una de les darreres obres plenament noucentistes abans que l´arquitecte tornés a formes més academicistes i, també, l´últim concurs que Masó va guanyar. En el projecte inicial, Rafael Masó volia que hi hagués dos pavellons en cada extrem i una gran portalada central que, finalment, no va ser construïda perquè es va mantenir l´original d´estil neoclàssic.
Tot i ser una obra d´interès artístic en què s´aprecia el gust pel detall del seu creador, ha rebut poques atencions i es troba en un estat deficient de conservació. De fet, la ubicació allunyada del centre de la ciutat i la sobrietat en les seves formes, ha fet que sigui una de les obres de Masó menys conegudes per molts gironins. A la brutícia generalitzada que cobreix la paret, cal sumar-hi les instal·lacions elèctriques que s´han de retirar, els vidres trencats i les peces de ceràmica que es troben en mal estat.

Diari de Girona

dijous, 19 de juliol del 2007

La mort pintada

Artistes antics, moderns i contemporanis han representat amb devoció el final de l'existència
Una de les aventures artístiques més sonades i controvertides del britànic Damien Hirst és una calavera humana coberta amb 8.000 diamants. Val 100 milions de dòlars i és l'obra d'art més cara de tota la història. Hirts, l'artista viu més cotitzat del moment, conegut pels seus taurons en formol, és un provocador nat, però no es pensin que ha inventat gran cosa. Al·ludir a la mort en l'art no és exclusiu dels creadors contemporanis. Ni tan sols dels surrealistes (uns romàntics, en el fons), que se'n van fer un fart, de pintar figures fantasmagòriques i petrificades, sense oblidar els seus peculiars cadàvers exquisits ni, per descomptat, l'obsessió de Dalí pel taüt ocult a l'Angelus de Millet. Durant segles, els artistes s'han referit a la mort directament o indirectament, tal com va revelar-ho, abans-d'ahir al vespre, Lourdes Cirlot, catedràtica d'història de l'art de la Universitat de Barcelona (UB), en una conferència a la sala d'actes de Serveis Funeraris de Barcelona.
Al segle XVII, la mort apareix vinculada a un gènere pictòric, el Vanitas, que incrusta la calavera en natures mortes amb l'objectiu d'evocar «allò efímer i fugisser», subratlla Cirlot. Tres-cents anys després, Picasso recuperaria aquesta tradició barroca en obres seves. Flors tallades o rellotges de sorra custodien, en els quadres del XVII, aquest missatge de fragilitat i pèrdua. Tancat el període barroc, Goya va plasmar el tema de la mort en la seva primera sèrie de gravats, Els capritxos, la creació dels quals va coincidir amb una greu malaltia que va contraure l'artista i que el va acabar condemnant a la sordesa.
Si hi ha un moviment artístic prototipus aliat amb la mort és el romanticisme. Una sensació angoixant paralitza l'espectador del Cementiri del monestir en la neu, de Caspar David Friedrich. Una tristesa infinita plana sobre el quadre del suïcidi d'Ofèlia, coberta de flors tallades, del pintor prerafaelita John Everett Millais. Sense oblidar una de les obres mestres de la història de l'art, L'illa dels morts, l'atmosfera asfixiant i esgarrifosa que va pintar Arnold Böcklin, un creador que, anota Cirlot, «va exercir una gran influència en Warhol i Dalí».
Segons Cirlot, el primer artista que representa la mort amb caràcter contemporani, a finals del XIX, és el simbolista James Ensor perquè li confereix «un sentit irònic». Ensor posa un accent grotesc a allò macabre. Només cal veure una obra seva en què dues calaveres es disputen un salmó fumat. El relleu el pren el dadaista George Grosz en una obra en què un metge ausculta un cadàver i el declara apte per al servei militar, o en una altra peça en què un esquelet beu alegrement una ampolla de vi en un enterrament multitudinari.
Com en Goya, una salut precària o un accident tràgic han originat moltes obres embolcallades amb l'ombra de la mort. El surrealista André Masson, que va anar al front durant la I Guerra Mundial, va veure com moria tot el seu batalló mentre ell, ferit greu, es dessagnava. D'aquí en va sortir la sèrie Massacres. Un altre surrealista, René Magritte, va tenir sempre gravada a la retícula la imatge de la seva mare morta –s'havia suïcidat– dins del riu mig despullada i amb la cara coberta per la camisa de dormir. D'aquí en va sortir una sèrie de pintures amb personatges amb el rostre tapat. Un altre que va quedar marcat per la mort del seu pare –enverinat per una aigua en mal estat– és Andy Warhol. D'aquí en van sortir unes obres d'accidents d'automòbils i cadires elèctriques. Després, quan una dona va intentar assassinar-lo, Warhol ja va col·locar directament les calaveres en la seva obra. Sense deixar la família, un artista actual, Bill Viola, va filmar, en un emotiu treball de videoart, la mort de la seva mare. Un altre cas clar és el de Frida Kahlo, que tenia una por terrible a la mort. I no és gens estrany: va tenir un accident brutal que li va perforar el cos, tres avortaments i, al final de la seva vida, li van amputar un peu.
I com ha representat la mort un pintor abstracte? Difícil... però alguna cosa oculta tenia el quadrat negre de Malevitx –un malalt de l'esoterisme– que, en morir, va obligar els seus hereus a penjar a la seva tomba un mocador amb la reproducció, ni més ni menys, que d'un quadrat negre.

