El cementiri del Poblenou a Barcelona adapta els nínxols a les noves mides dels morts

El cementiri del Poblenou, el mes antic de Barcelona, fa obres per adaptar els nínxols més vells i on feia temps que no s'hi podia enterrar ningú, a les mides actuals dels morts i l'embalum de les caixes.
Del total de 30.000 sepultures que té el cementiri, se n'hauran de modificar unes 5.000 per fer-les uns vint centímetres més llargues. La dificultat afegida és que aquest cementiri forma part del patrimoni arquitectònic protegit, i totes les actuacions s'hi han de fer amb molta cura.
De moment, ja s'han invertit 450.000 euros a rehabilitar 1.347 nínxols i desmuntar i construir de nou la tanca exterior que dóna al carrer Taulat.
Primer es va desmuntar pedra a pedra tota la paret del carrer Taulat, i es va enretirar uns vint centímetres cap al carrer. Per la part de dins del cementiri, es van retirar provisionalment tots els elements decoratius, els símbols de la maçoneria de pedra natural que formaven l'embocadura dels nínxols, i es va sanejar l'estructura. Així es van poder allargar vint centímetres les sepultures sense perdre espai al cementiri. L'ampliació ja es va fer amb formigó i després es van tornar a posar les pedres antigues reforçant-les amb ancoratges d'acer galvanitzat.
L'operació, que pel cantó del carrer Taulat ja està quasi acabada, es repetirà ara per la resta de la tanca del cementiri i en una illa interior que és la més antiga. Les obres, que van començar a finals de l'any passat, continuaran aquest i s'acabaran l'any que ve. En total costaran 1,3 milions d'euros.
Els nínxols que hi ha a la tanca del cementiri són de l'any 1855. Van ser construïts d'obra de fàbrica en totxo massís i rematats amb una solera de doble volta amb rajoles ceràmiques. L'embocadura és de pedra natural de Montjuïc.

Sepultures en venda

Dels 1.347 nínxols que hi havia a la tanca del carrer Taulat, 800 estaven buits de feia anys. En alguns casos puntuals s'havien fet enterraments guanyant uns centímetres per la part del davant fent avançar la llosa que tanca la sepultura. Però en la majoria, l'Ajuntament oferia als propietaris un nínxol provisional si tenien necessitat d'enterrar algun familiar. Passats uns anys, si es podia fer un a reducció de les restes del difunt, s'enterraven als nínxols petits que eren propietat de la família.
Una part dels nínxols rehabilitats ja no tenen propietari i l'Ajuntament els posarà a la venda a un preu que varia en funció de l'alçada i que és de 1.200 euros de mitjana.

Maria Favà, Avui

Descobreixen les restes momificades de dues monges del segle XIX al Brasil

Els cossos van ser trobats a Sao Paulo darrere d'una tàpia de morter, al monestir de la Llum

Investigadors brasilers han trobat els cossos momificats de dues persones en un monestir del centre de Sao Paulo. Les restes pertanyen a dues monges de clausura que van viure al segle XIX. Els cossos van ser trobats darrere d'una tàpia de morter, al Museu del monestir de la Llum, situat al centre de la gran ciutat del Brasil. La troballa es va produir quan uns tècnics estaven realitzant unes excavacions per combatre una plaga de corc. Les dues mòmies descansaven en una mateixa sepultura. Un dels cossos està estès de panxa enlaire, amb les mans juntes i amb els dits entrellaçats sobre el pit. Aquesta mòmia està en molt bon estat de conservació i encara té restes de les sabates. L'altre cos està en posició lateral, al costat del primer. Els investigadors van anunciar que enviaran mostres dels ossos i de l'argila que cobria a les mòmies a un laboratori als Estats Units per precisar l'antiguitat de les restes. A començaments del segle XIX, en el mateix lloc que ocupa el monestir, s'erigia el cementiri de les Germanes de la Concepció, una germandat de monges de clausura, segons va assenyalar l'agència brasilera de notícies Globus.

Diari de Girona

Denuncien robatoris de flors i actes vandàlics al cementiri de Palma

Familiars de difunts diuen que hi ha «una màfia» que s'endú els rams

«El mes passat es va morir el meu germà, de càncer. L'enterram amb la meva altra germana i amb la meva mare. Deixam la tomba coberta de flors, de centres i corones precioses, i a la setmana següent ens adonàrem que ens les havien robades. Això no és tot, també han defecat damunt la làpida i hi han deixat xeringues. Estam farts d'actes vandàlics i robatoris; demanam més seguretat».

Les germanes Bàrbara i Adolfina Cladera no són les úniques que han sofert el robatori sistemàtic de rams de flors al cementeri de Palma. Des del camp sant, tanmateix, se sosté que hi ha vigilància nocturna i que és «impossible» vigilar cada nínxol i cada tomba per evitar els furts.

«Pot semblar una ximpleria, però un dels centres que s'emportà ens havia costat 100 euros. Era un cor de roses. No sabem qui són, però molt a prop de la illeta 73 han ocorregut actes vandàlics i ningú no ens fa cas, malgrat que ja hem posat cinc reclamacions», afegeix Bàrbara, una comercial que prefereix mantenir el rostre en l'anonimat «perquè a Palma molta gent em coneix».

Adolfina, la seva germana, no té problemes per posar davant del fotògraf. Només té un temor: les represàlies. «Cada setmana ens trobam amb alguna trastada i quan surti en premsa no sé si serà pitjor», comentà.

Magdalena Reus visità ahir al matí el cementeri palmesà i reconegué que «he sentit que últimament trenquen tombes. Crec que hi falten vigilants».

Miquel, un altre dels assidus al recinte, no se'n pot avenir: «A la nostra tomba li roben sempre els centres, sembla mentida que la gent tingui tan poca sensibilitat. Estam parlant de difunts». La majoria d'enquestats per aquest diari coincidiren que fa falta més presència de vigilants de seguretat «sobretot quan enfosqueix, perquè això fa por».

Al migdia, amb tot, l'activitat al cementeri per part del personal de SFM és intensa: jardiners i brigades de manteniment recorren els carrerons, atents a qualsevol anomalia. El perímetre a controlar, tanmateix, és enorme. Una família gitana que té la seva tomba coberta per flors de plàstic, en colors vermell i blanc, també ha sofert robatoris «i això que les flors no són bones».

Des del cementeri, la versió que s'oferí ahir a aquest diari és diametralment oposada a la d'alguns familiars. «És innegable que desapareixen rams, sempre ha ocorregut, però creiem que no es pot parlar d'una màfia, sinó de furts aïllats. No es pot vigilar cada tomba. Respecte a les queixes sobre els vigilants, de nit tenim un agent de Trablisa que fa voltes amb un cotxe i als matins hi ha més de trenta treballadors del cementeri al recinte».

JJ, Diari de Balears

Esmorzar entre taüts

A l’Índia, hi ha un restaurant que porta bona sort, i no només pel nom, New Lucky. Aquests local a Ahmadabad (Gujarat), sol estar replet i és molt famós pel seu te amb llet, els seus panets amb mantega.... i per les tombes entre les quals estan disposades les taules. Als comensals els agraden les tombes, semblants a petits taüts de ciment.

Durant quasi quatre dècades, Krishan Kuti Nair ha ajudat en l’administració del restaurant, construït sobre un cementeri musulmà de diversos segles d’antiguitat.

El cementeri porta bona sort segons el seu amo i els assidus visitants.

Les tombes estan pintades de verd i s’eleven fins a arribar quasi a l’altura dels genolls. Diàriament, el gerent decora cada una amb una flor seca. Les tombes es disseminen desordenadament en el restaurant: una enfront de la caixa registradora, tres en el centre, junt amb una taula per a dos, quatre paral·leles al mur, en les proximitats de la cuina.

Probablement, les tombes van pertànyer a la família o els col·laboradors d’un sufí, del segle XVI, la tomba dels quals està prop d’aquí, d’acord amb Varis Alvi, professor retirat a Ahmadabad.

El restaurant data de la dècada de 1950, abans que les botzines dels automòbils, el trànsit trastornat i els alts edificis rodejaren el lloc. K.H. Muhammad va obrir un parada on venia te enfront del cementiri, va dir Nair, qui va ajudar a administrar el lloc i es va tornar soci del fundador, fins que Muhammad va morir en 1996.

El negoci anava bé i el parada va continuar creixent, fins que les seves parets de llanda van envoltar les tombes.

A l’Índia, és comú que els cementeris siguin usats després amb altres finalitats, assenyala Alvi. Les persones que acaben d’emigrar a les ciutats instal·len carpes dins dels cementeris, i els negocis col·loquen parades junt amb les tombes.

A més, la creença hindú de què la mort no és sinó una oportunitat de reencarnar, fa que el viure, treballar o menjar en un cementeri sigui una experiència menys temible que per als occidentals, segons Alvi. Encara que el cementeri és musulmà – els hindús incineren els seus morts –, la majoria dels indis se senten relaxats en un fossar.

Segons l’opinió de Nair els cementeris a l’Índia mai provoquen por ja que no disposen d’una literatura d’històries terrorífiques amb fantasmes i esperits en cementeris, de fet inexistents en la seva pròpia cultura.

A la majoria dels consumidors diu que no li preocupa assentar-se junt amb les tombes ja que són llocs sants que porten bona sort. Però d’altres més erudits consideren que l’establiment és una falta de respecte.

Cercle V

Cal Mort es converteix en un web

El bloc Cal Mort dedicat al món dels cementiris i aspectes relacionats, però amb un to informatiu general i gens macabre, s'ha convertit en un web: www.calmort.ca. Enhorabona!.

El cementiri de Montjuïc acollirà visites guiades

El cementiri de Montjuïc, el segon més antic de la ciutat després del del Poblenou, acollirà rutes guiades per mostrar el patrimoni cultural, històric i arquitectònic que amaga. La iniciativa, que ja es fa al recinte del Poblenou, és una de les novetats que es posaran en marxa aquest any als cementiris de la ciutat. Cementiris de Barcelona, l'entitat que gestiona aquests espais, invertirà el 2008 cinc milions d'euros en millores. Gairebé totes seran obres de rehabilitació.
Les visites, que s'iniciaran la primera setmana de juny, inclouran dos tipus de recorreguts, l'històric i l'arquitectònic. En el primer s'explicarà quins personatges coneguts hi estan enterrats i es donaran a conèixer aspectes de les seves obres i dels somnis que, per diferents circumstàncies, no van poder portar a terme. Al cementiri de Montjuïc estan enterrats, entre altres, els presidents de la Generalitat Lluís Companys i Francesc Macià, el cofundador i líder de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó, l'escriptor Santiago Rusiñol, el fundador del Barça, Joan Gamper, i el pintor Isidre Nonell.
La segona ruta, l'arquitectònica, acostarà els visitants a la part de l'espai d'influència modernista, construïda el 1883 per Leandre Albareda. Aquest recinte, com el del Poblenou, està protegit i compta amb obres de destacats autors de l'època, com l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i els escultors Josep Llimona i Josep Clarà.

Jordi Subirana, El Periòdico

La casa del cementiri d'Anglès l'estiu que ve ja tindrà llogater, que hi viurà de franc a canvi de fer de guarda

La casa del cementiri d'Anglès tindrà vida a partir de l'estiu que ve. L'Ajuntament ja té enllestit el plec de clàusules del concurs per posar a lloguer aquest habitatge. L'ocupant no haurà de pagar cap quantitat econòmica sinó que hi podrà viure de franc a canvi d'ocupar-se del manteniment del cementiri i fer de guarda. L'alcalde diu que el concurs «serà molt obert per avaluar totes les peticions» però un dels requisits és no tenir cap habitatge en propietat. Els veïns d'Anglès tindran prioritat.
La casa és just a l'entrada del cementiri i té un disseny molt peculiar, amb una forma totalment rodona i una gran porta d'accés. En una superfície de 55 metres quadrats, l'habitatge disposa d'un menjador amb llar de foc, una cuina-office, un lavabo i dues habitacions. L'estiu passat l'Ajuntament va anunciar que pensava llogar la casa amb un doble objectiu: d'una banda, facilitar l'accés a l'habitatge a algun veí o a alguna família d'Anglès i, de l'altra, disposar d'una persona que s'ocupi de mantenir els parterres del cementiri i que s'encarregui d'obrir i tancar la porta d'accés quan comencin i acabin les hores de visita. Actualment no hi ha ningú que s'ocupi específicament d'aquestes tasques i són els peons de la brigada municipal els que assumeixen els treballs de manteniment. Tot i això, davant el gran volum de feina que tenen al poble, no donen l'abast.«La nostra intenció és aprovar el plec de clàusules a principis del mes de febrer. Un cop feta tota la tramitació que obliga l'administració, calculem que a l'estiu la casa del cementiri ja tindrà inquilí», explica l'alcalde d'Anglès, Pere Figuereda (CiU).En aquests darrers mesos, l'Ajuntament ha fet diversos treballs de millora de la casa. Ha netejat l'exterior de plantes enfiladores i ha tornat a pintar tot l'interior. Això sí, la persona que guanyi el concurs hi haurà de posar el mobiliari.


GRAN EXPECTACIÓ
L'anunci de llogar aquest habitatge, que va avançar El Punt, va causar una gran expectació mediàtica arreu de l'Estat. I això va provocar que l'Ajuntament rebés un munt de sol·licituds per escrit i per telèfon de gent que s'oferia per ser-ne el llogater. Les peticions van arribar d'arreu de les comarques gironines, i fins i tot de fora del nostre país (n'hi havia una de Badajoz i una altra de Las Palmas de Gran Canària). I això que l'Ajuntament encara no havia obert el concurs.Això donava la raó a l'alcalde, que assegurava que el fet que l'habitatge estigués situat al cementiri, un lloc totalment inusual per anar-hi a viure, no havia de representar cap entrebanc i que «no s'ha de tenir fòbia a la mort».

Anna Puig, El Punt.

