El cementiri de Figueres i els seus 190 anys d´història

 Imatge del cementiri de Figueres

Els propers dies dijous i divendres el cementiri es veurà notablement concorregut amb motiu de les festivitats de Tots Sants i del Dia dels Difunts. Fa poc l´Ajuntament va acordar la construcció de més nínxols ja que s´estaven esgotats els actuals existents.
Aquest cementiri va començar a prestar servei l´any 1817, ara fa 190 anys i està emplaçat a la carretera que condueix al poble del Far. Anteriorment hi havia hagut dos cementiris públics emplaçats successivament, un de medieval a l´entorn de l´església parroquial de Sant Pere i un de modern al lloc on avui hi ha una part de l´edifici del Teatre Museu Dalí.
A part d´aquests cementiris municipals abans n´hi havia hagut altres de caràcter privat: un estava dins la finca de l´antic Hospital de Caritat, al lloc on avui hi ha les places de Catalunya i del Dr. Ernest Vila, i els altres en diverses institucions religioses.

Si eren pobres no pagaven res

El cementiri de l´Hospital de Caritat estava emplaçat a la part de llevant de la seva horta, en el que avui es l´esmentada plaça de Catalunya. Estava destinat únicament als malalts que expiraven en aquell centre. Si eren pobres no pagaven res, però si es considerava que no ho eren havien de pagar una quantitat com a dret de terratge. Sebollir un difunt costava 10 rals de billó. Va ser instituït l´any 1620 que fou quan l´hospital va sol·licitar permís al bisbe de Girona per fer aquest cementiri, el qual s´hagué d´ampliar en el 1643.
En documents antics de l´Hospital de Figueres hi ha un Llibre d´òbits que està iniciat el mes de gener del 1744 i fineix el 1887. En ell estan anotades les dades i l´edat del difunt. En tenia custòdia el capellà del mateix hospital, que hi escrivia els sagraments que havia rebut el traspassat. Aquest cementiri de l´Hospital fou suprimit el 1887. Quan es van fer les obres de reforma de la plaça de Dr. Ernest Vila l´any 1965 i la posterior renovació de l´enllumenat elèctric soterrani d´aquesta plaça, encara es van trobar algunes restes d´ossos humans.
Aquest llibre històric de l´Hospital és interessant perquè permet conèixer, per exemple, els obrers morts en les obres del castell de Sant Ferran. També durant la Guerra Gran els francesos hi dipositaren els cadàvers dels seus soldats, a la part final de l´horta, al costat de la paret on s´hi practicava el Joc de la Pilota, cosa que va promoure la protesta de la gent de la zona i llavors fou quan els comandaments francesos decidiren enterrar-los en un altra lloc, un terreny de la carretera de Llers.
Els cementiris de les comunitats de religioses eren: Un fossar del convent de monges clarises de la Divina Providència, bastit al carrer de Santa Llogaia l´any 1854, on només es podia soterrar les religioses mortes a la comunitat. Era coneguda la frase que els era pronunciada a les novícies quan feien els vots d´entrada: «Entra, entra germana nostra, no en sortiràs d´aquí ni viva ni morta». Va quedar intervingut l´any 1932 per una disposició del govern republicà que va ordenar als ajuntaments a fiscalitzar-los perquè no s´hi enterrés altres persones que les religioses del convent mortes allà, per un dret anterior que els corresponia i que fou derogat el 1936.
Igualment hi hagué un fossar al convent de les Filles de Maria, al carrer de la Jonquera, construït el 1879. També fou intervingut el 1932 i suprimit el 1936. Estava en una part del pati posterior del convent.
Consten altres cementiris de les comunitats de frares en els antics convents de franciscans i caputxins, als carrers de la Jonquera i del Rec Arnau entre els segles XV i XVII. Del convent de franciscans s´ha perdut tota la documentació però es guarda un plànol de la seva configuració.
Quant als caputxins aquests tenien un lloc de sepultures en el vell convent de Sant Roc, a la zona on avui hi ha el castell de Sant Ferran, que traslladaren posteriorment el convent al carrer del rec Arnau, actualment de propietat municipal.
Els frares dels dos convents tenien el dret d´enterrament dels religiosos de l´orde i dels senglars que ho haguessin manifestat en vida. Per aquest servei, els monjos cobraven unes quantitats que van motivar moltes disputes amb la comunitat de l´església parroquial de Sant Pere que veia minvar els seus ingressos ja que també cobrava drets de sepultura.
Ambdós cementiris van desaparèixer en quedar abolits els dos convents per la llei de desamortització de béns religiosos del 1835. Les restes allà existents s´hagueren de traslladar el cementiri municipal cosa que es va fer l´any 1882 amb gran solemnitat.
A l´edifici de l´exconvent de caputxins del carrer Rec Arnau encara existeix la configuració arquitectònica de vuit criptes arquejades, totalment buides, emplaçades sota l´altar major. En elles queda el testimoni de com se sebollien els frares traspassats que eren asseguts en un banc de pedra. El tampanell que tapiava la cripta tenia un petit forat a la part inferior per retardar la descomposició dels cadàvers.Igualment, en el sòl de la nau que fou església del convent, hi ha una llosa sepulcral, mig esborrada, on s´indica la sepultura de dues persones i una altra dedicada a un brigadier del castell de Sant Ferran, en el 1800.

 

Els màrtirs de la inquisició

 
Precisament sobre les sepultures d´aquest exconvent l´any 1932, en plena efervescència política, en un setmanari local es va publicar un escrit en el qual es deia que a Figueres els màrtirs de la Inquisició eren enterrats vius i ho il·lustrava amb unes fotografies de les esmentades criptes. Es va replicar explicant que es tractava d´unes criptes on els religiosos cristians enterraven els seus morts, a sota de l´altar major i que allà s´hi guardaven les despulles dels frares fins passats trenta anys, quan ja s´havien tornat cendra, i aleshores eren portats a una ossera comuna.

Josep M. Bernils Mac