diumenge, 7 de setembre de 2008

Montjuïc acollirà el museu de carrosses funeràries

Els Serveis Funeraris de Barcelona traslladaran el setembre de l'any que ve el museu de carrosses funeràries a l'edifici que s'està construint al costat del cementiri de Montjuïc. Aquest nou equipament, de 1.000 m2 i amb un pressupost al voltant dels cinc milions d'euros, també acollirà a partir del juliol que ve la fàbrica de taüts. A més, tindrà aparcament, estarà adaptat per a persones amb discapacitats i al seu interior "s'hi farà una renovació escènica més didàctica i amena, que incorporarà audiovisuals i fotografies de l'època", segons ha explicat el director general de Serveis Funeraris, Eduard Vidal.
El museu, poc conegut entre els barcelonins però molt visitat pels turistes del Regne Unit i els Estats Units, és únic a l'Estat i aplega una trentena de vehicles funeraris, la major part molt singulars. La mostra, al soterrani de l'edifici del carrer Sancho de Ávila, va ser creada a principis dels anys setanta i l'element que més hi destaca és la simbologia que envolta la decoració de les carrosses.

Avui

divendres, 6 de juny de 2008

Somnis entre sepulcres

L’any 1883 quan el cementiri Vell, o del Poblenou va quedar saturat la seva capacitat, Barcelona va reaccionar amb l’obertura del cementiri Nou, o de Montjuïc. Capricis de la història, l’ordre dels fets ara es repeteix en cau d’explotació cultural. Així, com que la visita guiada que gestiona Cementiris de Barcelona al Poblenou ja està ben consolidada, arrenca el vol la de Montjuïc amb el nom de Ruta de Montjuïc, somnis de Barcelona. Des d’aquest mateix diumenge, 8 de juny, la passejada comentada és a disposició dels ciutadans. Hi ha dues rutes principals a escollir, l’artística i la històrica, i encara una tercera, la combinada, que recull el millor de cadascuna.

Dels Bonaplata a Durruti
L'itinerari artístic esta senyalitzat amb el color blau. Inclou mausoleus i escultures de gran valor artístic fetes per arquitectes i escultors reconeguts entre els anys 1883 i 1936. Fa parada a quaranta sepultures. Durant el recorregut, passareu pels panteons d’algunes de les famílies més poderoses de Barcelona que, amb els seus panteons, van aconseguir portar l'ostentació que ja havien exhibit en vida més enllà de la mort. Hi ha panteons amb noms il·lustres: Amatller, Salvador Bonaplata, Carlos Godó, Batlló i Batlló, etc. Sovint, les famílies de la burgesia encarregaven el panteó al mateix arquitecte que els havia fet la casa. És el cas de la família Terrades, que va manar a Josep Puig i Cadafalch que aixequés la Casa de les Punxes a l'avinguda Diagonal i el panteó familiar a Montjuïc, aquest coronat per una columna de ferro excel·lentment treballada.
L'itinerari històric es la segona ruta i esta indicada amb cartells de color groc. Inclou 48 sepultures de personalitats polítiques, econòmiques, socials i culturals de la Barcelona del 1883 al 1940; són tombes que expressen valors culturals i sentiments propis. I és que a Montjuïc hi descansen els grans somniadors de la ciutat dels prodigis. D'una banda, els que van tirar endavant les seves fantasies, més o menys completament: Ildefons Cerdà creador del pla de creixement de la ciutat; Leandre Albareda, l'arquitecte del mateix cementiri; i Francesc Rius i Taulet, l'alcalde que va prendre la decisió de fer el cementiri Nou i el principal impulsor de l’Exposició Universal del 1888. Però també els que van veure truncades les seves utopies socials: Salvador Segui, Francesc Ferrer i Guardia, Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso. I els prohoms de la cultura: Joan Miro, Santiago Rusiñol, Joan Pich i Pon, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, etc; i els principals politcs de l'epoca: Manuel
Carrasco i Formiguera, Francesc Macià, Lluís Companys, Francesc Cambó, Francesc Layret...
És en aquest itinerari històric on l'epítet que acompanya la ruta de Montjuïc – el de somnis de Barcelona – pren tot el seu sentit. Perquè aquí reposen, com els correspon per context històric, les ànimes dels que van fer viure a la ciutat una de les seves etapes més creatives i somniadores: els modernistes, els anarquistes, els grans industrials, els líders polítics, els espiritistes, etc. Finalment, el recorregut combinat (de color verd) és probablement l'opció que permet amb més senzillesa fer-se una idea general dels principals punts del recinte funerari.

