tag:blogger.com,1999:blog-370190252024-02-19T13:00:37.381+01:00Cementiris (cementeris), fossars, necròpolis i tombesArticles i informacions relacionades amb els fossars, però per a persones més aviat interessades en aspectes artístics o sinistres i no pràctics.
Paraules clau: cementiri, fossar, tomba, morts, difunts, creences, pràctiques.Unknownnoreply@blogger.comBlogger187125tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-6110269466867579072015-05-22T23:19:00.000+02:002015-06-10T12:30:08.463+02:00Visita guiada nocturna al cementiri modernista de Lloret de Mar<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyykd6YnNWBWRadwBjFWtBY-EZ8BfxVm1aVREAcRXNvzQBdXzAw8MXUd6b73XJJoimF90bSXhQjR8JjG2ImS_HbHo3CgiQXb-xlf660Q9C0hCC-R4N4_MfKS5WVi7bZZY9IX7p/s1600/Lloret+de+Mar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyykd6YnNWBWRadwBjFWtBY-EZ8BfxVm1aVREAcRXNvzQBdXzAw8MXUd6b73XJJoimF90bSXhQjR8JjG2ImS_HbHo3CgiQXb-xlf660Q9C0hCC-R4N4_MfKS5WVi7bZZY9IX7p/s640/Lloret+de+Mar.jpg" width="452" /></a></div>
<br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Sense reserva prèvia. Accés per l'entrada principal (dos quarts de 10 de la nit). </span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-47292562344634831942015-05-12T12:27:00.000+02:002015-06-10T12:29:01.103+02:00Un passeig pels mosaics del Fossar de Terrassa (17 de maig)<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Visita guiada al Cementiri de Terrassa. Recorregut pels mosaics més significatius del cementiri de Terrassa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Diumenge 17 de maig, a les 11h</span> <span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /> Cal fer la inscripció prèviament a través del telefon 900 268 268
(gratuït), o <a href="mailto:funeraria@terrassa.cat">funeraria@terrassa.cat</a> o al centre d’atenció al
visitant del Cementiri.<span class="text_exposed_show"><br /> </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="text_exposed_show">Lloc: Cementiri Municipal de Terrassa (Carretera de Montcada, 789)<br /> </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span class="text_exposed_show">Organitza: Funerària de Terrassa & Museu de Terrassa</span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-44447262393395761792015-04-14T12:33:00.000+02:002015-06-10T12:34:05.362+02:00Per Sant Jordi, Nit de contes al Cementiri de Lloret de Mar<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSOVDHznCaxIH4EmR7Bkcfm1e6at4Zqy-hL8akNy5X3uT-hYL0_uE-LxWj7Tg8t3gE1ZoIdDxjTl21C8DBKc8XlrkwcC180rKfQYMlf5OpBsF9pnd3bCwsM9tYly8l0WptvVqy/s1600/Lloret+de+Mar+sj.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSOVDHznCaxIH4EmR7Bkcfm1e6at4Zqy-hL8akNy5X3uT-hYL0_uE-LxWj7Tg8t3gE1ZoIdDxjTl21C8DBKc8XlrkwcC180rKfQYMlf5OpBsF9pnd3bCwsM9tYly8l0WptvVqy/s640/Lloret+de+Mar+sj.jpg" width="452" /></a></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-31916487029009724872015-03-23T12:03:00.000+01:002015-06-02T12:03:35.096+02:00Jardins per a vius, un article de Xavier Theros<div class="mce" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Les xarxes socials fomenten una nova mena
d’associacionisme, que permet a persones amb interessos peculiars de
trobar-se i treballar juntes. Aquest és el cas de la pàgina de Facebook
Cementiris de Catalunya, administrada per un grup d’aficionats als
fossars amb els quals he quedat per fer un cafè al Bar Quimet d’Horta.
</span></div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"> Esther Celma i Toni Flores van començar amb aquest tema l’any 2007, amb el blog <i> Imatgesdesilenci.blogspot.com.es</i>,
des d’on han donat a conèixer moltes històries curioses sobre els
nostres recintes mortuoris. Gràcies a ells vaig conèixer el Cementiri
del Còlera a Tiana, un espai on descansen les víctimes de l’epidèmia del
1870 a Barcelona, enterrades sota un impressionant cilindre de pedra
decorat amb calaveres, rellotges de sorra i l’escut de la ciutat. O
l’abundant obra de l’escultor Josep Llimona, del qual s’han inventariat
34 obres funeràries que rarament surten als catàlegs d’aquest autor. Els
acompanyen Andrés Paredes, conegut pel grup de caçadors d’Hermes i que a
la seva pàgina <i> Veodigital.blogspot.com</i> de fotografia dedica un
espai important als cementiris de Barcelona, i Juanjo Macias, un dels
investigadors més actius sobre aquest tema, una autèntica enciclopèdia
pel que fa als fossars de la ciutat. Es van conèixer en donar suport a
la Ruta Europea de Cementiris, que agrupa persones que en comptes
d’anar-se’n de vacances a la costa prefereixen conèixer els cementiris
del continent (una activitat també coneguda com a necroturisme).
</span></div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"> Ells ho tenen molt clar: “Un viatge a París no
seria rodó sense visitar el Père-Lachaise i la seva impressionant llista
de personatges cèlebres que hi estan enterrats”. De fet, localitzar
personalitats és una de les principals atraccions dels cementiris. A
Barcelona tenim tombes miraculoses com la del Santet del Poblenou i
grans mausoleus burgesos com els de Montjuïc. I al cementiri de Sant
Gervasi cada febrer li fan un homenatge poètic a Joan Maragall. El de
Sant Andreu acull un panteó amb una pistola de marbre i el sepulcre
conegut com la Núvia del Cementiri, que la llegenda atribueix a una noia
que va morir el dia del seu casament. Entre tombes es barreja art,
història, simbologia, cultura popular, sociologia i arquitectura,
paisatges suggerents per als fotògrafs. </span></div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"> Segons
m’expliquen, és complicat inventariar un cementiri, és propietat
privada, de manera que la fotografia resulta bàsica per documentar
futures intervencions. Aquest seria el cas de la recent restauració de
la làpida de Serafí Pitarra, o la de la placa de bronze que els metges
argentins van posar-li al doctor Ferran i Clua (descobridor de les
vacunes contra el còlera, el tifus i la tuberculosi), robada fa un
parell d’anys: “Els robatoris són un greu problema, des de furts
ocasionals de gerros o angelets fins a desaparicions d’estàtues i
elements ornamentals metàl·lics”. Malgrat les dificultats, sembla que la
salut dels fossars catalans és força bona. Cementiris de Barcelona ha
sigut pionera a organitzar visites, concerts i activitats gratuïtes
dintre dels seus recintes a fi d’obrir-los al ciutadà, a part de
senyalitzar-los amb codis QR, aplis i panells informatius. </span></div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"> Els demano un motiu per visitar el cementiri i coincideixen en el silenci, la pau i les extraordinàries escultures, com <i> El petó de la mort</i>
al del Poblenou, o els panteons Urrutia, Bohigas, Gener o De la Riva
(aquest últim va arribar a tenir un dels primers ascensors que es van
instal·lar a Barcelona!) de Montjuïc. S’acomiaden de mi amb un epitafi:
“Aquí cria malves un herbolari”. </span></div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="mce" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><a href="http://www.ara.cat/suplements/arabcn/Jardins-vius_0_1324667522.html" target="_blank">Ara.cat, 21 de març de 2015</a></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-13813544011603583732015-03-23T11:57:00.000+01:002015-06-02T12:30:47.092+02:00Ajornades les rutes nocturnes als cementiris de Poblenou i Montjuïc <div class="content-text">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Després de l'accident de l'avió de Germanwings als Alps francesos,
Cementiris de Barcelona ha decidit sumar-se al dol decretat per
l'Ajuntament de Barcelona i suspendre les rutes nocturnes que estaven
previstes per al 25 i 26 de març, que es faran els propers 7, 8 i 9
d'abril.<br />Cementiris de Barcelona organitza l'últim dijous dels
mesos d'octubre i març una ruta teatralitzada nocturna pels cementiris
de Poblenou i Montjuïc, coincidint amb la festivitat de Tots Sants i amb
l'arribada de la primavera. Les visites són conduïdes per personatges del segle XIX abillats amb indumentària de l'època,
normalment persones que guarden una relació especial amb aquestes dues
necròpolis urbanes o que hi foren enterrades i que expliquen als
assistents la història del recinte i de llurs panteons. A més, la
visita de Montjuïc, estarà acompanyada de música clàssica en directe en diversos punts del recorregut.</span></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"> L'activitat és gratuïta, però cal reservar plaça trucant als
telèfons 93 484 19 99 o 93 484 19 20. L'activitat es realitza en grups
de 50 persones, que accedeixen cada 15 minuts al cementiri entre les 19 h
i les 22 h.</span></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-76719683283164353252015-02-10T02:10:00.000+01:002015-06-02T12:30:33.530+02:00Recorregut guiat pel cementiri jueu de Montjuïch<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">El proper 22 de febrer, a
les 11 del matí, Cementiris de Barcelona i el Centre d’Estudis de
Montjuïc (CEM) organitzen una visita guiada gratuïta al cementiri jueu
medieval d’aquest recinte.<br /> El punt de la trobada per a la ruta, que
estarà guiada per l’arquitecte i especialista en patrimoni jueu,
Dominique Tomasova, serà l’Estació de Parc de Montjuïc a l’Avinguda
Miramar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Reserves: Tel 934 841 920 cementiriescultura@cbsa.cat</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-84492967121732620412014-11-01T23:50:00.000+01:002015-06-02T12:53:28.395+02:00Publicat un fullet informatiu sobre el fossar de Sant Sebastià de Sitges<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCeZsBC864zAmvr8exT6xVNQ_XVbWWeVObLhigDHMMpESMHamCVGBSMaPJSFRDbKBDYqOtBH2NZDF-bnx_ILNAKhApk718e2CDR49evj_Oz-ebel5uulcP1q0bWRHUG2StpO-T/s1600/Sitges+guia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="1" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCeZsBC864zAmvr8exT6xVNQ_XVbWWeVObLhigDHMMpESMHamCVGBSMaPJSFRDbKBDYqOtBH2NZDF-bnx_ILNAKhApk718e2CDR49evj_Oz-ebel5uulcP1q0bWRHUG2StpO-T/s640/Sitges+guia.jpg" width="344" /></a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">El primer cementiri de Sitges del qual se’n té constància estava
situat davant de l’església parroquial, al Baluard, i a mitjans del
segle XIX es va construir el cementiri de Sant Sebastià, encara en ús.
Actualment, Sitges posseeix un segon cementiri, el cementiri municipal
de Les Pruelles.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">El cementiri vell de Sitges, o de Sant Sebastià, ha quedat enclavat
entre el mar i l’interior del nucli vell de Sitges. El seu aspecte
exterior, envoltat de murs perimetrals blancs, li aporta l’aire de típic
cementiri mariner. Té planta trapezoïdal i amida uns 4600 m2. Disposa d'una capella, l’ermita de Sant Sebastià, finalitzada al segle XIX i amb entrada independent a l’exterior del cementiri.</span></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">La porta d’accés està decorada amb diversos elements, com un àngel,
el símbol de Jesucrist a banda i banda, com també unes corones de
llorer, que en el context funerari simbolitzen l’eternitat i la
immortalitat. La clau de l’arc de l’entrada, de pedra, ens indica l’any
1864. En realitat, el primer cementiri en aquesta zona data de 1814.</span></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Aquest petit cementiri recull obres d’artistes rellevants com Manuel
Fuxà, Reynés, Marés, Josep Llimona, etc.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Recentment s'ha editat una petita guia de butxaca per reconèixer les tombes d'aquest cementiri disponible a <a href="http://issuu.com/imatgesdepedra/docs/cementiri_de_sant_sebasti___de_sitg/1?e=9137743/9782283" target="_blank">Issuu</a>.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Més informació a <a href="http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-del-garraf/sant-sebastia-de-sitges/" target="_blank">patrimonifunerari.cat</a>.</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-43487586829696167562014-10-15T03:28:00.000+02:002015-06-02T12:30:19.785+02:00Visita guiada pel cementiri de Palma<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2dpqSz_AO_7XyXAVJGXzlIoDYHDjnQ3iWz8h2NY2rp1qND9EQdVxQB93spiDW33zSsvWk-nhBrYHCOuLXGcxSYlE8GKUzbmYXxhldaYZSdqM6QZn-csOmHlPE-E5s8zGRSye_/s1600/Palma+2014.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2dpqSz_AO_7XyXAVJGXzlIoDYHDjnQ3iWz8h2NY2rp1qND9EQdVxQB93spiDW33zSsvWk-nhBrYHCOuLXGcxSYlE8GKUzbmYXxhldaYZSdqM6QZn-csOmHlPE-E5s8zGRSye_/s400/Palma+2014.jpg" width="282" /></a></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-67212523275631534012014-10-12T12:56:00.000+02:002015-06-02T12:56:50.291+02:00Política en defensa del patrimoni nacional del País Valencià: un passeig per la necròpolis d'Alacant<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjria7BONrE8yJJf1S2XpK-gI1SV9nx6AhC3mNatgnZEoqYV-d-M-LFbhyLyp-1LJKeLODMeeCBVnk9LnGyJboSO6z94dQxlf-um8Kpfctz8w0beKsCB1XoD9u8lPAUlblWczpW/s1600/Alacant.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjria7BONrE8yJJf1S2XpK-gI1SV9nx6AhC3mNatgnZEoqYV-d-M-LFbhyLyp-1LJKeLODMeeCBVnk9LnGyJboSO6z94dQxlf-um8Kpfctz8w0beKsCB1XoD9u8lPAUlblWczpW/s400/Alacant.jpg" width="400" /></a></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-82529115837167531082013-11-12T19:30:00.000+01:002013-11-16T11:30:55.950+01:00Queixa a La Vanguardia i resposta sobre el cementiri de Montjuïc<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b>El cementiri de Montjuïc</b></span></span></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Cartas | 12/11/2013 - 04:33h | </span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">PERE RAMELLS ESCOFET, Sant Cugat del Vallès</span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">L’abandó en què l’Ajuntament de Barcelona té el cementiri de Montjuïc, malgrat les quotes anuals de manteniment que religiosament hem de pagar els propietaris –si no es paguen, es perd la propietat–, és visible per tot arreu: murs que cauen i altres que, a causa de les arrels dels arbres, s’esquerden i amenacen d’ensorrar-se, amb el consegüent perill per als visitants; alguns dels camins sense asfaltar, amb rases produïdes per les aigües pluvials, etcètera.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Aprofito la finestra d’aquest diari per cridar l’atenció de qui correspongui perquè posi remei a aquests problemes. És un cementiri del qual la ciutat s’enorgulleix –li deien “el Nou”– per l’enclavament i la bellesa que té.</span></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Resposta: Pla de rehabilitació</span></b></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">JORDI VALMAÑA</span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Director general de Cementiris de Barcelona</span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Després que Cementiris de Barcelona es fes càrrec de la gestió dels cementiris de la ciutat, es va aprovar un pla per rehabilitar recintes de la ciutat, tots ells amb més de 150 anys d’història. Si bé és cert que anualment els titulars de les sepultures paguen una taxa de conservació, han de passar 20 anys sense pagar per perdre’n la titularitat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Concretament en el cementiri de Montjuïc la rehabilitació duta a terme fins ara comprèn la millora del paviment en espais públics (21.550 m2), l’adequació de murs de contenció (2.530 m2) o la rehabilitació de més de 10.700 sepultures, entre d’altres. Lamentem que aquests esforços no siguin prou reconeguts tot i que treballem perquè els recintes estiguin en les millors condicions.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">La Vanguardia</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-51644876665688382472013-11-04T11:14:00.000+01:002013-11-16T11:15:43.563+01:00Nessun Dorma toca de nou al cementiri de Banyoles<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV2sXS1yeidcGdZvOqE04rlbIiDB9wTj503_6MY8tq75IrUUV71C1MswW4u463LLgNnFhTZfbpe_C2hqaRN83jsDdLmldU1N13G_vBssTOThk7nSZQeO2iRScTY75AP0owDe-S/s1600/SGR050CE002182716.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV2sXS1yeidcGdZvOqE04rlbIiDB9wTj503_6MY8tq75IrUUV71C1MswW4u463LLgNnFhTZfbpe_C2hqaRN83jsDdLmldU1N13G_vBssTOThk7nSZQeO2iRScTY75AP0owDe-S/s400/SGR050CE002182716.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span itemprop="articleBody"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span itemprop="articleBody">El duet Nessun Dorma, de violoncel i violí, tocaren durant tres hores al cementiri de Banyoles, amenitzant la
tradicional visita als difunts.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span itemprop="articleBody">Els músics foren ubicats a l'entrada
del cementiri, i des de les 11 del matí fins a les 2 de la tarda interpretaren diverses peces destinades a col·laborar en el recolliment i
sentiment dels familiars que visitaven les tombes dels seus estimats.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span itemprop="articleBody">Diari de Girona </span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-87938687681047541042013-10-21T22:43:00.000+02:002013-11-16T11:44:44.681+01:00Èxit de la visita cultural al cementiri de Vic<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig8I3-vDM9G3OPy5LFn_NcTPRtVvQhyzR7W99h8mJRO_dhzA82MW10lqao_Vdjt735eLCHz00EnHukbJvdpQWr1yt9hfmw5XR-IWNhjrC_a-h8Efru6ej-C7DtWaDXOMrAYP61/s1600/Vic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig8I3-vDM9G3OPy5LFn_NcTPRtVvQhyzR7W99h8mJRO_dhzA82MW10lqao_Vdjt735eLCHz00EnHukbJvdpQWr1yt9hfmw5XR-IWNhjrC_a-h8Efru6ej-C7DtWaDXOMrAYP61/s400/Vic.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">El rotatiu <i>9 Nou</i> d’aquest dilluns ha dedicat la portada i un reportatge a l’interior, a la visita cultural al cementiri de Vic organitzada per l’Associació de Veïns del barri Vic Nord. Atès a l’èxit de la iniciativa, s’han programat dues sessions més per al 17 i el 24 de novembre. Els interessats poden inscriure's a l’Oficina de Turisme de Vic </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">La visita cultural guiada al cementiri de Vic va resultar tot un èxit de convocatòria. Tant, que ja se n’han hagut de programar dues sessions més per al 17 i el 24 de novembre. La ruta va anar a càrrec de Xavier Cervera, exregidor responsable durant 16 anys del cementiri.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="http://www.el9nou.cat/tvcarta2_o_0_1/26/7957">Enllaç </a>al vídeo del <i>9 Nou</i>.</span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-30877318901730013282013-10-12T18:51:00.000+02:002013-11-16T11:52:27.353+01:00Les rutes nocturnes del Cementiri de Poblenou<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoUogOhshtxE7NTxwsKkBJJJr9yoYKztjXz5pKwlDo5xVdSEFnPXbtNCS_-9xNA-kK-Wk9LPJPAms_Pn6WYqC3n79CWLuHgvqEwD62dQbc0KawkpMVQjGdf8XKQz9VEaCnILPg/s1600/cementeris+de+barcelona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoUogOhshtxE7NTxwsKkBJJJr9yoYKztjXz5pKwlDo5xVdSEFnPXbtNCS_-9xNA-kK-Wk9LPJPAms_Pn6WYqC3n79CWLuHgvqEwD62dQbc0KawkpMVQjGdf8XKQz9VEaCnILPg/s400/cementeris+de+barcelona.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Imatge propietat de Cementiris de Barcelona</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">La Ruta del Cementiri de Poblenou consisteix en una visita de la
Barcelona del segle XIX a través dels diferents panteons i dels
personatges que hi ha enterrats. El recorregut s’inicia l’any 1775, quan el
bisbe Climent va beneir el nou recinte funerari i conclou amb
l’Exposició Universal de 1888. El passeig comprèn 29 sepultures
degudament senyalitzades.</span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Cementiris de Barcelona organitza la ruta nocturna de manera
extraordinària dos cops l’any; una, coincidint amb l’inici de primavera,
i l’altra, a l’octubre o per Tots Sants.</span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">La propera visita nocturna al
Cementiri de Poblenou és el dia 30 d’octubre de 2013. </span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Reserves: <a href="mailto:mailto:comunicacio@cbsa.cat">comunicacio@cbsa.cat</a> o 934841920. </span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-33904153205077903512013-10-02T11:00:00.000+02:002013-11-16T11:02:28.038+01:00Exposició: PostMortem <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeEh4Tf_AUOI-VDEXpnI6oogvGFAjPJsjnm5WbRSpN8I1PxCTr-P84YQl11yfM0VRcHv17P_0tvi2lnPn-S6phZAqtIxKfnnsVudWwbcuxQMH8PMFZzvevfKiWMBJbWg-oWYh8/s1600/AJB046964mmmmm+002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeEh4Tf_AUOI-VDEXpnI6oogvGFAjPJsjnm5WbRSpN8I1PxCTr-P84YQl11yfM0VRcHv17P_0tvi2lnPn-S6phZAqtIxKfnnsVudWwbcuxQMH8PMFZzvevfKiWMBJbWg-oWYh8/s400/AJB046964mmmmm+002.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Durant el segle XIX i els primers anys del XX, la preparació dels
difunts, el seu comiat social i la vivència i percepció de la mort
comportaven una sèrie de rituals i protocols que, en bona mesura, han
canviat i que, en alguns casos, vistos des del segle XXI, fins i tot
poden resultar sorprenents.</span></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">L’exposició mostra i explica aquests rituals mitjançant un repertori
molt significatiu d’objectes i d’imatges que ens han llegat els nostres
avantpassats i que reflecteixen com era el seu món i quina era la seva
actitud davant d’un fet tan transcendent com el final de la vida.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Museu de Badalona. Del 10 d'octubre de 2013 al 12 de gener de 2014.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"> <span style="font-size: large;"><b>ACTIVITATS</b></span></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"></span></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Dijous, 10 d’octubre, a les 19,30 h: <b>Inauguració</b></span></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Dijous 24 d’octubre, a les 19 h</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b>La percepció de la mort a través de la història</b></span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Joan Soler Amigó, pedagog i escriptor, especialista en cultura popular</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Diumenge 3 de novembre, a les 11 h</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b>Visita al Cementiri del Sant Crist</b></span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Margarida Abras, historiadora</span></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Dijous 7 de novembre, a les 19 h</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b>Crònica negra de Badalona. Assassinats i morts violentes al segle XIX i primera meitat del segle XX</b></span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Joan Villarroya, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona</span></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Dimecres 20 de novembre, a les 19 h</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">En el marc de la Setmana de la Ciència</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b>Les anàlisis post mortem. Com esbrinar les causes d’una mort misteriosa</b></span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Dr. José Antonio González Díaz, metge forense titular del partit judicial de Badalona</span></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Diumenge 1 de desembre, a les 11 h</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b>Visita comentada a l’exposició</b></span></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Dijous 5 de desembre, a les 19 h</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b>El significat de la mort per al poble catòlic</b></span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Joan Rosàs, historiador</span></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Diumenge 12 de gener, a les 11 h</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b>Visita comentada a l’exposició</b></span></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><a href="http://www.museudebadalona.cat/">www.museudebadalona.cat </a></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-23377539666045977592013-09-15T11:22:00.000+02:002013-11-16T11:23:13.239+01:00II Concurs fotogràfic Mercè 2013: Cementiri és ciutat<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">La temàtica del concurs de fotografia consisteix en
potenciar la vessant artística i patrimonial dels cementiris de Barcelona. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Del 20 de setembre al 7 d’octubre </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Organitzat per Cementiris de Barcelona. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Bases del concurs: <a href="http://www.cementiriesciutat.com/bases.asp">www.cementiriesciutat.com</a></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-50791634503380825432013-05-03T11:08:00.000+02:002013-11-16T11:10:04.231+01:00El document del mes de maig de l'Arxiu de Cambrils és el projecte de cementiri<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOAPR2gR_Qs2_mTWJtdBuYUouW8qwwtJsyYBxIhbHxk3jCvMtjKgCkSmGs3VCh76sN2qXLzAHq_ajHOdEA8xK6MJPgQ8VHexU8sCBU4ZX_zh8V4Z78Uhp_SLSvUk_OV8OuIBeO/s1600/0795ba2b-1781-4696-9b13-8f57d242c5c0_jpeg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOAPR2gR_Qs2_mTWJtdBuYUouW8qwwtJsyYBxIhbHxk3jCvMtjKgCkSmGs3VCh76sN2qXLzAHq_ajHOdEA8xK6MJPgQ8VHexU8sCBU4ZX_zh8V4Z78Uhp_SLSvUk_OV8OuIBeO/s400/0795ba2b-1781-4696-9b13-8f57d242c5c0_jpeg.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">L'Arxiu Municipal de Cambrils conserva el projecte del cementiri que
l'any 1922 va dissenyar Bernardí Martorell. Convidem a conèixer-lo.</span><br />
<br />
<a href="http://www.cambrils.cat/cultura/equipaments/arxiu-municipal/recerca-i-difusio-del-patrimoni-cultural/el-document-del-mes/projecte-del-cementiri-de-cambrils-1922-maig-2013"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">www.cambrils.cat</span></a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-36165410239700710062012-03-04T18:42:00.002+01:002012-03-05T11:46:53.751+01:00El cementiri del Poblenou incorpora els codis QR<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">El cementiri del Poblenou és el primer de l'Estat espanyol que adopta els codis QR per donar informació a les persones que participen a alguna de les seves rutes culturals. Els responsables han fet situar codis a l'entrada i als departaments segon i tercer perquè els visitants accedeixin a la informació de la ruta cultural de 29 sepultures.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Els codis QR -que són codis de barres formats per una matriu de punts i tres quadrats als angles- estan pensats per ser llegits amb un mòbil amb la aplicació adequada.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-78654299157324904052011-11-30T10:09:00.002+01:002012-01-21T17:42:28.082+01:00Una passejada pel cementiri del Poble Nou<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><b>La primera necròpolis urbana. Creat el 1775, el cementiri del Poblenou (Taulat, 2) ofereix avui una valuosa mostra d'obres de diferents èpoques i estils. El primer i tercer diumenge de cada mes organitzen visites guiades que a més revelen interessants esdeveniments històrics de la ciutat, tant col·lectius com personals.</b></span></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><b>Esquelet alat</b></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Amb permís del panteó del Santet, el grup de marbre El petó de la mort és una de les obres més conegudes del cementiri. «Rebem moltes visites, sobretot els caps de setmana, i la majoria demanen per aquestes dues obres. A causa de la situació del cementiri, molt a prop de la platja i de la Vila Olímpica, hi vénen molts turistes», explica la recepcionista, Sandra García. El marbrista Jaume Barba va projectar el 1930 El petó de la mort, que representa la cruesa de l'òbit sota la forma d'un esquelet amb ales que absorbeix la vida a un jove amb un petó. «No és una mort dolorosa ni violenta, és més aviat dolça», opina la guia, Montse Fabregat.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><b>'EL SANTET'</b></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Lloc de pelegrinatge</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">«El Santet era un treballador dels antics magatzems El Siglo, situats a la Rambla, que va auxiliar molta gent quan es van incendiar el 1932», explica Lluís Bru, que ha aprofitat la visita familiar al cementiri per demanar al Santet protecció per als seus. «Diuen que si demanes per als altres, la petició té més força», explica Bru després de deixar un paperet al costat del nínxol d'aquest lloc de pelegrinatge. Francesc Canals Ambròs era el Santet i va morir el 1899 als 22 anys. Tan gran és la devoció per aquest noi que el seu nínxol es va haver d'ampliar el 1930 per poder acollir totes les visites i les ofrenes florals que rep diàriament.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><b><br />
</b></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><b><br />
</b></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><b>PANTEÓ D'ANSELM CLAVÉ</b></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Un utòpic molt estimat</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">El panteó del músic, poeta i polític Josep Anselm Clavé (1824-1874) es va erigir per subscripció popular el 1876. El bust va ser obra de l'escultor Manuel Fuxà. «Clavé és un personatge molt estimat, un socialista utòpic enamorat de l'art que amb la popularització de les corals va treure molta gent dels bars. La gent sortia de la fàbrica i se n'anava a cantar en comptes de perdre el temps bevent a la barra», explica Montse Fabregat, una de les guies del cementiri de Poblenou. L'experta destaca que les restes mortals d'altres personalitats com Narcís Oller, Valentí Almirall o Narcís Monturiol també descansen al recinte funerari.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><b>L'ÀNGEL DE FABIANI</b></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Art a l'aire lliure</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Un àngel emportant-se una figura femenina, obra de l'escultor genovès Fabiani, és la representació que corona un gran panteó construït el 1880 pel mestre d'obres Pere Bassegoda. «La gent té un concepte tètric dels cementiris, i aquesta escultura de Fabiani és l'exemple d'art a l'aire lliure. Abans la separació entre la vida i la mort no era tan clara i per això la gent encarregava grans obres per ser recordats», explica la guia Montse Fabregat. Aquesta experta destaca la riquesa dels símbols: «Els difunts no parlen i per tant tot el que ens diuen és a través de signes i imatges».</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><b>MONUMENTAL CREU CELTA</b></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Antiga fossa comuna</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Molt a prop de l'escultura El petó de la mort s'hi va aixecar una creu monumental d'influència celta. Decorada amb relleus de línies entrellaçades i elements vegetals, la colossal obra de pedra calcària va ser projectada per Leandre Albareda el 1887. La creu s'alça en un terreny que havia estat la fossa comuna. Tota aquesta zona enjardinada es manté en perfecte estat gràcies a l'equip de manteniment del cementiri. «La pau que transmet el lloc també s'encomana entre nosaltres. Hi ha molt bon ambient de treball», explica Juan Francisco Gutiérrez, encarregat de manteniment.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><b>CENOTAFI DE LEANDRE ALBAREDA</b></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Febre groga</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">El cenotafi en record dels qui el 1921 van perdre la vida a causa de l'epidèmia de febre groga està situat al punt de confluència de les quatre illes del primer departament. Va ser projectat per l'arquitecte municipal Leandre Albareda i presenta unes imponents columnes i corones de bronze, en què hi ha quatre làpides de marbre amb inscripcions. «Malgrat les làpides, això no és cap tomba. Aquest cenotafi és un monument als metges, els religiosos i els regidors que van ajudar els ciutadans quan l'epidèmia va assolar la ciutat de Barcelona», explica la guia Montse Fabregat.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Luis benavides. "Una passejada pel cementiri". El Periódico, p. 45 (23 de novembre de 2011). </span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-11481107018092807582011-11-04T12:18:00.001+01:002011-11-04T12:19:46.670+01:00Els vius a la ciutat dels morts<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Dimarts i dimecres d´aquesta setmana vam commemorar, un any més, la festa de tots els sants i de tots els fidels difunts. Com cal esperar en una festa de la mort, aquesta no és una commemoració que gaudeixi de gaire vitalitat. Les tradicions que li són associades, com la ingesta de panellets, moniatos i castanyes, el pont de Tots Sants o la coincidència, a Girona, amb la celebració de les Fires, més aviat aparten que no pas apropen els gironins als cementiris. No ens hauria d´estranyar. Vivim tot l´any, al capdavall, procurant no mirar-nos la mort gaire de cara.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">D´ençà del segle XVIII, i per motius tant higiènics com d´ordenació urbanística, els cementiris dels nostres pobles i ciutats es van traslladar fora dels nuclis urbans. En molts casos, el creixement demogràfic s´ha acabat venjant d´aquest intent de bandejar la mort i les ciutats han acabat atrapant aquella zona destinada al cementiri, que un dia va ser als afores de la ciutat i que avui, pràcticament, n´és el centre.