El cementiri de Montjuïc acollirà visites guiades

El cementiri de Montjuïc, el segon més antic de la ciutat després del del Poblenou, acollirà rutes guiades per mostrar el patrimoni cultural, històric i arquitectònic que amaga. La iniciativa, que ja es fa al recinte del Poblenou, és una de les novetats que es posaran en marxa aquest any als cementiris de la ciutat. Cementiris de Barcelona, l'entitat que gestiona aquests espais, invertirà el 2008 cinc milions d'euros en millores. Gairebé totes seran obres de rehabilitació.
Les visites, que s'iniciaran la primera setmana de juny, inclouran dos tipus de recorreguts, l'històric i l'arquitectònic. En el primer s'explicarà quins personatges coneguts hi estan enterrats i es donaran a conèixer aspectes de les seves obres i dels somnis que, per diferents circumstàncies, no van poder portar a terme. Al cementiri de Montjuïc estan enterrats, entre altres, els presidents de la Generalitat Lluís Companys i Francesc Macià, el cofundador i líder de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó, l'escriptor Santiago Rusiñol, el fundador del Barça, Joan Gamper, i el pintor Isidre Nonell.
La segona ruta, l'arquitectònica, acostarà els visitants a la part de l'espai d'influència modernista, construïda el 1883 per Leandre Albareda. Aquest recinte, com el del Poblenou, està protegit i compta amb obres de destacats autors de l'època, com l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i els escultors Josep Llimona i Josep Clarà.

Jordi Subirana, El Periòdico

La casa del cementiri d'Anglès l'estiu que ve ja tindrà llogater, que hi viurà de franc a canvi de fer de guarda

La casa del cementiri d'Anglès tindrà vida a partir de l'estiu que ve. L'Ajuntament ja té enllestit el plec de clàusules del concurs per posar a lloguer aquest habitatge. L'ocupant no haurà de pagar cap quantitat econòmica sinó que hi podrà viure de franc a canvi d'ocupar-se del manteniment del cementiri i fer de guarda. L'alcalde diu que el concurs «serà molt obert per avaluar totes les peticions» però un dels requisits és no tenir cap habitatge en propietat. Els veïns d'Anglès tindran prioritat.
La casa és just a l'entrada del cementiri i té un disseny molt peculiar, amb una forma totalment rodona i una gran porta d'accés. En una superfície de 55 metres quadrats, l'habitatge disposa d'un menjador amb llar de foc, una cuina-office, un lavabo i dues habitacions. L'estiu passat l'Ajuntament va anunciar que pensava llogar la casa amb un doble objectiu: d'una banda, facilitar l'accés a l'habitatge a algun veí o a alguna família d'Anglès i, de l'altra, disposar d'una persona que s'ocupi de mantenir els parterres del cementiri i que s'encarregui d'obrir i tancar la porta d'accés quan comencin i acabin les hores de visita. Actualment no hi ha ningú que s'ocupi específicament d'aquestes tasques i són els peons de la brigada municipal els que assumeixen els treballs de manteniment. Tot i això, davant el gran volum de feina que tenen al poble, no donen l'abast.«La nostra intenció és aprovar el plec de clàusules a principis del mes de febrer. Un cop feta tota la tramitació que obliga l'administració, calculem que a l'estiu la casa del cementiri ja tindrà inquilí», explica l'alcalde d'Anglès, Pere Figuereda (CiU).En aquests darrers mesos, l'Ajuntament ha fet diversos treballs de millora de la casa. Ha netejat l'exterior de plantes enfiladores i ha tornat a pintar tot l'interior. Això sí, la persona que guanyi el concurs hi haurà de posar el mobiliari.


GRAN EXPECTACIÓ
L'anunci de llogar aquest habitatge, que va avançar El Punt, va causar una gran expectació mediàtica arreu de l'Estat. I això va provocar que l'Ajuntament rebés un munt de sol·licituds per escrit i per telèfon de gent que s'oferia per ser-ne el llogater. Les peticions van arribar d'arreu de les comarques gironines, i fins i tot de fora del nostre país (n'hi havia una de Badajoz i una altra de Las Palmas de Gran Canària). I això que l'Ajuntament encara no havia obert el concurs.Això donava la raó a l'alcalde, que assegurava que el fet que l'habitatge estigués situat al cementiri, un lloc totalment inusual per anar-hi a viure, no havia de representar cap entrebanc i que «no s'ha de tenir fòbia a la mort».

Anna Puig, El Punt.

Veure l'entrada anterior sobre el tema en el bloc

Els cementiris de Poblenou i Montjuïc aspiren a ser protegits per la UNESCO

L'objectiu és preservar el patrimoni artístic i històric i solucionar la situació d’abandonament que pateixen algunes tombes significatives
El cementiri del Poblenou i el de Montjuïc busquen la protecció de la UNESCO per a preservar el seu patrimoni funerari. L'ASCE (Associació de Cementiris Significatius d'Europa) està treballant perquè estos dos cementiris barcelonins, junt amb altres monumentals d'altres ciutats europees, obtinguin el reconeixement de la institució. "Unes quantes tombes significatives tenen problemes de conservació", explica Maria Luisa de Yzaguirre, presidenta De l'ASCE. Amb la distinció de la UNESCO, s'espera que "resulti més fàcil buscar ajudes per a restaurar-les", al mateix temps que "es dignificaria el valor que hi ha en estos cementiris, que estan oblidats".
Al cementiri del Poblenou destaquen elements artístics com una reixa que envolta la tomba de Josep Anselm Clavé, i que és obra de Lluís Domènech i Montaner; l'escultura "El peto de la mort" de Joan Barba; o l'església neoclàssica de l'arquitecte italià Antonio Ginesi. A Montjuïc es troben altres panteons rellevants, com els de les famílies Batlló i Urrutia. Però més enllà de la rellevància artística amb obres "essencialment neoclàssiques al de Poblenou i modernistes al de Montjuïc", a través d'aquests cementiris "es pot conèixer la història de la ciutat", segons Explica Yzaguirre.
El cementiri del Poblenou engloba el període històric que va de 1775 fins a l'Exposició Universal de 1888. És llavors quan el de Montjuïc, inaugurat en 1883, pren el relleu com a testimoni històric de l'evolució de la ciutat. Una prova d'això és el Fossar de la Pedrera, on es recorden als difunts durant la Guerra Civil, i que té com a colofó la tomba de Lluís Companys.
Moscou és la ciutat europea pionera a preservar el seu patrimoni funerari. "Té 750 tombes protegides per la UNESCO", Recorda Yzaguirre. A més de Barcelona, la proposta que Impulsa l'ASCE, inclou altres 107 ciutats europees que tenen cementiris destacables, com el Cimitero Monumentale de Milà o el Père Lachaise de París. "Per a cada ciutat el seu cementiri és important", conclou Yzaguirre.

La Vanguardia

La història completa de Sarah Hellen a Internet

A l’agost ens fèiem ressò de la notícia de la veneració en un cementiri de Perú d’una santa popular que fou considerada abans un vampir. Ara hem sabut que s’ha publicat un article molt complet sobre la qüestió a Internet. Concretament es tracta de “L’Upir” que edita Cercle V.
En la seva pàgina web parlen modestament d’un butlletí. Potser sí que quan a presentació es força modesta, però la qualitat dels articles és impressionant i ha tractat molt temes relacionats amb aquest bloc com el fantasmagòric cas del vampir de Highgate a Londres, exhumacions de cadàvers per a buscar vampirs i ara, el cas de Sarah Hellen. Ja són 13 números.

Cas de Sarah Hellen: http://www.cercle-v.org/u13.htm
Cas de Highgate: http://www.cercle-v.org/u6.htm
L’Upir: http://www.cercle-v.org/upir.htm
Cercle V: http://www.cercle-v.org/index.htm

Tiren a un abocador el taüt de la sogra per a enterrar al gendre

Un cos policial de la població espanyola de Burgos ha descobert a dos homes que van exhumar les restes mortals d’una dona, que havien estat enterrats en una tomba amb capacitat per a dos cossos, i els van tirar a un abocador, amb la finalitat d’inhumar al gendre de la difunta, que no cabia en la mateixa sepultura.
Els agents policials atribueixen als dos homes, segons sembla un veí de la capital Madrid i un altre d’un poble de la regió nord de Cantàbria, un delicte contra el respecte als difunts, segons han informat avui fonts oficials.
La policia va investigar el cas arran de l’aparició, dilluns passat, a l’abocador de Barbadillo del Mercado (Burgos), d’un fèretre amb restes òssies humanes. Segons les investigacions policials, fa deu dies es va realitzar la gestió corresponent per a enterrar un difunt en una sepultura familiar amb capacitat per a dos fèretres.
Com no hi havia lloc per al nou cadàver, familiars del mort van decidir exhumar les restes de la sogra del finat, carregar-los al cotxe d’un d’ells i transportar-los al taüt fins a l’abocador, on els van llançar. Les restes de la senyora, que havia mort en 1985 i que van ser trobats en un fèretre de zinc a l’abocador, seran reclamats ara pels familiars per a la seva posterior inhumació.

Agència EFE

Un cotxe fúnebre 'perd' un cadàver just davant una escola de Palma

Dilluns horabaixa va tenir lloc una cosa insòlita a Palma, que va deixar bocabadats pares i alumnes del col·legi Sant Gaietà. Un grup d'aquestes persones, que sortien del centre i es trobaven a l'avinguda Picasso, van veure com d'un cotxe de la funerària sortia per la porta posterior una llitera amb un cadàver dins una bossa de plàstic. Els fets van tenir lloc devers les cinc de l'horabaixa, just a l'hora que els nins surten de l'escola i la zona es troba molt congestionada de trànsit. A més, en va ser testimoni un agent de la Policia Local que era allà per controlar el trànsit a la sortida del col·legi.
L'agent, que després va redactar un informe, detallà que dins del que és el treball de regulació, va donar l'alto als vehicles per deixar pas als vianants. Quan de nou es va deixar passar els vehicles, un, que «es tractava d'un transport funerari, en iniciar la seva marxa va passar per damunt un clot localitzat a la calçada, just després de depassar el pas de vianants senyalitzat.
Davant de la sorpresa de tots els usuaris de la via, a causa de l'impacte pel pas de les rodes pel clot, es va obrir la porta posterior de la furgoneta, de dins la qual sortí lliscant una llitera amb un cadàver que estava sent transportat dins d'una bossa de plàstic, que quedà dipositada sobre la calçada. Els operaris van detenir el vehicle i amb molta rapidesa, en qüestió de 20 segons, van introduir de nou la llitera a l'interior, davant de la mirada atònita de pares i alumnes del col·legi». En ser preguntats pel policia, els operaris de la funerària van dir que el seu cap «ja té coneixement del funcionament anòmal del sistema de tancament de la porta».

Diari de Balears

Morts il·lustres als cementiris de Barcelona

Sabíeu que Santiago Rusiñol i els seus amics de l’Ateneu feien caragolades davant el cementiri de Montjuïc? Que el panteó d’Ildefons Cerdà és una rèplica de la quadrícula de l’Eixample en marbre blanc? Que Josep Clarà va morir just dos dies després de col·locar una escultura seva al panteó destinat a acollir les seves despulles? I sabíeu que es feien sessions anuals d’espiritisme a la memòria de l’hipnotista i magnetitzador José María Fernández Colavida davant del seu sepulcre? Heu estat mai al cementiri del Poblenou per admirar les seves magnífiques escultures? Sabíeu que al bell cor de Sarrià hi ha un cementiri tan petiti que molts hi han passat pel costat sense adonar-se’n? “La llàstima és que el cementiri, no se n’ha fet propagand. La gent no ha va. Bé, hi van quan són morts, però és clar, quan un és mort, no veu res al cementiri”, deia l’humorista Joan Capri, que reposa al nínxol 4.384, del sisè pis del novè departament del cementiri de Les Corts. Tots els secrets dels nou cementiris barcelonins, tots els morts il·lustres que hi descansen i les formes, de vegades sorprenents com van trobar la mort, són en aquesta guia que teniu a les mans i que és alhora una divertida i sobretot diferent visió de la història de Barcelona.

Jaume Nolla i Margarit Puig. Morts il·lustres als cementiris de Barcelona. Angle Editorial, Col·lecció Fil d'Ariadna, ISBN 978-84-96970-14-4, 256 pàgines, 17 €.

Nolla i Puig presenten el llibre 'Morts il·lustres als cementiris de Barcelona'

Parlar de morts i de cementiris no és cap misteri ni cap tabú per a Jaume Nolla i Margarita Puig. Coincidint amb la diada de Tot Sants acaben de publicar Morts il·lustres als cementiris de Barcelona, un recorregut pels nou cementiris de la ciutat per descobrir qui hi reposa i com ho fa. Amb el llibre també llencen un epitafi: la mort no és el final, queda la tomba a la vista de les generacions futures.

