A poc a poc els cementiris s’han anat incorporant a la curiositat de turistes i locals com un registre del passat, no només pels seus monuments funeraris, sinó també perquè algunes figures famoses hi tenen el seu últim domicili.
Així, el cementiri de Montjüic ha editat un plànol, el primer a Espanya, amb el qual es poden trobar les tombes d’uns quants notables, com el gran compositor Isaac Albéniz o l’expresident de la Generalitat Lluís Companys. En altres cementiris, com el de les Corts, si el visitant sap a qui busca tot se li fa més fàcil, perquè l’assisteix un sistema de recerca informatitzat que li permet trobar la localització de la sepultura.
JUEUS I SUÏCIDES PROSCRITS
Així, el cementiri de Montjüic ha editat un plànol, el primer a Espanya, amb el qual es poden trobar les tombes d’uns quants notables, com el gran compositor Isaac Albéniz o l’expresident de la Generalitat Lluís Companys. En altres cementiris, com el de les Corts, si el visitant sap a qui busca tot se li fa més fàcil, perquè l’assisteix un sistema de recerca informatitzat que li permet trobar la localització de la sepultura.
JUEUS I SUÏCIDES PROSCRITS
Al llarg de la història, on i com enterrar els morts ha estat i és un fet de crucial importància per definir la pertinença a un grup social determinat. El comiat del cos dels seus herois en vaixells pira dels víkings potser no estava a l’abast de tothom, però marcava un estil de societat. De la mateixa manera que amb l’avanç de la societat medieval europea les esglésies cristianes van exercir d’amo i custodi dels cementiris, i van determinar qui i per quines raons hi podia descansar, una negativa es convertia en un càstig i en un desterrament. Jueus i suïcides eren proscrits en aquells cementiris. Per això, quan la convivència era possible, els hebreus tenien el seu propi cementiri, com el que es pot visitar al cementiri municipal de les Corts.
El cementiri de les Corts és resultat de l’ordre dictada per Carles III el 1787, que prohibia enterrar al costat de les esglésies per raons sanitàries i intrigues de poder. Les sagreres, espais sota protecció bisbal en què moltes vegades es guardaven fins i tot collites, fins a aquell moment tenien el monopoli de l’enterrament en sagrat.
Amb la prohibició monàrquica van començar a construir-se els cementiris laics, on hi havia lloc per a tothom fos quina fos la seva religió o la causa de la seva mort. El cementiri municipal de les Corts neix el 1845, en moments en què es consolidava la urbanització del poble de les Corts. Avui en dia és un dels més complets de Barcelona, i un recorregut pels seus carrers és com una passejada per la història, com els recordatoris dels caiguts en les guerres de les Filipines i Cuba.
El cementiri de les Corts és resultat de l’ordre dictada per Carles III el 1787, que prohibia enterrar al costat de les esglésies per raons sanitàries i intrigues de poder. Les sagreres, espais sota protecció bisbal en què moltes vegades es guardaven fins i tot collites, fins a aquell moment tenien el monopoli de l’enterrament en sagrat.
Amb la prohibició monàrquica van començar a construir-se els cementiris laics, on hi havia lloc per a tothom fos quina fos la seva religió o la causa de la seva mort. El cementiri municipal de les Corts neix el 1845, en moments en què es consolidava la urbanització del poble de les Corts. Avui en dia és un dels més complets de Barcelona, i un recorregut pels seus carrers és com una passejada per la història, com els recordatoris dels caiguts en les guerres de les Filipines i Cuba.
Raul Argemí. El periódico de Catalunya, p. 43
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada