Profanen amb creus gammades 180 tombes el fossar de cementiri de Le Havre

Unes 180 tombes, una quarta part d'elles corresponents a fèretres de religió jueva, van ser profanades amb pintades de creus gammades dissabte a la nit al cementiri de Le Havre, segons van dir ahir fonts judicials. És el segon cas d'aquest tipus que es produeix en 4 dies, després que dimecres fossin profanades mig centenar de tombes de soldats francesos musulmans.

Diari de Girona

El Cementiri de Sants

Poca gent sap que bastant més enllà de la Riera Blanca, en ple municipi d'Hospitalet de Llobregat, hi ha un paratge que, a efectes legals i també per la seva història, es pot considerar part de Sants. Estic parlant del Cementiri de Sants, que per a tots aquells curiosos que el vulguin visitar el poden trobar al carrer Terra Alta sense número del veï barri de Collblanc
D’història i la situació peculiar d'aquest recinte ha fet que aquest mes em decidís a parlar-ne, doncs tot sovint he descobert santsencs, d'aquells que hom diria de tota la vida, que desconeixien per complert la seva existència. I crec que certament, tot i els tabús que sovint es tenen respecte a aquests temes, és un lloc que val la pena conèixer.
Originalment, com era natural, el Cementiri de Sants era ubicat al costat de la Parròquia de Santa Maria de Sants, al petit turó que s'aixecava sobre la resta del municipi. Però Sants començava el seu creixement, l'arribada dels grans vapors era propera. Així doncs, quan les autoritats van ordenar que els cementiris fossin edificats lluny de l'espai habitat l'únic espai disponible dintre del municipi era a la Marina, però els metges de l'época van considerar l'espai com a terreny insà. Per la qual cosa es va decidir edificar el nou cementiri a uns terrenys coneguts com La Coveta al proper municipi d'Hospitalet. El municipi santsenc va comprar els terrenys on s'edificaria el nou cementiri, per la qual cosa va pasar a ésser terreny gestionat per Sants, i amb la posterior agregació per Barcelona.
L'obra del nou cementiri fou encarregada a Jaume Gustà i Bondia, arquitecte que posteriorment participaria a l'Exposició Universal del 1888 i que també fou l'autor de l'actual seu del Districte. Finalment l'edifici fou inaugurat l'any 1880, i ben aviat el Cementiri de Sants es va destacar pel fervor que els petit burgesos i comerciants de Sants van voler impregnar a les seves tombes i mausoleus. Calia entrar a la gloria ostentant catalanitat i riquesa, com diu la dita, sent els més rics del Cementiri.
L'espai on hi havia l'antic cementiri del municipi, al costat de la Parròquia de Santa Maria de Sants va ser ocupat per les Cotxeres del tramvia. Com a curiositat es comenta que a l’época en que va començar a funcionar com a cotxeres, especialment els dies de forta pluja, encara apareixien, de tant en tant, ossos humans, amb el conseqüent espant dels viatgers que esperaven la sortida del tramvia.

Agus, www.barrisants.org, 19 de febrer de 2007

Profanen 53 tombes en el sector jueu d’un cementiri a Lilla

Un grup antisemita va profanar 53 tombes en el sector jueu d’un cementiri de Lilla, al nord de França. Els autors dels fets van aixecar les làpides i en van trencar una. El cas va passar just abans de la celebració de la Pasqua jueva.

Avui

Barcelona posa vigilància en tots els seus cementiris

Els cementiris de Barcelona han reforçat la seva seguretat. I és que l'any passat va haver-hi 456 actes vandàlics i 26 robatoris en aquestes instal·lacions.
Serveis Funeraris considera que «"no són molts incidents, ja que en els seus cementiris hi ha més de 300.000 sepultures.
Encara així, des de l'1 de març s'ha posat vigilància en els nou recintes durant les hores d'obertura, de 8 a 18 hores.

24 hores en els més grans
Aquesta seguretat s'allarga fins a les 24 hores en els dos cementiris més grans de la ciutat: el de Montjuïc i Collserola. Aquests dos recintes concentren la majoria dels incidents.
Enguany ja s'han produït 128 incidents i vuit robatoris (dos a Collserola i quatre a Montjuïc).

