El cementiri de Poblenou, el més antic de BCN, va oferir dijous un passeig nocturn amb espelmes i música de violí

Cau la nit i al cementiri de Poblenou els panteons coronats per àngels de marbre s'il.luminen amb fileres d'espelmes. Un grup de visitants segueixen els passos d'una guia, disfressada d'enterramorts del segle XIX, amb brusa, gorra i un llum d'oli, en una visita nocturna amenitzada amb solos de violí, organitzada dijous per Cementiris de Barcelona per mostrar el seu interessant patrimoni. I és que el modernisme de l'Eixample es trasllada al cementiri de Poblenou, on dorm una bona part de la història de la ciutat.
Dissenyat per l'italià Antonio Ginesi l'any 1819, el cementiri conserva panteons realitzats pels arquitectes de l'alta burgesia, com Enric Sagnier (autor de l'església del Tibidabo) i Elias Rogent (autor de la universitat central), escultors com els germans Vallmitjana i, ja al segle XX, Jaume Barba, autor del tètric però apropiat conjunt El petó de la mort. A les fosques, àngels i calaveres presenten una aparença lleugerament fantasmagòrica. És per aquest motiu que el grup es manté apinyat i en silenci mentre la guia assenyala, per exemple, el cenotafi on està enterrada mitja corporació municipal a causa de l'escabetxada que va provocar la febre groga de l'any 1812.
En aquest cementiri reposen els membres de la família del banquer Arnús, del fabricant Bonaplata, dels marquesos d'Alella i de l'indià de Sitges Juan Vias. A mitjans del segle XIX es va superar el mal averany que transmetia el cementiri --es va arribar a rumorejar que amb els morts fabricaven sabó i botifarra-- i fins i tot era de bon to comprar un nínxol i passejar-hi durant els dies festius per comparar l'originalitat dels panteons. Avui les grues assetgen el món dels morts i les promocions del 22@ es construeixen amb vistes als túmuls.
El grup s'atura davant la tomba més florida. Allà està enterrat Francisco Canals, el Santet, un dependent dels magatzems El Siglo que va morir el 1899 als 22 anys. El noi desperta tanta devoció que figuretes, flors i fetitxes desborden el seu nínxol. Fins i tot hi ha una urna on s'endevinen missatges manuscrits, cintes antigues i sobres amb el segell de La Caixa.
És el torn del següent grup, nens de l'escola Salvat Papasseit que localitzen als mòbils el politò de Psicosi nerviosos davant l'imminent calfred. La pròxima ruta nocturna, per Tots Sants.

Rosario Fontova, El Periódico

Girona recuperarà la tanca del cementiri obra de Rafel Masó

L'Ajuntament de Girona reformarà la tanca històrica del Cementiri de Girona, de l'arquitecte noucentista Rafel Masó (Girona, 1880-1935) i realitzada entre els anys 1917 i 1919, que, actualment, es troba en mal estat de conservació. El projecte, finançat gràcies als Fons Estatal d'Inversió Local, inclou l'arranjament de la urbanització del sector a l'entorn de la tanca, cosa que implica l'actualització dels serveis i un canvi de seccions i paviments dels espais urbans afectats. També s'habilitaran els espais del camí arran del riu perquè hi puguin passar els vianants més còmodament. L'adequació inclou la il·luminació de la tanca. El pressupost per contracte és de 374.071, 86 euros.
El projecte té quatre fases. En la primera, és preveu crear el nou passeig davant la tanca. La segona, serà la rehabilitació del mur central i la portal principal. Prèviament es reformaran els portals laterals i l'enllumenat de la citada tanca. Finalment, l'actuació acaba amb l'habilitació de l'espai arran del riu com a recorregut per a vianants. En referència als treballs en la tanca de Masó, l'Ajuntament de Girona té el propòsit de revaloritzar l'obra artística, incidint en aquells elements que l'emfatitzen. A tall d'exemple subratllant les textures del mur de pedra i els elements ceràmics, la simbologia dels relleus escultòrics o la composició de la terrissa negra. El projecte busca convertir l'entorn en un passeig per a vianants ampli i en què les parts que el formaran estiguin il·luminades selectivament. L'Ajuntament també vol, amb l'objectiu de recuperar un espai públic, fer l'espai més accessible perquè sigui una zona de passeig.

Text: Joaquim Bohigas,
Imatge: Marc Martí

Diari de Girona

Cementiris de Barcelona cedeix a la Biblioteca de Catalunya uns 800 expedients inèdits de projectes arquitectònics

Les bones famílies de la burgesia barcelonina van colonitzar l'Eixample amb cases modernistes encarregades als millors arquitectes, que rivalitzaven entre si. I quan morien encarregaven els seus panteons als mateixos arquitectes, prolongant als cementiris del Poblenou i Montjuïc els estils neogòtic o neoegipci de què gaudien a les seves mansions. La casa, la llotja al Liceu i el panteó conformaven l'escenografia vital dels barcelonins rics.
Un fons d'uns 800 expedients inèdits de monuments funeraris d'entre el 1883 i el 1920 serà estudiat a la Biblioteca de Catalunya, cedit per Cementiris de Barcelona. Dolors Lamarca, directora de la biblioteca, i Jordi Valmaña, director general de Cementiris, van firmar ahir l'acord, que posarà a disposició dels especialistes i del públic interessat un autèntic filó de projectes de panteons i sepultures monumentals. El fons es conservava al cementiri del Poblenou, dipositat en caixes, i haurà de ser restaurat --alguns dels expedients de paper- tela estan afectats per fongs microscòpics-- mentre es procedeix a inventariar-lo i escanejar-lo perquè en el futur sigui consultable a la web de la biblioteca.

A cel obert
Els expedients consten de plànols manuscrits, amb dibuixos a mà alçada, descripcions precises i la firma de l'alcalde de torn, a més de la dels arquitectes autors del projecte. Cada panteó requeria un permís municipal, exactament igual que un edifici. A Cementiris consideren que els cementiris més antics de Barcelona "tenen consideració de museus a cel obert, amb un nombre més alt d'escultures modernistes que a la mateixa ciutat".
El cert és que a més dels arquitectes, als panteons s'hi van lluir els escultors i els vidriers, els ebenistes i els forjadors, el mateix repertori d'artesans que actuaven a les noves cases que anaven perfilant l'urbanisme de la ciutat cap al nord, un cop enderrocades les muralles, a mitjans del segle XIX. Una nota al Diario de Barcelona informava el 1850 de la construcció "del magnífic i greu panteó de la família Vilardaga amb la seva capelleta i el seu jardinet", cosa que certifica la importància que es donava en l'època a l'aparença de l'última residència.
Encara que el fons ha de ser catalogat, de moment s'han trobat peces de primera categoria com el dibuix original de la creu monumental d'influència cèltica erigida al Poblenou sobre un terreny que havia estat una fossa comuna. L'obra va ser realitzada el 1887 per Josep Palmada en pedra calcària de Girona per un import de 20.000 pessetes, segons un projecte de Leandre Albareda, arquitecte autor del cementiri de Montjuïc. Aquest cementiri va ser inaugurat el 1883 i es considera el millor llegat, juntament amb l'Exposició Universal del 1888, de l'alcalde Rius i Taulet.
Josep Vilaseca és l'arquitecte del panteó arc-cova de la família Batlló, amb una façana, dibuixada el 1889, que representa dos àngels i dues columnes amb capitells en forma de mussols, exactament igual al monument que subsisteix a Montjuïc. Vilaseca, que és autor de l'Arc de Triomf neomudèjar del passeig de Lluís Companys, va tenir com a col·laboradors tant per a l'arc com per al panteó els escultors Manuel Fuxà i Enric Clarasó, dos dels artistes del premodernisme. També s'han localitzat plànols firmats per Enric Sagnier, l'arquitecte favorit de la petita aristocràcia conservadora de Barcelona. Precisament Sagnier va projectar el panteó Mulleras i Pons el 1912, quan ja havia construït les cases per a Camil i Ramon Mulleras a la ciutat dels vius.
D'Antoni Maria Gallissà se n'ha trobat l'expedient del panteó de la Riva, de l'any 1894, que compta amb escultures d'Eusebi Arnau, l'artista que va deixar la seva empremta tant al Palau de la Música com a la Casa Amatller. I també en aquest cas l'arquitecte va construir la Casa de la Riva per a la mateixa família. Dels arquitectes del cementiri de Montjuïc, el que més panteons va dissenyar -se n'han censat 12- va ser Antoni Rovira i Rabassa, un autor de la segona divisió modernista que va construir la caseta del passeig de Gràcia adjacent amb la potent Pedrera de Gaudí.

