divendres, 6 de juny de 2008

Somnis entre sepulcres

L’any 1883 quan el cementiri Vell, o del Poblenou va quedar saturat la seva capacitat, Barcelona va reaccionar amb l’obertura del cementiri Nou, o de Montjuïc. Capricis de la història, l’ordre dels fets ara es repeteix en cau d’explotació cultural. Així, com que la visita guiada que gestiona Cementiris de Barcelona al Poblenou ja està ben consolidada, arrenca el vol la de Montjuïc amb el nom de Ruta de Montjuïc, somnis de Barcelona. Des d’aquest mateix diumenge, 8 de juny, la passejada comentada és a disposició dels ciutadans. Hi ha dues rutes principals a escollir, l’artística i la històrica, i encara una tercera, la combinada, que recull el millor de cadascuna.

Dels Bonaplata a Durruti
L'itinerari artístic esta senyalitzat amb el color blau. Inclou mausoleus i escultures de gran valor artístic fetes per arquitectes i escultors reconeguts entre els anys 1883 i 1936. Fa parada a quaranta sepultures. Durant el recorregut, passareu pels panteons d’algunes de les famílies més poderoses de Barcelona que, amb els seus panteons, van aconseguir portar l'ostentació que ja havien exhibit en vida més enllà de la mort. Hi ha panteons amb noms il·lustres: Amatller, Salvador Bonaplata, Carlos Godó, Batlló i Batlló, etc. Sovint, les famílies de la burgesia encarregaven el panteó al mateix arquitecte que els havia fet la casa. És el cas de la família Terrades, que va manar a Josep Puig i Cadafalch que aixequés la Casa de les Punxes a l'avinguda Diagonal i el panteó familiar a Montjuïc, aquest coronat per una columna de ferro excel·lentment treballada.
L'itinerari històric es la segona ruta i esta indicada amb cartells de color groc. Inclou 48 sepultures de personalitats polítiques, econòmiques, socials i culturals de la Barcelona del 1883 al 1940; són tombes que expressen valors culturals i sentiments propis. I és que a Montjuïc hi descansen els grans somniadors de la ciutat dels prodigis. D'una banda, els que van tirar endavant les seves fantasies, més o menys completament: Ildefons Cerdà creador del pla de creixement de la ciutat; Leandre Albareda, l'arquitecte del mateix cementiri; i Francesc Rius i Taulet, l'alcalde que va prendre la decisió de fer el cementiri Nou i el principal impulsor de l’Exposició Universal del 1888. Però també els que van veure truncades les seves utopies socials: Salvador Segui, Francesc Ferrer i Guardia, Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso. I els prohoms de la cultura: Joan Miro, Santiago Rusiñol, Joan Pich i Pon, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, etc; i els principals politcs de l'epoca: Manuel
Carrasco i Formiguera, Francesc Macià, Lluís Companys, Francesc Cambó, Francesc Layret...
És en aquest itinerari històric on l'epítet que acompanya la ruta de Montjuïc – el de somnis de Barcelona – pren tot el seu sentit. Perquè aquí reposen, com els correspon per context històric, les ànimes dels que van fer viure a la ciutat una de les seves etapes més creatives i somniadores: els modernistes, els anarquistes, els grans industrials, els líders polítics, els espiritistes, etc. Finalment, el recorregut combinat (de color verd) és probablement l'opció que permet amb més senzillesa fer-se una idea general dels principals punts del recinte funerari.

El fossar de la Pedrera
Després de fer gairebé tota la visita entre bonics camins arbrats, a trossos empedrats, el canvi significatiu d'escenari el fareu quan arribeu a l'esplanada verda del fossar de la Pedrera. Aquest espai inaugurat l'any 1986 s'ha dedicat a les víctimes del franquisme i és on descansa, entre d'altres, el president Lluís Companys. És un monument dedicat a la Barcelona derrotada l'any 1939, resultat de la iniciativa d’institucions públiques, d'organitzacions civils i de particulars. Ens dóna l’últim motiu per acostar-nos al Cementiri de Montjuïc: retre un homenatge, personal i presencial, a aquells que van donar la vida per una societat més lliure.

Sortim núm. 138.