dimecres, 3 de novembre del 2010

Visites el cementiri de Reus a la nit

El poble que resta quiet i callat, resta mor. És fàcil comprovar com tots els pobles es treuen de la màniga qualsevol invent que, en definitiva, és per fer bullir l’olla. Grans invents, com la sopa d’all i de farigola... faran cap als esdeveniments, els seus mandataris volen innovar.
Reus va crear les ‘botigues al carrer’, va ser una forma de tiranitzar la venda com si invoquessin el ‘top manta’. Ara la idea de les visites guiades nocturnes pel cementiri –penso que és el segon any– no em desagrada i són moltes les persones que hi assisteixen i moltes es queden amb les ganes d’anar-hi. No cal dir que a la regidora Empar Pont li suposa una mica de trastorn, però ella es manté al peu del canó, cuidant al màxim que sigui un èxit. Queda molt de camí per fer, perquè compaginar una novetat d’aquest tipus resulta complicat per no dir difícil.
El que es podria considerar les estrelles de la festa, quasi que estan aconseguides, però el recorregut presenta dificultats en el sentit que el terra queda poc il·luminat. Però ni que sigui fent tentines, la gent va avançant, però trobo que manca llum en llocs molt puntuals per poder contemplar les sumptuoses sepultures i fer-se una idea, ja que la mitja llum els resta bellesa. La música de fons, aquest any, m’ha semblat una mica pobra i tal vegada mal situada.
Respecte a la representació oferta per la Gata Borda, no la considero encertada del tot, ja sigui el guió, sigui pel tema de representar uns mossos d’esquadra simulant una inspecció com a conseqüència d’un robatoris, etc., penso que tot plegat marxa una mica de context. La importància que es dóna a la sepultura de les víctimes de la batalla dels camps de Morell i Vilallonga gairebé és ínfima. L’actuació dels membres d’aquesta companyia de teatre, que quedi clar, és bona, però l’argument no m’acaba de fer el pes.
És una opinió que crec que han de tenir en compte per anar afinant. La finalitat és bona, la idea, també, perquè entenc que s’ha de mantenir el criteri de donar a conèixer el nostre patrimoni, ja sigui de nit o sigui de dia, perquè en definitiva és el que tenim.
Resulta que el dia de la visita vaig estar parlant amb un amic meu de Tarragona i em va dir que quan viatjava tenia per costum visitar els cementiris, perquè, segons ell, i vam coincidir, és l’indret on es demostra la cultura de cada poble.

Antoni Zaragoza Mercadé, Diari de Tarragona