El fossar de la Pedrera
Després de fer gairebé tota la visita entre bonics camins arbrats, a trossos empedrats, el canvi significatiu d'escenari el fareu quan arribeu a l'esplanada verda del fossar de la Pedrera. Aquest espai inaugurat l'any 1986 s'ha dedicat a les víctimes del franquisme i és on descansa, entre d'altres, el president Lluís Companys. És un monument dedicat a la Barcelona derrotada l'any 1939, resultat de la iniciativa d’institucions públiques, d'organitzacions civils i de particulars. Ens dóna l’últim motiu per acostar-nos al Cementiri de Montjuïc: retre un homenatge, personal i presencial, a aquells que van donar la vida per una societat més lliure.

Sortim núm. 138.

El cementiri de Montjuïc promou el seu patrimoni

L'empresa gestora inicia recorreguts per sepultures amb valor artístic i històric

Acostar els cementiris a la ciutadania, especialment els que tenen un gran valor històric i artístic. Amb aquesta finalitat, i seguint la iniciativa que va començar ja fa quatre anys al del Poblenou, el més antic de la ciutat, el cementiri de Montjuïc proposa des d'ahir una sèrie de rutes per les sepultures i panteons de més interès cultural construïts entre el 1888 i el 1936.
Els itineraris, batejats com a Somnis de Barcelona, proposen a través d'un plànol que s'entrega al recinte tres recorreguts per aquest cementiri que data del 1883. Una de les passejades se centra en el vessant artístic i hi destaca 40 sepultures, la majoria del 1920. Una segona ruta, la històrica, està formada per 48 tombes de personalitats, com la dels anarquistes Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso, el músic Isaac Albéniz, els escriptors Jacint Verdaguer i Santiago Rusiñol o la dels polítics Lluís Companys, Francesc Macià i Manuel Carrasco i Formiguera. I una tercera combina una selecció de totes dues. Aquesta última serà guiada i s'organitzarà els segons i quarts diumenges de cada mes, a les 11.00. Començarà demà passat.

REHABILITACIÓ
Abans de l'inici de les rutes, al cementiri de Montjuïc s'ha dut a terme una reforma de panteons, tombes, edificis de nínxols, pavimentació i zones verdes, tasques que s'acabaran aquest any.
La nova proposta s'emmarca en la política de l'empresa Cementiris de Barcelona, participada en un 51% per l'ajuntament de la ciutat i un 49% pel grup Memora, d'impulsar iniciatives que promoguin el patrimoni funerari de la capital catalana, igual que en altres ciutats del món, on són, fins i tot, un dels seus atractius turístics. I en aquesta línia, el director general de Cementiris, Jordi Valmaña, va avançar que està prevista la realització d'una sèrie documental de 13 episodis sobre els cementiris.

Rosa Mari Sanz, El Periódico de Catalunya

Nínxols curts al Poblenou

DES DEL 1821
El cementiri del Poblenou data del 1821. Llavors, l'alçada mitjana dels barcelonins era més curta i els nínxols es construïen més petits. Cosa que ara impedia introduir els actuals taüts. Per això, Cementiris de Barcelona va començar a adaptar el 2007 1.500 d'aquests nínxols, uns 900 dels quals estaven buits i eren inservibles. Van passar de tenir 1,85 metres de llarg a tenir-ne 2,20, una adequació que continuarà aquest any amb els treballs que es realitzaran en 2.000 més.

CAS ÚNIC
El del Poblenou és l'únic cementiri barceloní en què s'hauran d'adaptar les dimensions dels nínxols. Els altres van ser construïts en èpoques posteriors, i les seves sepultures són prou grans.

El Periódico

dilluns, 2 de juny de 2008

Els gendarmes donen prioritat a la pista satànica per aclarir la profanació del cementiri d'Elna

El cap de la Gendarmeria a la Catalunya del Nord, el coronel Francis Hubert, ha dit que la pista satànica és de moment la que donen per més bona els investigadors desprès de les primeres constatacions fetes al cementiri d'Elna, on 248 tombes han estat deteriorades per uns desconeguts durant la nit.
Pintades amb el nom de Satan, creus girades cap per avall, així com el nombre 666 han aparegut sobre nombroses sepultures. Molts ornaments funeraris, làpides i flors han estat destrossats i bolcats entre les tombes.

