dilluns, 12 d’abril del 2010

Tomba de Raimon Casellas

A les comarques gironines hi ha cementiris deliciosos, que conviden al passeig i a la contemplació. En molts reposen personatges il·lustres: Víctor Català, Carles Rahola, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Marià Vayreda, el president Irla o Raimon Casellas, entre d'altres. El cas de Casellas, però, és el mes notori: un nínxol humil, sense cap distintiu, cap nom sobre el guix mut de la làpida. Fins fa poc, fins i tot, es pensava que era un departament buit. L'única manera de sortir de dubtes va ser obrir aquest sepulcre, i ho van fer el 3 de desembre de 1994, en presència de l' alcalde, un metge forense i un jutge de pau. De seguida, però, van confirmar la primera sospita: hi havia algú, al nínxol. En van anar traient les restes, curosament, i les van ordenar a terra per recompondre'n l'esquelet. Entre els objectes que hi van trobar, hi havia un tros d'espardenya, un barret antic, un braguer ortopèdic, per una hèrnia que tenia, i una tapa de fusta del taüt amb les inicials R.C.D. No calia examinar res més: Raimon Casellas i Dou havia estat enterrat al nínxol 34, del qual, efectivament, constava com a propietari. Es va tornar a cobrir el nínxol i es va aixecar de nou una paret de rajoles que van pintar de blanc. I així fins avui dia. Ara que celebrem el centenari de la seva mort, m'agradaria demanar a l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses que li reformin i li dignifiquin la làpida, i que hi posin el seu nom. Raimon Casellas, com a crític d'art, va renovar la mirada artística del país. Com a novel·lista, va inaugurar el Modernisme en literatura catalana. Com a periodista, va exercir amb ofici brillant a L'Avenç, La Vanguardia i La Veu. Amic de Casas i Rusiñol, va portar les novetats literàries i estètiques a la Catalunya de finals del 1800.
Urgeix fer una làpida digna a un dels nostres herois gironins i, quan es faci, fer-ho saber a través dels mitjans de comunicació.

Maria Àngels Alsina. El lector escriu. El Punt

dissabte, 10 d’abril del 2010

El cementiri del Poblenou rep la primavera amb una visita nocturna

Rosario Correa té el seus pares enterrats al cementiri del Poblenou des de fa només un any. S’està fent de nit i va a visitar-los. És un retrobament especial. Els carrers del cementiri estan il·luminats amb unes espelmes enormes dipositades a terra. Sona música clàssica de corda interpretada en directe en diversos racons per diferents artistes. Mig centenar de visitants caminen en grup amb espelmes enceses a les mans. Segueixen un guia, disfressat de porter del cementiri del segle passat que els revela les claus històriques del recinte.
«M’encanta. Tot és molt espiritual: aquesta música, la nit... T’omple de pau i tranquil·litat. Idees com aquesta acosten els cementiris a les persones», explica Correa, una professora de 54 anys que s’ha apuntat a aquesta curiosa visita nocturna guiada i gratuïta al cementiri del Poblenou que es realitza només dues vegades a l’any (per rebre la primavera i el dia de Tots Sants).
Sara Carbonell, la guia vestida de porter que porta un fanalet, explica que el recinte va néixer el 1775 per alleujar els enterraments al costat de les esglésies de la ciutat. Va tenir poc èxit. Els francesos el van destruir més endavant. I es va tornar a aixecar el 1819 amb l’estil neoclàssic que ara el distingeix. «Aquesta primera part (amplis carrers amb parets plenes de nínxols) va ser concebuda com un cementiri igualitari seguint l’esperit de la Il·lustració. Els nínxols són idèntics i estan col·locats com a vivendes. No hi ha diferència entre rics i pobres», explica Carbonell, que reprèn el camí i dirigeix el grup fins al centre, on hi ha el monument a polítics, metges i funcionaris que van morir de febre groga el 1821.
Després, els visitants i la guia es topen amb una elegant dona, Clementina, amb vestit de burgesa del segle XIX, sota la qual s’amaga Montse Fabregat. Ella és qui porta el grup a l’altra banda, on desenes de tombes escultòriques reflecteixen l’altra història de les classes acabalades de la ciutat i on al cap d’una estona sorgeix un tercer guia, que interpreta l’escriptor Narcís Oller, que apareix com un fantasma per explicar secrets.
Una altra sorpresa es produeix gairebé al final de la visita. El porter i els visitants s’aturen davant del nínxol del Santet, un noi que va morir en l’incendi dels magatzems El Siglo i que és tan venerat al Poblenou que disposa de diverses tombes al voltant per poder acollir els centenars de missatges, exvots i flors que deixen tots els seus admiradors.
«Ens ha encantat, sobretot la llum i la música», diuen somrients Sonia Horcajo, Neus Pastor i Susana Gil, companyes de treball a Acces. Amb 500 persones més es van apuntar a la visita sepulcral nocturna per curiositat. Unes 100 estan en llista d’espera per a la pròxima, a la tardor. Els caps de setmana hi ha altres recorreguts, diürns i també gratuïts, en aquest cementiri i al de Montjuïc. 

Óscar Hernández, El Periódico

divendres, 2 d’abril del 2010

Barcelona: una guia per gestionar la diversitat religiosa als cementiris

La Generalitat ha recollit en una guia les orientacions de les diferents confessions religioses pel que fa a l'enterrament dels difunts, la normativa legal en aquest àmbit i recomanacions per a cementiris i funeràries. A Barcelona, ja hi ha cementiris amb recintes adequats per als enterraments jueus i musulmans.

Sandra Mestres. BTV Noticíes.

dijous, 1 d’abril del 2010