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Els cementiris de les nostres latituds no són cementiris monumentals. Les eternes desigualtats socials que patim en vida s´han intentat reproduir en el disseny de tombes, làpides i mausoleus. Amb més aviat poc èxit, però. Un cementiri com el municipal de Girona - tant el vell com el nou-és a anys llum de cementiris com el de Montmartre de París, el cementiri protestant de Roma o el de Plainpalais de Ginebra. No és la mena de lloc que incloem en les guies turístiques ni convida els oriünds a passejar-s´hi.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">És un espai correcte, però no arriba a ser atractiu. Malgrat tot, abans d´ahir, els cementiris de Girona eren un petit formiguer de vius que passejaren per la ciutat dels morts. Visitar els fidels difunts, portar-los flors, netejar-ne les làpides és una activitat cada cop menys freqüent el dia 2 de novembre, però encara hi ha prou gent que la practica.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Sorprenentment, els elements més atractius dels nostres dos principals cementiris, el vell i el nou, no es troben al seu interior sinó a l´espai que hi dóna pas. En el cas del cementiri vell devem a l´arquitecte Rafael Masó una reforma (1919) que no es va poder portar a terme completament, però que dota el mur exterior d´elements simbòlics interessantíssims, principalment les serps enroscades i un llop devorant un nen. En el cementiri nou, en canvi, destaca una obra molt més recent, Die-Mundi (1995), de Pep Admetlla, una al·legoria escultòrica de grans proporcions que ens parla del pas de la vida a la mort. D´inspiració dantesca, l´escultura d´Admetlla té la virtut de prescindir d´elements iconogràfics cristians. La mort, al capdavall, no coneix religions ni ideologies. És, amb molta diferència, la part més democràtica de la vida.<br />
<br />
Oriol Ponsatí-Murla, La Vanguardia Girona<br />
<span class="TexteAutor"></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-7321162984824196222011-10-09T09:17:00.002+02:002012-01-21T10:21:18.653+01:00Peres condemna les profanacions en cementiris àrabs i cristians d'Israel<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">El president de l'Estat israelià, Shimon Peres, ha condemnat els actes de vandalisme i profanació de tombes en dos cementiris, un de musulmà i un de cristià, a la població àrab de Jaffa, pertanyent al municipi de Tel Aviv. Peres ha titllat d'"acte criminal i deshonrós" aquestes agressions, que, afirma, "s'oposen als valors morals de la societat israeliana". El cap de l'Estat exhorta també les autoritats a "fer tot el que sigui necessari" per trobar els autors d'aquest acte criminal a fi de portar-los davant la Justícia al més aviat possible.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Unes 25 tombes han estat profanades als dos cementiris i a les seves làpides han aparegut missatges com "mort als àrabs" o "política de preu", en referència a l'estratègia de grups radicals jueus, principalment colons, d'atacar propietats o símbols palestins com una manera de compensar desmantellaments forçosos d'assentaments per part de l'Exèrcit israelià.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Segons les primeres investigacions, els fets van tenir lloc divendres, en vigílies de l'inici de la jornada de Yom Kippur, la més solemne del calendari hebreu, durant la qual es paralitza tota activitat. La profanació de tombes de la comunitat palestina amb ciutadania israeliana resident al sud de Tel Aviv succeeix un altre tipus d'atacs contra llocs de culte musulmans a Israel i Cisjordània, així com agressions i assetjament a forces de seguretat als territoris ocupats per colons jueus.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Tots els assentaments jueus en el territori ocupat palestí el 1967 són il·legals segons el dret internacional. D'acord amb els càlculs dels serveis de seguretat interna israeliana, el Shin Bet, els extremistes jueus d'extrema dreta no necessiten en l'actualitat "excuses" per actuar i desenvolupar actes violents contra palestins o els seus centres de culte.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">El Periódico de Catalunya, <a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/peres-condemna-les-profanacions-cementiris-arabs-cristians-disrael-1175538">ed. digital</a>, (8 d'octubre de 2011).</span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-69627175634208422572011-09-09T07:15:00.003+02:002011-09-09T10:36:40.489+02:00Joies oblidades [Cementiris de la Costa Brava]<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh59pvT7ELswXOxuZcVfhnf3p68w8TjGzmrTS369d3wLBqeEQSvHao38EamYT0eadO6iYQ1CzfuBmHDb4zpeoZQklIbeBSfJra1DfuQamLlCY7FSvaLQbjeytEzDurSHQNpp5Dl/s1600/c1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh59pvT7ELswXOxuZcVfhnf3p68w8TjGzmrTS369d3wLBqeEQSvHao38EamYT0eadO6iYQ1CzfuBmHDb4zpeoZQklIbeBSfJra1DfuQamLlCY7FSvaLQbjeytEzDurSHQNpp5Dl/s400/c1.jpg" width="400" /></a></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"> Sant Feliu de Guixols [Foto: Imma Saiz de Baranda]</span></span></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Els cementiris d´alguns pobles de la Costa Brava guarden obres de gran valor patrimonial en forma d´hipogeus i panteons. Es escultòriques de caire modernista que han esculpit autors com l´arquitecte Josep Puig i Cadafalch i que sovint passen desaparcebudes pel turista, o fins i tot pels mateixos veïns,pel simple fet de ser on són. La por a tot el que envolta la mort fa que totes aquestes obres quedin en l´oblit i només a l´abast d´aquells que han trencat aquesta frontera cultural. </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">En alguns d´aquests cementiris hi ha enterrats personatges il•lustres com el darrer president de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil, Josep Irla. Descansa en un senzill nínxol del cementiri neutre (o protestant, tal i com se´l coneixia antigament) de Sant Feliu de Guíxols, juntament amb desenes de maçons. Un altre exemple significatiu el trobem a Portbou on reposen les despulles del filòsof marxista Walter Benjamin, que va morir al setembre del 1940 per causes encara desconegudes. </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Sant Feliu i Portbou són dos exemples oposats del que representa el patrimoni cultural que atresoren els cementiris de la Costa Brava. El guixolenc, pels panteons i les escultures que els indians i burgesos de principis del segle XX es van fer esculpir, mentre que el de Portbou és un petit cementiri que compta amb unes vistes priviliegiades sobre el darrer tram de costa mediterrània de Catalunya. </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">El cas de Lloret de Mar és l´exemple més representatiu de l´art funerari català per la gran quantitat d´obres amb valor patrimonial que hi suma. Aquest cementiri és una visita obligada pel turista que visita el municipi de la Selva marítima. A pocs minuts de l´avinguda Just Marlés, on s´hi concentra part de l´oci nocturn, existeix la possibilitat de descobrir com els indians projectaven el seu pas pel cementiri com una sala d´espera i descans abans del judici final. L´iconografia de les escultures desvetlla al visitant un viatge que pocs han sabut descobrir. </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrKa2bRRR6E1ZpxsmN4U7fwZ14XadTJS1W4pVM3DV_1q-H49pBAWlKvtAZ-Su5TAa8e-kYY_r5tWm3LWIDqOz8agrvHMpVXfNG8ejky1npwKq9vHOAiP1VllaKbBHQuJEu4DA2/s1600/c2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrKa2bRRR6E1ZpxsmN4U7fwZ14XadTJS1W4pVM3DV_1q-H49pBAWlKvtAZ-Su5TAa8e-kYY_r5tWm3LWIDqOz8agrvHMpVXfNG8ejky1npwKq9vHOAiP1VllaKbBHQuJEu4DA2/s400/c2.jpg" width="400" /></a></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: center;"> <span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Cementiri de Lloret. [Foto: Agustí Ensesa]</span></span> </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><b>Modernisme FUNERARI </b></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Els cementiris de Lloret de Mar i Sant Feliu de Guíxols amaguen al seu interior un gran llegat d´obres que expliquen com els indians entenien la mort </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">En el cementiri de Lloret de Mar no hi reposa cap mort. "El que hi ha són ànimes descansant en un somni a l´espera del judici final", explica el guia oficial de turisme, Markus Schramm. La premissa és bàsica per entendre la iconografia que els hipogeus atresoren en obres escultòriques dels indians enterrats a la localitat. A la porta d´accés del de Sant Feliu de Guíxols, un rellotge de sorra amb ales ens recorda abans d´entrar al cementiri que el temps fuig sense remei. </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Lloret de Mar i Sant Feliu de Guíxols són els dos cementiris de la Costa Brava que disposen d´un major patrimoni arquitectònic modernista i noucentista. La influència i els diners dels indians - aquells que havien tornat amb èxit de fer les Amèriques-van deixar un llegat incalculable d´obres sovint desconegudes. </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">El cementiri modernista de Lloret de Mar fou projectat pel mestre d´obres Joaquim Artau. L´equipament es va començar a construir l´any 1896 i fou inaugurat el 1901. S´estructura a partir d´un passeig central que va des de l´entrada fins a la capella i a banda i banda del qual s´hi ubiquen els hipogeus i panteons de més categoria. Aquest cementiri conté algunes de les mostres més significatives de l´art funerari català de principis del segle XX, majoritàriament modernistes i fetes per arquitectes i escultors com Josep Puig i Cadafalch, Vicenç Artigas, Antoni Gallissà, Bonaventura Conill o Ismael Smith, entre d´altres. </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">El de Sant Feliu de Guíxols s´estructura a diferents nivells. Consta d´una zona neutra - o protestant-i una catòlica. En aquesta última part hi destaquen panteons modernistes i noucentistes, mentre que les tombes d´alguns membres de la lògia Gesòria i la del president de la Generalitat a l´exili Josep Irla i Bosch se situen en nínxols del cementiri neutre. L´equipament es va construir el 1830 gràcies a la cessió dels terrenys que va fer la comunitat benedictina en el sector de Mas Pinto. En aquesta primera part de cementiri hi ha el fossar comú en memòria dels assassinats del 1936 i tombes sense identificar del XIX. També hi han restes de la capella que s´enderrocà cap als anys 80 del segle XIX i de la qual pràcticament no hi ha dades. Al següent nivell hi ha l´espai burgès de grans panteons i amb moltes obres projectades per l´arquitecte Manuel Almeda. </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Tots dos cementiris atresoren obres de gran valor. Un patrimoni bàsicament modernista que té una lectura iconogràfica que es representa per mitjà d´àngels, flors, creus o llibres esculpits sobre pedra i marbre, entre d´altres elements. Tots aquests expliquen com la societat burgesa de principis de segle XX i del XIX entenia el pas pel cementiri com un lloc de trànsit a l´espera d´iniciar el camí cap a una nova vida. "Són ànimes descansant en un somni on totes les coses que han fet en vida seran jutjades, quedaran a la dreta del Senyor i hi haurà una resurrecció. Hi haurà una nova vida, hi haurà una victòria sobre la mort", explica en Markus. </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Els àngels que hi han esculpits tenen cares de serenor i tranquil•litat. Esperen emportar-se el finat cap al judici final. Alguns es mostren ja amb les ales obertes, mentre que d´altres estan simplement en repòs. La creu és el símbol de la resurrecció, mentre que les flors i les plantes són el símbol del pas del temps. L´exemple més representatiu d´aquesta obra és, segons en Markus, l´hipogeu de Mataró i Vilallonga de Lloret de Mar i d´influència gaudiniana. "Hi és tot representat, la idea de la lluita entre el bé i el mal", diu. El bé el representa un fals sarcòfag, mentre que les tenebres estan representades per un drac amb la boca oberta devorant un crani que trenca les Taules de la Llei. "El resultat d´aquesta lluita és la creu que emergeix del centre, que representa la resurrecció, la nova vida", explica.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><b>Un atractiu turístic i cultural </b></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">La directora de Patrimoni Cultural de Lloret de Mar, Anna Fuentes, afirma que el cementiri és un dels "elements patrimonials més visitats". Estimen que cada any el poden visitar unes 13.000 persones. Entre gener i octubre hi ha una afluència mitjana de 40 persones al dia mentre que els mesos de desembre i gener baixa fins a la dotzena. La data més destacada és per Tots Sants. Aleshores poden rebre fins a 2.000 visites en un mes. </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">En unes xifres similars és mou el segon cementiri modernista de referència de la Costa Brava. El conserge del de Sant Feliu de Guíxols, Manel Bou, comenta que entre juny i setembre entren unes cent persones al dia. "Si fa mal temps enlloc d´anar a la platja vénen aquí", comenta. Durant la resta de l´any, en canvi, la mitjana està en la vintena, de manera que hi ha unes 16.000 visites anuals. </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><b><span class="ColumnaTit3">Un balcó sobre el mar</span></b> </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">No hi ha grans panteons modernista. Tampoc artistes de renom hi han esculpit les seves obres. Però el cementiri de Portbou és un dels més bells de la Costa Brava. Penjat a uns trenta metres sobre el nivell del mar, el cementiri de l´últim municipi del litoral gironí gaudeix d´unes vistes privilegiades del darrer tram de costa fins a França. Abans que es construís aquest cementiri els enterraments dels veïns i veïnes de Portbou s´havien de fer a Colera, i per mar. Portbou era aleshores un agregat del poble veí que no tenia comunicacions per carretera fins que es va construir l´actual tram de Llançà, que va fins a la frontera pel coll de Frare, i que es va inaugurar el 1918. </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">El cementiri es va construir en terrenys adquirits per la companyia ferroviària i es va acabar l´any 1885. No obstant, les primeres adquisicions de nínxols que hi ha registrades a l´Ajuntament daten del 1899. Just aquest any és quan es decideix destinar un espai del cementiri als creients catòlics i un altre per fer una fossa civil. </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">L´espai s´estructura en diversos carrers a diferents nivells. Coronant l´espai, al mig del cementiri, hi ha una petita capella vuitcentista dedicada al Sant Crist que data del 1900. Un edifici que l´alcalde de Portbou, Josep Lluís Salas, vol convertir en una nova icona del poble. </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">La seva ubicació, que permet gaudir d´una vista d´ocell única sobre el Mediterrani, converteix l´equipament també en el punt de referència visual per aquells que visiten la costa del municipi des del mar. </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Salas reconeix que el cementiri és un dels principals atractius turístics del poble. Per aquesta legislatura s´ha marcat com prioritat emblanquinar-lo tot malgrat la precària situació econòmica. D´aquesta manera - comenta-,"tindrem un punt visual com té Cadaqués" amb l´església de Santa Maria, que està situada al punt més alt del nucli antic. </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Actualment el cementiri el visiten de mitjana unes vint persones al dia. La gran majoria veïnsdel poble. "El 90% de la població de Portbou té gent al cementiri, per això considerem que és un equipament que s´ha de mantenir net i pulcre", afirma l´alcalde. </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">En aquest sentit, l´Ajuntament disposa d´una brigada que realitza tasques de manteniment constantment per evitar que es deteriori. Sobretot per l´efecte de la humitat i la sal del mar. La partida assignada per aquesta feina és d´uns 11.000 euros. "Però si en necessitem més, se´n posen més", apunta Sala, que també afegeix que "la persona que cuida bé els seus morts vol dir que cuida bé els vius". </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">El de Portbou és un cementiri amb tots els ingredients de la Costa Brava més bella. L´acompanyen els característics pins verds, una mar blava i nítida sota els peus i la tranquil•litat que ofereix un entorn natural que s´ha sabut mantenir al marge de la bombolla immobiliària. </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Però si per una cosa és conegut aquest cementiri és perquè hi reposen les restes del filòsof alemany Walter Benjamin. La història diu que que es va suïcidar amb una sobredosis de morfina el 26 de setembre del 1940 mentre fugia dels nazis camí dels Estats Units en assabentarse que havia de ser repatriat. "I ara vénen col•legis, fins i tot de França, per veure-ho", comenta el regidor municipal Trino.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Jofre Sáez, La Vanguardia, Girona</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-6023809716257139172011-09-02T17:38:00.001+02:002012-01-21T17:42:03.302+01:00Passejades pels cementiris monumentals de Barcelona<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Els cementiris sovint són el reflex de la història de les ciutats, una antologia inusual dels gustos i costums dels seus grups socials, les seves èpoques i els seus llocs. Donar a conèixer aquest llegat i acostar aquests recintes als ciutadans és l'objectiu de la Ruta dels cementiris, una iniciativa de Cementiris de Barcelona que promou, a través de visites guiades gratuïtes els diumenges, descobrir el paisatge funerari de la capital catalana.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Aquesta aposta, que any rere any es consolida com a element turístic (amb 6.734 visitants el 2010, 1.200 més que l'any anterior), comprèn un recorregut pels dos cementiris monumentals que hi ha a la ciutat: el del Poblenou, d'estil neoclàssic i dissenyat per l'italià Antoni Ginesi a principis del XIX, i el de Montjuïc, modernista i dissenyat per Leandre Albareda a finals del mateix segle. Tots dos estan dotats d'un significatiu patrimoni artístic. «La idea és que la gent pugui passejar igual per aquí que per la plaça de Catalunya», apunten per part de l'entitat.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">La ruta pel cementiri del Poblenou es va iniciar el 2004. Són parades destacades d'aquest itinerari El petó de la mort, escultura de Jaume Barba que representa la injustícia per la pèrdua d'un jove fill, i la sepultura de Francesc Canals (anomenat el Santet), que encara és visitada per gent que li fa peticions i hi deixa exvots. A més a més, dues vegades l'any (març i octubre) se celebra una ruta nocturna, ambientada amb espelmes, música clàssica en directe i guies disfressats d'època.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">El cementiri de Montjuïc, que va ordenar construir l'alcalde Rius i Taulet quan el del Poblenou va quedar petit, compta amb 150.000 sepultures. Són diverses les rutes que el públic pot fer en aquest lloc des del 2007: la històrica, l'artística i la combinada; aquesta última és un aperitiu de les dues primeres. Els panteons de conegudes famílies catalanes, com els Ametller (amb una església neoromànica) o els Batlló (amb un panteó neoegipci), són algunes parades clau. També es pot visitar per compte propi l'original sepultura d'Ildefons Cerdà, que té una làpida que reprodueix la seva obra més famosa, l'ordenació urbanística de l'Eixample.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Les dues passejades s'emmarquen dins la Ruta Europea de Cementiris, una jove iniciativa que pretén donar a conèixer el patrimoni funerari d'Europa i a la qual s'han adherit, de moment, 53 cementiris de 39 ciutats, com els de Pere Lachaise (París) i West Norwood (Londres).</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Mariña Muñóz Benito. "Per làpides i panteons". El Periódico, p. 37 (28 d'agost de 2011)</span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-41850745823003605492011-08-20T06:29:00.008+02:002011-08-20T11:58:02.472+02:00El Cementiri ruinós de Sant Josep de Cadis<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8nHwYqIReh0QdutYjdH8eRBYTdIkj5IYQwDEA98oMEXExDaym3nyHFxUTu1IxgVsiLigoSvuPfB8yQPCm7Xuz8W9W7EIA2VkP9sRoHpCn5d23CJjWIuDEgBB0fcD5UogfuekS/s1600/sj1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="153" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8nHwYqIReh0QdutYjdH8eRBYTdIkj5IYQwDEA98oMEXExDaym3nyHFxUTu1IxgVsiLigoSvuPfB8yQPCm7Xuz8W9W7EIA2VkP9sRoHpCn5d23CJjWIuDEgBB0fcD5UogfuekS/s400/sj1.jpg" width="400" /> </a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">L'any 1787 Carles III d’Espanya aprovà un decret que prohibia en tot el regne els enterraments a les zones urbanes. Com a conseqüència, l'any 1800 es començà a construir fora de les muralles de Cadis el cementiri de Sant Josep, sent el arquitecte encarregat del projecte en Torcuato José Benjumeda. Aquell mateix any, durant el mes d'agost, la capital gaditana patí una epidèmia de febre groga que precipita la inauguració del cementiri.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">L'any 1900 s'amplià el recinte. El 1947 Cadis experimentà una de les seves històries més lúgubres en temps de pau quan un polvorí amb armament antisubamarins explotà i matà a 152 persona i en va ferir 5.000 i escaig més. Tots els difunts van ser enterrats a la part nova del cementiri, creant una aglomeració important a causa de la quantitat de cadàvers que van arribar en qüestió d'hores.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">El cementiri va tenir diverses ampliacions i reformes des de 1947 fins els 1992 data en la qual es deixà d'inhumar per manca d'espai i començà de forma puntual el trasllat de restes humanes per part dels familiars al cementiri de Chiclana.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">En 1997 l'ajuntament signà un acord per el trasllat de les restes òssies al cementiri Mancomunal. Actualment ja s'ha traslladat gairebé la seva totalitat i entre les demolicions, els ensorrament i els nínxols buits, el cementiri té un aspecte absolutament desolat. De fet, actualment només romanen les despulles de persones enterrades al segle XIX de les quals no s’ha pogut localitzar els seus familiars perquè procedeixin al seu trasllat fins a les actuals instal•lacions del cementiri mancomunat existent a Puerto Real.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">L'estat del cementiri és lamentable i sembla que les autoritats no saben molt què fer amb aquestes ruïnes i el solar.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVaIX-48nVECK-DQ9KAbmH8X-PrcHQn5mtpJCQIrV7HJomh09QlqVRVQwNlHTWDGBUL1Vpixs12K8fSCzsyA_3_gdmiVMyoQ_mlTJlZW_e81iTM6GNzaA_cgB3TrVOEiljUhIQ/s1600/sj2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVaIX-48nVECK-DQ9KAbmH8X-PrcHQn5mtpJCQIrV7HJomh09QlqVRVQwNlHTWDGBUL1Vpixs12K8fSCzsyA_3_gdmiVMyoQ_mlTJlZW_e81iTM6GNzaA_cgB3TrVOEiljUhIQ/s400/sj2.jpg" width="400" /></a></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwRcr1J1PsTBn9xM557HBzrr3mFTlO6syddHdu-gyonZja4YsP7o7bbsttToKuGuSVJd3zFG8aLptiAaorZx-3iQCGrjKtCyH_QtTgrKsuxHbMlu6XQ3s2GQvhPPax9lmRgtbN/s1600/sj3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwRcr1J1PsTBn9xM557HBzrr3mFTlO6syddHdu-gyonZja4YsP7o7bbsttToKuGuSVJd3zFG8aLptiAaorZx-3iQCGrjKtCyH_QtTgrKsuxHbMlu6XQ3s2GQvhPPax9lmRgtbN/s400/sj3.jpg" width="400" /></a> </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
<b>Llegendes sobrenaturals</b></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Segons un article en línia a <i>Mundo Paranormal</i> que signava Miguel Ángel Segura a principis del 2007, el fossar té les seves pròpies llegendes sobrenaturals. Així els vigilants haurien escoltat sorolls estranys, observat desplaçament d’objectes o vist persones en llocs on realment no hi havia ningú. Fins i tot un testimoni no anònim, Alfonso Cozar Romero, hauria estat agredit per un agent invisible. Aquest antic vigilant entre 1991 i 1995 també hauria vist un crist plorar i sagnar....<br />
<br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9AnUhCj3K2rHQxFLXgKdP-1u7V_oou0Xyx3QshwEqmL5wmm13RdyzqRyk5EjRGpRa5Jyy8mdLAwiAmTVNge9GVpBEUdLMxeJmnb-iEaI9JD6Bfza9-75pWZhdnUAFx5ytS8fo/s1600/sj4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9AnUhCj3K2rHQxFLXgKdP-1u7V_oou0Xyx3QshwEqmL5wmm13RdyzqRyk5EjRGpRa5Jyy8mdLAwiAmTVNge9GVpBEUdLMxeJmnb-iEaI9JD6Bfza9-75pWZhdnUAFx5ytS8fo/s400/sj4.jpg" width="400" /></a></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Porta de la casa del guarda s'hauria produït l'agressió.</span></div><div class="separator" style="clear: both; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRLWxSack1BjvE3yBWFjCjFj-voRyoz96uMMnWSa_X5wfKg6IB88zEDo1agoKCuK9kxE6l3h8R58k_Ibw5C3ahRUZrmH8GRYpJaB5irgwCqCIUtERT2qBHyEOVATooTOgpq7aV/s1600/sj5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRLWxSack1BjvE3yBWFjCjFj-voRyoz96uMMnWSa_X5wfKg6IB88zEDo1agoKCuK9kxE6l3h8R58k_Ibw5C3ahRUZrmH8GRYpJaB5irgwCqCIUtERT2qBHyEOVATooTOgpq7aV/s400/sj5.jpg" width="400" /> </a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Alfonso Cozar Romero davant del suposadament miraculós santcris. </span></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-63486170967242054832011-08-18T23:47:00.007+02:002011-08-19T11:04:06.769+02:00El llibre 'Tombes & lletres' proposa un recorregut fotogràfic i literari per 41 sepulcres d'autors en llengua catalana<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVaJTnxQHI1mZ-BhW2NFRJB6QqMvWznDdeLJ92W5fN8lLh3yWzUHcMBVLG-BLAegj29gCGF_v3TjqM3mayv15PULRd25f8BL4qQu4ZgPBOZX3cLWyjo3wKLthJ70NUWcwQ6F5s/s1600/XIV-VerdaguerEls-XX-Noucentisme-Maria-Merce_ARAIMA20110813_0002_20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVaJTnxQHI1mZ-BhW2NFRJB6QqMvWznDdeLJ92W5fN8lLh3yWzUHcMBVLG-BLAegj29gCGF_v3TjqM3mayv15PULRd25f8BL4qQu4ZgPBOZX3cLWyjo3wKLthJ70NUWcwQ6F5s/s400/XIV-VerdaguerEls-XX-Noucentisme-Maria-Merce_ARAIMA20110813_0002_20.jpg" width="400" /></a></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">L'encant rodoredià La cara de Mercè Rodoreda segueix fascinant fins i tot esculpida al cementiri de Romanyà. Foto: Judit Pujadó </span></div></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">"Les tombes són ambigües. Conserven alguna cosa i, malgrat tot, no conserven res", escriu Cees Nooteboom (l'Haia, 1933) a <i>Tumbas de poetas y pensadores</i>, un assaig on escriu les seves impressions sobre la visita als sepulcres d'una vuitantena d'escriptors de països i moments històrics molt diversos. "La majoria dels morts callen. Ja no diuen res. Literalment ja ho han dit tot. Però no passa així amb els poetes. Els poetes segueixen parlant. De vegades es repeteixen. Això passa cada cop que algú els llegeix o en recita un poema per segona o centèsima vegada", continua Nooteboom, que pren l'accepció més generosa del mot poeta -la que equival a creador - i construeix un llibre singular que ha inspirat una proposta interessant i més polifònica.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">El llibre <i>Tombes & lletres</i> és una de les primeres referències d'Edicions Sidillà, iniciativa editorial de Xavier Cortadellas i Judit Pujadó que comença amb la voluntat de publicar quatre col·leccions, una de narrativa catalana i una altra d'estrangera, una tercera d'assaig i, de tant en tant, un quart calaix de "llibres especials" com aquest, que recull textos sobre els sepulcres de 41 escriptors en llengua catalana -de Ramon Llull a Andreu Vidal: del segle XIV fins a finals del segle XX-, escrits per 41 autors diferents, il·lustrat amb fotografies de mides generoses i amb la sobrietat del blanc i negre fetes per Judit Pujadó i Eduard Punset.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><b>Els fundadors: del fervor lul·lià a les visions verdaguerianes</b></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">El titànic esforç normalitzador de Pompeu Fabra (1868-1948) encapçala el volum. Les despulles de Fabra descansen a Prada de Conflent. L'epitafi aclapara: "Seny ordenador de la llengua catalana".</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Vuit segles abans, Ramon Llull (1232-1316) va posar-hi les primeres pedres literàries i doctrinals. El llibre d'Evast i Blaquerna , Fèlix o llibre de meravelles i poemes com Lo desconhort i Cant de Ramon encara enlluernen per la força primigènia i la tossuderia religiosa que contenen. Més de cent anys després de la mort de Llull, Ausiàs March (1397-1459) escriuria alguns dels versos més impressionants de la literatura catalana: "Amor, de vós, jo en sent més que no en sé (...) e de vós sap lo qui sens vós està:/ a joc de daus vos acompararé".</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Després de la bona collita de la baixa Edat Mitjana, les lletres catalanes no serien represes amb prou entusiasme fins a la Renaixença: els editors de Tombes i lletres han inclòs uns quants dels responsables de l'empenta, que oscil·len entre la vocació popular d'Àngel Guimerà i Narcís Oller i els versos llegendaris de Jacint Verdaguer.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><b>Els grans noms del segle XX: Modernisme, Noucentisme i talents únics</b></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Si Joan Triadú titulava la seva autobiografia Memòries d'un segle d'or (Proa, 2008) fent referència a la bona salut de la literatura catalana del segle passat, Tombes & lletres -que a través del títol homenatja les Visions & cants maragallianes- dedica dues terceres parts del seu gruix a autors del segle XX.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Carles Duarte comenta els sepulcres de Carles Riba (1893-1959) i Clementina Arderiu (1889-1976), ubicats al barri de Sarrià de Barcelona. Miquel Pairolí recorda el cementiri de Llofriu, on descansa Josep Pla (1897-1981). Dolors Miquel visita Sant Quirze Safaja amb la intenció de trobar "una presència que l'antigor devia desar ben amagada en un dels seus infinits calaixos", la del poeta Màrius Torres (1910-1942). L'editor Quim Torra troba totes les solituds del món a Siurana, lloc on hi ha les restes de Joan Sales (1912-1983).</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><b><br />
</b></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><b>Les últimes desaparicions: el llibre també recorda Porcel, Moncada i Vidal</b></div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">La longevitat va convertir Josep Palau i Fabre (1917-2008) en un dels últims testimonis de la generació que va començar a publicar abans de la Guerra Civil. Josep Maria de Sagarra, Mercè Rodoreda i Salvador Espriu van morir molt abans que el poeta, dramaturg i assagista barceloní, que fins i tot veuria com s'extingien prematurament els talents de poetes com Gabriel Ferrater (1922-1972), Maria-Mercè Marçal (1952-1998) i Andreu Vidal (1959-1998), i narradors com Jesús Moncada (1941-2005) i Baltasar Porcel (1937-2009), l'última de les grans desaparicions literàries de les lletres catalanes d'aquests anys. <i>Tombes & lletres</i> els homenatja a tots amb elegància.<br />
<br />
Jordi Nopca, "Recordar el Nostres escriptors", 13 d'agost de 2011, Ara<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><b>Notícies anteriors relacionades</b></span><br />
<ul><li> <span style="font-size: x-small;"><a href="http://fossars.blogspot.com/2011/04/edicions-sidilla-sestrena-amb-un-llibre.html%20">Edicions Sidillà s'estrena amb un llibre que proposa la visita fotogràfica i literària a les tombes de 41 escriptors</a></span></li>
<li> <span style="font-size: x-small;"><a href="http://fossars.blogspot.com/2010/05/judit-pujado-proposa-passejar-per-vint.html">Judit Pujadó proposa passejar per vint-i-set cementiris de les comarques gironines</a><br />
<span style="font-size: small;"> </span></span></li>
</ul></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-37019025.post-36550142261148893492011-08-14T23:25:00.001+02:002011-08-19T10:28:01.423+02:00Les rutes pels cementiris guanyen adeptes<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Els cementiris són, sovint, indrets de la ciutat amb un important patrimoni artístic i històric que pot passar desapercebut. És per això que Cementiris de Barcelona organitza visites, des del 2005, per conèixer aquests recintes. El Cementiri de Poblenou és dels que té més èxit, ha rebut unes 13.500 visites en aquests sis anys i, per aquest motiu, avui incorpora una nova ruta en anglès.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">El Cementiri de Montjuïc també rep força visitants. Des que el 2008 va iniciar les visites turístiques, s’hi han passejat unes 6.000 persones. A més a més, els números no fan més que créixer. En el cas del recinte del Poblenou, les visites del 2010 s’han incrementat en un 30% respecte a les del 2009. Aproximadament un 60% dels qui s’hi acosten són turistes. Per a ambdós itineraris, Cementiris de Barcelona ofereix plànols i guies amb informació sobre els monuments més destacables.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">Però Barcelona compta amb nou cementiris més i dos centres crematoris, tots aquests inclosos en la ruta de cementiris que compta amb el suport d’Unescocat. La ruta està adherida a la Ruta Europea dels Cementiris, un patrimoni format per 53 cementiris en 39 ciutats de 18 països.</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;">BTV </div><div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div>Unknownnoreply@blogger.com0