dilluns, 9 de novembre del 2009

Cardedeu demana a la Generalitat que declari el cementiri Bé Cultural d'Interès Nacional

L’Ajuntament creu que el títol servirà per realçar l’obra de Raspall, que es projecta reformar.


Cardedeu ha fet el primer pas perquè el cementiri municipal, que és obra de Manel Raspall, sigui declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. El ple va aprovar dijous passat fer la petició oficial al Departament de Cultura de la Generalitat. L'Ajuntament preveu reformar el cementiri modernista.
L’Ajuntament de Cardedeu ha demanat al Departament de Cultura de la Generalitat que declari el cementiri municipal, obra de l’arquitecte Manel Raspall, Bé Cultural d’Interès nacional (BCIN). El requeriment va superar dijous passat el primer tràmit, ja que la proposta va passar per ple després d’una primera avaluació de la Comissió de Patrimoni i el Museu Arxiu Tomàs Balvey.
Tots els partits, a excepció del PP, que s’hi va abstenir, van donar suport a la demanda, que vol fer del cementiri de Cardedeu no només un element singular del patrimoni local –està catalogat com a Patrimoni local des de 1999–, sinó també a nivell nacional. L’Ajuntament de Cardedeu vol realçar la importància del cementiri com a element singular i exclusiu de Catalunya, ja que és l’únic que va fer Raspall, deixeble de Gaudí, i que inclou elements tant modernistes com noucentistes. “Ja tenim un projecte per fer-li una reforma i una ampliació i volem posar en valor, des de la regidoria d’identitat local, el que ens és propi”, va dir en el ple l’alcaldessa, Calamanda Vila.


AMB ELEMENTS PROPIS DEL MODERNISME

El cementiri, encerclat amb una tanca perimetral de granit, es va construir entre el 1919 i el 1920 i, per exemple, la construcció dels nínxols o els acabats amb forja són elements propis del modernisme. 

Norma Levrero, El 9 Nou (Edició Vallès Oriental)

L'Ajuntament de Cardedeu demana declarar el cementiri Bé Cultural d'Interès Nacional


El ple de l'Ajuntament ha aprovat sol·licitar a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) del cementiri municipal de Cardedeu. Aquesta declaració té la finalitat de reconèixer i protegir d'una manera especial aquells béns que reuneixen determinades condicions que incrementen la seva importància i significació.
El cementiri municipal és un dels conjunts d'arquitectura funerària més interessants i singulars del país, obra de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall. Construït entre 1917 i 1921, és d'estil noucentista, amb elements de transició entre el modernisme i el noucentisme, i avui encara conserva tota l'essència i estructura original. Es troba edificat a la pendent d'un turó, encerclat per una tanca perimetral de pedra, i construït amb pedra granítica. A l'interior hi ha diversos panteons, entre els que destaquen el de Marc Viader amb una escultura d'Enric Clarasó, i els de les famílies Llibre, Arquer-Blanch o Mata-Diumer. També hi ha elements arquitectònics com un pou, una capella o una pèrgola mirador.


El Punt


dissabte, 7 de novembre del 2009

Una família es troba el nínxol obert i buit al cementiri de Girona per una errada

Una família que va anar el dia de Tots Sants a portar flors a un familiar al cementiri de Girona va trobar-se el nínxol obert i buit. L'Ajuntament havia iniciat el procés de reversió del nínxol perquè havia arribat a la seva caducitat, però posteriorment la família va regularitzar la situació i no es va anul·lar l'ordre de buidament del nínxol. Avui es tornaran a sepultar les restes.
La família afectada no s'explicava, el dia que va anar al cementiri, que el nínxol estigués obert i buit sense que se'ls hagués avisat. Segons va explicar María Amparo Centeno, les restes desaparegudes són les del seu sogre, David Naves, que eren al nínxol número 71 del carrer Santa Anna del cementiri. La dona diu que el seu marit, fill del difunt, està molt afectat per aquest fet. Després de fer gestions amb la Funerària Poch, la família va comprovar que les restes es guardaven en un altre lloc, a dins d'una bossa i amb el nom del difunt. Avui, a les onze del matí, es tornarà a donar sepultura a les restes a la seva làpida.
Els fets es deuen a una errada en la gestió del nínxol, segons va explicar Josep Maria Cairó, de la Funerària Poch, empresa que gestiona administrativament el cementiri.
Segons Cairó, l'Ajuntament inicia els processos de reversió dels nínxols que arriben a la caducitat, als 25 anys, i no en cobra les taxes. Aquest procés, però, estableix abans diverses gestions per a la localització dels propietaris del nínxol.
Si no es localitzen els propietaris, el procés continua fins a donar l'ordre al personal del cementiri que buidin el nínxol.
Segons la funerària, el procés de reversió del cas afectat va començar l'any 2005, i el nínxol no es va buidar fins a finals del 2008.
Resulta, però, que el 2007 la família havia procedit a regularitzar la situació del nínxol, amb un altre nom. El consistori tenia coneixement d'aquesta regularització per part de la família, però, per una errada, això no es va comunicar al personal del cementiri, que ja tenia l'ordre de buidar el nínxol. «No es va pensar que ja hi havia una ordre en curs per buidar el nínxol», hi va afegir Cairó.
Arran d'aquest fet, la funerària ha pres mesures perquè això no es repeteixi, i abans de buidar cap nínxol faran les comprovacions corresponents.

El Punt