La història completa de Sarah Hellen a Internet

A l’agost ens fèiem ressò de la notícia de la veneració en un cementiri de Perú d’una santa popular que fou considerada abans un vampir. Ara hem sabut que s’ha publicat un article molt complet sobre la qüestió a Internet. Concretament es tracta de “L’Upir” que edita Cercle V.
En la seva pàgina web parlen modestament d’un butlletí. Potser sí que quan a presentació es força modesta, però la qualitat dels articles és impressionant i ha tractat molt temes relacionats amb aquest bloc com el fantasmagòric cas del vampir de Highgate a Londres, exhumacions de cadàvers per a buscar vampirs i ara, el cas de Sarah Hellen. Ja són 13 números.

Cas de Sarah Hellen: http://www.cercle-v.org/u13.htm
Cas de Highgate: http://www.cercle-v.org/u6.htm
L’Upir: http://www.cercle-v.org/upir.htm
Cercle V: http://www.cercle-v.org/index.htm

Tiren a un abocador el taüt de la sogra per a enterrar al gendre

Un cos policial de la població espanyola de Burgos ha descobert a dos homes que van exhumar les restes mortals d’una dona, que havien estat enterrats en una tomba amb capacitat per a dos cossos, i els van tirar a un abocador, amb la finalitat d’inhumar al gendre de la difunta, que no cabia en la mateixa sepultura.
Els agents policials atribueixen als dos homes, segons sembla un veí de la capital Madrid i un altre d’un poble de la regió nord de Cantàbria, un delicte contra el respecte als difunts, segons han informat avui fonts oficials.
La policia va investigar el cas arran de l’aparició, dilluns passat, a l’abocador de Barbadillo del Mercado (Burgos), d’un fèretre amb restes òssies humanes. Segons les investigacions policials, fa deu dies es va realitzar la gestió corresponent per a enterrar un difunt en una sepultura familiar amb capacitat per a dos fèretres.
Com no hi havia lloc per al nou cadàver, familiars del mort van decidir exhumar les restes de la sogra del finat, carregar-los al cotxe d’un d’ells i transportar-los al taüt fins a l’abocador, on els van llançar. Les restes de la senyora, que havia mort en 1985 i que van ser trobats en un fèretre de zinc a l’abocador, seran reclamats ara pels familiars per a la seva posterior inhumació.

Agència EFE

Un cotxe fúnebre 'perd' un cadàver just davant una escola de Palma

Dilluns horabaixa va tenir lloc una cosa insòlita a Palma, que va deixar bocabadats pares i alumnes del col·legi Sant Gaietà. Un grup d'aquestes persones, que sortien del centre i es trobaven a l'avinguda Picasso, van veure com d'un cotxe de la funerària sortia per la porta posterior una llitera amb un cadàver dins una bossa de plàstic. Els fets van tenir lloc devers les cinc de l'horabaixa, just a l'hora que els nins surten de l'escola i la zona es troba molt congestionada de trànsit. A més, en va ser testimoni un agent de la Policia Local que era allà per controlar el trànsit a la sortida del col·legi.
L'agent, que després va redactar un informe, detallà que dins del que és el treball de regulació, va donar l'alto als vehicles per deixar pas als vianants. Quan de nou es va deixar passar els vehicles, un, que «es tractava d'un transport funerari, en iniciar la seva marxa va passar per damunt un clot localitzat a la calçada, just després de depassar el pas de vianants senyalitzat.
Davant de la sorpresa de tots els usuaris de la via, a causa de l'impacte pel pas de les rodes pel clot, es va obrir la porta posterior de la furgoneta, de dins la qual sortí lliscant una llitera amb un cadàver que estava sent transportat dins d'una bossa de plàstic, que quedà dipositada sobre la calçada. Els operaris van detenir el vehicle i amb molta rapidesa, en qüestió de 20 segons, van introduir de nou la llitera a l'interior, davant de la mirada atònita de pares i alumnes del col·legi». En ser preguntats pel policia, els operaris de la funerària van dir que el seu cap «ja té coneixement del funcionament anòmal del sistema de tancament de la porta».

Diari de Balears

Morts il·lustres als cementiris de Barcelona

Sabíeu que Santiago Rusiñol i els seus amics de l’Ateneu feien caragolades davant el cementiri de Montjuïc? Que el panteó d’Ildefons Cerdà és una rèplica de la quadrícula de l’Eixample en marbre blanc? Que Josep Clarà va morir just dos dies després de col·locar una escultura seva al panteó destinat a acollir les seves despulles? I sabíeu que es feien sessions anuals d’espiritisme a la memòria de l’hipnotista i magnetitzador José María Fernández Colavida davant del seu sepulcre? Heu estat mai al cementiri del Poblenou per admirar les seves magnífiques escultures? Sabíeu que al bell cor de Sarrià hi ha un cementiri tan petiti que molts hi han passat pel costat sense adonar-se’n? “La llàstima és que el cementiri, no se n’ha fet propagand. La gent no ha va. Bé, hi van quan són morts, però és clar, quan un és mort, no veu res al cementiri”, deia l’humorista Joan Capri, que reposa al nínxol 4.384, del sisè pis del novè departament del cementiri de Les Corts. Tots els secrets dels nou cementiris barcelonins, tots els morts il·lustres que hi descansen i les formes, de vegades sorprenents com van trobar la mort, són en aquesta guia que teniu a les mans i que és alhora una divertida i sobretot diferent visió de la història de Barcelona.

Jaume Nolla i Margarit Puig. Morts il·lustres als cementiris de Barcelona. Angle Editorial, Col·lecció Fil d'Ariadna, ISBN 978-84-96970-14-4, 256 pàgines, 17 €.

Nolla i Puig presenten el llibre 'Morts il·lustres als cementiris de Barcelona'

Parlar de morts i de cementiris no és cap misteri ni cap tabú per a Jaume Nolla i Margarita Puig. Coincidint amb la diada de Tot Sants acaben de publicar Morts il·lustres als cementiris de Barcelona, un recorregut pels nou cementiris de la ciutat per descobrir qui hi reposa i com ho fa. Amb el llibre també llencen un epitafi: la mort no és el final, queda la tomba a la vista de les generacions futures.

-Hi ha molts morts il·lustres a Barcelona?
-Margarita Puig (MP): Més dels que pensem.
-Jaume Nolla (JN): Si els haguéssim posat tots, hagués sortit un llibre massa llarg. -MP: Per això vàrem fer una tria amb morts il·lustres i d'altres curiosos.

-Com per exemple?
-MP: L'espiritista José María Fernández Colavida, enterrat a Montjuïc.
-JN: Ell va ser qui va introduir aquí les obres de l'espiritista Kardec. També és curiosa la tomba d'un altre espiritista, Amàlia Domingo Soler.
-MP: O l'alcalde de Barcelona Joan Pich i Pon. Esperem que la ciutat no en tingui cap altre d'igual. Sempre que obria lo boca en deia alguna de grossa, com: "Piano, piano si va lontano, com diuen els francesos". Té una tomba impressionant a Montjuïc.

-I tomba a tomba, què podem descobrir?
-JN: Pots conèixer els últims 200 anys d'història de Barcelona i també de Catalunya.
-MP: En el llibre hem seleccionat 100 personatges que han marcat aquesta història. Un cop davant de les seves tombes et preguntes per què la té petita o gran, com va morir... En alguns casos s'han volgut amagar les morts dels personatges. El Gamper es va suïcidar i Xesco Boix, també.
-JN: Intentem explicar qui eren, en quina època van viure, de què van morir, on descansen, les últimes paraules que van tenir (si les van tenir) i curiositats que no s'expliquen a les biografies. Hi ha morts molt curioses.

-Sí?
-JN: El primer monòleg que va escriure Rusiñol feia dir al personatge que al cap de tres dies moriria. I resulta que l'actor que el va interpretar va morir al cap de tres dies.
-MP: Verdaguer quedava amb els amics a les portes dels cementiris per fer cargolades. Deia que els cargols dels cementiris eren els més gustosos.

-Vaja... Canviant de tema, com veuen el turisme de cementiris a Barcelona?
-MP: Cementiris de Barcelona està fent una gran tasca i comença a despagar. Hi ha molts catalans que a París visiten els cementiris i no coneixen els d'aquí, que també són molt importants.
-JN: Fins i tot els nens haurien de visitar els cementiris. Et trobes que ho saben tot del sexe i res de la mort. A més, hi ha una gran quantitat d'art magnífic. Hi ha més modernisme als cementiris que a la ciutat. La gent que és reàcia a passejar-s'hi, li passarà la por si llegeix el llibre.
-MP: No tenir por als cementiris és bàsic. Quan vaig començar a fer el llibre, no les tenia totes, però vaig comprovar que no feien por.

-I per què tenim por als cementiris?
-JN: Hem de tenir algun tabú. Abans era el sexe i ara la mort. Sembla que no anant als cementiris, la gent vulgui amagar una realitat que ens ha de tocar a tots. La mort de l'altre es viu com a pròpia i es converteix en una angoixa vital.
-MP: Una cura a això és un passeig pel cementiri. He après a prendre'm la mort d'una altra manera. La gent ara no vol anar al cementiri i no supera la mort.
-JN: Les pel·lícules també han fet una mica de mal, com les rondalles. Hi ha aquella dita de "Un mort crida a un altre". Joan Amades, que està enterrat a Montjuïc en un nínxol sense el seu nom, explica que abans la gent s'enterrava amb pedres al damunt per por que l'esperit et vingués a buscar, i la gent que hi passava pel davant, hi llançava tres pedretes més per posar encara més pes damunt del mort.

-Hi ha moltes tombes abandonades de gent il·lustre?
-JN: La de Pitarra, per exemple. S'haurien de dignificar les tombes de personatges que no tenen ni el nom a les làpides. La cultura del país es basa amb l'amor als arbres i amb l'estimació per la gent que t'ha precedit. El llibre també reivindica que un país culte és el que recorda els avantpassats.
-MP: Sap greu veure com Nonell, per posar un altre exemple, té un nínxol descuidat. A Barcelona hi ha la fundació Teresa Clota que s'encarrega que tombes de personatges il·lustres estiguin ben cuidades, com la de Verdaguer, i ho fa perquè sí, per mantenir la memòria viva.

-Es podria dir: "Digues-me com estàs enterrat i et diré com eres"?
-JN: Com eres, com vivies i quina família tens. Hi ha panteons extraordinaris de famílies adinerades que estan abandonats, però tenen cases a la Cerdanya i iots al Mediterrani. Podrien tenir una casa menys i mantenir bé el panteó...
-MP: La família queda malament. És un error que, qui pugui, no mantingui el seu panteó. Els cementiris també tenen la seva zona alta i baixa. A Montjuïc està de moda la plaça de l'Esperança, per exemple.

-Suposo que després d'escriure el llibre, ja tenen clar com volen ser enterrats...
-MP: En el nínxol de la família a Sant Gervasi, que està molt ben cuidat.
-JN: En el cementiri de Vilallonga del Camp, el meu poble, que és molt petit i bonic. Vull fer-me un panteó neogòtic, basant-me amb els de Barcelona, que faci por a tothom.

Sílvia Colomé, La Vanguardia