dimarts, 12 de maig de 2015

Un passeig pels mosaics del Fossar de Terrassa (17 de maig)

Visita guiada al Cementiri de Terrassa. Recorregut pels mosaics més significatius del cementiri de Terrassa.

Diumenge 17 de maig, a les 11h
Cal fer la inscripció prèviament a través del telefon 900 268 268 (gratuït), o funeraria@terrassa.cat o al centre d’atenció al visitant del Cementiri.
 
Lloc: Cementiri Municipal de Terrassa (Carretera de Montcada, 789)
 
Organitza: Funerària de Terrassa & Museu de Terrassa

dilluns, 23 de març de 2015

Jardins per a vius, un article de Xavier Theros

Les xarxes socials fomenten una nova mena d’associacionisme, que permet a persones amb interessos peculiars de trobar-se i treballar juntes. Aquest és el cas de la pàgina de Facebook Cementiris de Catalunya, administrada per un grup d’aficionats als fossars amb els quals he quedat per fer un cafè al Bar Quimet d’Horta.
Esther Celma i Toni Flores van començar amb aquest tema l’any 2007, amb el blog Imatgesdesilenci.blogspot.com.es, des d’on han donat a conèixer moltes històries curioses sobre els nostres recintes mortuoris. Gràcies a ells vaig conèixer el Cementiri del Còlera a Tiana, un espai on descansen les víctimes de l’epidèmia del 1870 a Barcelona, enterrades sota un impressionant cilindre de pedra decorat amb calaveres, rellotges de sorra i l’escut de la ciutat. O l’abundant obra de l’escultor Josep Llimona, del qual s’han inventariat 34 obres funeràries que rarament surten als catàlegs d’aquest autor. Els acompanyen Andrés Paredes, conegut pel grup de caçadors d’Hermes i que a la seva pàgina Veodigital.blogspot.com de fotografia dedica un espai important als cementiris de Barcelona, i Juanjo Macias, un dels investigadors més actius sobre aquest tema, una autèntica enciclopèdia pel que fa als fossars de la ciutat. Es van conèixer en donar suport a la Ruta Europea de Cementiris, que agrupa persones que en comptes d’anar-se’n de vacances a la costa prefereixen conèixer els cementiris del continent (una activitat també coneguda com a necroturisme).
Ells ho tenen molt clar: “Un viatge a París no seria rodó sense visitar el Père-Lachaise i la seva impressionant llista de personatges cèlebres que hi estan enterrats”. De fet, localitzar personalitats és una de les principals atraccions dels cementiris. A Barcelona tenim tombes miraculoses com la del Santet del Poblenou i grans mausoleus burgesos com els de Montjuïc. I al cementiri de Sant Gervasi cada febrer li fan un homenatge poètic a Joan Maragall. El de Sant Andreu acull un panteó amb una pistola de marbre i el sepulcre conegut com la Núvia del Cementiri, que la llegenda atribueix a una noia que va morir el dia del seu casament. Entre tombes es barreja art, història, simbologia, cultura popular, sociologia i arquitectura, paisatges suggerents per als fotògrafs.
Segons m’expliquen, és complicat inventariar un cementiri, és propietat privada, de manera que la fotografia resulta bàsica per documentar futures intervencions. Aquest seria el cas de la recent restauració de la làpida de Serafí Pitarra, o la de la placa de bronze que els metges argentins van posar-li al doctor Ferran i Clua (descobridor de les vacunes contra el còlera, el tifus i la tuberculosi), robada fa un parell d’anys: “Els robatoris són un greu problema, des de furts ocasionals de gerros o angelets fins a desaparicions d’estàtues i elements ornamentals metàl·lics”. Malgrat les dificultats, sembla que la salut dels fossars catalans és força bona. Cementiris de Barcelona ha sigut pionera a organitzar visites, concerts i activitats gratuïtes dintre dels seus recintes a fi d’obrir-los al ciutadà, a part de senyalitzar-los amb codis QR, aplis i panells informatius.
Els demano un motiu per visitar el cementiri i coincideixen en el silenci, la pau i les extraordinàries escultures, com El petó de la mort al del Poblenou, o els panteons Urrutia, Bohigas, Gener o De la Riva (aquest últim va arribar a tenir un dels primers ascensors que es van instal·lar a Barcelona!) de Montjuïc. S’acomiaden de mi amb un epitafi: “Aquí cria malves un herbolari”. 

Ajornades les rutes nocturnes als cementiris de Poblenou i Montjuïc

Després de l'accident de l'avió de Germanwings als Alps francesos, Cementiris de Barcelona ha decidit sumar-se al dol decretat per l'Ajuntament de Barcelona i suspendre les rutes nocturnes que estaven previstes per al 25 i 26 de març, que es faran els propers 7, 8 i 9 d'abril.
Cementiris de Barcelona organitza l'últim dijous dels mesos d'octubre i març una ruta teatralitzada nocturna pels cementiris de Poblenou i Montjuïc, coincidint amb la festivitat de Tots Sants i amb l'arribada de la primavera. Les visites són conduïdes per personatges del segle XIX abillats amb indumentària de l'època, normalment persones que guarden una relació especial amb aquestes dues necròpolis urbanes o que hi foren enterrades i que expliquen als assistents la història del recinte i de llurs panteons. A més, la visita de Montjuïc, estarà acompanyada de música clàssica en directe en diversos punts del recorregut.

L'activitat és gratuïta, però cal reservar plaça trucant als telèfons 93 484 19 99 o 93 484 19 20. L'activitat es realitza en grups de 50 persones, que accedeixen cada 15 minuts al cementiri entre les 19 h i les 22 h.

dimarts, 10 de febrer de 2015

Recorregut guiat pel cementiri jueu de Montjuïch

El proper 22 de febrer, a les 11 del matí, Cementiris de Barcelona i el Centre d’Estudis de Montjuïc (CEM) organitzen una visita guiada gratuïta al cementiri jueu medieval d’aquest recinte.
El punt de la trobada per a la ruta, que estarà guiada per l’arquitecte i especialista en patrimoni jueu, Dominique Tomasova, serà l’Estació de Parc de Montjuïc a l’Avinguda Miramar.
Reserves: Tel 934 841 920 cementiriescultura@cbsa.cat

dissabte, 1 de novembre de 2014

Publicat un fullet informatiu sobre el fossar de Sant Sebastià de Sitges


El primer cementiri de Sitges del qual se’n té constància estava situat davant de l’església parroquial, al Baluard, i a mitjans del segle XIX es va construir el cementiri de Sant Sebastià, encara en ús. Actualment, Sitges posseeix un segon cementiri, el cementiri municipal de Les Pruelles.
El cementiri vell de Sitges, o de Sant Sebastià, ha quedat enclavat entre el mar i l’interior del nucli vell de Sitges. El seu aspecte exterior, envoltat de murs perimetrals blancs, li aporta l’aire de típic cementiri mariner. Té planta trapezoïdal i amida uns 4600 m2. Disposa d'una capella, l’ermita de Sant Sebastià, finalitzada al segle XIX i amb entrada independent a l’exterior del cementiri.

La porta d’accés està decorada amb diversos elements, com un àngel, el símbol de Jesucrist a banda i banda, com també unes corones de llorer, que en el context funerari simbolitzen l’eternitat i la immortalitat. La clau de l’arc de l’entrada, de pedra, ens indica l’any 1864. En realitat, el primer cementiri en aquesta zona data de 1814.

Aquest petit cementiri recull obres d’artistes rellevants com Manuel Fuxà, Reynés, Marés, Josep Llimona, etc.
Recentment s'ha editat una petita guia de butxaca per reconèixer les tombes d'aquest cementiri disponible a Issuu.

Més informació a patrimonifunerari.cat.

dimarts, 12 de novembre de 2013

Queixa a La Vanguardia i resposta sobre el cementiri de Montjuïc

El cementiri de Montjuïc

Cartas | 12/11/2013 - 04:33h |

PERE RAMELLS ESCOFET, Sant Cugat del Vallès

L’abandó en què l’Ajuntament de Barcelona té el cementiri de Montjuïc, malgrat les quotes anuals de manteniment que religiosament hem de pagar els propietaris –si no es paguen, es perd la propietat–, és visible per tot arreu: murs que cauen i altres que, a causa de les arrels dels arbres, s’esquerden i amenacen d’ensorrar-se, amb el consegüent perill per als visitants; alguns dels camins sense asfaltar, amb rases produïdes per les aigües pluvials, etcètera.
Aprofito la finestra d’aquest diari per cridar l’atenció de qui correspongui perquè posi remei a aquests problemes. És un cementiri del qual la ciutat s’enorgulleix –li deien “el Nou”– per l’enclavament i la bellesa que té.


Resposta: Pla de rehabilitació

JORDI VALMAÑA

Director general de Cementiris de Barcelona

Després que Cementiris de Barcelona es fes càrrec de la gestió dels cementiris de la ciutat, es va aprovar un pla per rehabilitar recintes de la ciutat, tots ells amb més de 150 anys d’història. Si bé és cert que anualment els titulars de les sepultures paguen una taxa de conservació, han de passar 20 anys sense pagar per perdre’n la titularitat.
Concretament en el cementiri de Montjuïc la rehabilitació duta a terme fins ara comprèn la millora del paviment en espais públics (21.550 m2), l’adequació de murs de contenció (2.530 m2) o la rehabilitació de més de 10.700 sepultures, entre d’altres. Lamentem que aquests esforços no siguin prou reconeguts tot i que treballem perquè els recintes estiguin en les millors condicions.

La Vanguardia