dimarts, 13 de gener de 2009

Cementiris de Barcelona cedeix a la Biblioteca de Catalunya uns 800 expedients inèdits de projectes arquitectònics

Les bones famílies de la burgesia barcelonina van colonitzar l'Eixample amb cases modernistes encarregades als millors arquitectes, que rivalitzaven entre si. I quan morien encarregaven els seus panteons als mateixos arquitectes, prolongant als cementiris del Poblenou i Montjuïc els estils neogòtic o neoegipci de què gaudien a les seves mansions. La casa, la llotja al Liceu i el panteó conformaven l'escenografia vital dels barcelonins rics.
Un fons d'uns 800 expedients inèdits de monuments funeraris d'entre el 1883 i el 1920 serà estudiat a la Biblioteca de Catalunya, cedit per Cementiris de Barcelona. Dolors Lamarca, directora de la biblioteca, i Jordi Valmaña, director general de Cementiris, van firmar ahir l'acord, que posarà a disposició dels especialistes i del públic interessat un autèntic filó de projectes de panteons i sepultures monumentals. El fons es conservava al cementiri del Poblenou, dipositat en caixes, i haurà de ser restaurat --alguns dels expedients de paper- tela estan afectats per fongs microscòpics-- mentre es procedeix a inventariar-lo i escanejar-lo perquè en el futur sigui consultable a la web de la biblioteca.

A cel obert
Els expedients consten de plànols manuscrits, amb dibuixos a mà alçada, descripcions precises i la firma de l'alcalde de torn, a més de la dels arquitectes autors del projecte. Cada panteó requeria un permís municipal, exactament igual que un edifici. A Cementiris consideren que els cementiris més antics de Barcelona "tenen consideració de museus a cel obert, amb un nombre més alt d'escultures modernistes que a la mateixa ciutat".
El cert és que a més dels arquitectes, als panteons s'hi van lluir els escultors i els vidriers, els ebenistes i els forjadors, el mateix repertori d'artesans que actuaven a les noves cases que anaven perfilant l'urbanisme de la ciutat cap al nord, un cop enderrocades les muralles, a mitjans del segle XIX. Una nota al Diario de Barcelona informava el 1850 de la construcció "del magnífic i greu panteó de la família Vilardaga amb la seva capelleta i el seu jardinet", cosa que certifica la importància que es donava en l'època a l'aparença de l'última residència.
Encara que el fons ha de ser catalogat, de moment s'han trobat peces de primera categoria com el dibuix original de la creu monumental d'influència cèltica erigida al Poblenou sobre un terreny que havia estat una fossa comuna. L'obra va ser realitzada el 1887 per Josep Palmada en pedra calcària de Girona per un import de 20.000 pessetes, segons un projecte de Leandre Albareda, arquitecte autor del cementiri de Montjuïc. Aquest cementiri va ser inaugurat el 1883 i es considera el millor llegat, juntament amb l'Exposició Universal del 1888, de l'alcalde Rius i Taulet.
Josep Vilaseca és l'arquitecte del panteó arc-cova de la família Batlló, amb una façana, dibuixada el 1889, que representa dos àngels i dues columnes amb capitells en forma de mussols, exactament igual al monument que subsisteix a Montjuïc. Vilaseca, que és autor de l'Arc de Triomf neomudèjar del passeig de Lluís Companys, va tenir com a col·laboradors tant per a l'arc com per al panteó els escultors Manuel Fuxà i Enric Clarasó, dos dels artistes del premodernisme. També s'han localitzat plànols firmats per Enric Sagnier, l'arquitecte favorit de la petita aristocràcia conservadora de Barcelona. Precisament Sagnier va projectar el panteó Mulleras i Pons el 1912, quan ja havia construït les cases per a Camil i Ramon Mulleras a la ciutat dels vius.
D'Antoni Maria Gallissà se n'ha trobat l'expedient del panteó de la Riva, de l'any 1894, que compta amb escultures d'Eusebi Arnau, l'artista que va deixar la seva empremta tant al Palau de la Música com a la Casa Amatller. I també en aquest cas l'arquitecte va construir la Casa de la Riva per a la mateixa família. Dels arquitectes del cementiri de Montjuïc, el que més panteons va dissenyar -se n'han censat 12- va ser Antoni Rovira i Rabassa, un autor de la segona divisió modernista que va construir la caseta del passeig de Gràcia adjacent amb la potent Pedrera de Gaudí.

Rosario Fontova, El Periódico de Catalunya