Una empresa d'arqueologia de Banyoles ha identificat l'esquelet d'un soldat que va lluitar durant la Guerra del Francès, conflicte de principis del segle XIX. El cos inhumat d'aquest personatge s'ha trobat enterrat al Cementiri Vell del municipi durant la intervenció que ha realitzat un grup de 8 experts al jaciment arqueològic descobert a finals del 2007. Aquesta troballa és només un dels cossos localitzats entre les 235 tombes recuperades i excavades del cementiri, però és pràcticament l'únic al qual se li ha pogut assignar nom: Víctor.
Tot i que ja es tenia coneixements de la ubicació del Cementiri Vell a Banyoles, no va ser fins el desembre de 2007 quan van aparèixer els primers ossos. En aquells moments, l'empresa constructora Sacyr-Vallehermoso estava preparant els terrenys d'una parcel·la situada entre els carrers de Sant Martirià, la ronda Fortià i el carrer de la Llibertat per començar l'edificació d'un conjunt d'habitatges. L'aparició dels primers esquelets a la banda sud d'aquesta parcel·la va fer aturar les obres per iniciar una ?prospecció arqueològica que l'Ajuntament va encarregar a Arqueolític Sub-Terra S.L. (www.arqueolitic.com).
La troballa, que va ser alertada per un veí del municipi, Mateu Butinyà i Carrera, és un dels pocs cementiris de l'època moderna. Tal i com va indicar el director d'Arqueolític, Antonio Palamo, aquests jaciments "són molt escassos, tant pels que s'excaven com pels que s'estudien". Ell mateix va ampliar que la proximitat temporal i la recent llei de conservació del patrimoni històric és el que ha induït, en moltes ocasions, a no donar valor a les construccions més recents i s'han malmès quan s'han aixecat nous edificis. Això és el que va passar durant la construcció de l'antic escorxador del municipi el 1936, ubicat precisament sobre aquest jaciment. Una de les parets del nou edifici ha destruït la línia central de la planta del cementiri.
L'excavació, sota la direcció de l'arqueòloga especialista en antropologia Bibiana Agustí, va durar 5 mesos, però tota la intervenció ha durat 2 anys. A banda del treball de camp, s'ha realitzat un estudi exhaustiu arqueològic, històric i antropològic amb què s'ha aconseguit "una aproximació de la gent que va viure a Banyoles durant el segle XIX", va concretar Palomo. Entre altres, s'han detectat diversos períodes de còlera, les malalties típiques de l'època i la presència de dipòsits de cendra a les tombes. Dels 235 cossos que van ser enterrats en aquest cementiri durant els anys que va estar en servei (1786-1913) s'han classificat 141 cosos en funció del gènere amb 86 homes i 55 dones; mentre que el mal estat d'algunes tombes i cossos ha impedit determinar el sexe de 94 inhumats. El grup ha preparat una monografia divulgativa, a punt de ser publicada, que resumeix la feina i els resultats d'aquests dos anys.
Tot i que ja es tenia coneixements de la ubicació del Cementiri Vell a Banyoles, no va ser fins el desembre de 2007 quan van aparèixer els primers ossos. En aquells moments, l'empresa constructora Sacyr-Vallehermoso estava preparant els terrenys d'una parcel·la situada entre els carrers de Sant Martirià, la ronda Fortià i el carrer de la Llibertat per començar l'edificació d'un conjunt d'habitatges. L'aparició dels primers esquelets a la banda sud d'aquesta parcel·la va fer aturar les obres per iniciar una ?prospecció arqueològica que l'Ajuntament va encarregar a Arqueolític Sub-Terra S.L. (www.arqueolitic.com).
La troballa, que va ser alertada per un veí del municipi, Mateu Butinyà i Carrera, és un dels pocs cementiris de l'època moderna. Tal i com va indicar el director d'Arqueolític, Antonio Palamo, aquests jaciments "són molt escassos, tant pels que s'excaven com pels que s'estudien". Ell mateix va ampliar que la proximitat temporal i la recent llei de conservació del patrimoni històric és el que ha induït, en moltes ocasions, a no donar valor a les construccions més recents i s'han malmès quan s'han aixecat nous edificis. Això és el que va passar durant la construcció de l'antic escorxador del municipi el 1936, ubicat precisament sobre aquest jaciment. Una de les parets del nou edifici ha destruït la línia central de la planta del cementiri.
L'excavació, sota la direcció de l'arqueòloga especialista en antropologia Bibiana Agustí, va durar 5 mesos, però tota la intervenció ha durat 2 anys. A banda del treball de camp, s'ha realitzat un estudi exhaustiu arqueològic, històric i antropològic amb què s'ha aconseguit "una aproximació de la gent que va viure a Banyoles durant el segle XIX", va concretar Palomo. Entre altres, s'han detectat diversos períodes de còlera, les malalties típiques de l'època i la presència de dipòsits de cendra a les tombes. Dels 235 cossos que van ser enterrats en aquest cementiri durant els anys que va estar en servei (1786-1913) s'han classificat 141 cosos en funció del gènere amb 86 homes i 55 dones; mentre que el mal estat d'algunes tombes i cossos ha impedit determinar el sexe de 94 inhumats. El grup ha preparat una monografia divulgativa, a punt de ser publicada, que resumeix la feina i els resultats d'aquests dos anys.
Anna Tarrés, Diari de Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada