L'Ajuntament de Cardedeu demana declarar el cementiri Bé Cultural d'Interès Nacional

El ple de l'Ajuntament ha aprovat sol·licitar a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) del cementiri municipal de Cardedeu. Aquesta declaració té la finalitat de reconèixer i protegir d'una manera especial aquells béns que reuneixen determinades condicions que incrementen la seva importància i significació.

El cementiri municipal és un dels conjunts d'arquitectura funerària més interessants i singulars del país, obra de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall. Construït entre 1917 i 1921, és d'estil noucentista, amb elements de transició entre el modernisme i el noucentisme, i avui encara conserva tota l'essència i estructura original. Es troba edificat a la pendent d'un turó, encerclat per una tanca perimetral de pedra, i construït amb pedra granítica. A l'interior hi ha diversos panteons, entre els que destaquen el de Marc Viader amb una escultura d'Enric Clarasó, i els de les famílies Llibre, Arquer-Blanch o Mata-Diumer. També hi ha elements arquitectònics com un pou, una capella o una pèrgola mirador.

El Punt

Una família es troba el nínxol obert i buit al cementiri de Girona per una errada

Una família que va anar el dia de Tots Sants a portar flors a un familiar al cementiri de Girona va trobar-se el nínxol obert i buit. L'Ajuntament havia iniciat el procés de reversió del nínxol perquè havia arribat a la seva caducitat, però posteriorment la família va regularitzar la situació i no es va anul·lar l'ordre de buidament del nínxol. Avui es tornaran a sepultar les restes.
La família afectada no s'explicava, el dia que va anar al cementiri, que el nínxol estigués obert i buit sense que se'ls hagués avisat. Segons va explicar María Amparo Centeno, les restes desaparegudes són les del seu sogre, David Naves, que eren al nínxol número 71 del carrer Santa Anna del cementiri. La dona diu que el seu marit, fill del difunt, està molt afectat per aquest fet. Després de fer gestions amb la Funerària Poch, la família va comprovar que les restes es guardaven en un altre lloc, a dins d'una bossa i amb el nom del difunt. Avui, a les onze del matí, es tornarà a donar sepultura a les restes a la seva làpida.
Els fets es deuen a una errada en la gestió del nínxol, segons va explicar Josep Maria Cairó, de la Funerària Poch, empresa que gestiona administrativament el cementiri.
Segons Cairó, l'Ajuntament inicia els processos de reversió dels nínxols que arriben a la caducitat, als 25 anys, i no en cobra les taxes. Aquest procés, però, estableix abans diverses gestions per a la localització dels propietaris del nínxol.
Si no es localitzen els propietaris, el procés continua fins a donar l'ordre al personal del cementiri que buidin el nínxol.
Segons la funerària, el procés de reversió del cas afectat va començar l'any 2005, i el nínxol no es va buidar fins a finals del 2008.
Resulta, però, que el 2007 la família havia procedit a regularitzar la situació del nínxol, amb un altre nom. El consistori tenia coneixement d'aquesta regularització per part de la família, però, per una errada, això no es va comunicar al personal del cementiri, que ja tenia l'ordre de buidar el nínxol. «No es va pensar que ja hi havia una ordre en curs per buidar el nínxol», hi va afegir Cairó.
Arran d'aquest fet, la funerària ha pres mesures perquè això no es repeteixi, i abans de buidar cap nínxol faran les comprovacions corresponents.

El Punt

Visita nocturna al cementiri del Poblenou per Tots Sants

Unes 500 persones van participar ahir en la visita nocturna que va organitzar el cementiri del Poblenou. de Barcelona. En aquesta ocasió, i com ja va fer l'any passat coincidint amb la proximitat de Tots Sants, la visita ha estat dedicada a la tradició mexicana del 'Día de los muertos'.

La celebració del ‘Día de los muertos’ és una festivitat que se celebra a Mèxic coincidint amb Tots Sants. Segons aquesta tradició, és el dia en el qual els morts es retroben amb els vius per compartir records, menjars i celebracions. Al cementiri del Poblenou s’ha escenificat amb dues tombes ornamentades segons aquest ritus.

La sortida d’ahir dimecres forma part de les visites que organitza el cementiri del Poblenou. Hi ha visites guiades diürnes cada primer diumenge de mes -en català i castellà- i dues úniques visites nocturnes a l’any. Es fan per la primavera i per Tots Sants.

 

BTV Notícies

Demà comença la sèrie divulgativa 'La ciutat dels cementiris' a través de la Xarxa de Televisions Locals (XTVL)

La Xarxa de Televisions Locals (XTVL) comença a difondre demà entre les seves emissores associades la producció documental i divulgativa La ciutat dels cementiris, que ha estat dirigida per Albert de la Torre i que té com a protagonistes els recintes funeraris de la ciutat de Barcelona.

La ciutat dels cementiris consta de tretze episodis de mitja hora de durada, el primer dels quals contextualitza els recintes que es visiten amb les càmeres i estableix les línies generals de la relació que han mantingut amb la ciutat que ha acabat acollint-los malgrat el seu aïllament inicial.

L'últim dels capítols, al seu torn, explica quins són els serveis i les activitats -com ara les rutes guiades que tenen finalitats turístiques- que ofereixen els cementiris de què s'ha parlat.

Albert de la Torre, com a director de la producció documental, defensa la tria de la temàtica perquè, avui en dia, "els cementiris són museus a l'aire lliure que acullen mostres d'arquitectura i d'escultura signades per artistes de renom".

Amb tot, aquest valor dels cementiris no és l'únic fet en què incideix la producció. Segons el seu director, "la història dels cementiris barcelonins és part de la història de Barcelona en els seus últims 200 anys, perquè el que s'hi troba mostra com ha anat canviant la relació dels ciutadans amb la mort".

De la Torre esmenta, com a exemples de la plasmació d'aquesta relació, les creacions dels artistes de prestigi de cada moment; la inclusió en les làpides de fragments literaris d'autors que han estat referents en la seva època, com és el cas de Joan Maragall, mossèn Cinto Verdaguer i Joan Salvat-Papasseit, entre d'altres, i el fet que, ara com ara, no és estrany trobar una tomba que té com a guarniment un escut del FC Barcelona.

La ciutat dels cementiris, segons avança el seu director, també dedica part del seu minutatge a la reflexió sobre la funció actual dels recintes, que "perden protagonisme en les seves funcions originàries perquè la ciència i la pèrdua de pes del catolicisme han obert la porta a les incineracions, però que en guanyen com a continents de patrimoni cultural, i la prova d'això és que bona part de la inversió que s'hi fa té a veure amb la restauració".

Els capítols endrecen els seus continguts en funció d'una selecció temàtica. Això fa que, per exemple, se'n parli des del punt de vista dels referents literaris i des del punt de vista de la creixent diversitat religiosa, entre d'altres.

La ciutat dels cementiris compta, a més, amb les intervencions de 26 entrevistats, amb què es conversa en funció de la seva relació amb els cementiris.

Òscar Montferrer. Avui

Ronda de nit al cementiri

Avui dia la majoria no visitem els cementiris per anar-hi a passar l'estona o a passejar, ho fem per la necessitat d'haver d'enterrar algú o bé per visitar les tombes dels parents o amics que hi tenim. Són visites fugaces, empeses pel sentiment del dolor o de l'enyor. Ben poques vegades fem un passeig pel cementiri. Els cementiris no són agradables perquè ens recorden la nostra caducitat, un fet que volem oblidar. Malgrat això, hi ha cementiris ben bonics, i que han tingut un renom gràcies a l'atenció d'alguns artistes: Espriu va fer universal el d'Arenys i Josep Pla, el de Cadaqués. A les ciutats també hi ha fossars dignes de visita: el del Poblenou, el de Montjuïc o el de Reus. En aquests espais hi ha vegetació, bosquets, jardins, una concentració d'obres d'art molt superior a la de les altres parts de la ciutat, i sobretot, silenci... Avui dia, que la recuperació del patrimoni es veu no només com una qüestió de preservar la nostra identitat, sinó també com una eina de promoció econòmica del territori, hi ha cementiris que no negligeixen el patrimoni funerari i el donen a conèixer mitjançant accions divulgatives com poden ser itineraris o guies. El Cementiri General de Reus, el primer cementiri no confessional que va haver-hi a l'Estat, enguany culmina aquesta tasca de prestigiar-se amb visites dramatitzades nocturnes a la part antiga. La mort també va de bracet amb el teatre, i per exemple tenim la representació de Don Juan Tenorio, que pels volts de Tots Sants és viva encara al país, i reculant molt trobaríem les representacions medievals de la Dansa de la Mort entremig dels fossars. Malgrat el pànic cerval que puguem sentir pels cementiris, hi són i hi seran, i el teatre, sempre que es fa amb respecte i rigor, com és el cas, és una excusa agradable per apropar-s'hi i pair envoltats d'art que algun dia també s'abaixarà el nostre teló.

Antoni Veciana. El Punt

Profanen sis nínxols i destrossen làpides al cementiri d’Ulldecona

Un total de sis nínxols del cementiri d’Ulldecona van ser profanats la nit de dilluns a dimarts en un acte macabre que ha consternat els veïns la població del Montsià, en plenes festes quinquennals. Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per determinar l’autoria dels fets.
El cementiri d’Ulldecona no té vigilant i un empleat municipal és l’encarregat d’obrir cada dia el recinte. Tanmateix, va ser una persona de la població, que va anar dimarts a dipositar flors a la sepultura d’un familiar, qui va donar l’avís a la Policia Local i aquesta als Mossos d’Esquadra de l’acte vandàlic comès. La imatge era macabra. Sis nínxols havien estat rebentats amb les corresponents làpides trencades i els ossos dels difunts al descobert. En uns altres tres nínxols es van danyar parcialment les làpides.

L’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura, ha reconegut que l’acte vandàlic ha consternat els veïns de la població, que durant aquesta setmana celebren les festes quinquennals en honor a la Mare de Déu de la Pietat. «Les destrosses en algunes làpides són importants i ara mirarem si a través d’alguna assegurança es poden cobrir aquests danys», ha explicat Ventura, que ha definit els fets com una «bretolada molt cruel».

Segons ha pogut saber aquesta redacció s’ha descartat el robatori a les sepultures com a mòbil de les profanacions i tot apunta a un acte vandàlic en el marc de les festes majors de la població. A la zona afectada del cementiri no van aparèixer pintades ni altres indicis que apuntessin a algun tipus de ritus satànic. «Pels danys que es van cometre l’autor o els autors van haver d’estar algunes hores a l’interior del recinte», suposa Ventura, que va afegir que «no crec que una persona sola hagi pogut fer tot això».

Els Mossos van realitzar dimarts al matí una inspecció ocular al lloc dels fets on també es va personar un forense. Van ser els agents de la policia catalana els qui van avisar els familiars dels difunts de les sis tombes profanades.

Arran d’aquest succés i de la investigació iniciada pels Mossos d’Esquadra, el cementiri es troba tancat al públic des de dimarts i l’Ajuntament podria tornar a obrir-lo a partir d’avui, segons va indicar ahir l’alcaldessa. El cementiri es troba prop del Calvari, apartat del nucli urbà i a poca distància del polígon industrial de Valdepins.

Joan Josep Carot, Diari de Tarragona

Els misteris de l´antic cementiri: nou itinerari a Figueres

L'Ajuntament de Figueres oferirà la possibilitat dissabte a partir de dos quarts de vuit del vespre de descobrir l'antic cementiri civil, en servei des de 1817, i on reposen maçons i lliurepensadors de la ciutat d'altres temps. Es tracta d'una de les rutes per la Figueres oculta que s'han posat en marxa aquest any i que acabaran la setmana vinent amb un itinerari pel castell de Sant Ferran. Pel cementiri, es podran veure els grans panteons de l'antic cementiri catòlic on reposen personatges de distingida trajectòria professional, amb escultures cisellades per artistes de reconegut renom com Frederic Marès o Venanci Vallmitjana, entre d'altres.

Diari de Girona

Roser Carreras presenta un llibre sobre el cementiri d´Olot

L'Ajuntament d'Olot i la Funerària Besora han editat el llibre de poesia lírica Paraules quietes de la poetessa olotina Roser Carreras. El poemari està dedicat en la seva integritat al cementiri d'Olot. Amb més de 60 poemes, l'autora expressa la seva relació íntima amb el cementiri de la seva ciutat.
La presentació del llibre anirà a càrrec de la filòloga olotina, Meius Ferrés, qui també ha escrit el pròleg.
L'esdeveniment tindrà lloc el proper dissabte dia 16 de maig a les 19 hores a can Trincheria.

Diari de Girona

L´empresa olotina Art Cristià comecialitzarà escultures funeràries

L'empresa Cementiris de Barcelona posa a l'abast dels ciutadans la possibilitat que adquireixin rèpliques d'escultures funeràries de grans mestres modernistes com Josep Llimona, Miquel Blay, Josep Berga o Clestí Devesa per decorar les tombes o els nínxols dels seus éssers estimats.
Entre els vetustos panteons del cementiri del Poblenou, el més antic de la capital catalana, es va donar a conèixer ahir aquesta iniciativa, pionera a Espanya, i que serà possible gràcies a l'acord de col·laboració al qual van arribar l'empresa d'Olot Art Cristià i l'entitat funerària barcelonina, que comercialitzarà aquestes escultures amb preus que van dels 700 als 4.000 euros.
El director general de Cementiris de Barcelona, Jordi Valmaña, va explicar en roda de premsa que es tracta de continuar treballant perquè els nou cementiris de la ciutat "siguin reconeguts com a llocs patrimonials i de visita, oberts al passeig".
La col·lecció d'escultures que es va presentar ahir compta amb cinc models: l' Àngel del Sepulcre, dret, i de l'autor Josep Berga Boada, un dels principals introductors del modernisme a Olot; l'Àngel delSepulcre", assegut, i Relleu de l'Àngel, de Celestí Devesa Pinadella, escultor i professor de dibuix de l'Escola de Belles Arts d'Olot.
També s'ofereix un Relleu de Crist, un element decoratiu de làpida, de Miquel Blay Fàbregas, primera medalla de l'Exposició Universal de París del 1900 i acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid; i Relleu del Sagrat Cor, de Josep Llimona Bruguera, medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona i Premi d'Honor de l'Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona.
Valmaña va destacar que els preus de les escultures són possibles gràcies a les tècniques que utilitza Art Cristià a partir dels motllos originals d'aquestes peces i de reproduccions amb resines amb bany de bronze o fibra de vidre.
L'alcalde d'Olot, Lluís Sacrest, present a l'acte, va mostrar la seva satisfacció per l'acord, especialment pel que suposa "popularitzar" l'art religiós d'Olot, l'anomenada Ciutat dels Sants, i on s'ubica un singular museu dedicat a les tècniques tradicionals de la imatgeria religiosa i als vells oficis artístics relacionats amb aquesta activitat.
Preguntat Valmaña sobre la possibilitat d'acabar omplint tots els cementiris barcelonins amb escultures d'aquest estil, va subratllar: "ja ens preocuparem de no caure en el mimetisme, ni en la repetició".Precisament, com que l'empresa d'Olot té altres escultures del mateix estil, segons va recordar el president del seu consell d'administració, Joaquim Vayreda, no es descarta ampliar el catàleg amb altres figures escultòriques si la iniciativa té èxit.
Aprofitant la presentació d'aquestes escultures, Jordi Valmaña també va indicar que, en els últims tres anys, Cementiris de Barcelona va invertir un total d'1,5 milions d'euros en la rehabilitació del patrimoni del cementiri del Poblenou, amb obres de coneguts arquitectes i escultors del segle XIX com Joan Nolla, Jaume Barba o Elies Rogent. Respecte a l'actual moment de crisi, Valmaña va assegurar que l'empresa continuarà invertint en la millora dels cementiris barcelonins, on cada any es registren entre 17.000 i 18.000 enterraments.
Sobre incineracions, va dir que estan en el 39 per cent, i van en augment cada any, encara que moltes de les urnes (un 30 per cent) també s'acaben enterrant.
Aprofitant la presentació d'aquestes escultures, Jordi Valmaña també va indicar que, en els últims tres anys, Cementiris de Barcelona va invertir un total d'1,5 milions d'euros en la rehabilitació del patrimoni del cementiri del Poblenou, amb obres de coneguts arquitectes i escultors del segle XIX com Joan Nolla, Jaume Barba o Elies Rogent. Respecte a l'actual moment de crisi, Valmaña va assegurar que l'empresa continuarà invertint en la millora dels cementiris barcelonins, on cada any es registren entre 17.000 i 18.000 enterraments.
L'alcalde d'Olot, Lluís Sacrest, present a l'acte, va mostrar la seva satisfacció per l'acord, especialment, pel que suposa "popularitzar" l'art religiós d'Olot, l'anomenada Ciutat dels Sants, i on s'ubica un singular museu de tècniques tradicionals.

Agència EFE

Anglès prepara les bases per llogar la casa del cementiri 2 anys després d´anunciar-ho

L'Ajuntament d'Anglès va fer públic fa gairebé dos anys que posaria a lloguer la casa que hi ha al cementiri a un preu simbòlic, a canvi que la persona que hi visqui s'ocupés de tenir cura de l'espai i ferhi de guarda. Ara, després que aquest fet generés molta polèmica en el municipi, així com als mitjans de comunicació, el consistori està ultimant les bases del concurs per trobar el guarda i primer habitant del cementiri.
En concret, les bases són en mans del secretari de la corporació i s'espera, tal com manifesta el regidor d'Urbanisme, Josep Santané (PSC), que abans de l'estiu es pugui convocar i, per tant, que en breu algú habiti la casa que es troba a mà esquerra de l'entrada del cementiri nou d'Anglès, ubicada als afores del poble, a la carretera que porta fins a Santa Coloma de Farners.
El retard d'aquesta convocatòria del concurs, segons Santané, és especialment "per la pressió -mediàtica- que vam tenir i vam decidir-ho deixar refredar i ja hi hem posat fil a l'agulla". De fet, quan es va anunciar el possible lloguer, les cartes i trucades van col·lapsar el consistori,tot i no haver-se convocat encara el concurs.
D'altra banda, l'edil d'Urbanisme destaca "la dificultat de fer el contracte d'aquest lloguer, ja que és especial perquè hi ha la contrapartida d'haver de mantenir el cementiri". La idea del consistori és que la personsa que visqui a la casa del guarda s'ocupi de mantenir la jardineria del cementiri, així com obrir i tancar la porta d'accés, en horari de visita.
Es tractarà d'un concurs on hi podrà participar tothom, però on els veïns del municipi d'Anglès tindran prioritat. A més, es demanarà que la persona no tingui cap propietat.
La casa del cementiri d'Anglès es coneix com la casa del guarda, però mai l'ha habitada ningú fins ara. I és un habitatge de 55 metres quadrats de dues habitacions, menjador amb llar de foc, una cuina i lavabo i on "s'hi van fer totes les millores per poder-la habitar, té aigua corrent, llum i tot", afirma el regidor d'Urbanisme.

Viure en un lloc peculiar
Mentre no es lloga, el manteniment d'aquest equipament va a càrrec de la brigada municipal i, per treure'ls feina de sobre, es va decidir optar pel lloguer d'aquest habitatge. Al seu dia, la proposta va generar polèmica perquè hi havia gent que considerava que viure en un cementiri podia ser un impediment. En canvi, el consistori d'Anglès defensa que pot ser un habitatge llogat a preu simbòlic com qualsevol altre i, per això, ha desencallat la redacció de les bases pel concurs, que portarà a la casa del guarda del cementiri d'Anglès els seus primers habitants a curt termini.

E. Batlle. Diari de Girona

Veure entrades anteriors sobre el tema:

2008-01-12
2007-08-31