-Hi ha molts morts il·lustres a Barcelona?
-Margarita Puig (MP): Més dels que pensem.
-Jaume Nolla (JN): Si els haguéssim posat tots, hagués sortit un llibre massa llarg. -MP: Per això vàrem fer una tria amb morts il·lustres i d'altres curiosos.

-Com per exemple?
-MP: L'espiritista José María Fernández Colavida, enterrat a Montjuïc.
-JN: Ell va ser qui va introduir aquí les obres de l'espiritista Kardec. També és curiosa la tomba d'un altre espiritista, Amàlia Domingo Soler.
-MP: O l'alcalde de Barcelona Joan Pich i Pon. Esperem que la ciutat no en tingui cap altre d'igual. Sempre que obria lo boca en deia alguna de grossa, com: "Piano, piano si va lontano, com diuen els francesos". Té una tomba impressionant a Montjuïc.

-I tomba a tomba, què podem descobrir?
-JN: Pots conèixer els últims 200 anys d'història de Barcelona i també de Catalunya.
-MP: En el llibre hem seleccionat 100 personatges que han marcat aquesta història. Un cop davant de les seves tombes et preguntes per què la té petita o gran, com va morir... En alguns casos s'han volgut amagar les morts dels personatges. El Gamper es va suïcidar i Xesco Boix, també.
-JN: Intentem explicar qui eren, en quina època van viure, de què van morir, on descansen, les últimes paraules que van tenir (si les van tenir) i curiositats que no s'expliquen a les biografies. Hi ha morts molt curioses.

-Sí?
-JN: El primer monòleg que va escriure Rusiñol feia dir al personatge que al cap de tres dies moriria. I resulta que l'actor que el va interpretar va morir al cap de tres dies.
-MP: Verdaguer quedava amb els amics a les portes dels cementiris per fer cargolades. Deia que els cargols dels cementiris eren els més gustosos.

-Vaja... Canviant de tema, com veuen el turisme de cementiris a Barcelona?
-MP: Cementiris de Barcelona està fent una gran tasca i comença a despagar. Hi ha molts catalans que a París visiten els cementiris i no coneixen els d'aquí, que també són molt importants.
-JN: Fins i tot els nens haurien de visitar els cementiris. Et trobes que ho saben tot del sexe i res de la mort. A més, hi ha una gran quantitat d'art magnífic. Hi ha més modernisme als cementiris que a la ciutat. La gent que és reàcia a passejar-s'hi, li passarà la por si llegeix el llibre.
-MP: No tenir por als cementiris és bàsic. Quan vaig començar a fer el llibre, no les tenia totes, però vaig comprovar que no feien por.

-I per què tenim por als cementiris?
-JN: Hem de tenir algun tabú. Abans era el sexe i ara la mort. Sembla que no anant als cementiris, la gent vulgui amagar una realitat que ens ha de tocar a tots. La mort de l'altre es viu com a pròpia i es converteix en una angoixa vital.
-MP: Una cura a això és un passeig pel cementiri. He après a prendre'm la mort d'una altra manera. La gent ara no vol anar al cementiri i no supera la mort.
-JN: Les pel·lícules també han fet una mica de mal, com les rondalles. Hi ha aquella dita de "Un mort crida a un altre". Joan Amades, que està enterrat a Montjuïc en un nínxol sense el seu nom, explica que abans la gent s'enterrava amb pedres al damunt per por que l'esperit et vingués a buscar, i la gent que hi passava pel davant, hi llançava tres pedretes més per posar encara més pes damunt del mort.

-Hi ha moltes tombes abandonades de gent il·lustre?
-JN: La de Pitarra, per exemple. S'haurien de dignificar les tombes de personatges que no tenen ni el nom a les làpides. La cultura del país es basa amb l'amor als arbres i amb l'estimació per la gent que t'ha precedit. El llibre també reivindica que un país culte és el que recorda els avantpassats.
-MP: Sap greu veure com Nonell, per posar un altre exemple, té un nínxol descuidat. A Barcelona hi ha la fundació Teresa Clota que s'encarrega que tombes de personatges il·lustres estiguin ben cuidades, com la de Verdaguer, i ho fa perquè sí, per mantenir la memòria viva.

-Es podria dir: "Digues-me com estàs enterrat i et diré com eres"?
-JN: Com eres, com vivies i quina família tens. Hi ha panteons extraordinaris de famílies adinerades que estan abandonats, però tenen cases a la Cerdanya i iots al Mediterrani. Podrien tenir una casa menys i mantenir bé el panteó...
-MP: La família queda malament. És un error que, qui pugui, no mantingui el seu panteó. Els cementiris també tenen la seva zona alta i baixa. A Montjuïc està de moda la plaça de l'Esperança, per exemple.

-Suposo que després d'escriure el llibre, ja tenen clar com volen ser enterrats...
-MP: En el nínxol de la família a Sant Gervasi, que està molt ben cuidat.
-JN: En el cementiri de Vilallonga del Camp, el meu poble, que és molt petit i bonic. Vull fer-me un panteó neogòtic, basant-me amb els de Barcelona, que faci por a tothom.

Sílvia Colomé, La Vanguardia

Documental sobre els ritus funeraris de Barcelona a BTV

L'empresa Serveis Funeraris de Barcelona va presentar ahir el documental sobre ritus funeraris de la ciutat elaborats en primera persona. El documental conté funerals de sis tipus de tradicions: budista, catòlica, ortodoxa, islàmica, hebrea i laica.
El treball el va presentar el director general de Serveis Funeraris, Eduard Vidal. El 93% dels enterraments a la ciutat són cristians. Un 5% són laics i el 2% corresponen ja a altres creences, com l'evangelista, força arrelada entre la immigració llatinoamericana. El documental televisiu es titula T'ha arribat l'hora.
Cada setmana es produeix un enterrament musulmà a la ciutat. Per això s'ha habilitat al recinte del cementiri de Montjuïc un centre de recepció de cadàvers islàmics. La resta de tanatoris de la ciutat no poden realitzar el ritu de rentat del cadàver que ha de dur a terme un imam. Serveis Funeraris, l'empresa público-privada que lidera el mercat funerari de la ciutat, realitza també enterraments amb el ritu jueu.

Calendari
D'altra banda, Serveis Funeraris i Unescocat van presentar també, amb motiu de la celebració de Tots Sants, el calendari interreligiós 2007-08. La nova edició del calendari està dedicada als aliments i la seva dimensió sagrada. L'ONG catalana associada a la UNESCO compta amb una àrea dedicada al diàleg interreligiós. El dejuni, el dol o la desgràcia són temes fotogràfics abordats.

Avui

El cementiri de Figueres i els seus 190 anys d´història

 Imatge del cementiri de Figueres

Els propers dies dijous i divendres el cementiri es veurà notablement concorregut amb motiu de les festivitats de Tots Sants i del Dia dels Difunts. Fa poc l´Ajuntament va acordar la construcció de més nínxols ja que s´estaven esgotats els actuals existents.
Aquest cementiri va començar a prestar servei l´any 1817, ara fa 190 anys i està emplaçat a la carretera que condueix al poble del Far. Anteriorment hi havia hagut dos cementiris públics emplaçats successivament, un de medieval a l´entorn de l´església parroquial de Sant Pere i un de modern al lloc on avui hi ha una part de l´edifici del Teatre Museu Dalí.
A part d´aquests cementiris municipals abans n´hi havia hagut altres de caràcter privat: un estava dins la finca de l´antic Hospital de Caritat, al lloc on avui hi ha les places de Catalunya i del Dr. Ernest Vila, i els altres en diverses institucions religioses.

Si eren pobres no pagaven res

El cementiri de l´Hospital de Caritat estava emplaçat a la part de llevant de la seva horta, en el que avui es l´esmentada plaça de Catalunya. Estava destinat únicament als malalts que expiraven en aquell centre. Si eren pobres no pagaven res, però si es considerava que no ho eren havien de pagar una quantitat com a dret de terratge. Sebollir un difunt costava 10 rals de billó. Va ser instituït l´any 1620 que fou quan l´hospital va sol·licitar permís al bisbe de Girona per fer aquest cementiri, el qual s´hagué d´ampliar en el 1643.
En documents antics de l´Hospital de Figueres hi ha un Llibre d´òbits que està iniciat el mes de gener del 1744 i fineix el 1887. En ell estan anotades les dades i l´edat del difunt. En tenia custòdia el capellà del mateix hospital, que hi escrivia els sagraments que havia rebut el traspassat. Aquest cementiri de l´Hospital fou suprimit el 1887. Quan es van fer les obres de reforma de la plaça de Dr. Ernest Vila l´any 1965 i la posterior renovació de l´enllumenat elèctric soterrani d´aquesta plaça, encara es van trobar algunes restes d´ossos humans.
Aquest llibre històric de l´Hospital és interessant perquè permet conèixer, per exemple, els obrers morts en les obres del castell de Sant Ferran. També durant la Guerra Gran els francesos hi dipositaren els cadàvers dels seus soldats, a la part final de l´horta, al costat de la paret on s´hi practicava el Joc de la Pilota, cosa que va promoure la protesta de la gent de la zona i llavors fou quan els comandaments francesos decidiren enterrar-los en un altra lloc, un terreny de la carretera de Llers.
Els cementiris de les comunitats de religioses eren: Un fossar del convent de monges clarises de la Divina Providència, bastit al carrer de Santa Llogaia l´any 1854, on només es podia soterrar les religioses mortes a la comunitat. Era coneguda la frase que els era pronunciada a les novícies quan feien els vots d´entrada: «Entra, entra germana nostra, no en sortiràs d´aquí ni viva ni morta». Va quedar intervingut l´any 1932 per una disposició del govern republicà que va ordenar als ajuntaments a fiscalitzar-los perquè no s´hi enterrés altres persones que les religioses del convent mortes allà, per un dret anterior que els corresponia i que fou derogat el 1936.
Igualment hi hagué un fossar al convent de les Filles de Maria, al carrer de la Jonquera, construït el 1879. També fou intervingut el 1932 i suprimit el 1936. Estava en una part del pati posterior del convent.
Consten altres cementiris de les comunitats de frares en els antics convents de franciscans i caputxins, als carrers de la Jonquera i del Rec Arnau entre els segles XV i XVII. Del convent de franciscans s´ha perdut tota la documentació però es guarda un plànol de la seva configuració.
Quant als caputxins aquests tenien un lloc de sepultures en el vell convent de Sant Roc, a la zona on avui hi ha el castell de Sant Ferran, que traslladaren posteriorment el convent al carrer del rec Arnau, actualment de propietat municipal.
Els frares dels dos convents tenien el dret d´enterrament dels religiosos de l´orde i dels senglars que ho haguessin manifestat en vida. Per aquest servei, els monjos cobraven unes quantitats que van motivar moltes disputes amb la comunitat de l´església parroquial de Sant Pere que veia minvar els seus ingressos ja que també cobrava drets de sepultura.
Ambdós cementiris van desaparèixer en quedar abolits els dos convents per la llei de desamortització de béns religiosos del 1835. Les restes allà existents s´hagueren de traslladar el cementiri municipal cosa que es va fer l´any 1882 amb gran solemnitat.
A l´edifici de l´exconvent de caputxins del carrer Rec Arnau encara existeix la configuració arquitectònica de vuit criptes arquejades, totalment buides, emplaçades sota l´altar major. En elles queda el testimoni de com se sebollien els frares traspassats que eren asseguts en un banc de pedra. El tampanell que tapiava la cripta tenia un petit forat a la part inferior per retardar la descomposició dels cadàvers.Igualment, en el sòl de la nau que fou església del convent, hi ha una llosa sepulcral, mig esborrada, on s´indica la sepultura de dues persones i una altra dedicada a un brigadier del castell de Sant Ferran, en el 1800.

 

Els màrtirs de la inquisició

 
Precisament sobre les sepultures d´aquest exconvent l´any 1932, en plena efervescència política, en un setmanari local es va publicar un escrit en el qual es deia que a Figueres els màrtirs de la Inquisició eren enterrats vius i ho il·lustrava amb unes fotografies de les esmentades criptes. Es va replicar explicant que es tractava d´unes criptes on els religiosos cristians enterraven els seus morts, a sota de l´altar major i que allà s´hi guardaven les despulles dels frares fins passats trenta anys, quan ja s´havien tornat cendra, i aleshores eren portats a una ossera comuna.

Josep M. Bernils Mac