divendres, 8 de febrer del 2008

Esmorzar entre taüts

A l’Índia, hi ha un restaurant que porta bona sort, i no només pel nom, New Lucky. Aquests local a Ahmadabad (Gujarat), sol estar replet i és molt famós pel seu te amb llet, els seus panets amb mantega.... i per les tombes entre les quals estan disposades les taules. Als comensals els agraden les tombes, semblants a petits taüts de ciment.
Durant quasi quatre dècades, Krishan Kuti Nair ha ajudat en l’administració del restaurant, construït sobre un cementeri musulmà de diversos segles d’antiguitat.
El cementeri porta bona sort segons el seu amo i els assidus visitants.
Les tombes estan pintades de verd i s’eleven fins a arribar quasi a l’altura dels genolls. Diàriament, el gerent decora cada una amb una flor seca. Les tombes es disseminen desordenadament en el restaurant: una enfront de la caixa registradora, tres en el centre, junt amb una taula per a dos, quatre paral·leles al mur, en les proximitats de la cuina.
Probablement, les tombes van pertànyer a la família o els col·laboradors d’un sufí, del segle XVI, la tomba dels quals està prop d’aquí, d’acord amb Varis Alvi, professor retirat a Ahmadabad.
El restaurant data de la dècada de 1950, abans que les botzines dels automòbils, el trànsit trastornat i els alts edificis rodejaren el lloc. K.H. Muhammad va obrir un parada on venia te enfront del cementiri, va dir Nair, qui va ajudar a administrar el lloc i es va tornar soci del fundador, fins que Muhammad va morir en 1996.
El negoci anava bé i el parada va continuar creixent, fins que les seves parets de llanda van envoltar les tombes.
A l’Índia, és comú que els cementeris siguin usats després amb altres finalitats, assenyala Alvi. Les persones que acaben d’emigrar a les ciutats instal·len carpes dins dels cementeris, i els negocis col·loquen parades junt amb les tombes.
A més, la creença hindú de què la mort no és sinó una oportunitat de reencarnar, fa que el viure, treballar o menjar en un cementeri sigui una experiència menys temible que per als occidentals, segons Alvi. Encara que el cementeri és musulmà – els hindús incineren els seus morts –, la majoria dels indis se senten relaxats en un fossar.
Segons l’opinió de Nair els cementeris a l’Índia mai provoquen por ja que no disposen d’una literatura d’històries terrorífiques amb fantasmes i esperits en cementeris, de fet inexistents en la seva pròpia cultura.
A la majoria dels consumidors diu que no li preocupa assentar-se junt amb les tombes ja que són llocs sants que porten bona sort. Però d’altres més erudits consideren que l’establiment és una falta de respecte.

Cercle V