Avui

dimecres, 7 de maig de 2008

Un jutge investiga la profanació d'un nínxol per robar les joies del difunt


La família va detectar que algú havia forçat la sepultura un mes després d'enterrar-lo a Barcelona
Un jutjat de Barcelona investiga la profanació del nínxol del cementiri de Sant Andreu on descansa des de finals de març el patriarca gitano de 80 anys Francisco Moreno, ja que el seu fill va denunciar el 27 d'abril passat que algú havia obert el fèretre del difunt per endur-se els rellotges i l'anell d'or amb què va ser enterrat. La família va descobrir que havien forçat la làpida un mes després del funeral, quan van anar a visitar el patriarca i van veure que una de les tires laterals de marbre del nínxol estava trencada. Serveis Funeraris de Barcelona va admetre ahir que la làpida havia estat manipulada, però va assegurar que el fèretre no va ser forçat.
El 27 d'abril passat es complia un mes de la mort de Francisco Moreno Amaya, i la seva vídua i els seus fills, com cada diumenge, van anar a visitar el nínxol del patriarca al cementiri de Sant Andreu. Aparentment, la làpida i les jardineres estaven perfectament col·locades, tot i que el terra era ple de guix. En un principi, els familiars no van donar gaire importància a aquest detall i, tal com havia previst, un dels fills del difunt va pujar amb una escala fins al nínxol –situat a una alçària d'uns tres metres– per col·locar-hi dues fotografies petites.

Un «trauma» familiar
Mentre hi accedia, però, l'home va començar a inquietar-se, ja que va notar que la sepultura desprenia una olor molt forta. «De seguida em vaig adonar que el marc de marbre de la làpida no estava col·locat tal com l'havíem deixat, ja que els gitanos tenim molta tradició en aquest sentit i ens agrada tenir cura dels nínxols dels nostres difunts», va explicar ahir Rafael. Ràpidament, l'home va avisar els responsables del cementiri, ja que intuïa que algú havia profanat la sepultura del seu pare. Un enterrador va confirmar les seves sospites poc després ja que, en retirar el vidre que protegia el nínxol, va comprovar que la làpida i la llosa de ciment que tancava la sepultura només estaven encaixades, malgrat que els enterradors les havien fixat amb ciment després del funeral. Segons la versió de la família, el treballador els va dir també que el fèretre estava obert. «Ha estat un trauma per a tots i la meva mare, que ja és gran, no es recupera del disgust», va afirmar Rafael.
Malgrat els nervis del moment, el fill del difunt va demanar permís a l'enterrador i va pujar fins al nínxol per comprovar que el cos del patriarca estigués intacte. Segons va explicar, havien enterrat el seu pare amb els braços en creu, però en aquell moment «els tenia estirats». A més, «li havien aixecat la camisa, i li havien deixat el ventre al descobert». Es dóna la circumstància que la comunitat gitana té la tradició d'enterrar els éssers estimats amb els seus objectes de valor i, en aquest cas, la família assegura que dins el fèretre hi havia dos rellotges i un anell d'or, i un rellotge d'acer, tots ells valorats en 41.000 euros segons els seus càlculs.
Per tot plegat, unes hores després de descobrir la profanació, els familiars de Francisco Moreno van denunciar els fets als Mossos, que van acudir al cementiri i van precintar el nínxol. Els agents també es van endur la làpida, que ara analitzen els investigadors. D'altra banda, la policia catalana va remetre les diligències al jutjat d'instrucció número 27 de Barcelona, que investiga el cas perquè aquell dia estava de guàrdia. La família –representada pel bufet d'advocats Villegas de Santa Coloma de Gramenet– sospita que els treballadors del cementiri van obrir el nínxol per robar les joies, ja que el fet que la làpida estigués col·locada «a consciència» els fa descartar que la profanació sigui conseqüència d'una bretolada. «No vull que això torni a passar i només desitjo que la persona que ha profanat el nínxol pagui pel que ha fet», va explicar el fill del difunt, que hi va afegir que el que menys els importa en aquests moments són les joies i que només volen que la policia trobi el culpable.