Maria Palau. La contra, El Punt

Art a prop del tanatori

Hi ha un altre espai del dolor a Barcelona que no està als tanatoris, sinó en un museu. Espai de dolor, de Joseph Beuys (1921-1986), és una cambra opressiva construïda en plom i il·luminada per una bombeta. Moltes persones que s'acosten a la sala 2 de CaixaForum, on està instal·lada, surten de l'habitació asfixiades per l'angoixa. "La intenció de Beuys era acostumar-nos a la mort", deia dimarts la catedràtica d'Història de l'Art Lourdes Cirlot durant la conferència La presència de la mort en l'art contemporani. La seva intervenció va ser la número 15 dins d'un cicle programat per Serveis Funeraris de Barcelona (SFB) per acostar el ciutadà al tema de la mort des d'una perspectiva cultural.
Des dels gravats d'anatomia del segle XVI fins a la calavera del provocador Damien Hirst fabricada amb 8.500 pedres precioses (2002), Cirlot va fer una àmplia selecció d'obres sobre la mort, en especial la dels artistes de les avantguardes del segle XX. Una estudiant li va preguntar per què la selecció no havia inclòs una de les representacions més dures de la mort, la fotografia del 1994 coneguda com El nen i el voltor, en què un nen sudanès agonitza davant la mirada famolenca de l'au (la imatge va guanyar el Pulitzer i el seu autor, Kevin Carter, es va suïcidar). "Ben vist", va acceptar Cirlot, que va deixar el gènere fotogràfic per a una altra ocasió.

L'obsessió de Dalí
Mentrestant, a fora, davant del tanatori de Sancho de Ávila, el ritual mortuori es representava a pèl i un grup de joves vestits amb l'estètica de les bandes llatines plorava en veu baixa la desaparició d'un company. La mateixa Cirlot va haver de superar l'angoixa que li provoca el tema abans de decidir-se a preparar la conferència.
Els surrealistes van ser els que, "per la seva noció de l'ésser humà que entronca amb les emocions", van representar amb més profusió la mort al segle passat. Entre ells, Dalí va arribar a l'obsessió. La catedràtica va explicar l'anècdota de les morts sobtades de Lorca: "Tant l'angoixava el tema que a vegades es feia el mort davant els seus amics durant hores i al despertar-se esclatava en riallades". Els dolorosos autoretrats de Frida Kahlo, el negre sobre gris de Mark Rothko i les calaveres d'Andy Warhol, l'ombra de les quals sembla el perfil d'un nadó, van ser algunes de les obres comentades.

Gemma Tramullas, El Periódico

dilluns, 16 de juliol del 2007

Lloret impulsa una ruta modernista pel cementiri


 Lloret de Mar no només és sol i platja. Els seus atractius turístics van més enllà d'una certa mala fama pels usos i abusos de l'oci nocturn. Conscient d'això, l'ajuntament ha impulsat els últims mesos diverses iniciatives per donar a conèixer aspectes culturals i lúdics d'una població que vol salvaguardar els seus orígens. Un recorregut modernista pel cementiri, una visita al recentment inaugurat Museu del Mar i una passejada pels renovats jardins de Santa Clotilde mostren una cara diferent d'aquesta localitat.
El cementiri de Lloret va ser inaugurat el 1901 i en les seves passejades es troben algunes de les mostres més significatives de l'art funerari català de principis del segle XX, marcat per l'estil modernista. En la construcció dels hipogeus i panteons hi van participar arquitectes i escultors de renom, com ara Josep Puig i Cadafalch, Vicenç Artigas, Antoni Gallissà, Bonaventura Conill i l'escultor Ismael Smith.
El resultat és una col.lecció de 37 joies de l'arquitectura modernista especialment pensades i dissenyades pels autors per a aquest espai. Davant de cada sepulcre, l'ajuntament ha instal.lat uns panells en tres idiomes --català, castellà i anglès-- amb el nom de l'autor i l'any de construcció, i uns quants detalls de l'obra. En alguns casos, als rètols s'hi inclou una reproducció dels plànols originals, que es conserven a l'arxiu de la localitat.

QUATRE ESPAIS
Aquesta iniciativa s'emmarca en el que els responsables de la promoció de la localitat han anomenat Museu Obert de Lloret (MOLL), integrat per quatre espais interpretatius situats a Can Garriga, Can Font, Can Xardó i el castell de Sant Joan; dos jaciments ibèrics (puig Castellet i turó Rodó) i els jardins noucentistes de Santa Clotilde.
Aquest espai natural, dissenyat a principis del segle XX per l'arquitecte i urbanista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, està ubicat en un promontori amb espectaculars vistes al mar. Els jardins, amb vegetació típicament mediterrània, es van realitzar seguint l'estil renaixentista italià, amb passejos escalonats en terrasses i bustos clàssics a tots els racons, que en l'actualitat estan sent restaurats i catalogats per la Generalitat.

CENTRE D'INTERPRETACIÓ
L'última aportació per promocionar el patrimoni artístic de Lloret ha estat el Museu del Mar. Concebut com a punt d'informació que serveix de porta d'entrada al MOLL, aquesta instal.lació és un centre d'interpretació ubicat en el que temps enrere va ser la residència d'un indià --la casa Garriga-- i s'hi explica la relació de la localitat amb el mar.
El museu, que va ser inaugurat poc abans de l'estiu, ha suposat una inversió de dos milions d'euros i als seus 600 metres quadrats s'hi ubica una exposició del patrimoni marítim d'aquesta població de la Costa Brava. La navegació de cabotatge, la desapareguda indústria naval, una col.lecció de maquetes de grans velers i les històries dels grans capitans de la ciutat traslladen el visitant a un món de novel.la i recorden un ahir en què Lloret projecta la seva nova imatge.

Ferran Cosculluela. El Periódico

dilluns, 11 de juny del 2007

Ruta pel cementiri vell de Sant Crist a Badalona

El recorregut pel cementiri permet conèixer algunes mostres d’arquitectura funerària, entre les que destaca la tomba de la família fundadora de la fàbrica Anís del Mono, la família Bosch, dissenyada per l’arquitecte Joan Amigó. També es repassaren les biografies d’alguns badalonins rellevants de la història.
Durada: 90 minuts.
Dia i hora: a concretar: Cal fer reserva prèvia al telèfon del Museu de Badalona, telèfon 933841750.
Lloc de trobada: Porta del cementiri, al carrer Riera d'en Matamoros, s/n

Ruta del cementiri de Poble Nou a Barcelona

"La Ruta dels Cementiris" consisteix en una visita a diversos panteons de gran valor artístic i monumental d'estils modernista i neoclàssic. La ruta aplega un itinerari pels monuments de més interès històric i cultural del recinte. La visita pot realitzar-se qualsevol dia de la setmana, de manera individualitzada, o bé guiada, els caps de setmana i dies festius.
Horaris visites guiades:
1er. Diumenge de mes a les 10:30h. en català i a les 12:30h. en castellà.
3er. Diumenge de mes a les 10:30h. en castellà i a les 12:30h. en català.

Informació:
Tel. 934 841 999

dissabte, 9 de juny del 2007

L’exposició “Cementiris d’ultramar” a Vilabertran (Alt Empordà)

La fotògrafa Pilar Aymerich (Barcelona, 1943) inaugura avui (13 h) a la canònica de Santa Maria de Vilabertran “Cementiris d'ultramar”, una exposició patrocinada pel Museu d'Història de Catalunya, on es va poder visitar al desembre de l'any passat i que, abans de traslladar-se a l'Empordà, també es va presentar a la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida. L'exposició evoca l'emigració catalana del segle XIX a Amèrica a través dels cementiris, d'una banda, i, de l'altra, l'oceà, on els aventurers que van fer fortuna reproduïen el poder i la riquesa adquirits en vida a través de sumptuosos panteons que encomanaven als grans escultors i arquitectes de l'època, al mateix temps que es feien construir la casa als barris més exclusius de la ciutat. Pilar Aymerich planteja, a través de les fotografies, el lligam entre art i vida, permanència i transitorietat, riquesa i poder, en un recorregut que comença al cementiri dels mausoleus de la burgesia de Barcelona, a Montjuïc, i que la trasllada després al cementiri de Colón de l'Havana, al Central i el Buceo de Montevideo, i al de la Recoleta de Buenos Aires. Amb curiositat, diu la fotògrafa, però també amb respecte i amor al detall, a través d'aquesta col·lecció vol contraposar el fenomen de l'emigració aventurera del passat al dels exilis desesperançats d'avui.

El Punt

dijous, 7 de juny del 2007

El cementiri de València fa dos-cents anys

El cementiri general de València fou construït ara fa dos-cents anys. Fins el 7 de juny de 1807 la ciutat era plena de cementiris parroquials, a tocar de les cases, que eren causa de problemes sanitaris greus. Aquesta va ser la raó principal que mogué a obrir un nou cementiri als afores de la ciutat. Durant els primers anys del cementiri nou, gairebé tots els cadàvers anaven a parar a una fossa comuna, fins que de mica en mica s'hi van anar construint panteons.
A mitjans del segle XIX la burgesia valenciana hi va començar a construir grans monuments funeraris, i ara, dos segles més tard, pot considerar-se que el cementiri reuneix una important obra arquitectònica.

Vilaweb

dijous, 24 de maig del 2007

Mòmies a l'Havana

Entestades d'alguna manera a no abandonar completament aquest món, 482 mòmies mantenen ocupats més de la meitat dels nínxols del panteó de naturals d'Ortigueira, al cementiri havaner de Colón. L'Asociación Naturales de Ortigueira és una de les principals de Cuba, i el nombre dels seus integrants supera per molt el dels ciutadans censats (7.697) en aquesta localitat de la província de la Corunya, que hi va donar origen.
L'associació va ser fundada el 24 de juny del 1929, només radica a la capital cubana i té uns 10.600 membres, entre gallecs nascuts a Espanya i els seus descendents. Ja fa mig segle que va cessar l'emigració gallega a Cuba, i aquesta comunitat autònoma avui segueix representada a l'illa per 49 associacions.
Per Alfredo Bernal, president de l'associació, l'assumpte constitueix tot un maldecap: arriben nous cadàvers que ja no troben lloc, a més que, amb molta probabilitat, s'hauran convertit en mòmies quan els correspongui ser exhumats.


El principal panteó de Cuba

El panteó, el més gran de Cuba, data de principis de la dècada dels 50 i té 716 nínxols d'exhumació, en els quals, evidentment, hi ha totes aquestes mòmies. Hi ha a més 5.000 osseres al soterrani d'aquest immoble de tres nivells.
Bernal ha demanat ajuda a funcionaris de la necròpolis, l'obra d'arquitectura colonial cubana més important de finals del segle XIX, a la recerca de llocs on col.locar de manera provisional els cossos dels que han mort fa poc. "Fa alguns anys vam patir una situació similar", recorda.
Fernando Hernández, responsable del panteó, concreta que la més antiga d'aquestes mòmies data del 17 d'octubre del 1988. Quan va correspondre obrir aquest taüt, al cap de dos anys, precisa, "es va comprovar que el cadàver estava momificat", i així està actualment. Hernández, que va arribar a ser en el seu moment el cap d'exhumació de tot el cementiri de Colón, argumenta que en el procés de momificació hi incideix la falta d'humitat perquè "el panteó està ubicat en un lloc sense arbres al voltant, castigat pel sol tot el dia".
El doctor Héctor Soto, que va participar en la identificació de les restes d'Ernesto Che Guevara, trobades a Bolívia, considera que l'excel.lent estat de conservació de les mòmies pot estar causat pel taponament de les canonades de ventilació. Aquesta obstrucció no permet que "els treballadors de la mort" entrin als nínxols ni que es desenvolupin, per exemple, "la mosca i els àcars, consumidors d'oxigen, perquè aquí gairebé no n'hi ha".
El cementiri de Colón, a més del seu valor arquitectònic, és un dels llocs internacionalment coneguts per l'alt grau de momificació. A la seva monumental façana principal hi ha escrit en llatí: Janua Sum Pacis, és a dir, Sóc la porta de la pau.
Soto pensa que té raó, però subratlla que per emetre una valoració científica hauria de desenvolupar una investigació al mateix panteó. Aquest forense pertany a l'Instituto de Medicina Legal, els empleats del qual van rebre, per la seva feina al dipòsit de cadàvers, un premi col.lectiu que atorga la Central de Trabajadores de Cuba. La central va reconèixer la "proesa laboral realitzada per aquest col.lectiu obrer el 1989".


La hipòtesi de Noemí

"Tot es deu al llamp", afirma Noemí, mística de l'Habana Vieja, seguidora de Madame Blavatsky. Treballa en una pizzeria i, quan té una mica de temps lliure, tira les cartes a les amigues per llegir-los el futur, "és clar, sense cobrar". Ho fa a la cuartería (casa de veïnat) on viu. Ella assegura que el llamp violeta, "un dels set que existeixen", és el responsable "absolut" del que passa amb les mòmies.
Jura, al peu d'un quadro on hi ha dibuixada una llengua travessada per una espasa, que una llampada d'aquest llamp, encarnació del comte de Saint Germaine, travessa diversos punts de l'illa, i és per això que està molt a prop, en algun lloc encara per descobrir, "la mateixa Atlàntida en carn i ossos".
"Els arcans sabien molt bé el que es feien --emfatitza-- i això que no tenien ordinadors, fins on sabem".
"És clar, el mateix passa amb les piràmides d'Egipte, per on també es mou el llamp, només que aquí no és la mòmia d'un senyor faraó, sinó moltíssimes més, de gent comuna. Així és a Cuba: tots iguals, tant a la terra com al cel".

Hugo L. Sánchez El Periódico de Catalunya

diumenge, 20 de maig del 2007

Un nou cementiri a Lloret de Mar acollirà enterraments de diverses confessions religioses

El nou Pla d´Ordenació Urbanística Municipal de Lloret (POUM) contempla la construcció d´un nou cementiri per a la localitat a la zona del camí dels Tres Turons. Per tal d´adaptar aquest equipament municipal a la multiplicitat de nacionalitats i confessions religioses que conviuen a la ciutat, que compta amb més d´un 37% de població immigrada, el nou cementiri disposarà d´espai per fer-hi enterraments tot respectant les creences dels diferents cultes, va explicar el regidor de Serveis Josep Valls (CiU).
Es tractarà d´un cementiri de caire paisatgístic, va explicar el regidor, que s´acompanyarà de l´ampliació del tanatori. «A Lloret cal fer-hi un cementiri per a tots», va destacar l´alcalde de la localitat, Xavier Crespo (CiU), que va recordar que «el fet que Lloret tingui un 75% del terme muncicipal sense edificar permet que poguem fer aquest espai de descans i bellesa». Altres municipis de les comarques gironines, com ara Sant Joan de les Abadesses, estan començant a disposar espai als cementiris per fer-hi enterraments de cultes no cristians. A Lloret es considera necessari perquè, tal i com van recordar els edils, hi conviuen 99 nacionalitats.
Els regidors lloretencs van comentar aquesta actuació durant la presentació de la museïtzació del cementiri modernista de Lloret, inclòs dins el circuit de visites culturals de la localitat. Aquesta mena d´actuacions, va recordar Valls, han d´acompanyar-se d´una millora pel que fa a la estricta funció dels cementiris: el vell cementiri es pavimentarà de nou i se´n renovaran els serveis.

Diari de Girona

dilluns, 7 de maig del 2007

Cementiri espacial

Al nostre país existeix des de sempre una certa necrofília, és a dir, atracció cap a la mort en tots els seus aspectes. Tant es així que, encara que ara menys, els enterraments es constituïen en un acte social en el qual com més diners s´invertien més «vistós» era el resultat. Ara, les cerimònies solen ser bastant succintes, si bé no deixen de ser un acte social en el qual sembla que el que menys importa és el difunt. Parlar sensacionalment d´aquestes coses ho va fer, entre altres, el meu estimat amic i company Luis Carandell quan, a,b, el suport de l´humor negre, va publicar el seu llibre titulat 'Tus amigos no te olvidan', cosa aquesta que en alguns casos, pocs, és certa i que en la majoria es queda només en una convencional frase.
Avui desitjo comentar l´últim crit en això de la mort i dels enterraments. A Espanya, en la de fa tres o quatre dècades, era la incineració més aviat escassa, molt al contrari del que passava en altres països occidentals. A poc a poc, fins i tot del braç de l´autorització religiosa, la pràctica d´aquesta forma d´accelerar el procés natural saltant-se el temps i els cucs s´ha anat estenent fins a considerar-se tan normal com la tradicional inhumació.
I tant es així que les cendres mortuòries comencen a originar algun problemet. Son moltes les cendres que, per exemple, apareixen al mar i amb elles s´enfonsen les corresponents urnes. Fa poc que alguns pescadors es queixaven de les urnes que recollien a les xarxes juntament amb els peixos. De seguida, no obstant, s´han inventat les urnes biodegradables, que es desfan quasi en unes hores. Quan arribi la meva hora, les meves cendres aniran a parar a les aigües de les illes Medes, per a mi tan estimades, recordades i viscudes. Bé, anem a una altra cosa.
La varietat dels llocs que s´improvisen com a «cendrers» és inacabable: boscos, cims d´altes muntanyes, rius, jardins, ombra de determinats arbres, nínxols de sepulcres familiars, racons del Mediterrani... Fins i tot en òrbites espacials! Sí, als Estats Units funciona l´agència Celestis, que s´encarrega de posar en òrbita les cendres de qui així ho desitja i, naturalment, paga els seus bons dòlars per l´aventura espacial de les seves restes incinerades. La notícia m´arriba juntament amb el nom de l´actor James Doohan, mort fa un parell d´anys i que havia expressat el seu desig de reposar en un, diguem-ne, cementiri espacial. Ara, en unió de les cendres d´altres 200 persones, s´ha complert el seu desig.
Al mar, a la terra, les cendres acaben per dissoldre´s totalment, però un no imagina el que pot passar en una òrbita espacial. Es dissolen també, o les infinitament petites partícules de pols humana floten eternament en l´espai? ¿I què es fa de les urnes o d´una en la qual caben barrejades les grises i darreres restes de centenars de cadàvers? Es deixen també a l´espai o tornen a la Terra per ser aquí destruïdes? Potser s´haurien de considerar les cendres pols còsmica...
Del que no hi ha cap dubte és que ens trobem davant d´una forma diferent d´«enterrament» a totes les fins ara conegudes. Els familiars hauran inventat una altra cerimònia de comiat: veure aixecar el coet o la nau que portarà les últimes restes -pols ets i en pols et convertiràs- a l´últim crit en qüestió de cementiris: el cementiri espacial, el més gran i més bonic sota la llum de les estrelles. Gairebé una poesia d´intuïció còsmica.

Julio Manegat, Diari de Girona

dilluns, 23 d’abril del 2007

Profanen amb creus gammades 180 tombes el fossar de cementiri de Le Havre

Unes 180 tombes, una quarta part d'elles corresponents a fèretres de religió jueva, van ser profanades amb pintades de creus gammades dissabte a la nit al cementiri de Le Havre, segons van dir ahir fonts judicials. És el segon cas d'aquest tipus que es produeix en 4 dies, després que dimecres fossin profanades mig centenar de tombes de soldats francesos musulmans.

Diari de Girona

dissabte, 21 d’abril del 2007

El Cementiri de Sants

Poca gent sap que bastant més enllà de la Riera Blanca, en ple municipi d'Hospitalet de Llobregat, hi ha un paratge que, a efectes legals i també per la seva història, es pot considerar part de Sants. Estic parlant del Cementiri de Sants, que per a tots aquells curiosos que el vulguin visitar el poden trobar al carrer Terra Alta sense número del veï barri de Collblanc
D’història i la situació peculiar d'aquest recinte ha fet que aquest mes em decidís a parlar-ne, doncs tot sovint he descobert santsencs, d'aquells que hom diria de tota la vida, que desconeixien per complert la seva existència. I crec que certament, tot i els tabús que sovint es tenen respecte a aquests temes, és un lloc que val la pena conèixer.
Originalment, com era natural, el Cementiri de Sants era ubicat al costat de la Parròquia de Santa Maria de Sants, al petit turó que s'aixecava sobre la resta del municipi. Però Sants començava el seu creixement, l'arribada dels grans vapors era propera. Així doncs, quan les autoritats van ordenar que els cementiris fossin edificats lluny de l'espai habitat l'únic espai disponible dintre del municipi era a la Marina, però els metges de l'época van considerar l'espai com a terreny insà. Per la qual cosa es va decidir edificar el nou cementiri a uns terrenys coneguts com La Coveta al proper municipi d'Hospitalet. El municipi santsenc va comprar els terrenys on s'edificaria el nou cementiri, per la qual cosa va pasar a ésser terreny gestionat per Sants, i amb la posterior agregació per Barcelona.
L'obra del nou cementiri fou encarregada a Jaume Gustà i Bondia, arquitecte que posteriorment participaria a l'Exposició Universal del 1888 i que també fou l'autor de l'actual seu del Districte. Finalment l'edifici fou inaugurat l'any 1880, i ben aviat el Cementiri de Sants es va destacar pel fervor que els petit burgesos i comerciants de Sants van voler impregnar a les seves tombes i mausoleus. Calia entrar a la gloria ostentant catalanitat i riquesa, com diu la dita, sent els més rics del Cementiri.
L'espai on hi havia l'antic cementiri del municipi, al costat de la Parròquia de Santa Maria de Sants va ser ocupat per les Cotxeres del tramvia. Com a curiositat es comenta que a l’época en que va començar a funcionar com a cotxeres, especialment els dies de forta pluja, encara apareixien, de tant en tant, ossos humans, amb el conseqüent espant dels viatgers que esperaven la sortida del tramvia.

