divendres, 10 de desembre del 2010

Detenen el treballador d´un cementiri per robar dents d´or als difunts

Els Mossos d'Esquadra de la Unitat d'Investigació de Santa Coloma de Gramenet han detingut un home de 39 anys, treballador del cementiri d'aquest municipi, per la seva suposada participació en la sostracció de peces dentals d'or procedents de l'ossera comuna d'un cementeri de Santa Coloma de Gramenet.
Els Mossos d'Esquadra li atribueixen la presumpta comissió d'un delicte contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts i 17 faltes contra el patrimoni per la presumible apropiació indeguda de les peces dentals. L'arrestat s'hauria apropiat indegudament de 17 peces, per les quals hauria obtingut amb un benefici de 2.000 euros.


Inici de les indagacions

Les indagacions policials es van iniciar arran que els mossos fossin alertats de la venda de dents d'or a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. Les investigacions han determinat que l'arrestat hauria sostret 17 peces dentals d'entre les restes dels difunts de l'ossera comuna, pels quals va obtenir un benefici de 2.000 euros.
A l'ossera comuna s'hi guarden les restes del fèretre, que són traslladades en aquest espai després que, un cop exhaurit el termini de concessió del nínxol, la família renuncia expressament a renovar-lo i no manifesta la voluntat de moure les despulles a una altra ubicació. D'aquesta manera, s'inicia el procés de desnonament del nínxol, que finalitza amb la seva obertura i la posterior retirada del taüt.
El treballador de Santa Coloma de Gramenet detingut per la seva suposada participació en la sostracció de peces dentals del cementiri va quedar en llibertat després de declarar davant dels Mossos d'Esquadra i haurà de comparèixer davant de l'autoritat judicial quan sigui requerit.

Diari de Girona

dijous, 9 de desembre del 2010

Detingut un home per robar dents d'or d'un cementiri de Badalona

Els Mossos d'Esquadra han detingut un home per la seva presumpta participació en el robatori de 17 dents d'or procedents d'una ossera del cementiri de Badalona. Els Mossos li atribueixen la presumpta comissió d'un delicte contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts, i 17 faltes contra el patrimoni.
Les indagacions van començar quan els Mossos van ser alertats de la venda de dents d'or a Santa Coloma de Gramenet.
El detingut, un home de 39 anys, és un treballador del cementiri. Segons sembla, l'home sostreia les dents de l'ossera, on van a parar les restes dels difunts quan acaba el termini de concessió del nínxol i la família renuncia expressament a renovar-lo i no manifesta la voluntat de moure les restes a un altre lloc.
El detingut, que suposadament va obtenir un benefici d'uns 2.000 euros, va quedar en llibertat després de declarar davant els Mossos, i haurà de comparèixer davant el jutge quan li sigui requerit. 

El Periódico

dimarts, 16 de novembre del 2010

Rumors sobre el cementiri dels anglesos de Sevilla (Espanya)

Diuen que en alguns cementiris d’Andalusia (Espanya) hi passen coses estranyes. Aquest és el cas del cementiri de Sant Miquel a Màlaga o al cementiri de Cadis. Ara també corren rumors de fets paranormals al Cementiri de Sant Jordi o anomenat també dels anglesos, a Sevilla, fossar molt menys conegut que el de Sant Ferran, malgrat la seva proximitat amb de Sant Jeroni. És un cementiri petit i encisador, amb una antiguitat d'un segle i mig i on reposen les restes de més de 250 persones, en la seva majoria de nacionalitat britànica en vida.
Fou John B. Williams, en aquell temps vicecònsol del Regne Unit a Sevilla, qui l'any 1855 va comprar terrenys per a poder enterrar dignament als mariners que morien víctima de la tuberculosi en terres andaluses al servei de les navilieres britàniques i davant la impossibilitat de poder traslladar els cadàvers al seu país.
El primer que s’observa al lloc és que està força abandonat per part dels propietaris i cuidadors. Accedir-hi furtivament és relativament fàcil, donats els escassos dos metres de mur que franquegen l'accés al seu interior.
El que s’observa en transitar-hi són creus invertides en diverses tombes, incloses les de militars i d’altres marques del gamberrisme profanador. Sembla ser que en el recinte es podrien haver realitzar misses negres, més o menys seriosos, dels quals encara són visibles les marques dibuixades dels pentagrames a terra, o sobre les mateixes tombes on els ciris muts i apagats són l’últim testimoni dels rituals nocturns. 

Font d'informació: Jose M. García Bautista, El Correo del Misterio, Blogs.elcorreoweb.es

dimecres, 3 de novembre del 2010

Visites el cementiri de Reus a la nit

El poble que resta quiet i callat, resta mor. És fàcil comprovar com tots els pobles es treuen de la màniga qualsevol invent que, en definitiva, és per fer bullir l’olla. Grans invents, com la sopa d’all i de farigola... faran cap als esdeveniments, els seus mandataris volen innovar.
Reus va crear les ‘botigues al carrer’, va ser una forma de tiranitzar la venda com si invoquessin el ‘top manta’. Ara la idea de les visites guiades nocturnes pel cementiri –penso que és el segon any– no em desagrada i són moltes les persones que hi assisteixen i moltes es queden amb les ganes d’anar-hi. No cal dir que a la regidora Empar Pont li suposa una mica de trastorn, però ella es manté al peu del canó, cuidant al màxim que sigui un èxit. Queda molt de camí per fer, perquè compaginar una novetat d’aquest tipus resulta complicat per no dir difícil.
El que es podria considerar les estrelles de la festa, quasi que estan aconseguides, però el recorregut presenta dificultats en el sentit que el terra queda poc il·luminat. Però ni que sigui fent tentines, la gent va avançant, però trobo que manca llum en llocs molt puntuals per poder contemplar les sumptuoses sepultures i fer-se una idea, ja que la mitja llum els resta bellesa. La música de fons, aquest any, m’ha semblat una mica pobra i tal vegada mal situada.
Respecte a la representació oferta per la Gata Borda, no la considero encertada del tot, ja sigui el guió, sigui pel tema de representar uns mossos d’esquadra simulant una inspecció com a conseqüència d’un robatoris, etc., penso que tot plegat marxa una mica de context. La importància que es dóna a la sepultura de les víctimes de la batalla dels camps de Morell i Vilallonga gairebé és ínfima. L’actuació dels membres d’aquesta companyia de teatre, que quedi clar, és bona, però l’argument no m’acaba de fer el pes.
És una opinió que crec que han de tenir en compte per anar afinant. La finalitat és bona, la idea, també, perquè entenc que s’ha de mantenir el criteri de donar a conèixer el nostre patrimoni, ja sigui de nit o sigui de dia, perquè en definitiva és el que tenim.
Resulta que el dia de la visita vaig estar parlant amb un amic meu de Tarragona i em va dir que quan viatjava tenia per costum visitar els cementiris, perquè, segons ell, i vam coincidir, és l’indret on es demostra la cultura de cada poble.

Antoni Zaragoza Mercadé, Diari de Tarragona

dimarts, 2 de novembre del 2010

L'art dels cementiris gironins, per descobrir

 
Una imatge representativa d'art al Cementiri de Girona.
Foto: D.CHICANO.

Girona disposa de monuments i rutes importants. Resultaria molt llarg citar-ne tot el patrimoni cultural i històric, però l'art, la seva història i els paisatges també es poden admirar en els seus cementiris.
Fins i tot el Consell d'Europa ha reconegut la Ruta Europea de Cementiris com a Itinerari Cultural Europeu. La ruta inclou 49 necròpolis de 37 ciutats de 16 països, entre les quals també hi ha els cementiris de Barcelona i Terrassa. A Girona n'hi ha de representatius, com el cementiri vell de l'Escala, clausurat el 1974, que va ser declarat bé d'interès nacional el 1984. Catalogat com a cementiri mariner, és un conjunt neoclàssic de l'any 1835. L'espai té nínxols blancs coronats amb timpans triangulars. A més, conté panteons que no poden deixar de visitar-se, com el de la família Marangues, i hi destaca la capella. Aquí hi descansa, en un senzill nínxol blanc igual que la resta, Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert Paradís.
A Begur el Sant Sepulcre de Palera va rebre la catalogació de bé d'interès nacional el 1964. Amb estil romànic del segle XII, havia estat un centre de peregrinació medieval. Judit Pujadó defineix en el seu llibre “Vint-i-cinc cementiris i dues tombes” com “aquesta humil cosa perfecta” l'ermita de Sant Baudili que és al cementiri de Cadaqués. D'estil neoclàssic de finals del segle XIX, destaca, entre d'altres, l'escultura d'una dona que s'agafa les mans cap endavant, de Josep Llimona. Juntament amb els àngels que decoren algunes de les tombes, els aporten el toc de distinció solemne. Els àngels també poblen el cementiri de Figueres. El més digne d'admiració és un que té el cos vinclat i recolza el cap sobre els genolls. El lloc té un mostrari d'escultures i panteons importants de Josep Llimona i Marés, la tomba de la família Novoa i la de Dalí es poden visitar. Una curiositat són els Pensamientos i Consejos esculpits a les lloses de la tomba de Bautista Llobet.
Banyoles té dos cementiris, un d'antic amb despulles del segle XVIII i un obert de fa més de 100 anys que disposa d'una zona amb restes de foses comunes de la Guerra Civil coronada amb un monòlit. A l'ampliació hi ha el monument a les víctimes del desastre del vaixell L'Oca.
Judit Pujadó defineix en el seu llibre la necròpoli de Castelló d'Empúries com un cementiri “equilibrat i ben dissenyat, on els panteons s'alineen al mur perimetral, i l'espai central està format per bosquets de pins”. Té una fossa per als pobres i, com al de Figueres, hi ha figures d'àngels que, dempeus i amb les ales obertes, miren el cel. Una altra de les peculiaritats del lloc són les flors modernistes que decoren algunes de les tombes.
A la capital, l'estil neoclàssic del cementiri del Pont Major, de finals del segle XIX i principis del XX, ofereix una mostra d'art de l'època. També cal destacar la capella del cementiri municipal de Girona, d'estil neoclàssic de mitjans del segle XIX, el sarcòfag de la família Muxach, els panteons de la família Estibalca i del governador militar. Hi ha homenatges a les víctimes del franquisme. Al cementiri d'Olot sobresurten les escultures de Josep Llimona, Josep Berga i Boada i Martí Casadevall entre molts altres artistes. Als sepulcres hi ha, com destaca Judit Pujadó, “mans d'àngels, mans que escriuen sentències, mans de la mort (...)”.
De Portbou, cal esmentar el monument al filòsof jueu Walter Benjamin, i a Sant Feliu de Guíxols hi ha una escultura del mateix autor de la de Cristòfol Colom a les Rambles, Rafael Atché, que representa el més bell del cementiri. També destaquen els mausoleus. El cementiri de Sant Joan de les Abadesses té la creu dels afusellats; a més, és recomanable el nínxol i la Mare de Déu del Roser. I de Tossa, a la Selva, les escultures i la tomba amb una creu de fusta dedicada al soldat desconegut són les insígnies que doten de personalitat el seu cementiri.
A part de l'art, hi ha històries plenes d'humanitat en les fotografies i records als difunts que descansen amb ells als cementiris.


LA DATA
1835 és la data de construcció
del cementiri neoclàssic de l'Escala i declarat bé d'interès nacional el 1984

LA DADA
49 necròpolissón part de la Ruta Europea de Cementiris com a Itinerari Cultural Europeu. Inclou 37 ciutats de 16 països.

Cristina González, El Punt Comarques Gironines,  Pàgina 8

Patrimoni a Sinera

El cementiri d'Arenys de Mar llueix per Tots Sants una de les escultures de Llimona que s'han restaurat i commemora els 25 anys de la mort d'Espriu.


Més enllà del món d'Espriu que envolta el mític cementiri de Sinera, aquest recinte amaga un important patrimoni escultòric. Algunes de les obres d'art s'han anat degradant i donen un aire de deixadesa a tot el conjunt funerari. Aquest era el cas d'una de les escultures de Josep Llimona que hi ha al cementiri. Una de les dues dones que amb posat melancòlic, cabells llargs i pensatives reposen a sobre les tombes que en altres èpoques les famílies benestants es feien construir al capdamunt del cementiri. Amb els anys l'escultura de marbre blanc s'havia deteriorat i es trobava completament ennegrida i amb fissures que ara s'han pogut amagar. Els treballs de restauració han durat setmanes i han estat possibles gràcies a una subvenció que la Generalitat havia concedit a l'Ajuntament. Ahir, diada de Tots Sants, la visita era quasi obligada. Amagada en un racó del cementiri lluïa amb el sol de mitja tarda a sobre la tomba de la família Mundet. Uns metres més enllà, l'altra jove mig ajaguda de Llimona queda més enlairada i domina la panoràmica del cementiri des de la tomba de la família Massaguer. Altres obres d'art destacables que criden l'atenció passejant entremig dels nínxols són obra de l'escultor Venanci Vallmitjana amb conjunts com La Pietat o La Santíssima Trinitat.
El cementiri de Sinera té aquestes joies i d'altres secrets amagats. Com la llegenda de la Puntaire, en el panteó de la jove Emilia Rovira, que segons s'explica va morir d'amor en pensar que el seu estimat l'havia oblidat en no tornar de les Amèriques. Molts dels que diumenge al matí passejaven pel cementiri participaven d'una de les rutes que s'han organitzat des de l'Ajuntament amb motiu dels 25 anys de la mort d'Espriu. En aquest recorregut, un cop més guiats per l'arenyenc Pep Quintana, s'aprofundeix en el món que va inspirar el poeta de Sinera. Tot i que ja fa anys que porta a terme aquests itineraris, diumenge, coincidint amb els actes d'homenatge dels 25 anys, hi van assistir prop de setanta persones. En aquesta ocasió Quintana va aprofitar la presència entre el públic de l'actriu Fina Rius, que ha fet muntatges sobre textos d'Espriu, com ara el monòleg Amor hermètic. Així, els assistents van gaudir de recitació doble. Just davant el nínxol de marbre blanc on reposen les despulles d'Espriu és on al final del recorregut Quintana té per costum recitar alguns versos d'Ariadna al laberint grotesc i Cementiri de Sinera. Un nínxol, el d'Espriu, que queda a tocar dels panteons familiars on podia ser enterrat, però que per decisió seva es va mantenir un pis per sota, amb la classe més modesta. Espriu descansa en un nínxol blanc i que passa desapercebut, i que tanca una de les fileres de les parets laterals del cementiri.