Albellons i bronze
Els incidents són petits actes vandàlics com a grafits, pintades i ruptura de gerros o làpides. Quant als robatoris, els lladres s'emporten tanques de ferro forjat de les tombes, poms de les làpides de bronze o albellons del cementeri.
"Ara ja no es roba tant perquè cada vegada s'utilitza menys el bronze, que és el que es ven bé. Actualment, quasi tot es fa d'acer inoxidable", va explicar a 20 minuts un dels treballadors de neteja del cementiri de Montjuïc.

Més agents
El canvi de política de seguretat de Serveis Funeraris de Barcelona es deu, sobretot, a la renovació de les bases del concurs públic sobre la vigilància dels cementiris.
La nova empresa que ha guanyat l'adjudicació del projecte ha incrementat la plantilla de vigilants.

Vetllar pel patrimoni
Serveis Funeraris i Unescocat han signat un conveni per a conservar i difondre el patrimoni dels cementiris de Barcelona.
La primera actuació serà la creació d'una xarxa mundial de patrimoni funerari que agruparà a entitats i institucions que treballen en aquest camp.
El patrimoni funerari inclou els cementiris i els monuments als morts, a més de les pràctiques religioses, les tradicions i les creences relacionades amb els morts.

Núria Ferragutcasas. 20 minutos

L’exposició Cementiris d’Ultramar a Lleida

Del dia 22 de març al 13 d’abril es pot veure al campus de la Universitat de Lleida l’exposició de fotografies “Cementiris d’Ultramar”de Pilar Aymerich que ja es va poder admirar a Barcelona. (Veure notícia del 21 de setembre del 2006).

Cementiris de Barcelona inicia una campanya per restaurar i difondre el patrimoni funerari de la ciutat

En moltes ciutats hi ha autèntics monuments que de vegades passen desapercebuts a ciutadans i turistes: els cementiris. I ara, precisament, es vol crear una xarxa mundial de patrimoni funerari gestionada des de Barcelona. La intenció és restaurar tombes i mausoleus que són autèntiques obres d'art i acostar els cementiris monumentals als ciutadans.
El pas del temps i el poc manteniment han fet que es malmetessin moltes tombes privades del cementiri de Montjuïc. Tombes, mausoleus i, fins i tot, criptes que han estat catalogades com a patrimoni funerari de la ciutat. En total, més de 7.000 monuments, la majoria modernistes i neoclàssics de principis del segle XX, de quan les famílies de la burgesia més benestant volien ser enterrades amb el mateix luxe que les rodejava en vida.
Alguns són autèntiques obres d'art d'arquitectes com Puig i Cadafalch, Domènech i Muntaner o Albareda, i porten més d'un segle a l'aire lliure sense que ningú en valori la importància. És per això que Cementiris de Barcelona i UnescoCat volen acostar-los a tothom. "Estem convençuts que si els monuments funeraris que són aquí fossin al mig de Barcelona, la gent faria cua per anar-los a veure. I en canvi aquí la gent no ho coneix, doncs precisament el repte és aquest, donar-ho a conèixer", assenyala Jordi Balmanya, director general de Cementiris de Barcelona.
Els impulsors, però, també demanen a les famílies propietàries que s'involucrin en la restauració dels panteons. Per això s'han iniciat converses amb l'Ajuntament de Barcelona per una campanya tipus "Barcelona, posa't guapa" en què les famílies podrien trobar solucions econòmiques.
Un altre gran projecte és organitzar visites guiades en cotxes elèctrics, que permetrien recórrer tota l'extensió de Montjuïc i seguir amb un mapa les tombes de personatges il·lustres durant el recorregut. Es preveu que aquestes rutes s'iniciïn l'estiu del 2008.

www.noticies.cat

L'empleat d'una funerària roba el marcapassos del cos d'un difunt

L'empleat d'una funerària d'Assumpció (Asunción) va ser detingut per haver sostret un marcapassos del cos d'un difunt durant els preparatius de la vetlla, segons ha informat avui la premsa paraguaiana.
El fet es va produir en una casa mortuòria d'aquesta capital i el detingut va ser identificat com a Edgar Alfredo Giménez, de 33 anys. La policia investiga ara si es va tractar d'un robatori casual o si ja n'havia comès d'altres anteriorment.
L'aparell electrònic va ser recuperat i entregat als familiars del difunt.
El propietari de la funerària, José Luis Martínez, ha afirmat que és la primera vegada que li passa una cosa així, s'ha disculpat davant els familiars del difunt i els ha prestat un servei de luxe, valorat en uns 1.700 euros, a manera de rescabalament.