Agus, www.barrisants.org, 19 de febrer de 2007

dilluns, 2 d’abril del 2007

Profanen 53 tombes en el sector jueu d’un cementiri a Lilla

Un grup antisemita va profanar 53 tombes en el sector jueu d’un cementiri de Lilla, al nord de França. Els autors dels fets van aixecar les làpides i en van trencar una. El cas va passar just abans de la celebració de la Pasqua jueva.

Avui

dilluns, 26 de març del 2007

Barcelona posa vigilància en tots els seus cementiris

Els cementiris de Barcelona han reforçat la seva seguretat. I és que l'any passat va haver-hi 456 actes vandàlics i 26 robatoris en aquestes instal·lacions.
Serveis Funeraris considera que «"no són molts incidents, ja que en els seus cementiris hi ha més de 300.000 sepultures.
Encara així, des de l'1 de març s'ha posat vigilància en els nou recintes durant les hores d'obertura, de 8 a 18 hores.

24 hores en els més grans
Aquesta seguretat s'allarga fins a les 24 hores en els dos cementiris més grans de la ciutat: el de Montjuïc i Collserola. Aquests dos recintes concentren la majoria dels incidents.
Enguany ja s'han produït 128 incidents i vuit robatoris (dos a Collserola i quatre a Montjuïc).

Albellons i bronze
Els incidents són petits actes vandàlics com a grafits, pintades i ruptura de gerros o làpides. Quant als robatoris, els lladres s'emporten tanques de ferro forjat de les tombes, poms de les làpides de bronze o albellons del cementeri.
"Ara ja no es roba tant perquè cada vegada s'utilitza menys el bronze, que és el que es ven bé. Actualment, quasi tot es fa d'acer inoxidable", va explicar a 20 minuts un dels treballadors de neteja del cementiri de Montjuïc.

Més agents
El canvi de política de seguretat de Serveis Funeraris de Barcelona es deu, sobretot, a la renovació de les bases del concurs públic sobre la vigilància dels cementiris.
La nova empresa que ha guanyat l'adjudicació del projecte ha incrementat la plantilla de vigilants.

Vetllar pel patrimoni
Serveis Funeraris i Unescocat han signat un conveni per a conservar i difondre el patrimoni dels cementiris de Barcelona.
La primera actuació serà la creació d'una xarxa mundial de patrimoni funerari que agruparà a entitats i institucions que treballen en aquest camp.
El patrimoni funerari inclou els cementiris i els monuments als morts, a més de les pràctiques religioses, les tradicions i les creences relacionades amb els morts.

Núria Ferragutcasas. 20 minutos

dimecres, 21 de març del 2007

L’exposició Cementiris d’Ultramar a Lleida

Del dia 22 de març al 13 d’abril es pot veure al campus de la Universitat de Lleida l’exposició de fotografies “Cementiris d’Ultramar”de Pilar Aymerich que ja es va poder admirar a Barcelona. (Veure notícia del 21 de setembre del 2006).

diumenge, 18 de març del 2007

Cementiris de Barcelona inicia una campanya per restaurar i difondre el patrimoni funerari de la ciutat

En moltes ciutats hi ha autèntics monuments que de vegades passen desapercebuts a ciutadans i turistes: els cementiris. I ara, precisament, es vol crear una xarxa mundial de patrimoni funerari gestionada des de Barcelona. La intenció és restaurar tombes i mausoleus que són autèntiques obres d'art i acostar els cementiris monumentals als ciutadans.
El pas del temps i el poc manteniment han fet que es malmetessin moltes tombes privades del cementiri de Montjuïc. Tombes, mausoleus i, fins i tot, criptes que han estat catalogades com a patrimoni funerari de la ciutat. En total, més de 7.000 monuments, la majoria modernistes i neoclàssics de principis del segle XX, de quan les famílies de la burgesia més benestant volien ser enterrades amb el mateix luxe que les rodejava en vida.
Alguns són autèntiques obres d'art d'arquitectes com Puig i Cadafalch, Domènech i Muntaner o Albareda, i porten més d'un segle a l'aire lliure sense que ningú en valori la importància. És per això que Cementiris de Barcelona i UnescoCat volen acostar-los a tothom. "Estem convençuts que si els monuments funeraris que són aquí fossin al mig de Barcelona, la gent faria cua per anar-los a veure. I en canvi aquí la gent no ho coneix, doncs precisament el repte és aquest, donar-ho a conèixer", assenyala Jordi Balmanya, director general de Cementiris de Barcelona.
Els impulsors, però, també demanen a les famílies propietàries que s'involucrin en la restauració dels panteons. Per això s'han iniciat converses amb l'Ajuntament de Barcelona per una campanya tipus "Barcelona, posa't guapa" en què les famílies podrien trobar solucions econòmiques.
Un altre gran projecte és organitzar visites guiades en cotxes elèctrics, que permetrien recórrer tota l'extensió de Montjuïc i seguir amb un mapa les tombes de personatges il·lustres durant el recorregut. Es preveu que aquestes rutes s'iniciïn l'estiu del 2008.

www.noticies.cat

dissabte, 17 de març del 2007

L'empleat d'una funerària roba el marcapassos del cos d'un difunt

L'empleat d'una funerària d'Assumpció (Asunción) va ser detingut per haver sostret un marcapassos del cos d'un difunt durant els preparatius de la vetlla, segons ha informat avui la premsa paraguaiana.
El fet es va produir en una casa mortuòria d'aquesta capital i el detingut va ser identificat com a Edgar Alfredo Giménez, de 33 anys. La policia investiga ara si es va tractar d'un robatori casual o si ja n'havia comès d'altres anteriorment.
L'aparell electrònic va ser recuperat i entregat als familiars del difunt.
El propietari de la funerària, José Luis Martínez, ha afirmat que és la primera vegada que li passa una cosa així, s'ha disculpat davant els familiars del difunt i els ha prestat un servei de luxe, valorat en uns 1.700 euros, a manera de rescabalament.