Vigilància Al Cementiri
Per la seva banda, els treballadors del cementiri van assegurar que no tenen res a veure amb la profanació del nínxol i van mantenir que han rebut amenaces dels familiars del difunt. Una portaveu de Serveis Funeraris de Barcelona va admetre ahir que alguna persona aliena al cementiri va manipular la làpida de Francisco Moreno, però va assegurar que el fèretre no va arribar a ser forçat. Segons va dir, la família va vetllar el difunt a casa seva i, per tant, no hi ha cap document que acrediti que el patriarca va ser enterrat amb joies, informació que sí que consta quan els difunts es vetllen al tanatori. L'empresa, d'altra banda, va explicar que el cementiri està vigilat per personal de seguretat mentre està obert al públic i que, durant la nit, es fan rondes de vigilància. Tenint en compte aquestes dades, i amb l'objectiu d'aclarir els fets, Cementiris de Barcelona (l'empresa que gestiona que el cementiri de Sant Andreu) ha presentat una altra denúncia que també ha arribat al jutjat.

Laura Sayavera. El Punt

dilluns, 7 d’abril de 2008

"Moltes noies estudien per maquillar morts". Entrevista a Josep Ventura Director de Serveis Funeraris Integrals

Generació rere generació, la seva família es dedica al sector funerari des de fa més de tres segles. D'on arrenca la nissaga?

A finals del segle XVII la família Ventura ja es dedicava als serveis funeraris. El primer va ser un mestre d'obra que construïa sepultures i que va acabar fent-ho tot: enterrar el difunt, atendre els familiars... Esclar, abans hi havia els cementiris parroquials i la mateixa persona feia tots els papers de l'auca. És per això que tenim molts avantpassats amb feines relacionades amb l'església: campaners, ajudants de sagristia...

I ningú va preferir una professió més distesa?

L'oncle del meu avi, Jaume Ventura Tort, era músic i fins i tot es va fer famós component sardanes. Però eren dos germans i l'altre va continuar amb el negoci.

Vostè s'hi va posar al capdavant de molt jove...

A partir del 1993, jo tenia 24 anys. Havia estudiat la carrera d'econòmiques i portava temps treballant a hores a l'empresa, però el meu pare es va posar malalt i vaig haver de passar a dirigir-la.Tenia clar que volia dedicar-se a aquest món?

En aquell moment ho vaig fer perquè no hi havia cap més sortida, però igualment va ser un procés bastant natural. Una tieta meva m'ha recordat fa poc que de petit deia que no volia ser funerari, però jo no ho recordo. Explica la mare que de petit ja anava dient frases com: "Un nínxol de propietat". Ho deia perquè trucaven al meu pare a mitjanit per fer un servei i jo després anava repetint el que deia.

Però què hauria passat si hagués volgut fer belles arts, posem per cas?

Crec que no s'hauria entès. De tota manera, el meu pare va tenir una gran habilitat, i és que ens va involucrar en aquest món des de ben petits. Era el president del gremi d'empresaris de serveis funeraris i els meus germans i jo ja anàvem a les convencions que es feien a la resta d'Espanya.

I com ho explicava a l'escola, als amics ?

Ho he viscut amb total normalitat. Vivia a l'Hospitalet, que llavors era com un poble, i era el fill del funerari. Ja em coneixien i sabien de què treballaven a casa. Amb els anys, als sopars i a les bodes sí que em fa una certa cosa que em preguntin quina és la meva feina. Intento tocar-ho poc perquè hi ha els comentaris habituals, però això passa perquè és un sector molt desconegut, quasi tabú.

Suposo que perquè en la nostra cultura, la mort és un gran tabú.

La cultura mediterrània viu d'esquena a la mort. Som molt hedonistes i ens dediquem a planificar les vacances, però no a pensar què passarà quan ens morim. Intentem esborrar la mort de la nostra ment. Històricament, als pobles i també a les ciutats, es preocupaven de tenir cura del nínxol familiar. Les famílies ja no hi pensen. La incineració és un avenç de la modernitat, però crec que mentalment no és bona, ja que cal tenir un lloc físic on estigui enterrada la persona estimada.

¿Per això esteu oferint nous serveis en el camp de la incineració?

Al cementiri Roques Blanques, a prop de Barcelona, tenim el Bosc de la Calma, una zona de la muntanya on es dipositen les cendres en una urna biodegradable i al costat s'hi planta un arbre. Així tens un referent físic que t'ajuda en el procés de dol. Estem fent moltes coses per donar més informació i transparència i, sobretot, per personalitzar els serveis.

De tota manera, cada cop s'ofereixen més coses, i a vegades el límit entre atendre la família i intentar fer negoci en un moment en què les persones són molt vulnerables no és clar...

Sí, és per això que no volem marejar la família amb molts serveis i productes, sinó escoltar el que realment necessiten i intentar donar-los el més important: un tracte humà i proper. Que aquest procés tan dolorós sigui el més reconfortant possible.

Com trobeu el personal adequat?

Fem molts cursos interns, però, d'entrada, el que busquem són persones que tinguin vocació d'ajudar als altres. Jo ho comparo amb la gent que treballa als hospitals.

Però als hospitals la gent es cura; aquí hi ha poca esperança...

Si vols ajudar els altres, si esperes que la teva feina transcendeixi, aquesta feina et pot omplir molt. Com que les famílies estan en un moment molt delicat, qualsevol cosa que fas te l'agraeixen molt.

Costa trobar professionals?

No. És una feina sacrificada sobretot perquè has de prestar servei 24 h al dia i es treballa caps de setmana i festius, però està ben remunerada i la feina és estable. Us sorprendria la quantitat de noies joves que es volen dedicar a maquillar morts i estudien tanatoestètica i tanatopràxia.

Treballar amb la mort t'ajuda a enfrontar-te a la mort d'algú proper?

Tens la mort més present, però la ment és selectiva i quan treballes te la mires des d'un altre punt de vista. Si poséssim els sentiments a la feina, no la faríem bé. Ara, quan la mort et toca de prop, no et serveix cap coneixement. T'afecta igual.

Avui (http://paper.avui.cat/article/dialeg/122178/moltes/noies/estudien/maquillar/morts.html)

Profanació de tombes musulmanes a França

Per segona vegada en menys d'un any, més de 140 tombes musulmanes d'un cementiri militar del nord de França van ser profanades dissabte a la nit amb pintades contra l'islam, cosa que va suscitar fortes condemnes de les màximes autoritats franceses. El president francès, Nicolas Sarkozy, va denunciar un acte de "racisme dels més inadmissibles d'avui".
Les pintades també contenien insults "greus" contra la ministra de Justícia, Rachida Dati, d'origen magribí. En una de les tombes, els atacants hi van penjar el cap d'un porc.
Responsables de la comunitat musulmana, associacions i partits polítics van expressar la seva indignació. El rector de la mesquita de París, Dalil Boubaker, va denunciar un acte "odiós i escandalós" perpetrat per "persones miserables" que només es mereixen "el menyspreu i la condemna nacional". Dati va demanar a la fiscalia que "identifiqui els autors d'aquest acte odiós i els persegueixi amb tota la fermesa".

El Periódico

dimecres, 2 d’abril de 2008

Inauguren avui en el Museu Diocesà de Barcelona l'exposició "La ciutat de marbre"

L’exposició presenta una seixantena de fotografies de Gabriel Halevi, mostra de la riquesa artística, sovint desapercebuda, dels recintes funeraris. Hi trobem imatges, del fotògraf Gabriel Halevi, d’indrets tan diferents com els cementiris de Nova York, Buenos Aires, Savannah, Washington, París, Gènova, Milà, Roma, Viena, Praga, Barcelona i Madrid.
Gabriel Halevi ha fotografiat diferents cementiris d’arreu del món, amb els de Barcelona com a eix, que conformen un de sol, perquè la mort és única. Més enllà dels límits geogràfics, més enllà de les diferents formes d’enterrament, més enllà fins i tot de les necròpolis, hi ha la mort, i el dolor i el dol que l´acompanyen és igual en tots els éssers humans. L’art és, en aquest sentit, un instrument, una compensació estètica al nostre abast per tal d’il·luminar la contemplació de la mort com un procés que forma part de la nostra vida.

Fins el 27 d'abril.

dijous, 20 de març de 2008

El cementiri del Poblenou a Barcelona adapta els nínxols a les noves mides dels morts

El cementiri del Poblenou, el mes antic de Barcelona, fa obres per adaptar els nínxols més vells i on feia temps que no s'hi podia enterrar ningú, a les mides actuals dels morts i l'embalum de les caixes.
Del total de 30.000 sepultures que té el cementiri, se n'hauran de modificar unes 5.000 per fer-les uns vint centímetres més llargues. La dificultat afegida és que aquest cementiri forma part del patrimoni arquitectònic protegit, i totes les actuacions s'hi han de fer amb molta cura.
De moment, ja s'han invertit 450.000 euros a rehabilitar 1.347 nínxols i desmuntar i construir de nou la tanca exterior que dóna al carrer Taulat.
Primer es va desmuntar pedra a pedra tota la paret del carrer Taulat, i es va enretirar uns vint centímetres cap al carrer. Per la part de dins del cementiri, es van retirar provisionalment tots els elements decoratius, els símbols de la maçoneria de pedra natural que formaven l'embocadura dels nínxols, i es va sanejar l'estructura. Així es van poder allargar vint centímetres les sepultures sense perdre espai al cementiri. L'ampliació ja es va fer amb formigó i després es van tornar a posar les pedres antigues reforçant-les amb ancoratges d'acer galvanitzat.
L'operació, que pel cantó del carrer Taulat ja està quasi acabada, es repetirà ara per la resta de la tanca del cementiri i en una illa interior que és la més antiga. Les obres, que van començar a finals de l'any passat, continuaran aquest i s'acabaran l'any que ve. En total costaran 1,3 milions d'euros.
Els nínxols que hi ha a la tanca del cementiri són de l'any 1855. Van ser construïts d'obra de fàbrica en totxo massís i rematats amb una solera de doble volta amb rajoles ceràmiques. L'embocadura és de pedra natural de Montjuïc.

Sepultures en venda
Dels 1.347 nínxols que hi havia a la tanca del carrer Taulat, 800 estaven buits de feia anys. En alguns casos puntuals s'havien fet enterraments guanyant uns centímetres per la part del davant fent avançar la llosa que tanca la sepultura. Però en la majoria, l'Ajuntament oferia als propietaris un nínxol provisional si tenien necessitat d'enterrar algun familiar. Passats uns anys, si es podia fer un a reducció de les restes del difunt, s'enterraven als nínxols petits que eren propietat de la família.
Una part dels nínxols rehabilitats ja no tenen propietari i l'Ajuntament els posarà a la venda a un preu que varia en funció de l'alçada i que és de 1.200 euros de mitjana.

Maria Favà, Avui

divendres, 29 de febrer de 2008

Descobreixen les restes momificades de dues monges del segle XIX al Brasil

Els cossos van ser trobats a Sao Paulo darrere d'una tàpia de morter, al monestir de la Llum


Investigadors brasilers han trobat els cossos momificats de dues persones en un monestir del centre de Sao Paulo. Les restes pertanyen a dues monges de clausura que van viure al segle XIX. Els cossos van ser trobats darrere d'una tàpia de morter, al Museu del monestir de la Llum, situat al centre de la gran ciutat del Brasil. La troballa es va produir quan uns tècnics estaven realitzant unes excavacions per combatre una plaga de corc. Les dues mòmies descansaven en una mateixa sepultura. Un dels cossos està estès de panxa enlaire, amb les mans juntes i amb els dits entrellaçats sobre el pit. Aquesta mòmia està en molt bon estat de conservació i encara té restes de les sabates. L'altre cos està en posició lateral, al costat del primer. Els investigadors van anunciar que enviaran mostres dels ossos i de l'argila que cobria a les mòmies a un laboratori als Estats Units per precisar l'antiguitat de les restes. A començaments del segle XIX, en el mateix lloc que ocupa el monestir, s'erigia el cementiri de les Germanes de la Concepció, una germandat de monges de clausura, segons va assenyalar l'agència brasilera de notícies Globus.

Diari de Girona

dimecres, 20 de febrer de 2008

Denuncien robatoris de flors i actes vandàlics al cementiri de Palma


Familiars de difunts diuen que hi ha «una màfia» que s'endú els rams

«El mes passat es va morir el meu germà, de càncer. L'enterram amb la meva altra germana i amb la meva mare. Deixam la tomba coberta de flors, de centres i corones precioses, i a la setmana següent ens adonàrem que ens les havien robades. Això no és tot, també han defecat damunt la làpida i hi han deixat xeringues. Estam farts d'actes vandàlics i robatoris; demanam més seguretat».
Les germanes Bàrbara i Adolfina Cladera no són les úniques que han sofert el robatori sistemàtic de rams de flors al cementeri de Palma. Des del camp sant, tanmateix, se sosté que hi ha vigilància nocturna i que és «impossible» vigilar cada nínxol i cada tomba per evitar els furts.
«Pot semblar una ximpleria, però un dels centres que s'emportà ens havia costat 100 euros. Era un cor de roses. No sabem qui són, però molt a prop de la illeta 73 han ocorregut actes vandàlics i ningú no ens fa cas, malgrat que ja hem posat cinc reclamacions», afegeix Bàrbara, una comercial que prefereix mantenir el rostre en l'anonimat «perquè a Palma molta gent em coneix».
Adolfina, la seva germana, no té problemes per posar davant del fotògraf. Només té un temor: les represàlies. «Cada setmana ens trobam amb alguna trastada i quan surti en premsa no sé si serà pitjor», comentà.
Magdalena Reus visità ahir al matí el cementeri palmesà i reconegué que «he sentit que últimament trenquen tombes. Crec que hi falten vigilants».
Miquel, un altre dels assidus al recinte, no se'n pot avenir: «A la nostra tomba li roben sempre els centres, sembla mentida que la gent tingui tan poca sensibilitat. Estam parlant de difunts». La majoria d'enquestats per aquest diari coincidiren que fa falta més presència de vigilants de seguretat «sobretot quan enfosqueix, perquè això fa por».
Al migdia, amb tot, l'activitat al cementeri per part del personal de SFM és intensa: jardiners i brigades de manteniment recorren els carrerons, atents a qualsevol anomalia. El perímetre a controlar, tanmateix, és enorme. Una família gitana que té la seva tomba coberta per flors de plàstic, en colors vermell i blanc, també ha sofert robatoris «i això que les flors no són bones».
Des del cementeri, la versió que s'oferí ahir a aquest diari és diametralment oposada a la d'alguns familiars. «És innegable que desapareixen rams, sempre ha ocorregut, però creiem que no es pot parlar d'una màfia, sinó de furts aïllats. No es pot vigilar cada tomba. Respecte a les queixes sobre els vigilants, de nit tenim un agent de Trablisa que fa voltes amb un cotxe i als matins hi ha més de trenta treballadors del cementeri al recinte».

JJ, Diari de Balears

divendres, 8 de febrer de 2008

Esmorzar entre taüts

A l’Índia, hi ha un restaurant que porta bona sort, i no només pel nom, New Lucky. Aquests local a Ahmadabad (Gujarat), sol estar replet i és molt famós pel seu te amb llet, els seus panets amb mantega.... i per les tombes entre les quals estan disposades les taules. Als comensals els agraden les tombes, semblants a petits taüts de ciment.
Durant quasi quatre dècades, Krishan Kuti Nair ha ajudat en l’administració del restaurant, construït sobre un cementeri musulmà de diversos segles d’antiguitat.
El cementeri porta bona sort segons el seu amo i els assidus visitants.
Les tombes estan pintades de verd i s’eleven fins a arribar quasi a l’altura dels genolls. Diàriament, el gerent decora cada una amb una flor seca. Les tombes es disseminen desordenadament en el restaurant: una enfront de la caixa registradora, tres en el centre, junt amb una taula per a dos, quatre paral·leles al mur, en les proximitats de la cuina.
Probablement, les tombes van pertànyer a la família o els col·laboradors d’un sufí, del segle XVI, la tomba dels quals està prop d’aquí, d’acord amb Varis Alvi, professor retirat a Ahmadabad.
El restaurant data de la dècada de 1950, abans que les botzines dels automòbils, el trànsit trastornat i els alts edificis rodejaren el lloc. K.H. Muhammad va obrir un parada on venia te enfront del cementiri, va dir Nair, qui va ajudar a administrar el lloc i es va tornar soci del fundador, fins que Muhammad va morir en 1996.
El negoci anava bé i el parada va continuar creixent, fins que les seves parets de llanda van envoltar les tombes.
A l’Índia, és comú que els cementeris siguin usats després amb altres finalitats, assenyala Alvi. Les persones que acaben d’emigrar a les ciutats instal·len carpes dins dels cementeris, i els negocis col·loquen parades junt amb les tombes.
A més, la creença hindú de què la mort no és sinó una oportunitat de reencarnar, fa que el viure, treballar o menjar en un cementeri sigui una experiència menys temible que per als occidentals, segons Alvi. Encara que el cementeri és musulmà – els hindús incineren els seus morts –, la majoria dels indis se senten relaxats en un fossar.
Segons l’opinió de Nair els cementeris a l’Índia mai provoquen por ja que no disposen d’una literatura d’històries terrorífiques amb fantasmes i esperits en cementeris, de fet inexistents en la seva pròpia cultura.
A la majoria dels consumidors diu que no li preocupa assentar-se junt amb les tombes ja que són llocs sants que porten bona sort. Però d’altres més erudits consideren que l’establiment és una falta de respecte.

Cercle V

dimecres, 6 de febrer de 2008

Cal Mort es converteix en un web

El bloc Cal Mort dedicat al món dels cementiris i aspectes relacionats, però amb un to informatiu general i gens macabre, s'ha convertit en un web: www.calmort.ca. Enhorabona!.

dijous, 31 de gener de 2008

El cementiri de Montjuïc acollirà visites guiades

El cementiri de Montjuïc, el segon més antic de la ciutat després del del Poblenou, acollirà rutes guiades per mostrar el patrimoni cultural, històric i arquitectònic que amaga. La iniciativa, que ja es fa al recinte del Poblenou, és una de les novetats que es posaran en marxa aquest any als cementiris de la ciutat. Cementiris de Barcelona, l'entitat que gestiona aquests espais, invertirà el 2008 cinc milions d'euros en millores. Gairebé totes seran obres de rehabilitació.
Les visites, que s'iniciaran la primera setmana de juny, inclouran dos tipus de recorreguts, l'històric i l'arquitectònic. En el primer s'explicarà quins personatges coneguts hi estan enterrats i es donaran a conèixer aspectes de les seves obres i dels somnis que, per diferents circumstàncies, no van poder portar a terme. Al cementiri de Montjuïc estan enterrats, entre altres, els presidents de la Generalitat Lluís Companys i Francesc Macià, el cofundador i líder de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó, l'escriptor Santiago Rusiñol, el fundador del Barça, Joan Gamper, i el pintor Isidre Nonell.
La segona ruta, l'arquitectònica, acostarà els visitants a la part de l'espai d'influència modernista, construïda el 1883 per Leandre Albareda. Aquest recinte, com el del Poblenou, està protegit i compta amb obres de destacats autors de l'època, com l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i els escultors Josep Llimona i Josep Clarà.

Jordi Subirana, El Periòdico

dissabte, 12 de gener de 2008

La casa del cementiri d'Anglès l'estiu que ve ja tindrà llogater, que hi viurà de franc a canvi de fer de guarda

La casa del cementiri d'Anglès tindrà vida a partir de l'estiu que ve. L'Ajuntament ja té enllestit el plec de clàusules del concurs per posar a lloguer aquest habitatge. L'ocupant no haurà de pagar cap quantitat econòmica sinó que hi podrà viure de franc a canvi d'ocupar-se del manteniment del cementiri i fer de guarda. L'alcalde diu que el concurs «serà molt obert per avaluar totes les peticions» però un dels requisits és no tenir cap habitatge en propietat. Els veïns d'Anglès tindran prioritat.
La casa és just a l'entrada del cementiri i té un disseny molt peculiar, amb una forma totalment rodona i una gran porta d'accés. En una superfície de 55 metres quadrats, l'habitatge disposa d'un menjador amb llar de foc, una cuina-office, un lavabo i dues habitacions. L'estiu passat l'Ajuntament va anunciar que pensava llogar la casa amb un doble objectiu: d'una banda, facilitar l'accés a l'habitatge a algun veí o a alguna família d'Anglès i, de l'altra, disposar d'una persona que s'ocupi de mantenir els parterres del cementiri i que s'encarregui d'obrir i tancar la porta d'accés quan comencin i acabin les hores de visita. Actualment no hi ha ningú que s'ocupi específicament d'aquestes tasques i són els peons de la brigada municipal els que assumeixen els treballs de manteniment. Tot i això, davant el gran volum de feina que tenen al poble, no donen l'abast.«La nostra intenció és aprovar el plec de clàusules a principis del mes de febrer. Un cop feta tota la tramitació que obliga l'administració, calculem que a l'estiu la casa del cementiri ja tindrà inquilí», explica l'alcalde d'Anglès, Pere Figuereda (CiU).En aquests darrers mesos, l'Ajuntament ha fet diversos treballs de millora de la casa. Ha netejat l'exterior de plantes enfiladores i ha tornat a pintar tot l'interior. Això sí, la persona que guanyi el concurs hi haurà de posar el mobiliari.


GRAN EXPECTACIÓ
L'anunci de llogar aquest habitatge, que va avançar El Punt, va causar una gran expectació mediàtica arreu de l'Estat. I això va provocar que l'Ajuntament rebés un munt de sol·licituds per escrit i per telèfon de gent que s'oferia per ser-ne el llogater. Les peticions van arribar d'arreu de les comarques gironines, i fins i tot de fora del nostre país (n'hi havia una de Badajoz i una altra de Las Palmas de Gran Canària). I això que l'Ajuntament encara no havia obert el concurs.Això donava la raó a l'alcalde, que assegurava que el fet que l'habitatge estigués situat al cementiri, un lloc totalment inusual per anar-hi a viure, no havia de representar cap entrebanc i que «no s'ha de tenir fòbia a la mort».

Anna Puig, El Punt.

Veure l'entrada anterior sobre el tema en el bloc