Rosario Fontova, El Periódico de Catalunya

Un punt de vista judàic sobre el cementiri jueu de Montjuïc

Quan parlem de cementiris jueus al llarg de la diàspora del nostre poble, hem de saber que una de les prioritats que tenien els líders de les comunitats a l´hora de decidir o d ´ acceptar establir-se en una ciutat era garantir el dret de posseir un terreny per poder fer enterraments segons els preceptes d´una tradició que es portava a terme des dels temps d´Abraham. Altres garanties bàsiques i necessàries que es negociaven amb el poder local, eren el dret de practicar el seu culte i ritual, de circumcidar els mascles i de gestionar de manera independent els assumptes interns de la comunitat d´acord amb les seves lleis i els seus costums.

La referència documental escrita més antiga que parla del cementiri jueu de Barcelona, data del S.XI (1091), referint-se a unes vinyes que Ramon II, comte de Berenguer, havia de restituir a la Canonja de la Santa Creu i Santa Eulàlia, en la qual es fa menció a unes antigues sepultures jueves (veteres judeorum sepulturas).

Altra referència, de caràcter indirecte i amb data posterior (1368), sembla remetre'ns l´antiguitat del cementiri al S. IX. Es tracta de la comunitat jueva de Tortosa, la qual en adonar-se'n que el seu cementiri està en perill, donen testimoniatge que en ell es troben unes tombes notables, com no existeixen en cap altre lloc del regne d'Espanya amb la única excepció de Barcelona "on n'hi ha des de fa 50 anys".

Posteriorment a l´atac al Call al 1391, la necròpolis de Montjuïc va patir el saqueig de les seves làpides funeràries, que van ser venudes com a material de

construcció. Un exemple on podem veure, a primera vista, la gran quantitat de pedra recuperada, és l´edifici del Palau del Lloctinent del S. XVI, que allotjà fins fa molt poc l´Arxiu de la Corona d´Aragó.

A principis del S. XV el rei Martí "L´humà" atorga a la comunitat de Celestins -els quals s´ocupaven de la Capella Reial- un terreny que havia estat el cementiri dels jueus. En referències posteriors del S. XVII al XIX s´observen, en títols de propietat i cartografia militar, els topònims “Plaine des Juifs” o “Fort dels Juifs”, el “Camino de los judíos” i fins i tot “la fuente de los judíos”, tots ells fent referència molt probablement a la ubicació de l´antic cementiri.

Al llarg dels segles, la zona del cementiri s´ explotà com a cantera i, el fet d´esser jurisdicció militar, va mantenir-la pràcticament igual malgrat sofrir algunes destruccions parcials, com les provocades amb la construcció de les bateries General Álvarez de Castro (1898). Aquesta actuació va permetre

constatar que la necròpolis s´estenia ambdós costats de l´actual carretera de pujada al castell.

Durant les primeres dècades del S. XX es troben algunes làpides i tombes de forma esporàdica, degut als treballs d'instal·lació del camp de la Sociedad de Tiro Nacional.

Posteriorment, durant la construcció dels pavellons de tir al colom, es trobaren restes del cementiri. Davant aquesta descoberta, tècnics del Institut Municipal de Història, van fer una exploració d'emergència entre 1945 i 1946, en la qual es localitzen, estudien i analitzen, la morfologia i els restes humans en 171 sepultures.

Jordi Casanovas i Miró va recollir les 74 unitats de tot aquest conjunt epigràfic funerari (el qual havia estat trobat en diferents edificis com a material reutilitzat o en fons museístics) a les Series Hebraica de la Monumenta Paleographica Medii Aevi.

L´any 2001, en previsió d´unes obres que s´havien de fer en aquella zona de la muntanya, l´Ajuntament de Barcelona encarregà una campanya d´excavació en un terreny adjunt a l´excavat al 1945. Durant

aquests treballs, es troben cinc- centes cinquanta set tombes i una sola matseva (làpida funerària). L´informe complet d´aquesta actuació encara no s´ha publicat, però sí un article amb resultats dels estudis fets, en quant a la morfologia de les tombes i l´anàlisi dels restes humans es refereix.

És la primera vegada que, a Catalunya, es pot identificar la informació completa de la persona de l´enterrament , per trobar-se la matseva en el lloc en què va ser col.locada originalment. En aquest cas es tracta de “l'esposa del Rabí Isaac ben Rabí Levi, que morí el mes de Kislev de 'any 4990 del calendari hebreu (novembre-decembre de 1229)”.

Dins la tradició jueva, el respecte cap als difunts inclou la prohibició absoluta d´exhumar els cossos, fins i tot segles després de l´enterrament. Aquest fet explica la preocupacio´que trobem, al món jueu local i internacional, davant l´excavació i l´obertura de tombes al cementiri de Montjuïc. Després de la incoació de l´expedient de declaració de BCIN, també es va sol.licitar informació sobre el destí dels restes excavats per tal de poder donar´ls-hi sepultura novament.

A l´any 2006, a la premsa local, es va informar del pla d´actuacions que l´Ajuntament de Barcelona tenia previst per al cementiri de Montjuïc. Lògicament ens vam interessar en aquells aspectes del projecte que afectarien a l´àrea de l´antic cementiri.

Precisament, en el lloc que actualment és una terrassa molt especial, amb vistes a la Mediterrània, és a dir, orientada a Eretz Israel, es faria un jardí d´un costat i una construcció de serveis a l´altre, per tal de proveir la zona de lavabos i begudes.

Amb aquestes característiques tan destacades, segons expliquem, i tenint en compte que aquesta peça històrica representa la presència i la memòria de la comunitat jueva a Barcelona durant cinc o sis segles, ens semblava que aquest lloc mereixia un tractament particular, que pogués transmetre tota la profunditat del seu significat. I així ho vàrem comunicar a les comunitats jueves de Barcelona, a les quals vam suggerir la idea que, per dotar el lloc d ´una protecció permanent, era necessari sol.licitar al govern de la Generalitat de Catalunya que ho declarés Bé Cultural de Interès Nacional- Lloc Històric,

segons definició de la Ley del Patrimonio Cultural Català (Llei 9/1993. DOGC n. 1807, 11/10/1993). Amb l´inestimable col.col·laboració del Centro de Estudis de Montjuïc, vam preparar el document per fer realitat aquesta sol.licitud i així hem aconseguit que el març de 2007 s´incoés l´expedient de declaració. (DOGC núm. 4849-26.3.2007).

Amb el creixement urbanístic dels segles XIX, XX i XXI, els cementiris jueus, que es trobaven allunyats de les ciutats, estan totalmente desprotegits i en perill d´ésser exterminats per complexos residencials, esportius, infraestructures de transports, centres empresarials, etc.

Els llocs històrics tenen una gran vàlua per a la millor comprensió de la complexa constitució de la societat en què vivim, especialment si un col.lectiu determinat s´identifica de forma més estreta amb aquests, actualitzant el seu caràcter i identitat.
És per aquest motiu que, des del Centre de Estudis ZAKHOR, hem identificat, com un
dels objectius primordials, l´estudi i la protecció d'antics cementiris com a llocs amb un
marcat caràcter sagrat i amb capacitat de transmissió de valors culturals.

En aquesta línia, tenim actualment tres projectes en marxa:
En quant al cementiri jueu de Barcelona, a Montjuïc, hem presentat a l´Ajuntament una proposta conceptual d'allò que, al nostre parer, hauria de contemplar el projecte d´un element evocador de la memòria històrica de Barcelona i del judaisme, considerant que és aquesta una cultura mil·lenària, viva i amb criteris propis sobre el culte funerari i els cementiris, que transcendeix a la nostra ciutat.
Per tal d'aportar dades a la Declaración de Bien Cultural, estem desenvolupant una investigació en els fons documentals dels arxius, els quals fins avui no havien estat suficientment explorats, amb el clar objectiu de definir els límits de la necròpolis amb la millor precisió possible. Es tracta d'utilitzar una metodologia no invasiva, sense excavacions, donat que això seria contrari a la nostra tradició.
Aquest projecte ha estat seleccionat per The Rotschild Foundation Europe, rebent fons del seu programa de patrimoni jueu, per a facilitar projectes d'investigació, cooperació i bones pràctiques entre diferents entitats implicades en aquest camp.
Per tal de transmetre els valors que es respecten al ritual funerari, estem treballant a l´edició d'un llibre (per al qual rebem una subvenció de la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya) que esperem ajudi a comprendre l´origen, les raons i l´evolució de la pràctica d´aquest aspecte de la nostra cultura.
Confiem que la contribució de ZAKHOR, influint-hi un punt de vista jueu als projectes relacionats amb la nostra cultura, en estreta col.laboració amb governaments i institucions locals, aportarà els continguts especials, una dimensió diferent i la riquesa necessaris per a comprendre i transmetre el significat de cada peça del patrimoni. Aquest treball conjunt, ajudarà a la millor comprensió d'un valuós llegat, així com al coneixement de la presència jueva a Barcelona, Catalunya i Espanya. Una forma més de contribuir a la diversitat cultural, al respecte i a la convivència en el conjunt d'Europa.

Referències

A. Duran i Sanpere, J.M. Millas Vallicrosa. "Una necrópolis judaica en el Montjuich de Barcelona". Sefarad, núm. 7 (1947).

D. Romano. "Fossars jueus catalans" Acta Histórica et Archaeologica Mediaevalia (Barcelona), núm. 14-15 (1993-1994).

Jordi Casanovas Miró. "Las Inscripciones funerarias hebraicas medievales de España". Monumenta Palaeographica Medii Aevi. Series Hebraica. núm. 4.1 Barcelona.

X. Maese i Fidalgo; Jordi Casanovas i Miró. "Nova aproximació a la cronologia del cementiri jueu de Montjuïc (Barcelona)". Tamid (Barcelona), núm. 4 (2002-2003)

Centre d’Estudis ZAKHOR. "EL CEMENTIRI JUEU DE MONTJUÏC A BARCELONA. Una oportunitat i un repte cap a la dignificació d´un passat en comú". Raíces (Tardor 2008). Traducció al Català d'Inma Cortijo, <http://arquitectes.coac.net/zakhor/zakhor%20a/cementiri%20montju%EFc%20raices%2008%20cat.pdf>.

Montjuïc acollirà el museu de carrosses funeràries

Els Serveis Funeraris de Barcelona traslladaran el setembre de l'any que ve el museu de carrosses funeràries a l'edifici que s'està construint al costat del cementiri de Montjuïc. Aquest nou equipament, de 1.000 m2 i amb un pressupost al voltant dels cinc milions d'euros, també acollirà a partir del juliol que ve la fàbrica de taüts. A més, tindrà aparcament, estarà adaptat per a persones amb discapacitats i al seu interior "s'hi farà una renovació escènica més didàctica i amena, que incorporarà audiovisuals i fotografies de l'època", segons ha explicat el director general de Serveis Funeraris, Eduard Vidal.
El museu, poc conegut entre els barcelonins però molt visitat pels turistes del Regne Unit i els Estats Units, és únic a l'Estat i aplega una trentena de vehicles funeraris, la major part molt singulars. La mostra, al soterrani de l'edifici del carrer Sancho de Ávila, va ser creada a principis dels anys setanta i l'element que més hi destaca és la simbologia que envolta la decoració de les carrosses.

Avui

Somnis entre sepulcres

L’any 1883 quan el cementiri Vell, o del Poblenou va quedar saturat la seva capacitat, Barcelona va reaccionar amb l’obertura del cementiri Nou, o de Montjuïc. Capricis de la història, l’ordre dels fets ara es repeteix en cau d’explotació cultural. Així, com que la visita guiada que gestiona Cementiris de Barcelona al Poblenou ja està ben consolidada, arrenca el vol la de Montjuïc amb el nom de Ruta de Montjuïc, somnis de Barcelona. Des d’aquest mateix diumenge, 8 de juny, la passejada comentada és a disposició dels ciutadans. Hi ha dues rutes principals a escollir, l’artística i la històrica, i encara una tercera, la combinada, que recull el millor de cadascuna.

Dels Bonaplata a Durruti
L'itinerari artístic esta senyalitzat amb el color blau. Inclou mausoleus i escultures de gran valor artístic fetes per arquitectes i escultors reconeguts entre els anys 1883 i 1936. Fa parada a quaranta sepultures. Durant el recorregut, passareu pels panteons d’algunes de les famílies més poderoses de Barcelona que, amb els seus panteons, van aconseguir portar l'ostentació que ja havien exhibit en vida més enllà de la mort. Hi ha panteons amb noms il·lustres: Amatller, Salvador Bonaplata, Carlos Godó, Batlló i Batlló, etc. Sovint, les famílies de la burgesia encarregaven el panteó al mateix arquitecte que els havia fet la casa. És el cas de la família Terrades, que va manar a Josep Puig i Cadafalch que aixequés la Casa de les Punxes a l'avinguda Diagonal i el panteó familiar a Montjuïc, aquest coronat per una columna de ferro excel·lentment treballada.
L'itinerari històric es la segona ruta i esta indicada amb cartells de color groc. Inclou 48 sepultures de personalitats polítiques, econòmiques, socials i culturals de la Barcelona del 1883 al 1940; són tombes que expressen valors culturals i sentiments propis. I és que a Montjuïc hi descansen els grans somniadors de la ciutat dels prodigis. D'una banda, els que van tirar endavant les seves fantasies, més o menys completament: Ildefons Cerdà creador del pla de creixement de la ciutat; Leandre Albareda, l'arquitecte del mateix cementiri; i Francesc Rius i Taulet, l'alcalde que va prendre la decisió de fer el cementiri Nou i el principal impulsor de l’Exposició Universal del 1888. Però també els que van veure truncades les seves utopies socials: Salvador Segui, Francesc Ferrer i Guardia, Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso. I els prohoms de la cultura: Joan Miro, Santiago Rusiñol, Joan Pich i Pon, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, etc; i els principals politcs de l'epoca: Manuel
Carrasco i Formiguera, Francesc Macià, Lluís Companys, Francesc Cambó, Francesc Layret...
És en aquest itinerari històric on l'epítet que acompanya la ruta de Montjuïc – el de somnis de Barcelona – pren tot el seu sentit. Perquè aquí reposen, com els correspon per context històric, les ànimes dels que van fer viure a la ciutat una de les seves etapes més creatives i somniadores: els modernistes, els anarquistes, els grans industrials, els líders polítics, els espiritistes, etc. Finalment, el recorregut combinat (de color verd) és probablement l'opció que permet amb més senzillesa fer-se una idea general dels principals punts del recinte funerari.

El fossar de la Pedrera
Després de fer gairebé tota la visita entre bonics camins arbrats, a trossos empedrats, el canvi significatiu d'escenari el fareu quan arribeu a l'esplanada verda del fossar de la Pedrera. Aquest espai inaugurat l'any 1986 s'ha dedicat a les víctimes del franquisme i és on descansa, entre d'altres, el president Lluís Companys. És un monument dedicat a la Barcelona derrotada l'any 1939, resultat de la iniciativa d’institucions públiques, d'organitzacions civils i de particulars. Ens dóna l’últim motiu per acostar-nos al Cementiri de Montjuïc: retre un homenatge, personal i presencial, a aquells que van donar la vida per una societat més lliure.

Sortim núm. 138.

El cementiri de Montjuïc promou el seu patrimoni

L'empresa gestora inicia recorreguts per sepultures amb valor artístic i històric

Acostar els cementiris a la ciutadania, especialment els que tenen un gran valor històric i artístic. Amb aquesta finalitat, i seguint la iniciativa que va començar ja fa quatre anys al del Poblenou, el més antic de la ciutat, el cementiri de Montjuïc proposa des d'ahir una sèrie de rutes per les sepultures i panteons de més interès cultural construïts entre el 1888 i el 1936.
Els itineraris, batejats com a Somnis de Barcelona, proposen a través d'un plànol que s'entrega al recinte tres recorreguts per aquest cementiri que data del 1883. Una de les passejades se centra en el vessant artístic i hi destaca 40 sepultures, la majoria del 1920. Una segona ruta, la històrica, està formada per 48 tombes de personalitats, com la dels anarquistes Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso, el músic Isaac Albéniz, els escriptors Jacint Verdaguer i Santiago Rusiñol o la dels polítics Lluís Companys, Francesc Macià i Manuel Carrasco i Formiguera. I una tercera combina una selecció de totes dues. Aquesta última serà guiada i s'organitzarà els segons i quarts diumenges de cada mes, a les 11.00. Començarà demà passat.

REHABILITACIÓ
Abans de l'inici de les rutes, al cementiri de Montjuïc s'ha dut a terme una reforma de panteons, tombes, edificis de nínxols, pavimentació i zones verdes, tasques que s'acabaran aquest any.
La nova proposta s'emmarca en la política de l'empresa Cementiris de Barcelona, participada en un 51% per l'ajuntament de la ciutat i un 49% pel grup Memora, d'impulsar iniciatives que promoguin el patrimoni funerari de la capital catalana, igual que en altres ciutats del món, on són, fins i tot, un dels seus atractius turístics. I en aquesta línia, el director general de Cementiris, Jordi Valmaña, va avançar que està prevista la realització d'una sèrie documental de 13 episodis sobre els cementiris.

Rosa Mari Sanz, El Periódico de Catalunya

Nínxols curts al Poblenou

DES DEL 1821
El cementiri del Poblenou data del 1821. Llavors, l'alçada mitjana dels barcelonins era més curta i els nínxols es construïen més petits. Cosa que ara impedia introduir els actuals taüts. Per això, Cementiris de Barcelona va començar a adaptar el 2007 1.500 d'aquests nínxols, uns 900 dels quals estaven buits i eren inservibles. Van passar de tenir 1,85 metres de llarg a tenir-ne 2,20, una adequació que continuarà aquest any amb els treballs que es realitzaran en 2.000 més.

CAS ÚNIC
El del Poblenou és l'únic cementiri barceloní en què s'hauran d'adaptar les dimensions dels nínxols. Els altres van ser construïts en èpoques posteriors, i les seves sepultures són prou grans.

El Periódico

Els gendarmes donen prioritat a la pista satànica per aclarir la profanació del cementiri d'Elna

El cap de la Gendarmeria a la Catalunya del Nord, el coronel Francis Hubert, ha dit que la pista satànica és de moment la que donen per més bona els investigadors desprès de les primeres constatacions fetes al cementiri d'Elna, on 248 tombes han estat deteriorades per uns desconeguts durant la nit.
Pintades amb el nom de Satan, creus girades cap per avall, així com el nombre 666 han aparegut sobre nombroses sepultures. Molts ornaments funeraris, làpides i flors han estat destrossats i bolcats entre les tombes.

Avui

Un jutge investiga la profanació d'un nínxol per robar les joies del difunt

La família va detectar que algú havia forçat la sepultura un mes després d'enterrar-lo a Barcelona

Un jutjat de Barcelona investiga la profanació del nínxol del cementiri de Sant Andreu on descansa des de finals de març el patriarca gitano de 80 anys Francisco Moreno, ja que el seu fill va denunciar el 27 d'abril passat que algú havia obert el fèretre del difunt per endur-se els rellotges i l'anell d'or amb què va ser enterrat. La família va descobrir que havien forçat la làpida un mes després del funeral, quan van anar a visitar el patriarca i van veure que una de les tires laterals de marbre del nínxol estava trencada. Serveis Funeraris de Barcelona va admetre ahir que la làpida havia estat manipulada, però va assegurar que el fèretre no va ser forçat.
El 27 d'abril passat es complia un mes de la mort de Francisco Moreno Amaya, i la seva vídua i els seus fills, com cada diumenge, van anar a visitar el nínxol del patriarca al cementiri de Sant Andreu. Aparentment, la làpida i les jardineres estaven perfectament col·locades, tot i que el terra era ple de guix. En un principi, els familiars no van donar gaire importància a aquest detall i, tal com havia previst, un dels fills del difunt va pujar amb una escala fins al nínxol –situat a una alçària d'uns tres metres– per col·locar-hi dues fotografies petites.

Un «trauma» familiar
Mentre hi accedia, però, l'home va començar a inquietar-se, ja que va notar que la sepultura desprenia una olor molt forta. «De seguida em vaig adonar que el marc de marbre de la làpida no estava col·locat tal com l'havíem deixat, ja que els gitanos tenim molta tradició en aquest sentit i ens agrada tenir cura dels nínxols dels nostres difunts», va explicar ahir Rafael. Ràpidament, l'home va avisar els responsables del cementiri, ja que intuïa que algú havia profanat la sepultura del seu pare. Un enterrador va confirmar les seves sospites poc després ja que, en retirar el vidre que protegia el nínxol, va comprovar que la làpida i la llosa de ciment que tancava la sepultura només estaven encaixades, malgrat que els enterradors les havien fixat amb ciment després del funeral. Segons la versió de la família, el treballador els va dir també que el fèretre estava obert. «Ha estat un trauma per a tots i la meva mare, que ja és gran, no es recupera del disgust», va afirmar Rafael.
Malgrat els nervis del moment, el fill del difunt va demanar permís a l'enterrador i va pujar fins al nínxol per comprovar que el cos del patriarca estigués intacte. Segons va explicar, havien enterrat el seu pare amb els braços en creu, però en aquell moment «els tenia estirats». A més, «li havien aixecat la camisa, i li havien deixat el ventre al descobert». Es dóna la circumstància que la comunitat gitana té la tradició d'enterrar els éssers estimats amb els seus objectes de valor i, en aquest cas, la família assegura que dins el fèretre hi havia dos rellotges i un anell d'or, i un rellotge d'acer, tots ells valorats en 41.000 euros segons els seus càlculs.
Per tot plegat, unes hores després de descobrir la profanació, els familiars de Francisco Moreno van denunciar els fets als Mossos, que van acudir al cementiri i van precintar el nínxol. Els agents també es van endur la làpida, que ara analitzen els investigadors. D'altra banda, la policia catalana va remetre les diligències al jutjat d'instrucció número 27 de Barcelona, que investiga el cas perquè aquell dia estava de guàrdia. La família –representada pel bufet d'advocats Villegas de Santa Coloma de Gramenet– sospita que els treballadors del cementiri van obrir el nínxol per robar les joies, ja que el fet que la làpida estigués col·locada «a consciència» els fa descartar que la profanació sigui conseqüència d'una bretolada. «No vull que això torni a passar i només desitjo que la persona que ha profanat el nínxol pagui pel que ha fet», va explicar el fill del difunt, que hi va afegir que el que menys els importa en aquests moments són les joies i que només volen que la policia trobi el culpable.

Vigilància Al Cementiri
Per la seva banda, els treballadors del cementiri van assegurar que no tenen res a veure amb la profanació del nínxol i van mantenir que han rebut amenaces dels familiars del difunt. Una portaveu de Serveis Funeraris de Barcelona va admetre ahir que alguna persona aliena al cementiri va manipular la làpida de Francisco Moreno, però va assegurar que el fèretre no va arribar a ser forçat. Segons va dir, la família va vetllar el difunt a casa seva i, per tant, no hi ha cap document que acrediti que el patriarca va ser enterrat amb joies, informació que sí que consta quan els difunts es vetllen al tanatori. L'empresa, d'altra banda, va explicar que el cementiri està vigilat per personal de seguretat mentre està obert al públic i que, durant la nit, es fan rondes de vigilància. Tenint en compte aquestes dades, i amb l'objectiu d'aclarir els fets, Cementiris de Barcelona (l'empresa que gestiona que el cementiri de Sant Andreu) ha presentat una altra denúncia que també ha arribat al jutjat.

Laura Sayavera. El Punt