Agència EFE

dimecres, 7 de març del 2007

Claven una estaca en la tomba de Milosevic

Un individu va perforar amb una estaca el cor del cadàver de l'antic president de Sèrbia Slobodan Milosevic. Alguns mitjans han volgut vincular-ho amb caçadors de vampirs, sense que sigui realment així, però el profanador ha aprofitat les tradicions mil·lenàries de sang i de llegendes sobre vampirs dels Balcans per atemptar contra el cadàver de l'antic president serbi, Slodoban Milosevic, en fer la paròdia d'assegurar-se que l'esperit maligne de l’antic president no tornarà a la vida. 
L’home, de nom Miroslav Milosevic, però sense cap relació amb l’antic president de Sèrbia va realitzar el seu espectacle per fastiguejar als admiradors del difunt governant que preparaven el primer aniversari del seu traspàs.
El vàndal ha deteriorat lleugerament la tomba situada a Požarevac (Passarowitz) en clavar un pal d’un metre de longitud en el punt de la fossa que, segons l’autor, es corresponia amb el cor de l’autòcrata.

divendres, 23 de febrer del 2007

Unescocat i Cementiris de Barcelona vetllaran per la protecció i difusió del patrimoni funerari

Unescocat i Cementiris de Barcelona han signat, aquest matí, un conveni de col·laboració per treballar conjuntament en la conservació i difusió del patrimoni funerari. La signatura del conveni s'ha fet a la seu de Cementiris de Barcelona i l'han formalitzat el director general de Cementiris de Barcelona, Jordi Valmaña, i Agustí Colomines, director d'Unescocat.
A través d'aquest acord, les dues entitats vetllaran per la protecció i difusió d'aquest patrimoni no només a nivell local sinó també a la resta del món. En aquest sentit, una de les primeres actuacions que portaran a terme serà la creació d'una Xarxa Mundial de Patrimoni Funerari que agruparà entitats i institucions que treballen en camps relacionats amb el patrimoni funerari. L'acord també preveu sol·licitar a la UNESCO una declaració sobre el patrimoni funerari i la creació d'una instància transversal especialitzada en aquest àmbit.
A través del conveni, Unescocat passarà a donar suport a la Ruta dels Cementiris que actualment promou Cementiris de Barcelona, una iniciativa que pretén donar difusió al ric patrimoni funerari de la ciutat.

Un punt d'unió entre totes les cultures
El patrimoni funerari, que inclou tant el patrimoni material com immaterial, té el valor afegit de ser una eina privilegiada de diàleg interreligiós i intercultural, ja que totes les tradicions culturals i religioses atorguen molta importància a la mort i a totes les manifestacions culturals que hi estan relacionades, i per tant és un punt d'unió entre totes les cultures. El patrimoni funerari inclou els cementiris i monuments funeraris, i també les pràctiques religioses, les tradicions, les creences relacionades amb la mort i els difunts.
La UNESCO ja ha inclòs diverses expressions d'aquest tipus en les seves llistes de patrimoni de la humanitat: les piràmides d'Egipte, les tombes imperials de les dinasties Ming i Qing, el cementiri Skogskyrkogarden a Estocolm o les festes indígenes dedicades als morts de Mèxic.

http://www.racocatala.cat

dimecres, 14 de febrer del 2007

Pengen a Internet un vídeo amb joves intentant entrar al cementiri de Mieres del Camí, a Astúries (Espanya)

El morbós ritu de màgia amb animals degollats ocorregut a la vall de Sant Tirs el passat cap de setmana té la seva continuïtat a Internet. En un dels portals més visitats de la xarxa es pot trobar un vídeo que mostra l'intent d'accedir al cementiri de la Belonga, de Mieres del Camí, per part d'uns joves del municipi. La filmació, segons expliquen els seus propis autors, té com a objecte analitzar fenòmens i aparicions paranormals. Els protagonistes, no obstant, no aconsegueixen en el vídeo accedir a les instal·lacions.
Fonts policials consultades per van assegurar conèixer l'existència d'aquest enregistrament. Tot i això, en principi la consideren «inofensiva», encara que, a pesar de tot, no descarten per complet la possibilitat que pugui tenir alguna connexió amb algun dels actes de vandalisme religiós que han tingut lloc al municipi durant els últims mesos.

Basat en la informació del diari “La Nueva España”

dijous, 18 de gener del 2007

Profanen el cementeri d'El Verger, a la comarca de la Marina Alta, i destrossen set làpides

El cementeri d’El Verger romandrà precintat fins que la Guàrdia Civil reculla totes les proves pertinents que els ajuden a aclarir qui o els qui van profanar aquest cementeri per a destrossar set làpides de distintes zones d'aquest cementeri.
Els fets van ocórrer a la matinada del dimarts, quan segons pareix segons fonts de la investigació, uns vàndals van entrar per la força en aquest lloc i van causar varis danys a les làpides.
Els agents que porten la investigació descarten que el mòbil fóra el robatori perquè, segons van comentar, ‘‘no s'ha obert cap sepultura per a sostraure objectes de valor'', per la qual cosa tot apunta que es tracta d'una gamberrada o un acte vandàlic de molt mal gust, obra d'un grup de gamberros.


Sense detencions
De moment no s'ha procedit a cap detenció ja que la investigació continuarà en els pròxims dies.
La notícia va saltar a l'opinió pública ahir al voltant de les 12 del matí quan una senyora va acudir al cementeri a fer la visita a un familiar i es va trobar amb la desagradable sorpresa que la làpida havia desaparegut del seu lloc. Les altres coses estava intactes.
Espantada va avisar del que ocorre a l'enterramorts qui va comprovar que faltaven altres sis làpides de altres tants nínxols d'aquest cementeri.
Immediatament es va alertar la Policia Local i a la Guàrdia Civil qui es van personar al cementeri per a veure què és el que havia succeït.
També van acudir l'alcalde del Verger, Manolo Martínez Polit, acompanyat d'una regidora per a comprovar in situ els danys que s'havia realitzat en aquest lloc. El primer edil d'aquest municipi, atònit pel que va titllar com una ‘‘gamberrada i un broma de molt mal gust'', va assegurar que quedava descartat el mòbil del robatori ‘‘perquè els autors no es van emportar res, van desmuntar les làpides i les van deixar, però no van obrir les tombes, ni van sostraure cap objecte de valor''.
A més, segons Martínez Polit i tampoc es van trobar ‘‘pintades, ni grafits, ni gens rar. Tot està en mans de la Guàrdia Civil que està investigant el tema, però tot apunta que és una gamberrada''.
L'alcalde va comentar que, per ara, l'Ajuntament no té previst col·locar càmeres de seguretat al recinte del cementeri, ni posar un guarda jurat. ‘‘Primer volem que s'aclarisca tot i després ja decidirem que farem sobre aquest assumpte''.
La veritat és que és la primera vegada que ocorre un fet d'aquest tipus al cementeri del Verger.
Segons va relatar Martínez Polit, la clau d'aquest lloc només la tenen la Policia Local i l'enterramorts, qui sol obrir la porta tots els dies des de les 9 del matí i fins a migdia i a la vesprada.
A més, segons el primer edil, si algun veí necessita Entrar al recinte per alguna cosa important, l'enterramorts li obri la porta sense problema.
Alguns veïns d'aquest municipi van acudir ahir sobre les 14 hores al cementeri, alarmats pel que havien sentit pel vaig poblar i preocupats pels familiars que es troben enterrats.
Segons van comentar, ‘‘quelcom roí ha passat perquè ens han dit que aquest matí hi havia molts cotxes de la Guàrdia Civil i de la Policia Local fora del cementeri''.
Alguns van assegurar que es Deia pel vaig poblar que havien obert les sepultures i extret les restes dels enterrats allí. Un extrem Que va ser negat rotundament, tant per l'alcalde d'aquesta localitat com pels agents de la Guàrdia Civil.


Tranquil·litat als veïns
És més, el veí, va aprofitar per a llançar una missatge de tranquil·litat a tots els ciutadans d'aquest municipi perquè ‘‘no s'ha profanat cap tomba, el que han fet ha sigut retirar les làpides del seu lloc''.
Segons va comentar, la Guàrdia Civil té previst cridar els familiars de les persones la làpida dels quals ha sigut llevada per a comunicar-li-ho i que acudisquen a veure-ho.
Posteriorment, ‘‘si els afectats no tenen mitjans per a fer-se càrrec de les despeses per a tornar a col·locar la làpida, l'Ajuntament es farà càrrec dels treballs, si és necessari'', va comentar l'alcalde.
De moment, ningú pot accedir al cementeri fins que els agents no acaben de recollir empremtes I proves.

Dénia evita nous actes vandàlics amb les càmeres de seguretat
El cementeri d’El Verger no hi ha sigut l'únic de la Marina Alta que en els últims anys que ha sigut profanat.
El cementeri de Dénia també va ser objectiu dels actes d'uns gamberros el 16 de gener del 2005. Per això, un any després i aprofitant les obres d'ampliació del recinte el consistori va decidir Instal·lar càmeres de circuit tancat de televisió, amb gravadora inclosa per a vigila els nínxols.
L'objectiu d'aquesta mesura és evitar actes vandàlics i la profanació de nínxols com els ocorreguts en 2005, quan tres delinqüents van violentar làpides i van obrir un fèretre.
Les càmeres de seguretat vigilen cada pavelló, cada carrer, les 24 hores del dia per a dissuadir a vàndals, profanadors de tombes i jóvens gamberros.

Punts estratègics
L'empresa que va fer l'ampliació del Cementeri de Dènia, Intersa Levante, va instal·lar en punts estratègics les càmeres, semblants a les que hi ha en les entitats bancàries o els recintes oficials de rellevància.
Aquesta empresa va aconseguir el projecte d'ampliació del cementeri, valorat en 911.000 euros, precisament per incloure com una millora en el plec de condicions de la contracta la instal·lació de càmeres de seguretat.
L'Ajuntament havia acordat mesos abans extremar les mesures de vigilància, després del robatori que van perpetrar tres delinqüents al gener del 2005. Van trencar els vidres i les làpides de 80 nínxols i van profanar una tomba.
Els fets van causar indignació entre els veïns, perquè van comprovar com les tombes on reposaven els seus familiars havien sigut violentades.
Els lladres Es van emportar les almoines que dipositava la gent en el raspall de la capella, objectes de valor de l'oficina, una imatge d'or de la Mare de Déu del Pilar, un cirial, creus d'argent i altres objectes que acompanyaven els difunts.
L'edil, Pep Marí, va dir “No crec que a cap malvat se li ocórrega entrar al cementeri perquè els identifiquem immediatament”.

J. C . i Concha Pastor, "Las Provincias"