Agència EFE

Claven una estaca en la tomba de Milosevic

Un individu va perforar amb una estaca el cor del cadàver de l'antic president de Sèrbia Slobodan Milosevic. Alguns mitjans han volgut vincular-ho amb caçadors de vampirs, sense que sigui realment així, però el profanador ha aprofitat les tradicions mil·lenàries de sang i de llegendes sobre vampirs dels Balcans per atemptar contra el cadàver de l'antic president serbi, Slodoban Milosevic, en fer la paròdia d'assegurar-se que l'esperit maligne de l’antic president no tornarà a la vida. 
L’home, de nom Miroslav Milosevic, però sense cap relació amb l’antic president de Sèrbia va realitzar el seu espectacle per fastiguejar als admiradors del difunt governant que preparaven el primer aniversari del seu traspàs.
El vàndal ha deteriorat lleugerament la tomba situada a Požarevac (Passarowitz) en clavar un pal d’un metre de longitud en el punt de la fossa que, segons l’autor, es corresponia amb el cor de l’autòcrata.

Unescocat i Cementiris de Barcelona vetllaran per la protecció i difusió del patrimoni funerari

Unescocat i Cementiris de Barcelona han signat, aquest matí, un conveni de col·laboració per treballar conjuntament en la conservació i difusió del patrimoni funerari. La signatura del conveni s'ha fet a la seu de Cementiris de Barcelona i l'han formalitzat el director general de Cementiris de Barcelona, Jordi Valmaña, i Agustí Colomines, director d'Unescocat.
A través d'aquest acord, les dues entitats vetllaran per la protecció i difusió d'aquest patrimoni no només a nivell local sinó també a la resta del món. En aquest sentit, una de les primeres actuacions que portaran a terme serà la creació d'una Xarxa Mundial de Patrimoni Funerari que agruparà entitats i institucions que treballen en camps relacionats amb el patrimoni funerari. L'acord també preveu sol·licitar a la UNESCO una declaració sobre el patrimoni funerari i la creació d'una instància transversal especialitzada en aquest àmbit.
A través del conveni, Unescocat passarà a donar suport a la Ruta dels Cementiris que actualment promou Cementiris de Barcelona, una iniciativa que pretén donar difusió al ric patrimoni funerari de la ciutat.

Un punt d'unió entre totes les cultures
El patrimoni funerari, que inclou tant el patrimoni material com immaterial, té el valor afegit de ser una eina privilegiada de diàleg interreligiós i intercultural, ja que totes les tradicions culturals i religioses atorguen molta importància a la mort i a totes les manifestacions culturals que hi estan relacionades, i per tant és un punt d'unió entre totes les cultures. El patrimoni funerari inclou els cementiris i monuments funeraris, i també les pràctiques religioses, les tradicions, les creences relacionades amb la mort i els difunts.
La UNESCO ja ha inclòs diverses expressions d'aquest tipus en les seves llistes de patrimoni de la humanitat: les piràmides d'Egipte, les tombes imperials de les dinasties Ming i Qing, el cementiri Skogskyrkogarden a Estocolm o les festes indígenes dedicades als morts de Mèxic.

http://www.racocatala.cat

Pengen a Internet un vídeo amb joves intentant entrar al cementiri de Mieres del Camí, a Astúries (Espanya)

El morbós ritu de màgia amb animals degollats ocorregut a la vall de Sant Tirs el passat cap de setmana té la seva continuïtat a Internet. En un dels portals més visitats de la xarxa es pot trobar un vídeo que mostra l'intent d'accedir al cementiri de la Belonga, de Mieres del Camí, per part d'uns joves del municipi. La filmació, segons expliquen els seus propis autors, té com a objecte analitzar fenòmens i aparicions paranormals. Els protagonistes, no obstant, no aconsegueixen en el vídeo accedir a les instal·lacions.
Fonts policials consultades per van assegurar conèixer l'existència d'aquest enregistrament. Tot i això, en principi la consideren «inofensiva», encara que, a pesar de tot, no descarten per complet la possibilitat que pugui tenir alguna connexió amb algun dels actes de vandalisme religiós que han tingut lloc al municipi durant els últims mesos.

Basat en la informació del diari “La Nueva España”