Publiquen una monografia sobre el cementiri vell de Banyoles

La informació aconseguida amb l'estudi de les restes de 235 persones enterrades al cementiri vell de Banyoles, que va estar en servei entre el 1786 i el 1912, és el fil conductor d'una monografia sobre la ciutat en aquella etapa de la seva història. El llibre es basa en una campanya arqueològica, d'una magnitud sense precedents a Banyoles, realitzada després de descobrir que, en el trasllat a l'actual cementiri, en el vell s'hi havien deixat oblidats molts cossos.

Durant uns mesos del 2008, el solar que fins feia poc havien ocupat l'escorxador i el local dels bombers i que, amb anterioritat, havia estat cementiri, es va convertir en un excepcional jaciment urbà. Arran de les obres per fer-hi pisos, al 2007 van aparèixer per sorpresa les restes de 235 morts, cap dels quals es va poder identificar. Dirigits per Bibiana Agustí i Toni Palomo, un equip d'arqueòlegs en va analitzar els ossos i les dents, així com també les característiques de les tombes, les joies, els objectes que acompanyaven els difunts, el seu sexe, l'edat, etc. El material recollit basteix El cementiri vell de Banyoles, un estudi elaborat pels dos especialistes, i per l'historiador Guerau Palmada i un grup de col·laboradors. L'han editat l'Ajuntament i la Diputació a la col·lecció Quaderns de Banyoles.
Tot el volum està escrit en clau divulgativa, malgrat l'abundància de referències a qüestions científiques que es veuen obligats a fer els arqueòlegs. El resultat és un relat entenedor per al públic en general, que en pot treure un bon retrat de la Banyoles del segle XIX, una etapa especialment interessant des del punt de vista històric, perquè és el moment en què el país abandona l'Antic Règim i comença a adaptar-se a la industrialització. D'entre les nombroses dades que s'hi aporten, és significatiu que la majoria dels cossos estudiats corresponguin a morts entre els 40 i els 60 anys, i que hi hagi molts nadons i infants (37 nenes i nens de menys de sis anys). A banda de les explicacions dels arqueòlegs, es descriuen els precedents de cementiris a la ciutat; els costums funeraris de l'època i el ritual que se seguia a Banyoles; el procés de construcció d'aquell cementiri; el preu d'un enterrament, i les guerres i les epidèmies sofertes en aquell temps, entre altres aspectes.

Ramon Esteban. El Punt