dimarts, 2 de novembre del 2010

L'art dels cementiris gironins, per descobrir

 
Una imatge representativa d'art al Cementiri de Girona.
Foto: D.CHICANO.

Girona disposa de monuments i rutes importants. Resultaria molt llarg citar-ne tot el patrimoni cultural i històric, però l'art, la seva història i els paisatges també es poden admirar en els seus cementiris.
Fins i tot el Consell d'Europa ha reconegut la Ruta Europea de Cementiris com a Itinerari Cultural Europeu. La ruta inclou 49 necròpolis de 37 ciutats de 16 països, entre les quals també hi ha els cementiris de Barcelona i Terrassa. A Girona n'hi ha de representatius, com el cementiri vell de l'Escala, clausurat el 1974, que va ser declarat bé d'interès nacional el 1984. Catalogat com a cementiri mariner, és un conjunt neoclàssic de l'any 1835. L'espai té nínxols blancs coronats amb timpans triangulars. A més, conté panteons que no poden deixar de visitar-se, com el de la família Marangues, i hi destaca la capella. Aquí hi descansa, en un senzill nínxol blanc igual que la resta, Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert Paradís.
A Begur el Sant Sepulcre de Palera va rebre la catalogació de bé d'interès nacional el 1964. Amb estil romànic del segle XII, havia estat un centre de peregrinació medieval. Judit Pujadó defineix en el seu llibre “Vint-i-cinc cementiris i dues tombes” com “aquesta humil cosa perfecta” l'ermita de Sant Baudili que és al cementiri de Cadaqués. D'estil neoclàssic de finals del segle XIX, destaca, entre d'altres, l'escultura d'una dona que s'agafa les mans cap endavant, de Josep Llimona. Juntament amb els àngels que decoren algunes de les tombes, els aporten el toc de distinció solemne. Els àngels també poblen el cementiri de Figueres. El més digne d'admiració és un que té el cos vinclat i recolza el cap sobre els genolls. El lloc té un mostrari d'escultures i panteons importants de Josep Llimona i Marés, la tomba de la família Novoa i la de Dalí es poden visitar. Una curiositat són els Pensamientos i Consejos esculpits a les lloses de la tomba de Bautista Llobet.
Banyoles té dos cementiris, un d'antic amb despulles del segle XVIII i un obert de fa més de 100 anys que disposa d'una zona amb restes de foses comunes de la Guerra Civil coronada amb un monòlit. A l'ampliació hi ha el monument a les víctimes del desastre del vaixell L'Oca.
Judit Pujadó defineix en el seu llibre la necròpoli de Castelló d'Empúries com un cementiri “equilibrat i ben dissenyat, on els panteons s'alineen al mur perimetral, i l'espai central està format per bosquets de pins”. Té una fossa per als pobres i, com al de Figueres, hi ha figures d'àngels que, dempeus i amb les ales obertes, miren el cel. Una altra de les peculiaritats del lloc són les flors modernistes que decoren algunes de les tombes.
A la capital, l'estil neoclàssic del cementiri del Pont Major, de finals del segle XIX i principis del XX, ofereix una mostra d'art de l'època. També cal destacar la capella del cementiri municipal de Girona, d'estil neoclàssic de mitjans del segle XIX, el sarcòfag de la família Muxach, els panteons de la família Estibalca i del governador militar. Hi ha homenatges a les víctimes del franquisme. Al cementiri d'Olot sobresurten les escultures de Josep Llimona, Josep Berga i Boada i Martí Casadevall entre molts altres artistes. Als sepulcres hi ha, com destaca Judit Pujadó, “mans d'àngels, mans que escriuen sentències, mans de la mort (...)”.
De Portbou, cal esmentar el monument al filòsof jueu Walter Benjamin, i a Sant Feliu de Guíxols hi ha una escultura del mateix autor de la de Cristòfol Colom a les Rambles, Rafael Atché, que representa el més bell del cementiri. També destaquen els mausoleus. El cementiri de Sant Joan de les Abadesses té la creu dels afusellats; a més, és recomanable el nínxol i la Mare de Déu del Roser. I de Tossa, a la Selva, les escultures i la tomba amb una creu de fusta dedicada al soldat desconegut són les insígnies que doten de personalitat el seu cementiri.
A part de l'art, hi ha històries plenes d'humanitat en les fotografies i records als difunts que descansen amb ells als cementiris.


LA DATA
1835 és la data de construcció
del cementiri neoclàssic de l'Escala i declarat bé d'interès nacional el 1984

LA DADA
49 necròpolissón part de la Ruta Europea de Cementiris com a Itinerari Cultural Europeu. Inclou 37 ciutats de 16 països.

Cristina González, El Punt Comarques Gironines,  Pàgina 8