dijous, 19 de juliol de 2007

Art a prop del tanatori

Hi ha un altre espai del dolor a Barcelona que no està als tanatoris, sinó en un museu. Espai de dolor, de Joseph Beuys (1921-1986), és una cambra opressiva construïda en plom i il·luminada per una bombeta. Moltes persones que s'acosten a la sala 2 de CaixaForum, on està instal·lada, surten de l'habitació asfixiades per l'angoixa. "La intenció de Beuys era acostumar-nos a la mort", deia dimarts la catedràtica d'Història de l'Art Lourdes Cirlot durant la conferència La presència de la mort en l'art contemporani. La seva intervenció va ser la número 15 dins d'un cicle programat per Serveis Funeraris de Barcelona (SFB) per acostar el ciutadà al tema de la mort des d'una perspectiva cultural.
Des dels gravats d'anatomia del segle XVI fins a la calavera del provocador Damien Hirst fabricada amb 8.500 pedres precioses (2002), Cirlot va fer una àmplia selecció d'obres sobre la mort, en especial la dels artistes de les avantguardes del segle XX. Una estudiant li va preguntar per què la selecció no havia inclòs una de les representacions més dures de la mort, la fotografia del 1994 coneguda com El nen i el voltor, en què un nen sudanès agonitza davant la mirada famolenca de l'au (la imatge va guanyar el Pulitzer i el seu autor, Kevin Carter, es va suïcidar). "Ben vist", va acceptar Cirlot, que va deixar el gènere fotogràfic per a una altra ocasió.

L'obsessió de Dalí
Mentrestant, a fora, davant del tanatori de Sancho de Ávila, el ritual mortuori es representava a pèl i un grup de joves vestits amb l'estètica de les bandes llatines plorava en veu baixa la desaparició d'un company. La mateixa Cirlot va haver de superar l'angoixa que li provoca el tema abans de decidir-se a preparar la conferència.
Els surrealistes van ser els que, "per la seva noció de l'ésser humà que entronca amb les emocions", van representar amb més profusió la mort al segle passat. Entre ells, Dalí va arribar a l'obsessió. La catedràtica va explicar l'anècdota de les morts sobtades de Lorca: "Tant l'angoixava el tema que a vegades es feia el mort davant els seus amics durant hores i al despertar-se esclatava en riallades". Els dolorosos autoretrats de Frida Kahlo, el negre sobre gris de Mark Rothko i les calaveres d'Andy Warhol, l'ombra de les quals sembla el perfil d'un nadó, van ser algunes de les obres comentades.

Gemma Tramullas, El Periódico