dissabte, 6 de març de 2010

Un llibre dóna a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic del cementiri de Sant Andreu

L'entrada principal del cementiri de Sant Andreu està flanquejada per dues sepultures que representen la història real i la llegenda. A l'esquerra reposen les despulles de Marta Giraudier, una noia morta en l'atemptat anarquista al teatre del Liceu del novembre de l'any 1893. A la dreta, el sepulcre de la família Martí, un monument funerari de final del segle XIX on, segons la llegenda, hi ha les restes d'una núvia de Sant Andreu que va morir a peu d'altar. Popularment és conegut com la núvia del cementiri.

 La núvia del cementiri. Foto: Pere Pascual

Aquestes dues tombes formen part del detallat catàleg de monuments funeraris que apareixen en el llibre Classicisme i modernisme en el cementiri de Sant Andreu, un exhaustiu estudi d'investigació signat per la historiadora de l'art Raquel Lacuesta, l'arquitecta Margarita Galcerán i els historiadors Margarida Nadal i Jordi Pujol, que pretén donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic del cementiri de Sant Andreu i contribuir a la seva preservació. El llibre parteix d'un encàrrec de Cementiris de Barcelona acabat l'any 2005, però mai no hauria vist la llum sense l'empenta dels autors i el suport de l'editor Ignasi Torras. «Quan van veure que no seria un llibre de butxaca es va quedar en un calaix i vam ser els autors els que ens vam arriscar...», subratlla Lacuesta, que explica que un cop editat sí que han aconseguit el suport de Cementiris de Barcelona, l'Associació de Veïns de Sant Andreu i altres institucions. El resultat ha estat una obra minuciosa de 272 pàgines i 264 il·lustracions on, a banda de fer un recorregut per la història del cementiri des de la seva inauguració, l'any 1839 –és el segon construït a Barcelona després del del Poblenou–, s'ofereix una anàlisi precisa dels principals monuments funeraris.
La primera reforma del cementiri de Sant Andreu es va fer l'any 1863 i, tot i que no s'han trobat imatges de com era el recinte original, els autors han incorporat a l'estudi una còpia d'un títol de propietat de les tombes on apareix representada una imatge de la primera façana. Els panteons més antics datats són els de la família Fabra, de l'any 1867, i el panteó Guix, anterior al 1878, tots dos construïts amb un estil historicista d'arrel medieval. La primera ampliació es va fer l'any 1899, dos anys després de l'annexió de Sant Andreu a Barcelona. Va ser impulsada per l'arquitecte municipal Pere Falgués i Urpí, autor entre altres coses dels fanals modernistes del passeig de Gràcia. Molts dels panteons més espectaculars, com és el cas del de la família Martí i Rius, obra de Jaume Bayó, un dels arquitectes de treballaven amb Gaudí, estan situats entre el recinte original i aquesta primera ampliació, feta amb pedra de Montjuïc.
El cementiri de Sant Andreu, on descansa el poeta i dramaturg Ignasi Iglesias i hi ha una petita part reservada a la comunitat jueva, s'ha ampliat quatre vegades més. En el camí s'han perdut algunes relíquies, com és el cas de l'antic panteó de Pablo Saladrigas, de 1878. Lacuesta espera que aquest llibre serveixi perquè això no passi més: «Ara l'administració ja pot reglamentar les actuacions per salvaguardar aquest important patrimoni.»

 Virtudes Pérez. El Punt