Elena Ferran, Avui

Una visita cultural a Lloret

La importància del cementiri modernista de Lloret de Mar ha fet que aquests dies s'hi organitzin visites guiades. En les visites es tracta el context històric de la seva construcció i la simbologia dels panteons.
Va ser projectat per Joaquim Artau i Fàbregas, un mestre d'obres que el va construir entre 1896 i 1901. En la decoració hi van participar Josep Puig i Cadafalch, Antoni M. Gallissà i Soqué, Lluís Llimona, Vicenç Artigas i Albertí, Bonaventura Conill i Montobbio, Ismael Smith, Eusebi Arnau i també deixebles de l'escola de Gaudí.
En destaquen les creus altives, rodones, els braços i els àngels plegats que ploren. Una bona part d'aquest cementiri està dedicada als panteons i hipogeus, les tombes a terra amb una decoració escultural a sobre. El cementiri té un passeig central on hi ha els enterraments principals, a la part dreta hi ha nínxols i l'esquerra conté hipogeus i petits mausoleus d'estètica neogòtica. Tanmateix, conserva la petjada de la cultura indiana.

El Punt Comarques Gironines, pàgina 8

dilluns, 1 de novembre del 2010

Avui, que és el dia de Tots Sants, podem visitar de cop vint-i-set cementiris. Judit Pujadó ho ha fet per a nosaltres en el llibre Vint-i-cinc cementiris i dues tombes (Vitel·la, 2010). Ha anat de l'alta muntanya pirinenca fins a la ratlla empordanesa i selvatana del mar, passant pels pobles i ciutats de l'interior. Hi ha passat de puntetes, sense fer remor, i de cada visita n'ha tret un grapat d'imatges i una impressió literària. Hi ha trobat escultures, panteons i monuments funeraris deguts a grans artistes, tombes de personatges famosos i milers de nínxols humils amb làpides o parets de rajols, i sepultures cobertes de gespa coronades per una creu de fusta. Com a novel·lista, ha recreat subtilment l'atmosfera diversa de cada recinte en unes evocacions líriques que són alhora reflexions sobre la fugacitat del temps i el pes de l'eternitat. Com a periodista, s'ha fixat en l'entorn dels cementiris, sovint ofegats per l'expansió urbanística i sotmesos a les regles d'un suposat progrés que “al final es concreta en un reguitzell de blocs arrenglerats”.
El cas més vergonyós d'aquest enfrontament entre tradició i progrés és el del cementiri marí de l'Escala, el més bell de la costa catalana, digne del poema de Paul Valéry. L'autora no l'ha gosat explicar, suposo que per no fer malbé el llibre. El cas és que un alcalde hoteler, en ple franquisme, va aixecar entre el màgic rectangle blanc i el mar la baluerna d'un hotel de cinc plantes. I, com que el cementiri li feia mal d'ulls i nosa, va decidir clausurar-lo i demolir-lo. La pressió popular, després de molts anys de lluita, va aconseguir que la Generalitat el declarés monument historicoartístic nacional i el posés sota la seva protecció. Llavors l'astut hoteler va canviar de tàctica i va publicar anuncis del seu establiment amb aquest cínic eslògan: Todas las habitaciones con calefacción, baño y terraza, con vistas al mar y a la joya arquitectónica neoclásica mediterránea del cementiri vell (Siglo XIX)."

Narcís-Jordi Aragó, El Punt

Un negoci de mort

«Aquí ens mengem els morts». És una de les llegendes metropolitanes que circula en molts ambients de l'excapital del regne borbònic a Itàlia. Ningú ho creu de veritat, però les notícies publicades pel diari local Il Mattino i les investigacions que realitzen els carrabiners de la companyia Poggioreale s'acosten a la macabra realitat. A Nàpols, els morts no descansen en pau.
En aquest viatge sobre el turment mortuori, és necessari procedir per passos. Els que es moren en un hospital poden, si els seus familiars paguen entre 250 i 1.000 euros, ser transportats de manera il·legal fins al seu domicili, contravenint les lleis. Ho acaben de demostrar els increïbles reporters de Las Yenas, un programa de denúncia de Canal 5. «Morir en un hospital és de pobres», afirma un infermer entrevistat, que està vinculat personalment en el trànsit de morts que viatgen en ambulàncies com si estiguessin encara vius.
Una vegada enterrat, el difunt tampoc descansarà en pau. Segons Il Mattino, el mes de setembre passat els familiars d'una difunta van anar al cementiri per portar-hi unes flors i es van trobar que el panteó de la família estava obert i a terra hi havia els estris d'un equip de fusters. Després de la denúncia, el capità Massimo Ribaudo i els seus agents van poder descobrir un nou cas de comerç de tombes. Funciona d'aquesta manera: «El mort d'altres, està mort, però jo te'l desenterro i et venc el seu panteó per al teu mort». L'anomenen «mercat paral·lel de les sepultures». Aconseguir-ne una costa entre 10.000 i 50.000 euros, amb la condició dels intermediaris que les obres per tornar a condicionar-ho tot siguin realitzades per empreses de construcció amigues. Això probablement significa que estan vinculades a la Camorra, la màfia local. «Un sistema rodat», escriu el diari napolità.
Andrea Santoro, conseller del partit conservador Poble de la Llibertat i president d'una comissió municipal d'investigació sobre els cementiris de la ciutat, explica: «No es tracta de cap novetat, qualsevol persona es pot presentar als despatxos de l'ajuntament amb un autocertificat, demanant el permís de concessió d'obres per restaurar un panteó funerari o un nínxol». L'autocertificació és un sistema pel qual un individu, sota la seva responsabilitat, afirma ser qui és i que tot el que diu i sol·licita va a missa. Excepte pels controls posteriors.
A Nàpols, els morts també formen part de les activitats quotidianes dels vius, ja que hi ensopeguen quan van al cementiri. Al «comerç paral·lel» hi ha professionals i aficionats. Aquests últims, com relaten les cròniques locals, buiden els nínxols, escampen els ossos pels jardins abandonats convertits en matolls i van a buscar-ne un altre, de manera que algunes zones del cementiri es transformen en surrealistes fosses comunes, amb fèmurs i taüts que apareixen entre els caminants. De passada, al buidar els nínxols, els paral·lels s'emporten les joies, els vestits i els objectes que acompanyaven el mort en el seu últim viatge. Una investigació oberta es refereix a un taüt en què teòricament hi havia un sol mort però on van aparèixer els ossos de set cadàvers anònims.
A Nàpols es dorm a sobre dels morts. Hi ha un lloc al centre, a prop de Via dei Tribunali, on a canvi de diners un senyor et porta a casa seva, t'invita a entrar a la seva habitació, desplaça el llit i sota els peus s'obre… el més enllà. Després de baixar unes llargues escales, s'arriba al ventre de la ciutat, amb quilòmetres de passadissos i sales que estan plenes de calaveres, esquelets, altars, llums, una situació que ni tan sols Fellini va imaginar. Obre un dia per setmana i hi ha cua.

  "Catacumbes" a les que s'accedeix des d'una habitació.


Investigació
L'última etapa d'aquest viatge, que ja està investigant la fiscalia local, Il Mattino la relata així: «Els diaris ja s'havien ocupat fa anys de l'existència d'un mercat de fusta paral·lel… però ara estan apareixent indicis d'un reciclatge dels taüts, que en lloc de ser destruïts després de l'exhumació dels cadàvers, són triturats i acaben en un compost usat per als forns de llenya». El dia que es va descobrir el macabre reciclatge, l'edició local del Corriere della Sera no es va quedar curta amb el títol: «Nàpols, fusta dels taüts per a pizzes i pa». «No és cap novetat», va dir el conseller municipal Santoro, subratllant que un altre conseller, aquesta vegada de la diputació, ja havia denunciat feia temps el macabre blanqueig. Escriu la publicació Il Mattino: «Els taüts són robats, transportats, esmicolats i venuts a compradors que ho ignoren [la seva procedència], titulars de forns de pa i pizzeries», escriu Il Mattino. I afegeix sense sorna: «És un assumpte com a mínim esgarrifós…que podria explicar el gust acre de les pizzes que alguns han consumit a la regió… terrible, més val no pensar-ho». Potser la llegenda metropolitana no és tan forassenyada.

Rossend Domènech,  El Periódico de Catalunya

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Itinerari dramatitzat a Reus

A Reus, on estan en procés de reforma dels mausoleus municipals com ara el del General Prim o el de Boule, volen ensenyar el cementiri pel seu atractiu turístic, i ho fan amb una ruta dramatitzada que realitza la companyia La Gata Borda. D'altra banda, el públic que visiti el cementiri es trobarà música en directe per primera vegada.

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre

divendres, 29 d’octubre del 2010

De les ànimes i de les arts

Els Serveis Funeraris Integrals han organitzat per aquest cap de setmana, coincidint amb la festivitat de Tots Sants, dos itineraris pels cementiris de Vilanova i la Geltrú i Sitges. La primera visita serà a Vilanova, sota el títol de L'ànima artística del cementiri. La segona, serà al cementiri de Sant Sebastià de Sitges i es titula La ruta de les ànimes. L'objectiu d'aquesta iniciativa és explicar la història dels dos recintes mitjançant els personatges cèlebres que hi estan enterrats i de l'obra d'importants arquitectes i escultors que van deixar la seva petjada en les monumentals tombes dels indians. La visita de demà dissabte començarà a les 12 del migdia i permetrà descobrir les tombes de personatges il·lustres com Víctor Balaguer, Manuel de Cabanyes, Joaquim Mir o Francesc Gumà. Algunes d'aquestes tombes són obra d'arquitectes de renom de l'època com Bonaventura Pollés o Domènech Estapà.

 Panteó on hi ha enterrat l'escriptor Víctor Balaguer, al cementiri de Vilanova i la Geltrú.

La visita al cementiri de Sant Sebastià de Sitges es farà diumenge també a partir de les 12 del migdia. La història d'aquest recinte també va estretament lligada a l'arribada dels indians a la vila. Les famílies que havien fet fortuna a Amèrica invertien el seu capital en grans cases i palauets senyorials, però també en bellíssimes escultures que els acompanyarien en el repòs etern. La ruta del cementiri de Sant Sebastià permet descobrir un dels patrimonis monumentals funeraris més rellevants d'aquell temps, amb obres d'escultors i arquitectes reconeguts com Josep Llimona, Frederic Marès, Manuel Fuxà, Agapit Vallmitjana, Alexandre Mariotti o Pere Jou. En les visites, a més dels indians també es poden conèixer referències històriques de personatges reconeguts al Garraf.
El valor històric, cultural i artístic dels cementiris de Vilanova i la Geltrú, Sitges i Vilafranca del Penedès els ha permès entrar a formar part de l'ASCE (Association of Significant Cementeries in Europe). La inclusió en aquesta associació ha obert les portes a les rutes turístiques associades a aquest tipus de visita cultural. A Vilafranca, les visites ja es fan de manera habitual durant la tardor i la primavera. A Sitges van començar a fer-se amb periodicitat juntament amb les rutes modernistes. I, a Vilanova i la Geltrú, es fan encara de manera esporàdica. Aquests tres cementiris, però, garanteixen un potencial pel seu valor com a testimonis de l'auge viscut al Garraf i l'Alt Penedès durant el segle XIX.

El Punt Penedès

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Lloret organitza visites guiades al cementiri modernista per Tots Sants

L'Ajuntament de Lloret de Mar organitza visites guiades al cementiri modernista de la localitat pel pont de Tots Sants. Segons el consistori, es tracta d'un dels espais d'art fúnebre modernista més rellevants de tot Catalunya. Les visites guiades, que seran gratuïtes, es portaran a terme el dissabte 30 i diumenge 31 a les dotze del migdia. Segons els organitzadors, estan dirigides al públic adult i la seva durada serà de 45 minuts.
A les visites es tractarà tant el context històric de la seva construcció com la simbologia dels panteons més destacats. Segons el consistori, al cementiri de Lloret es conserva la petjada de la cultura indiana. La seva reforma a finals del segle XIX va ser impulsada per un sector de població enriquit i la vinculació de les famílies a les quals pertanyien estaven tot sovint relacionades amb les Amèriques, el comerç d'ultramar i la riquesa que generava. Hi van participar artistes de primera línia com Puig i Cadafalch, convertint el projecte de Lloret en una necròpolis d'alt interès artístic i sociològic.

Diari de Girona

dimecres, 6 d’octubre del 2010

Exposició "Cementiris de Barcelona"

Demà dijous 7 d’octubre a les 19h s’inaugura al centre cívic Torre Llobeta li fins el  dia 30 l’exposició “Cementiris de Barcelona” del col·lectiu Ull de Peix. La mostra recull quinze imatges, una per autor, fetes als cementiris de la ciutat de Barcelona.
En aquestes fotografies els autors pretenen mostrar records d’històries i sensacions, de vegades rodejats d’una aura de cert misteri, d’altres, plens de tendresa,… Els cementiris de Barcelona són, tant com la ciutat i els seus habitants, diferents entre si, i els podem veure canviar amb el sol o la pluja, amb el fred o la calor, al matí o a la tarda, a l’estiu o a l’hivern. Els cementiris no són sempre tristos i foscos, ni llocs on només es pot sentir por o enyorança…
Pot cridar l’atenció el fet que cadascun dels quinze fotògrafs que hi ha col·laborat individualment tingui una visió de vegades diferent de la mateixa realitat. En algun cas, es pot advertir un mateix motiu interpretat i tractat de manera distinta segons la mirada de qui l’ha captat amb la seva càmera.
A la mostra podrem veure els treballs d’Antonio Montavez, Encarna Mancha, Erika Belloso, Jordi Picart, Josep Prat, Meme, Miguel Sánchez, Miquel García-Donas, Paco Peñaranda, Kepa, Ramón Micó, Sabina Salicrú, Tomás Pablo, Usitu i Whitty.

barcelonaphotobloggers.org

dimecres, 29 de setembre del 2010

Arenys de Mar vol potenciar el seu singular cementeri com un atractiu turístic pel seu valor artístic



Quan et deturis
On el meu nom et crida
Vulgues que dormi
Somiant els mars en calma
La claror de Sinera

Amb aquests versos el poeta Salvador Espriu va col·locar en l’imaginari col•lectiu el cementeri del seu Sinera, nom sota el qual es disfressava el poble d’Arenys de Mar. També en aquest cementeri va ser on va voler ser enterrat, i seguint el seu desig, allà és on descansa en pau. Ho fa darrere d’una discreta làpida de color blanc, on Espriu no volia que hagués res escrit. Va ser la constant insistència dels visitants que acudien a veure la seva tomba i assenyalaven el lloc, la que va acabar fent que en aquella pedra hi figuri el seu nom.
Però no és només la labor d’Espriu la que ha fet que aquest cementeri, catalogat com be Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Monument Històric des de 1995, hagi passat a formar part de l’Associació de Cementeris Significatius d’Europa. Moltes altres raons converteixen a aquest cementeri en un paratge únic, començant per la seva ubicació. Situat en la Muntanya de la Pietat, ofereix unes vistes meravelloses del Mediterrani, emmarcat per senyorials xiprers i un clima d’intensa calma. Els habitants d’Arenys i el seu ajuntament són conscients de la importància escultòrica, arquitectònica i històrica d’aquest cementeri del segle XIX. Per això s’han proposat donar-li un impuls i convertir-lo en un eix d’atracció turística. 

 Una de les escultures de Llimona

"Volem potenciar, donar a conèixer i cuidar d’aquest patrimoni material i immaterial que és el nostre cementeri" explica Ramon Vinyes, l’alcalde d’Arenys de Mar. Aqueix és el motiu que els va portar a formalitzar la seva sol·licitud per a entrar a formar part de l’Associació de Cementeris Significatius, una agrupació que no sols ofereix una nova via de publicitat, sinó la possibilitat d’aprendre del que altres ja han posat en pràctica. "El que volem és conèixer experiències de gent que ja porta temps treballant amb els seus cementeris, segur que podem aprendre d’ells" contínua Ramon Vinyes, explicant el perquè fa tres mesos van demanar formar part de l’ASCE. De fet, aquest és el primer pas d’un pla per a potenciar l’atractiu del lloc i que ja ha portat al consistori a crear una Comissió del Cementeri que la setmana que ve es reunirà amb la presidenta de l’ASCE per a començar a treballar sobre la difusió de la seva història. Però la comissió ja té diverses idees pròpies i planeja editar guies informatives i fer rutes guiades que expliquen la història del cementeri i el seu valor artístic, però també la dels que reposen allí. I és que Espriu no es troba molt allunyat d’altres noms importants de les lletres catalanes com Fèlix Cucurull i Lluís Ferran de Pol. Obres de l’arquitecte Enric Sagnier i d’escultors com Venanci Vallmitjana i Josep Llimona són altres de les joies que guarda aquest cementeri. Això sí, no totes estan en el millor estat de conservació, per això l’ajuntament ja ha iniciat un estudi sobre el manteniment dels elements d’interès i en breu s’acabarà la restauració d’una de les peces de Llimona. 

Text: Marta Pedrico; Fotos: Gemma Miralda. La Vanguardia

dimecres, 11 d’agost del 2010

Augmenta el nombre de visitants als cementiris del Poble Nou i de Montjuïc

Els cementiri del Poblenou i de Montjuïc a Barcelona formen part de la ruta europea de cementiris. Aquests recorreguts culturals tenen cada vegada més acceptació, des del gener fins al juliol els visitants han crescut un 13% respecte a les dades de l'any passat.

BTV Notícies.

dimecres, 28 de juliol del 2010

Construiran un mausoleu per a Sarah Ellen a Pisco (Perú)


Des de fa mesos s’està realitzant el trasllat a ossaris dels difunts dels pavellons del cementiri de Pisco al Perú que es van col·lapsar en el terratrèmol del 15 d’agost del 2007. A l'àrea afectada es troba la tomba de la famosa «vampir» Sarah Ellen que no es va veure pertorbada pel moviment sísmic.
Però fins ara no s’han atrevit a tocar el nínxol de Sarah Ellen perquè no es perdi el misteri que arrossega aquest personatge. Cal considerar per a poder preservar la tomba els responsables han hagut de realitzar una labor minuciosa ja que les tombes eren vuitcentistes.
En un diàleg amb els treballadors que demoleixen o traslladen les despulles, van referir al diari El Correo (Perú) que hi ha cert temor davant de la tomba de Sarah Ellen, car en un primer moment el projecte contemplava la demolició total del pavelló, però es va haver de modificar ja que els treballadors no podien dormir tranquils perquè els malsons eren constants entre els que executaven la labor i tenien l’ordre de demolició. Segons han explicat ara, des que es va decidir no tocar la tomba, es treballa sense contratemps.
A l’actualitat la tomba de Sarah Ellen es visitada diàriament per centenars de persones de totes parts del Perú i de la resta del món, col·locant-li grans quantitats de flors, en especial roses vermelles. Alguns la proclamen santa com es veu en les plaques que li col·loquen agraint-li els miracles concedits.
La Beneficència Pública de Pisco va decidir no tocar el nínxol i que se li construiria un mausoleu perquè la gent que li professa la seva fe pugui personar-se per a rendir-li culte.

Cercle V, 12 de juliol de 2010

dilluns, 14 de juny del 2010

Barcelona lidera la ruta cultural europea dels cementiris

Montjuïc i el Poblenou estan entre els 49 recintes elegits en 16 països

El patrimoni artístic, històric i cultural de Barcelona brilla fins i tot en el cas dels recintes funeraris. L'ajuntament promou des del 2006 rutes culturals per divulgar els valors monumentals dels cementiris de Montjuïc i el Poblenou i impulsa un recorregut europeu de cementiris des de la presidència de l'ASCE, sigles en anglès de l'associació dels cementiris europeus més destacats. Ara, el Consell d'Europa ha anunciat el reconeixement oficial d'aquesta ruta com a bé cultural de l'organisme.
La distinció arriba després que la presidenta de l'ASCE, María Luisa Yzaguirre, defensés a Estrasburg la candidatura d'aquest recorregut davant altres iniciatives com les rutes de l'art rupestre, de ciutats termals o de paisatges modernistes, segons va informar ahir l'ajuntament.


6.000 visitants

El president de Cementiris de Barcelona, el tinent d'alcalde Jordi William Carnes, ha dit que la nominació «contribuirà a divulgar Montjuïc i el Poblenou entre els que visiten Barcelona i també entre els mateixos ciutadans desconeixedors, en molts casos, d'aquest tresor tan pròxim». L'últim any, 6.000 persones han participat en les dues rutes, un miler d'elles en les visites guiades nocturnes. Per cobrir la diversitat d'interessos dels ciutadans, Cementiris de Barcelona organitza recorreguts temàtics que van des dels aspectes històrics fins als artístics, incloent-hi les moltes anècdotes urbanes que conserven els recintes.
La ruta reconeguda pel Consell d'Europa reuneix 49 cementiris de 37 ciutats en 16 països i té cinc milions de visitants. S'ha constituït un comitè científic i fins al 2012 es crearà una pàgina a internet i s'editaran un llibre i guies turístiques.

El Periódico de Catalunya

diumenge, 13 de juny del 2010

El Consell d'Europa aprova la inclusió de Barcelona en la Ruta Europea dels Cementiris

El Consell d'Europa ha confirmat oficialment aquesta setmana la inclusió de Barcelona en la futura Ruta Cultural Europea dels Cementiris. L'itinerari, que es duu a terme a la capital catalana des del 2004 al cementiri Poblenou i que des del juny del 2008 es fa també al de Montjuïc, vol donar a conèixer el patrimoni artístic, històric i cultural dels recintes funeraris de la ciutat. La ruta europea inclourà 49 cementiris de 37 ciutats de 16 països europeus, que engloben anualment cinc milions de visitants. De moment ja s'ha format un comitè científic i fins el 2012 es preveu crear una pàgina web, elaborar un llibre, preparar guies turístiques de la ruta i fer activitats divulgatives.

ACN

diumenge, 23 de maig del 2010

Judit Pujadó proposa passejar per vint-i-set cementiris de les comarques gironines

El llibre, d'Edicions Vitel·la, es va presentar ahir a l'Escala

Vint-i-cinc cementiris i dues tombes de les comarques gironines. Judit Pujadó és autora absoluta, del text i les fotos, d'aquest llibre de títol eloqüent i suggeridor, editat per Edicions Vitel·la. Judit Pujadó ha construït un passeig per vint-i-set cementiris de les comarques gironines, bells racons i jardins tan espectaculars per l'assossec, com poc visitats.

Quan la primavera és més esplèndida i vital i la tradició procura girar l'esquena als cementiris, Edicions Vitel·la decideix presentar el llibre de Judit Pujadó, ahir a la sala d'actes de la biblioteca Víctor Català de l'Escala. «Trobo que els cementiris són sempre molt buits i, de la poca gent que hi ha, la majoria són dones; elles són les cuidadores», ha comentat a El Punt l'autora, que es queixa de la poca documentació que hi ha. Hi va poca gent i pocs ajuntaments han dedicat esforços a senyalar les tombes, els monuments, d'interès dels seus cementiris. «Hi ha poques plaques i poca informació i, si és un nínxol, encara és més complicat», lamenta Pujadó, conscient dels retrets que rebrà: «Estic preparada per rebre crítiques d'oblits, que introduiré en altres edicions, si es fan.»
A la introducció fa una declaració: «He caminat per vint-i-set cementiris gironins sense esperar res en concret, però hi he trobat moltes coses. Moltes històries personals i col·lectives. Un reguitzell de guerres deixant esteles en forma de monuments. Monuments, uns fets de restes, altres, de sumes. Hi ha restes d'artistes estimats per conciutadans que un dia, el de la seva mort, es van sentir un xic orfes.» Pujadó proposa els cementiris de Banyoles, Besalú, Begur, Cadaqués, Caldes de Malavella, Calonge, Castelló d'Empúries, l'Escala, Figueres, Girona, Juià, Llagostera, Llofriu, Lloret, Meranges, Olot, Palafrugell, Portbou, Puigcerdà, Queixans, Ripoll, Romanyà, Sant Feliu de Guíxols, Sant Joan de les Abadesses, Tossa de Mar, Verges i Vilamacolum. «Que només fossin 25 va ser difícil. La selecció ja ha estat un repte; hi ha uns cementiris ineludibles pel seu valor patrimonial; després, he procurat que n'hi hagués de totes les comarques, de muntanya i de la costa. Amb la Gemma [Garcia, l'editora] vam mirar que hi haguessin pretexts, que els relats no fossin reiteratius», revela aquesta autora de Palafrugell, a qui agrada fer tots els papers de l'auca. Pujadó confessa els seu interès per Maria Àngels Anglada i Mercè Rodoreda a les quals dedica els dos darrers capítols: les dues tombes. De l'escriptora que reposa a Vilamacolum i de l'enterrada a Romanyà n'usa texts, tal com fa amb fragments de l'obra de Josep Pla. «M'interessen ells i Pla.»

S. G. A. El Punt Girona


diumenge, 2 de maig del 2010

Barcelona vol que Europa fomenti el turisme de cementiris

El turisme i la cultura també passen pels cementiris. Amb aquesta premissa, Barcelona defensarà demà davant el Consell d’Europa la proposta de declarar Itinerari Cultural Europeu la ruta de 49 cementiris impulsada per l’Associació de Cementiris Europeus que presideix la capital catalana.
Aquesta associació promou des de fa mesos la candidatura amb l’argument que els cementiris aporten valor artístic, religiós i històric, tant per les personalitats que hi estan enterrades com pel valor artístic de les escultures i el disseny arquitectònic dels recintes.
«Els cementiris són llocs plens de vida per tot el patrimoni que alberguen i són una part de les ciutats que ha de ser valorada», argumenta el president de Cementiris de Barcelona, el tinent d’alcalde Jordi William Carnes, per promocionar la iniciativa.
La candidatura, que serà defensada per Barcelona demà a Estrasburg, inclou 49 cementiris de 37 ciutats. Competirà amb altres itineraris, com el de camins d’art rupestre prehistòric que defensa Cantàbria, la ruta de ciutats de l’impressionisme o la ruta del romànic. Serà el Comitè d’Orientació de Rutes Culturals el que, després d’escoltar les diverses candidatures, elevarà les propostes al Consell d’Europa, que prendrà la decisió final.
La proposta de la xarxa de cementiris pretén equiparar-se a d’altres que ja estan consolidades com el Camí de Santiago o el Llegat Andalusí. Els 49 cementiris de la xarxa europea reben actualment cinc milions de visitants anuals. Aconseguir aquesta declaració d’Itinerari Cultural suposaria un impuls institucional, a més de fons econòmics comunitaris.
El cementiri parisenc de Père Lachaise va obrir el camí de les rutes guiades en aquestes instal·lacions. El seu èxit va impulsar la creació d’altres propostes similars. A Barcelona, el cementiri del Poblenou i el de Montjuïc van atraure l’any passat 5.700 visitants.

Atraure creueristes
La ruta del Poblenou, la que compta amb més visitants, va captar 5.072 persones, mentre que 620 es van apuntar a la visita guiada al cementiri de Montjuïc. L’objectiu de Cementiris de Barcelona és estimular aquestes visites atraient creueristes i incorporant les activitats dels cementiris a l’agenda cultural.
L’atractiu que l’Ajuntament de Barcelona intentarà potenciar és el recorregut històric que ofereixen els recintes del Poblenou i de Montjuïc –amb personatges com els expresidents de la Generalitat Francesc Macià i Lluís Companys– i el valor artístic de les escultures i els panteons a càrrec d’arquitectes i escultors com Lluís Domènech i Montaner i Josep Llimona.

El Periódico

dilluns, 12 d’abril del 2010

Tomba de Raimon Casellas

A les comarques gironines hi ha cementiris deliciosos, que conviden al passeig i a la contemplació. En molts reposen personatges il·lustres: Víctor Català, Carles Rahola, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Marià Vayreda, el president Irla o Raimon Casellas, entre d'altres. El cas de Casellas, però, és el mes notori: un nínxol humil, sense cap distintiu, cap nom sobre el guix mut de la làpida. Fins fa poc, fins i tot, es pensava que era un departament buit. L'única manera de sortir de dubtes va ser obrir aquest sepulcre, i ho van fer el 3 de desembre de 1994, en presència de l' alcalde, un metge forense i un jutge de pau. De seguida, però, van confirmar la primera sospita: hi havia algú, al nínxol. En van anar traient les restes, curosament, i les van ordenar a terra per recompondre'n l'esquelet. Entre els objectes que hi van trobar, hi havia un tros d'espardenya, un barret antic, un braguer ortopèdic, per una hèrnia que tenia, i una tapa de fusta del taüt amb les inicials R.C.D. No calia examinar res més: Raimon Casellas i Dou havia estat enterrat al nínxol 34, del qual, efectivament, constava com a propietari. Es va tornar a cobrir el nínxol i es va aixecar de nou una paret de rajoles que van pintar de blanc. I així fins avui dia. Ara que celebrem el centenari de la seva mort, m'agradaria demanar a l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses que li reformin i li dignifiquin la làpida, i que hi posin el seu nom. Raimon Casellas, com a crític d'art, va renovar la mirada artística del país. Com a novel·lista, va inaugurar el Modernisme en literatura catalana. Com a periodista, va exercir amb ofici brillant a L'Avenç, La Vanguardia i La Veu. Amic de Casas i Rusiñol, va portar les novetats literàries i estètiques a la Catalunya de finals del 1800.
Urgeix fer una làpida digna a un dels nostres herois gironins i, quan es faci, fer-ho saber a través dels mitjans de comunicació.

Maria Àngels Alsina. El lector escriu. El Punt

dissabte, 10 d’abril del 2010

El cementiri del Poblenou rep la primavera amb una visita nocturna

Rosario Correa té el seus pares enterrats al cementiri del Poblenou des de fa només un any. S’està fent de nit i va a visitar-los. És un retrobament especial. Els carrers del cementiri estan il·luminats amb unes espelmes enormes dipositades a terra. Sona música clàssica de corda interpretada en directe en diversos racons per diferents artistes. Mig centenar de visitants caminen en grup amb espelmes enceses a les mans. Segueixen un guia, disfressat de porter del cementiri del segle passat que els revela les claus històriques del recinte.
«M’encanta. Tot és molt espiritual: aquesta música, la nit... T’omple de pau i tranquil·litat. Idees com aquesta acosten els cementiris a les persones», explica Correa, una professora de 54 anys que s’ha apuntat a aquesta curiosa visita nocturna guiada i gratuïta al cementiri del Poblenou que es realitza només dues vegades a l’any (per rebre la primavera i el dia de Tots Sants).
Sara Carbonell, la guia vestida de porter que porta un fanalet, explica que el recinte va néixer el 1775 per alleujar els enterraments al costat de les esglésies de la ciutat. Va tenir poc èxit. Els francesos el van destruir més endavant. I es va tornar a aixecar el 1819 amb l’estil neoclàssic que ara el distingeix. «Aquesta primera part (amplis carrers amb parets plenes de nínxols) va ser concebuda com un cementiri igualitari seguint l’esperit de la Il·lustració. Els nínxols són idèntics i estan col·locats com a vivendes. No hi ha diferència entre rics i pobres», explica Carbonell, que reprèn el camí i dirigeix el grup fins al centre, on hi ha el monument a polítics, metges i funcionaris que van morir de febre groga el 1821.
Després, els visitants i la guia es topen amb una elegant dona, Clementina, amb vestit de burgesa del segle XIX, sota la qual s’amaga Montse Fabregat. Ella és qui porta el grup a l’altra banda, on desenes de tombes escultòriques reflecteixen l’altra història de les classes acabalades de la ciutat i on al cap d’una estona sorgeix un tercer guia, que interpreta l’escriptor Narcís Oller, que apareix com un fantasma per explicar secrets.
Una altra sorpresa es produeix gairebé al final de la visita. El porter i els visitants s’aturen davant del nínxol del Santet, un noi que va morir en l’incendi dels magatzems El Siglo i que és tan venerat al Poblenou que disposa de diverses tombes al voltant per poder acollir els centenars de missatges, exvots i flors que deixen tots els seus admiradors.
«Ens ha encantat, sobretot la llum i la música», diuen somrients Sonia Horcajo, Neus Pastor i Susana Gil, companyes de treball a Acces. Amb 500 persones més es van apuntar a la visita sepulcral nocturna per curiositat. Unes 100 estan en llista d’espera per a la pròxima, a la tardor. Els caps de setmana hi ha altres recorreguts, diürns i també gratuïts, en aquest cementiri i al de Montjuïc. 

Óscar Hernández, El Periódico

divendres, 2 d’abril del 2010

Barcelona: una guia per gestionar la diversitat religiosa als cementiris

La Generalitat ha recollit en una guia les orientacions de les diferents confessions religioses pel que fa a l'enterrament dels difunts, la normativa legal en aquest àmbit i recomanacions per a cementiris i funeràries. A Barcelona, ja hi ha cementiris amb recintes adequats per als enterraments jueus i musulmans.

Sandra Mestres. BTV Noticíes.

dijous, 1 d’abril del 2010

dilluns, 22 de març del 2010

Publiquen una monografia sobre el cementiri vell de Banyoles

La informació aconseguida amb l'estudi de les restes de 235 persones enterrades al cementiri vell de Banyoles, que va estar en servei entre el 1786 i el 1912, és el fil conductor d'una monografia sobre la ciutat en aquella etapa de la seva història. El llibre es basa en una campanya arqueològica, d'una magnitud sense precedents a Banyoles, realitzada després de descobrir que, en el trasllat a l'actual cementiri, en el vell s'hi havien deixat oblidats molts cossos.
Durant uns mesos del 2008, el solar que fins feia poc havien ocupat l'escorxador i el local dels bombers i que, amb anterioritat, havia estat cementiri, es va convertir en un excepcional jaciment urbà. Arran de les obres per fer-hi pisos, al 2007 van aparèixer per sorpresa les restes de 235 morts, cap dels quals es va poder identificar. Dirigits per Bibiana Agustí i Toni Palomo, un equip d'arqueòlegs en va analitzar els ossos i les dents, així com també les característiques de les tombes, les joies, els objectes que acompanyaven els difunts, el seu sexe, l'edat, etc. El material recollit basteix El cementiri vell de Banyoles, un estudi elaborat pels dos especialistes, i per l'historiador Guerau Palmada i un grup de col·laboradors. L'han editat l'Ajuntament i la Diputació a la col·lecció Quaderns de Banyoles.
Tot el volum està escrit en clau divulgativa, malgrat l'abundància de referències a qüestions científiques que es veuen obligats a fer els arqueòlegs. El resultat és un relat entenedor per al públic en general, que en pot treure un bon retrat de la Banyoles del segle XIX, una etapa especialment interessant des del punt de vista històric, perquè és el moment en què el país abandona l'Antic Règim i comença a adaptar-se a la industrialització. D'entre les nombroses dades que s'hi aporten, és significatiu que la majoria dels cossos estudiats corresponguin a morts entre els 40 i els 60 anys, i que hi hagi molts nadons i infants (37 nenes i nens de menys de sis anys). A banda de les explicacions dels arqueòlegs, es descriuen els precedents de cementiris a la ciutat; els costums funeraris de l'època i el ritual que se seguia a Banyoles; el procés de construcció d'aquell cementiri; el preu d'un enterrament, i les guerres i les epidèmies sofertes en aquell temps, entre altres aspectes.

Ramon Esteban. El Punt

dissabte, 6 de març del 2010

Un llibre dóna a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic del cementiri de Sant Andreu

L'entrada principal del cementiri de Sant Andreu està flanquejada per dues sepultures que representen la història real i la llegenda. A l'esquerra reposen les despulles de Marta Giraudier, una noia morta en l'atemptat anarquista al teatre del Liceu del novembre de l'any 1893. A la dreta, el sepulcre de la família Martí, un monument funerari de final del segle XIX on, segons la llegenda, hi ha les restes d'una núvia de Sant Andreu que va morir a peu d'altar. Popularment és conegut com la núvia del cementiri.

 La núvia del cementiri. Foto: Pere Pascual

Aquestes dues tombes formen part del detallat catàleg de monuments funeraris que apareixen en el llibre Classicisme i modernisme en el cementiri de Sant Andreu, un exhaustiu estudi d'investigació signat per la historiadora de l'art Raquel Lacuesta, l'arquitecta Margarita Galcerán i els historiadors Margarida Nadal i Jordi Pujol, que pretén donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic del cementiri de Sant Andreu i contribuir a la seva preservació. El llibre parteix d'un encàrrec de Cementiris de Barcelona acabat l'any 2005, però mai no hauria vist la llum sense l'empenta dels autors i el suport de l'editor Ignasi Torras. «Quan van veure que no seria un llibre de butxaca es va quedar en un calaix i vam ser els autors els que ens vam arriscar...», subratlla Lacuesta, que explica que un cop editat sí que han aconseguit el suport de Cementiris de Barcelona, l'Associació de Veïns de Sant Andreu i altres institucions. El resultat ha estat una obra minuciosa de 272 pàgines i 264 il·lustracions on, a banda de fer un recorregut per la història del cementiri des de la seva inauguració, l'any 1839 –és el segon construït a Barcelona després del del Poblenou–, s'ofereix una anàlisi precisa dels principals monuments funeraris.
La primera reforma del cementiri de Sant Andreu es va fer l'any 1863 i, tot i que no s'han trobat imatges de com era el recinte original, els autors han incorporat a l'estudi una còpia d'un títol de propietat de les tombes on apareix representada una imatge de la primera façana. Els panteons més antics datats són els de la família Fabra, de l'any 1867, i el panteó Guix, anterior al 1878, tots dos construïts amb un estil historicista d'arrel medieval. La primera ampliació es va fer l'any 1899, dos anys després de l'annexió de Sant Andreu a Barcelona. Va ser impulsada per l'arquitecte municipal Pere Falgués i Urpí, autor entre altres coses dels fanals modernistes del passeig de Gràcia. Molts dels panteons més espectaculars, com és el cas del de la família Martí i Rius, obra de Jaume Bayó, un dels arquitectes de treballaven amb Gaudí, estan situats entre el recinte original i aquesta primera ampliació, feta amb pedra de Montjuïc.
El cementiri de Sant Andreu, on descansa el poeta i dramaturg Ignasi Iglesias i hi ha una petita part reservada a la comunitat jueva, s'ha ampliat quatre vegades més. En el camí s'han perdut algunes relíquies, com és el cas de l'antic panteó de Pablo Saladrigas, de 1878. Lacuesta espera que aquest llibre serveixi perquè això no passi més: «Ara l'administració ja pot reglamentar les actuacions per salvaguardar aquest important patrimoni.»

 Virtudes Pérez. El Punt

dimecres, 17 de febrer del 2010

La història... d'un cementiri per a Les Corts

A poc a poc els cementiris s’han anat incorporant a la curiositat de turistes i locals com un registre del passat, no només pels seus monuments funeraris, sinó també perquè algunes figures famoses hi tenen el seu últim domicili.
Així, el cementiri de Montjüic ha editat un plànol, el primer a Espanya, amb el qual es poden trobar les tombes d’uns quants notables, com el gran compositor Isaac Albéniz o l’expresident de la Generalitat Lluís Companys. En altres cementiris, com el de les Corts, si el visitant sap a qui busca tot se li fa més fàcil, perquè l’assisteix un sistema de recerca informatitzat que li permet trobar la localització de la sepultura.


JUEUS I SUÏCIDES PROSCRITS
Al llarg de la història, on i com enterrar els morts ha estat i és un fet de crucial importància per definir la pertinença a un grup social determinat. El comiat del cos dels seus herois en vaixells pira dels víkings potser no estava a l’abast de tothom, però marcava un estil de societat. De la mateixa manera que amb l’avanç de la societat medieval europea les esglésies cristianes van exercir d’amo i custodi dels cementiris, i van determinar qui i per quines raons hi podia descansar, una negativa es convertia en un càstig i en un desterrament. Jueus i suïcides eren proscrits en aquells cementiris. Per això, quan la convivència era possible, els hebreus tenien el seu propi cementiri, com el que es pot visitar al cementiri municipal de les Corts.
El cementiri de les Corts és resultat de l’ordre dictada per Carles III el 1787, que prohibia enterrar al costat de les esglésies per raons sanitàries i intrigues de poder. Les sagreres, espais sota protecció bisbal en què moltes vegades es guardaven fins i tot collites, fins a aquell moment tenien el monopoli de l’enterrament en sagrat.
Amb la prohibició monàrquica van començar a construir-se els cementiris laics, on hi havia lloc per a tothom fos quina fos la seva religió o la causa de la seva mort. El cementiri municipal de les Corts neix el 1845, en moments en què es consolidava la urbanització del poble de les Corts. Avui en dia és un dels més complets de Barcelona, i un recorregut pels seus carrers és com una passejada per la història, com els recordatoris dels caiguts en les guerres de les Filipines i Cuba.

Raul Argemí. El periódico de Catalunya, p. 43