L´alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), va confirmar que ja està «tot llest» perquè començi la restauració de la paret del cementiri de Girona. Pagans va argumentar que «la dificultat per trobar materials adequats» havia endarrerit l´inici de les obres. Ara que ja es disposa de la ceràmica i pedra adequada es preveu que les obres estiguin acabades en menys d´un any.
Aquest mur d´uns 200 metres de llargada, va ser projectat per Rafael Masó l´any 1917. L´obra li va ser adjudicada després de guanyar-ne el concurs que l´Ajuntament havia organitzat. És una de les darreres obres plenament noucentistes abans que l´arquitecte tornés a formes més academicistes i, també, l´últim concurs que Masó va guanyar. En el projecte inicial, Rafael Masó volia que hi hagués dos pavellons en cada extrem i una gran portalada central que, finalment, no va ser construïda perquè es va mantenir l´original d´estil neoclàssic.
Tot i ser una obra d´interès artístic en què s´aprecia el gust pel detall del seu creador, ha rebut poques atencions i es troba en un estat deficient de conservació. De fet, la ubicació allunyada del centre de la ciutat i la sobrietat en les seves formes, ha fet que sigui una de les obres de Masó menys conegudes per molts gironins. A la brutícia generalitzada que cobreix la paret, cal sumar-hi les instal·lacions elèctriques que s´han de retirar, els vidres trencats i les peces de ceràmica que es troben en mal estat.
Aquest mur d´uns 200 metres de llargada, va ser projectat per Rafael Masó l´any 1917. L´obra li va ser adjudicada després de guanyar-ne el concurs que l´Ajuntament havia organitzat. És una de les darreres obres plenament noucentistes abans que l´arquitecte tornés a formes més academicistes i, també, l´últim concurs que Masó va guanyar. En el projecte inicial, Rafael Masó volia que hi hagués dos pavellons en cada extrem i una gran portalada central que, finalment, no va ser construïda perquè es va mantenir l´original d´estil neoclàssic.
Tot i ser una obra d´interès artístic en què s´aprecia el gust pel detall del seu creador, ha rebut poques atencions i es troba en un estat deficient de conservació. De fet, la ubicació allunyada del centre de la ciutat i la sobrietat en les seves formes, ha fet que sigui una de les obres de Masó menys conegudes per molts gironins. A la brutícia generalitzada que cobreix la paret, cal sumar-hi les instal·lacions elèctriques que s´han de retirar, els vidres trencats i les peces de ceràmica que es troben en mal estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada