Màgia negra o africana
Dos dies després, el rector va trobar dues gallines decapitades en un lateral exterior del cementeri. Aquests fets seguixen als succeïts en el mes de novembre de l'any anterior, quan van aparèixer igualment tirades les creus de les tombes a terra, el que "llavors vam atribuir al vent", comenta Portela, indicant que la presència de ciris i cendra (fruit de cremar el que s'ha immolat a Satan) revela el significat del que succeïx: un fet de culte satànic, un sacrifici de màgia negra o africana, deduïx el sacerdot, que també és exorcista autoritzat pel Bisbat.
A l'interior del santuari, al costat de l'altar major, pedra socarrada i el deterioració de la rematada de l'estora, són els vestigis d'un altre ritual amb idèntics elements.
Explica que en aquests cerimonials els animals "se sacrificen per a beure la sang, a semblança del sacrifici de la missa on el sacerdot beu la sang de Crist.
Tot sacrifici satànic és una rèplica del cristià per a convertir-lo en burla", censura, citant el que succeïx el passat estiu, quan una feligresa el va informar de l'aparició d'un cap de corder sagnant, cobrint la faç de la imatge de Sant Campio situada a la capella de la Cera.
"Li vaig dir que tirara el cap al contenidor i netejara bé tot el recinte", va resoldre llavors el sacerdot.
Sectes satàniques
Per a Portela, els autors dels rituals "no han de ser necessàriament de la parròquia o de l'entorn".
Tot li fa pensar que es tracta d'una ramificació d'una secta satànica que ha trobat als voltants del santuari un lloc "propici".
Portela va viure fa anys una experiència personal amb la profanació d'una sepultura d'un familiar, en Salcidos. Els autors "es van encruelir amb el cos que van extraure de la tomba i que va aparèixer amb hematomes".
Expressa que "és una cosa horrible viure aqueixos moments, per la qual cosa no és d'estranyar que la gent preferisca oblidar el que ocorre i que fins i tot senta vergonya que se'l relacione amb un fet així". Recorda com fa uns dos anys, també en el mes de novembre "que en ser el de difunts, es presta mes a aquests actes", la Fonte dos Carreiros va aparèixer rodejada de grans ciris.
José Luis Portela Trigo atribuïx el predomini d'aquests rituals que s'ha acrescut en els últims 4 anys a què "la gent necessita creure. Moltes persones s'han allunyat de la nostra Església i busquen un substitut de Déu".
Prova d'això seria el renaixement d'una superstició que a la zona es manifesta amb el pelegrinatge a un pi mans. "Les persones donen 9 voltes al seu voltant durant nou dies i creuen que així es curen", relata el rector.
Eva González, "Faro de Vigo"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada