dilluns, 30 d’octubre del 2006

Història des de la ciutat dels morts

El cementiri del Poblenou ofereix visites guiades per donar a conèixer el passat de la ciutat objectiu · L'organització vol fomentar les passejades intel·lectuals pel recinte

edició especial · Dissabte el recorregut va ser nocturn

"Aquí hi ha la gent com cal, els catalans que van construir Catalunya". Entre els panteons més elegants del cementiri del Poblenou, un guia disfressat de burgès lloa les virtuts de la seva classe social. Representa que ens trobem en ple segle XIX, i el porter del recinte acompanya grups de curiosos entre els mausoleus amb més història del que va ser el primer cementiri de Barcelona fora del recinte murallat.
La música en directe i una renglera d'espelmes marquen el camí a tots aquells que han volgut emprendre un viatge en el temps per descobrir els secrets que amaga la ciutat dels morts. Es tracta d'una iniciativa conjunta de Cementiris de Barcelona i Foment d'Arts Decoratives (FAD). "No hi ha res de morbós en aquesta visita, només història, cultura i art" va explicar Jordi Balmanya, director general de Cementiris de Barcelona. L'objectiu és fomentar que la gent s'acosti a aquests recintes amb vocació intel·lectual. Les passejades entre els temples del Poblenou es realitzen dues vegades al mes, però la de dissabte era especial. La visita va buscar la intimitat de la nit per aconseguir una millor ambientació. El recorregut comença amb les explicacions del porter del cementiri, caracteritzat al segle XIX. El guia destaca el paper dels primers burgesos que van reconstruir el recinte de la mà de l'arquitecte italià Antoni Ginesi, després que les tropes napoleòniques l'haguessin destruït. La visita es veu interrompuda per les queixes d'un burgès, que critica el panteó d'Anselm Clavé, a qui no reconeix un origen noble. El seu monument es va construir per subscripció popular.
Episodis com aquest permeten entrar a la ciutat dels vius de fa dos segles i comprendre diferents moments de la seva vida. Trobem un monument erigit als metges i regidors víctimes de la Febre Groga, i un moment per a la superstició davant del sepulcre de Francesc Canals, el Santet, un jove mort als 22 anys a qui s'atribuïa la capacitat de fer miracles. Girar-se d'esquena a la seva tomba és sinònim de mala sort. La nota d'humor la posen les inscripcions de moltes tombes, com la de Josep Verneda, que recorda el metge que li va intentar evitar la mort: "Un vomitiu m'ordenà, responguí que no el volia; em digué que em curaria, i vaig morir l'endemà".

Maria Ortega, Avui

dissabte, 28 d’octubre del 2006

Els fossars de Barcelona afronten el primer Tots Sants que coincideix amb una jornada electoral

Curiós recorregut el que molts barcelonins faran el proper dia 1: del col·legi electoral al cementiri, o viceversa. I Cementiris de Barcelona no espera que la insòlita coincidència entre la cita amb les urnes i el dia de Tots Sants, en què molta gent conserva encara la tradició de fer una visita als seus morts, suposi una minva en el pelegrinatge massiu de cada any als fossars de la ciutat. Potser fins i tot al contrari. De fet, l'empresa pública preveu que els nou fossars municipals rebin dimecres que ve uns 90.000 visitants. Sigui com sigui, l'Ajuntament espera que també aquest cap de setmana i el vinent es multipliquin les visites als cementiris, per això avui comencen les ampliacions dels horaris d'obertura. També el transport públic per arribar-hi s'ha reforçat.
No només no s'espera menys afluència als cementiris arran de la coincidència amb les eleccions a la Generalitat, sinó que fins i tot podria ser que hi hagi qui aprofiti la sortida al col·legi electoral per apropar-se a visitar la tomba dels seus éssers estimats, aventura una portaveu de Cementiris de Barcelona. Això serà dimecres, però l'operació de reforç als cementiris comença avui, perquè l'empresa semipública preveu que, des d'avui i fins al cap de setmana vinent, els nou fossars de la ciutat rebran aproximadament un 60% dels visitants que els trepitgen al llarg de tot l'any.
D'aquí els ja habituals reforços del transport públic per facilitar-ne el desplaçament. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha posat en servei dos autobusos llançadora que connectaran la plaça Catalunya i la plaça Espanya, respectivament, amb el cementiri de Montjuïc. Funcionaran demà diumenge, el dimecres dia 1 de novembre i també el diumenge següent, dia 5. A més, aquests mateixos dies es reforçaran les línies d'autobús que van als dos cementiris que reben, amb diferència, el major nombre de visites, els de Montjuïc i Collserola. Així, els reforços es concentraran en les línies 21 i 107, que van a la muntanya màgica, i 102, 103 i 104, que van a Collserola.
Durant tota la setmana els fossars disposaran de punts de venda de flors dins dels mateixos recintes. El del Poblenou, com l'any passat, les vendrà mitjançant màquines expenedores.
El dia de Tots Sants, a més, els cementiris de Poblenou i les Corts seran el marc de sengles actuacions amb dos quartets de corda que, de dos quarts de dotze del matí a dues de la tarda, tocaran peces de música clàssica d'Albinoni, Händel, Mozart,
Beethoven, Schubert, Bach i Puccini, però també altres composicions més modernes, d'Eric Clapton, Elton John, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach i Ennio Morricone.
Al fossar de Montjuïc no hi haurà música en directe, però sí un homenatge a Santiago Rusiñol, aprofitant que som en l'any dedicat a l'escriptor. L'actriu Rosa Novell en farà una lectura de textos a dos quarts d'una del migdia davant del panteó número 10.
Pel que fa a la ja tradicional missa de Tots Sants al cementiri de Sarrià, serà presidida per l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.

Ivan Vila, El Punt

dimarts, 10 d’octubre del 2006

Troben ossos desenterrats en una zona del cementiri vell de Girona

La zona del cementiri de Girona on antigament s'enterraven criatures ha aparegut plena de petits ossos. Fa anys alguns nens que morien els enterraven directament a terra, sense nínxols, en una zona propera a la capella. Des de fa uns dies, però, alguns ossos han aparegut a la superfície, com si algú hagués remogut la terra. Això fa que es pugui veure algun fèmur i petits trossets d'os, cosa que ha indignat algun familiar. «Aquests són temes molt sensibles, i s'han de cuidar», assegurava ahir una usuària, que es queixava de la situació que s'ha creat. Qüestionat sobre aquest afer, el regidor de Medi Ambient, Ponç Feliu, va admetre que no hi havia constància que això hagués passat i va dir que la situació es reconduirà avui mateix perquè no s'hauria d'haver produït mai.

D. B., El Punt

dimarts, 3 d’octubre del 2006

Exhumacions al cementiri de Palafrugell per fer-hi ampliacions

L'Ajuntament de Palafrugell, a través de la junta de govern, aprova l'expedient administratiu per exhumar i traslladar les restes enterrades en els espais públics del cementiri municipal, després que no s'ha presentat cap al·legació ni observació per part dels possibles titulars. L'exhumació es fa per alliberar espai i poder executar la construcció de nous edificis funeraris de diversa tipologia. Les restes cadavèriques desenterrades seran inhumades a la fossa comuna i els drets funeraris dels seus titulars quedaran extingits, segons diu l'acord pres per l'equip de govern. A més a més, el mateix acord deixa clar que tant l'exhumació com l'enderroc o supressió de les tombes no donaran lloc a cap mena d'indemnització econòmica dels possibles titulars.

A. V., El Punt

dilluns, 2 d’octubre del 2006

Profanen cementiri a les Illes Canàries

El Ajuntament de Haria ha presentat en el matí d'aquest dimarts una denúncia davant de la unitat de la Policia Judicial de Costa Teguise, a Lanzarote a les Illes Canàries per la profanació del cementiri municipal de Faria.
D'aquesta forma l'Ajuntament espera aclarir l'aparició de diversos fèmurs en monticles escampats al cementiri del Municipi del nord. El fet fou posat en coneixement del consistori per un dels empleats del cementiri.
En semblar, durant la matinada del diumenge al dilluns, una o diverses persones es van introduir al cementiri, que és un recinte tancat, per la qual cosa haurien d'haver saltat el mur i van accedir al seu interior.
Una vegada allí es van dirigir a l'ossari que fa més de 30 anys que no s'utilitza, ja que allí es van dipositar les restes de l'antic cementiri, van agafar els ossos i els van col·locar d'aquesta forma al lloc.
L'alcalde de Haria, José Torres Stinga, espera que aquest assumpte s'aclareixi el més ràpidament possible ja que considera “un acte inadmissible i intolerable que algú accedeixi al cementiri i cometi aquest tipus d'acció”. La policia rural espanyola (Guàrdia Civil) ja investiga el cas i espera obtenir els resultats en el menor temps possible. Així mateix, des de l'Ajuntament s’exigeix d'una manera impecable la major serenitat possible a fi que es penalitzin aquests comportaments inhumans.
 
Agències

diumenge, 1 d’octubre del 2006

Un passeig per la mort i per l'art

La fotògrafa Pilar Aymerich rastreja els panteons dels burgesos catalans enterrats a Montjuïc i a Amèrica del Sud
Una debilitat d'alguns amants de l'art és visitar cementiris. En aquests espais de silenci i melangia s'oculten o, tot el contrari, s'exhibeixen construccions arquitectòniques i conjunts escultòrics d'una expressivitat i emotivitat totals. La fotògrafa Pilar Aymerich, que als anys vuitanta va publicar un llibre del cementiri de Montjuïc, ha dedicat un nou projecte a aquests recintes on conflueixen el món de les tenebres i el món de la creativitat. Aymerich ha fotografiat els panteons, mausoleus i tombes de les grans famílies burgeses catalanes del segle XIX enterrades a Montjuïc i als països llatinoamericans on van fer grans fortunes. Les imatges d'aquests sumptuosos i imponents monuments funeraris s'exposen al Museu d'Història de Catalunya.
En un cementiri, el visitant s'hi troba molt més que el rostre de la mort. «Un cementiri és un reflex de la història de la ciutat i de les seves gents. Els cementiris són un compendi de la vida: hi ha tragèdia, hi ha amor i hi ha humor», recalca Pilar Aymerich (Barcelona, 1943). El projecte Cementiris d'ultramar, fet amb la col·laboració de la Casa Amèrica Catalunya, va néixer fa dos anys en un viatge a l'Havana, on Aymerich feia una exposició sobre Barcelona. El poeta César López li va recomanar que visités el cementiri de Colón, de l'arquitecte gallec Calixto de Loira, deixeble de Cerdà. Aymerich va quedar fascinada per les escultures modernistes de les tombes dels catalans que van anar a fer les Amèriques al segle XIX. Els Gener, els Crusellas o els Baró, famílies que van fer fortunes immenses i que, per al repòs de la mort, van encarregar escultures a grans artistes com ara Marià Benlliure.
Vint anys després de publicar un llibre del cementiri de Montjuïc, Aymerich ha tornat a fotografiar ara, amb una mirada més reflexiva, aquest espai de mort que mira a mar, on la primera persona que es va enterrar va ser Josep Fontrodona i Vila, que havia estat alcalde de la ciutat cubana de Matanzas. Les connexions entre Catalunya i Amèrica del Sud són el fil conductor de l'exposició, que han comissariat Isabel Segura i Lilian Goligorsky, i que es podrà visitar fins al 3 de desembre.
El passeig expositiu, doncs, comença a Montjuïc, a Barcelona, l'inici del viatge de molts catalans que van emigrar fa dos segles. Les imatges són en blanc i negre per accentuar «el dramatisme del viatge». I així contrasten amb els colors, sobretot del cel, dels cementiris del Carib.
De Montjuïc, el visitant de l'exposició en descobrirà la puresa d'una escultura de Josep Llimona per al panteó de la família Alomar-Estrany o l'erotisme d'una altra escultura de la tomba de la família de José Domingo y Foix. En contrast, la fortalesa tenebrosa de la tomba de la família de Nicolau Juncosa i la solemnitat dels panteons més grans, com ara el de la família Coromina. «Molts burgesos es feien construir la casa de l'Eixample i el panteó pel mateix arquitecte. Com que al panteó no hi havien de viure, la creació artística era més lliure. Les famílies benestants confiaven en els artistes de la seva època. Això ara ja no passa», explica Aymerich.
El cementiri de La Recoleta de Buenos Aires està situat al mig de la ciutat. Els experts en arquitectura funerària consideren que és, després del Staglieno de Gènova i el Père Lachaise de París, el tercer cementiri del món pel valor artístic de les seves escultures. Moltes d'aquestes belles obres custodien tombes de catalans il·lustres. Com la de Valentín Alsina i la del seu fill Adolfo, dos destacats líders polítics de l'Argentina de finals del XVIII i el XIX. O la de la família Escasany, propietaris de la joieria més important del Buenos Aires del XIX.
El cementiri de Colón de l'Havana és, a diferència de La Recoleta, molt espaiós. Aymerich ha retratat el panteó de la família Conill, que es va enriquir amb els negocis del sucre, del petroli i de les finances, i la tomba de Ramon Crusellas i Faura, patriarca d'una saga que va fer fortuna amb els sabons. Cap de tan espectacular com el panteó d'estil art déco dels Baró, construït amb marbre blanc, granit negre i cristall de Murano.
El passeig expositiu, i el viatge de molts catalans, s'acaba als cementiris Central i del Buceo de Montevideo. Hi ha molts cognoms catalans al Panteón Nacional: el pintor Manuel Blanes, el militar León de Pallejá, el metge Francisco Soca o el polític i poeta José Enrique Rodó. Les imatges d'Aymerich també recullen els panteons de Jaime Cibils Puig, navilier, financer i banquer; Agustín Carbonell, presidit per un monument en marbre de Carrara que duu la signatura de l'italià Ángel Giorello; i de José Batlle i Ordóñez, president de la República durant dos mandats a principi del XX. El reportatge fotogràfic no s'oblida de l'artista uruguaià, de sang catalana, Joaquín Torres García. El monument funerari del mestre constructivista es va fer a partir d'un dibuix seu.

Maria Palau, El Punt