Història des de la ciutat dels morts

El cementiri del Poblenou ofereix visites guiades per donar a conèixer el passat de la ciutat objectiu · L'organització vol fomentar les passejades intel·lectuals pel recinte

edició especial · Dissabte el recorregut va ser nocturn

"Aquí hi ha la gent com cal, els catalans que van construir Catalunya". Entre els panteons més elegants del cementiri del Poblenou, un guia disfressat de burgès lloa les virtuts de la seva classe social. Representa que ens trobem en ple segle XIX, i el porter del recinte acompanya grups de curiosos entre els mausoleus amb més història del que va ser el primer cementiri de Barcelona fora del recinte murallat.

La música en directe i una renglera d'espelmes marquen el camí a tots aquells que han volgut emprendre un viatge en el temps per descobrir els secrets que amaga la ciutat dels morts. Es tracta d'una iniciativa conjunta de Cementiris de Barcelona i Foment d'Arts Decoratives (FAD). "No hi ha res de morbós en aquesta visita, només història, cultura i art" va explicar Jordi Balmanya, director general de Cementiris de Barcelona. L'objectiu és fomentar que la gent s'acosti a aquests recintes amb vocació intel·lectual. Les passejades entre els temples del Poblenou es realitzen dues vegades al mes, però la de dissabte era especial. La visita va buscar la intimitat de la nit per aconseguir una millor ambientació. El recorregut comença amb les explicacions del porter del cementiri, caracteritzat al segle XIX. El guia destaca el paper dels primers burgesos que van reconstruir el recinte de la mà de l'arquitecte italià Antoni Ginesi, després que les tropes napoleòniques l'haguessin destruït. La visita es veu interrompuda per les queixes d'un burgès, que critica el panteó d'Anselm Clavé, a qui no reconeix un origen noble. El seu monument es va construir per subscripció popular.

Episodis com aquest permeten entrar a la ciutat dels vius de fa dos segles i comprendre diferents moments de la seva vida. Trobem un monument erigit als metges i regidors víctimes de la Febre Groga, i un moment per a la superstició davant del sepulcre de Francesc Canals, el Santet, un jove mort als 22 anys a qui s'atribuïa la capacitat de fer miracles. Girar-se d'esquena a la seva tomba és sinònim de mala sort. La nota d'humor la posen les inscripcions de moltes tombes, com la de Josep Verneda, que recorda el metge que li va intentar evitar la mort: "Un vomitiu m'ordenà, responguí que no el volia; em digué que em curaria, i vaig morir l'endemà".

Maria Ortega, Avui