dimecres, 28 d’octubre de 2009

Demà comença la sèrie divulgativa 'La ciutat dels cementiris' a través de la Xarxa de Televisions Locals (XTVL)

La Xarxa de Televisions Locals (XTVL) comença a difondre demà entre les seves emissores associades la producció documental i divulgativa La ciutat dels cementiris, que ha estat dirigida per Albert de la Torre i que té com a protagonistes els recintes funeraris de la ciutat de Barcelona.
La ciutat dels cementiris consta de tretze episodis de mitja hora de durada, el primer dels quals contextualitza els recintes que es visiten amb les càmeres i estableix les línies generals de la relació que han mantingut amb la ciutat que ha acabat acollint-los malgrat el seu aïllament inicial.
L'últim dels capítols, al seu torn, explica quins són els serveis i les activitats -com ara les rutes guiades que tenen finalitats turístiques- que ofereixen els cementiris de què s'ha parlat.
Albert de la Torre, com a director de la producció documental, defensa la tria de la temàtica perquè, avui en dia, "els cementiris són museus a l'aire lliure que acullen mostres d'arquitectura i d'escultura signades per artistes de renom".
Amb tot, aquest valor dels cementiris no és l'únic fet en què incideix la producció. Segons el seu director, "la història dels cementiris barcelonins és part de la història de Barcelona en els seus últims 200 anys, perquè el que s'hi troba mostra com ha anat canviant la relació dels ciutadans amb la mort".
De la Torre esmenta, com a exemples de la plasmació d'aquesta relació, les creacions dels artistes de prestigi de cada moment; la inclusió en les làpides de fragments literaris d'autors que han estat referents en la seva època, com és el cas de Joan Maragall, mossèn Cinto Verdaguer i Joan Salvat-Papasseit, entre d'altres, i el fet que, ara com ara, no és estrany trobar una tomba que té com a guarniment un escut del FC Barcelona.
La ciutat dels cementiris, segons avança el seu director, també dedica part del seu minutatge a la reflexió sobre la funció actual dels recintes, que "perden protagonisme en les seves funcions originàries perquè la ciència i la pèrdua de pes del catolicisme han obert la porta a les incineracions, però que en guanyen com a continents de patrimoni cultural, i la prova d'això és que bona part de la inversió que s'hi fa té a veure amb la restauració".
Els capítols endrecen els seus continguts en funció d'una selecció temàtica. Això fa que, per exemple, se'n parli des del punt de vista dels referents literaris i des del punt de vista de la creixent diversitat religiosa, entre d'altres.
La ciutat dels cementiris compta, a més, amb les intervencions de 26 entrevistats, amb què es conversa en funció de la seva relació amb els cementiris.

Òscar Montferrer. Avui