Veure l'entrada anterior sobre el tema en el bloc

Els cementiris de Poblenou i Montjuïc aspiren a ser protegits per la UNESCO

L'objectiu és preservar el patrimoni artístic i històric i solucionar la situació d’abandonament que pateixen algunes tombes significatives
El cementiri del Poblenou i el de Montjuïc busquen la protecció de la UNESCO per a preservar el seu patrimoni funerari. L'ASCE (Associació de Cementiris Significatius d'Europa) està treballant perquè estos dos cementiris barcelonins, junt amb altres monumentals d'altres ciutats europees, obtinguin el reconeixement de la institució. "Unes quantes tombes significatives tenen problemes de conservació", explica Maria Luisa de Yzaguirre, presidenta De l'ASCE. Amb la distinció de la UNESCO, s'espera que "resulti més fàcil buscar ajudes per a restaurar-les", al mateix temps que "es dignificaria el valor que hi ha en estos cementiris, que estan oblidats".
Al cementiri del Poblenou destaquen elements artístics com una reixa que envolta la tomba de Josep Anselm Clavé, i que és obra de Lluís Domènech i Montaner; l'escultura "El peto de la mort" de Joan Barba; o l'església neoclàssica de l'arquitecte italià Antonio Ginesi. A Montjuïc es troben altres panteons rellevants, com els de les famílies Batlló i Urrutia. Però més enllà de la rellevància artística amb obres "essencialment neoclàssiques al de Poblenou i modernistes al de Montjuïc", a través d'aquests cementiris "es pot conèixer la història de la ciutat", segons Explica Yzaguirre.
El cementiri del Poblenou engloba el període històric que va de 1775 fins a l'Exposició Universal de 1888. És llavors quan el de Montjuïc, inaugurat en 1883, pren el relleu com a testimoni històric de l'evolució de la ciutat. Una prova d'això és el Fossar de la Pedrera, on es recorden als difunts durant la Guerra Civil, i que té com a colofó la tomba de Lluís Companys.
Moscou és la ciutat europea pionera a preservar el seu patrimoni funerari. "Té 750 tombes protegides per la UNESCO", Recorda Yzaguirre. A més de Barcelona, la proposta que Impulsa l'ASCE, inclou altres 107 ciutats europees que tenen cementiris destacables, com el Cimitero Monumentale de Milà o el Père Lachaise de París. "Per a cada ciutat el seu cementiri és important", conclou Yzaguirre.

La Vanguardia

La història completa de Sarah Hellen a Internet

A l’agost ens fèiem ressò de la notícia de la veneració en un cementiri de Perú d’una santa popular que fou considerada abans un vampir. Ara hem sabut que s’ha publicat un article molt complet sobre la qüestió a Internet. Concretament es tracta de “L’Upir” que edita Cercle V.
En la seva pàgina web parlen modestament d’un butlletí. Potser sí que quan a presentació es força modesta, però la qualitat dels articles és impressionant i ha tractat molt temes relacionats amb aquest bloc com el fantasmagòric cas del vampir de Highgate a Londres, exhumacions de cadàvers per a buscar vampirs i ara, el cas de Sarah Hellen. Ja són 13 números.

Cas de Sarah Hellen: http://www.cercle-v.org/u13.htm
Cas de Highgate: http://www.cercle-v.org/u6.htm
L’Upir: http://www.cercle-v.org/upir.htm
Cercle V: http://www.cercle-v.org/index.htm

Tiren a un abocador el taüt de la sogra per a enterrar al gendre

Un cos policial de la població espanyola de Burgos ha descobert a dos homes que van exhumar les restes mortals d’una dona, que havien estat enterrats en una tomba amb capacitat per a dos cossos, i els van tirar a un abocador, amb la finalitat d’inhumar al gendre de la difunta, que no cabia en la mateixa sepultura.
Els agents policials atribueixen als dos homes, segons sembla un veí de la capital Madrid i un altre d’un poble de la regió nord de Cantàbria, un delicte contra el respecte als difunts, segons han informat avui fonts oficials.
La policia va investigar el cas arran de l’aparició, dilluns passat, a l’abocador de Barbadillo del Mercado (Burgos), d’un fèretre amb restes òssies humanes. Segons les investigacions policials, fa deu dies es va realitzar la gestió corresponent per a enterrar un difunt en una sepultura familiar amb capacitat per a dos fèretres.
Com no hi havia lloc per al nou cadàver, familiars del mort van decidir exhumar les restes de la sogra del finat, carregar-los al cotxe d’un d’ells i transportar-los al taüt fins a l’abocador, on els van llançar. Les restes de la senyora, que havia mort en 1985 i que van ser trobats en un fèretre de zinc a l’abocador, seran reclamats ara pels familiars per a la seva posterior inhumació.

Agència EFE