Rosario Correa té el seus pares enterrats al cementiri del Poblenou des de fa només un any. S’està fent de nit i va a visitar-los. És un retrobament especial. Els carrers del cementiri estan il·luminats amb unes espelmes enormes dipositades a terra. Sona música clàssica de corda interpretada en directe en diversos racons per diferents artistes. Mig centenar de visitants caminen en grup amb espelmes enceses a les mans. Segueixen un guia, disfressat de porter del cementiri del segle passat que els revela les claus històriques del recinte.
«M’encanta. Tot és molt espiritual: aquesta música, la nit... T’omple de pau i tranquil·litat. Idees com aquesta acosten els cementiris a les persones», explica Correa, una professora de 54 anys que s’ha apuntat a aquesta curiosa visita nocturna guiada i gratuïta al cementiri del Poblenou que es realitza només dues vegades a l’any (per rebre la primavera i el dia de Tots Sants).
Sara Carbonell, la guia vestida de porter que porta un fanalet, explica que el recinte va néixer el 1775 per alleujar els enterraments al costat de les esglésies de la ciutat. Va tenir poc èxit. Els francesos el van destruir més endavant. I es va tornar a aixecar el 1819 amb l’estil neoclàssic que ara el distingeix. «Aquesta primera part (amplis carrers amb parets plenes de nínxols) va ser concebuda com un cementiri igualitari seguint l’esperit de la Il·lustració. Els nínxols són idèntics i estan col·locats com a vivendes. No hi ha diferència entre rics i pobres», explica Carbonell, que reprèn el camí i dirigeix el grup fins al centre, on hi ha el monument a polítics, metges i funcionaris que van morir de febre groga el 1821.
Després, els visitants i la guia es topen amb una elegant dona, Clementina, amb vestit de burgesa del segle XIX, sota la qual s’amaga Montse Fabregat. Ella és qui porta el grup a l’altra banda, on desenes de tombes escultòriques reflecteixen l’altra història de les classes acabalades de la ciutat i on al cap d’una estona sorgeix un tercer guia, que interpreta l’escriptor Narcís Oller, que apareix com un fantasma per explicar secrets.
Una altra sorpresa es produeix gairebé al final de la visita. El porter i els visitants s’aturen davant del nínxol del Santet, un noi que va morir en l’incendi dels magatzems El Siglo i que és tan venerat al Poblenou que disposa de diverses tombes al voltant per poder acollir els centenars de missatges, exvots i flors que deixen tots els seus admiradors.
«Ens ha encantat, sobretot la llum i la música», diuen somrients Sonia Horcajo, Neus Pastor i Susana Gil, companyes de treball a Acces. Amb 500 persones més es van apuntar a la visita sepulcral nocturna per curiositat. Unes 100 estan en llista d’espera per a la pròxima, a la tardor. Els caps de setmana hi ha altres recorreguts, diürns i també gratuïts, en aquest cementiri i al de Montjuïc.
Óscar Hernández, El Periódico
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada