dilluns, 12 d’abril de 2010

Tomba de Raimon Casellas

A les comarques gironines hi ha cementiris deliciosos, que conviden al passeig i a la contemplació. En molts reposen personatges il·lustres: Víctor Català, Carles Rahola, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Marià Vayreda, el president Irla o Raimon Casellas, entre d'altres. El cas de Casellas, però, és el mes notori: un nínxol humil, sense cap distintiu, cap nom sobre el guix mut de la làpida. Fins fa poc, fins i tot, es pensava que era un departament buit. L'única manera de sortir de dubtes va ser obrir aquest sepulcre, i ho van fer el 3 de desembre de 1994, en presència de l' alcalde, un metge forense i un jutge de pau. De seguida, però, van confirmar la primera sospita: hi havia algú, al nínxol. En van anar traient les restes, curosament, i les van ordenar a terra per recompondre'n l'esquelet. Entre els objectes que hi van trobar, hi havia un tros d'espardenya, un barret antic, un braguer ortopèdic, per una hèrnia que tenia, i una tapa de fusta del taüt amb les inicials R.C.D. No calia examinar res més: Raimon Casellas i Dou havia estat enterrat al nínxol 34, del qual, efectivament, constava com a propietari. Es va tornar a cobrir el nínxol i es va aixecar de nou una paret de rajoles que van pintar de blanc. I així fins avui dia. Ara que celebrem el centenari de la seva mort, m'agradaria demanar a l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses que li reformin i li dignifiquin la làpida, i que hi posin el seu nom. Raimon Casellas, com a crític d'art, va renovar la mirada artística del país. Com a novel·lista, va inaugurar el Modernisme en literatura catalana. Com a periodista, va exercir amb ofici brillant a L'Avenç, La Vanguardia i La Veu. Amic de Casas i Rusiñol, va portar les novetats literàries i estètiques a la Catalunya de finals del 1800.
Urgeix fer una làpida digna a un dels nostres herois gironins i, quan es faci, fer-ho saber a través dels mitjans de comunicació.

Maria Àngels Alsina. El lector escriu. El Punt