dissabte, 3 de novembre de 2007

Morts il·lustres als cementiris de Barcelona


Sabíeu que Santiago Rusiñol i els seus amics de l’Ateneu feien caragolades davant el cementiri de Montjuïc? Que el panteó d’Ildefons Cerdà és una rèplica de la quadrícula de l’Eixample en marbre blanc? Que Josep Clarà va morir just dos dies després de col·locar una escultura seva al panteó destinat a acollir les seves despulles? I sabíeu que es feien sessions anuals d’espiritisme a la memòria de l’hipnotista i magnetitzador José María Fernández Colavida davant del seu sepulcre? Heu estat mai al cementiri del Poblenou per admirar les seves magnífiques escultures? Sabíeu que al bell cor de Sarrià hi ha un cementiri tan petiti que molts hi han passat pel costat sense adonar-se’n? “La llàstima és que el cementiri, no se n’ha fet propagand. La gent no ha va. Bé, hi van quan són morts, però és clar, quan un és mort, no veu res al cementiri”, deia l’humorista Joan Capri, que reposa al nínxol 4.384, del sisè pis del novè departament del cementiri de Les Corts. Tots els secrets dels nou cementiris barcelonins, tots els morts il·lustres que hi descansen i les formes, de vegades sorprenents com van trobar la mort, són en aquesta guia que teniu a les mans i que és alhora una divertida i sobretot diferent visió de la història de Barcelona.

Jaume Nolla i Margarit Puig. Morts il·lustres als cementiris de Barcelona. Angle Editorial, Col·lecció Fil d'Ariadna, ISBN 978-84-96970-14-4, 256 pàgines, 17 €.