dijous, 24 de maig del 2007

Mòmies a l'Havana

Entestades d'alguna manera a no abandonar completament aquest món, 482 mòmies mantenen ocupats més de la meitat dels nínxols del panteó de naturals d'Ortigueira, al cementiri havaner de Colón. L'Asociación Naturales de Ortigueira és una de les principals de Cuba, i el nombre dels seus integrants supera per molt el dels ciutadans censats (7.697) en aquesta localitat de la província de la Corunya, que hi va donar origen.
L'associació va ser fundada el 24 de juny del 1929, només radica a la capital cubana i té uns 10.600 membres, entre gallecs nascuts a Espanya i els seus descendents. Ja fa mig segle que va cessar l'emigració gallega a Cuba, i aquesta comunitat autònoma avui segueix representada a l'illa per 49 associacions.
Per Alfredo Bernal, president de l'associació, l'assumpte constitueix tot un maldecap: arriben nous cadàvers que ja no troben lloc, a més que, amb molta probabilitat, s'hauran convertit en mòmies quan els correspongui ser exhumats.


El principal panteó de Cuba

El panteó, el més gran de Cuba, data de principis de la dècada dels 50 i té 716 nínxols d'exhumació, en els quals, evidentment, hi ha totes aquestes mòmies. Hi ha a més 5.000 osseres al soterrani d'aquest immoble de tres nivells.
Bernal ha demanat ajuda a funcionaris de la necròpolis, l'obra d'arquitectura colonial cubana més important de finals del segle XIX, a la recerca de llocs on col.locar de manera provisional els cossos dels que han mort fa poc. "Fa alguns anys vam patir una situació similar", recorda.
Fernando Hernández, responsable del panteó, concreta que la més antiga d'aquestes mòmies data del 17 d'octubre del 1988. Quan va correspondre obrir aquest taüt, al cap de dos anys, precisa, "es va comprovar que el cadàver estava momificat", i així està actualment. Hernández, que va arribar a ser en el seu moment el cap d'exhumació de tot el cementiri de Colón, argumenta que en el procés de momificació hi incideix la falta d'humitat perquè "el panteó està ubicat en un lloc sense arbres al voltant, castigat pel sol tot el dia".
El doctor Héctor Soto, que va participar en la identificació de les restes d'Ernesto Che Guevara, trobades a Bolívia, considera que l'excel.lent estat de conservació de les mòmies pot estar causat pel taponament de les canonades de ventilació. Aquesta obstrucció no permet que "els treballadors de la mort" entrin als nínxols ni que es desenvolupin, per exemple, "la mosca i els àcars, consumidors d'oxigen, perquè aquí gairebé no n'hi ha".
El cementiri de Colón, a més del seu valor arquitectònic, és un dels llocs internacionalment coneguts per l'alt grau de momificació. A la seva monumental façana principal hi ha escrit en llatí: Janua Sum Pacis, és a dir, Sóc la porta de la pau.
Soto pensa que té raó, però subratlla que per emetre una valoració científica hauria de desenvolupar una investigació al mateix panteó. Aquest forense pertany a l'Instituto de Medicina Legal, els empleats del qual van rebre, per la seva feina al dipòsit de cadàvers, un premi col.lectiu que atorga la Central de Trabajadores de Cuba. La central va reconèixer la "proesa laboral realitzada per aquest col.lectiu obrer el 1989".


La hipòtesi de Noemí

"Tot es deu al llamp", afirma Noemí, mística de l'Habana Vieja, seguidora de Madame Blavatsky. Treballa en una pizzeria i, quan té una mica de temps lliure, tira les cartes a les amigues per llegir-los el futur, "és clar, sense cobrar". Ho fa a la cuartería (casa de veïnat) on viu. Ella assegura que el llamp violeta, "un dels set que existeixen", és el responsable "absolut" del que passa amb les mòmies.
Jura, al peu d'un quadro on hi ha dibuixada una llengua travessada per una espasa, que una llampada d'aquest llamp, encarnació del comte de Saint Germaine, travessa diversos punts de l'illa, i és per això que està molt a prop, en algun lloc encara per descobrir, "la mateixa Atlàntida en carn i ossos".
"Els arcans sabien molt bé el que es feien --emfatitza-- i això que no tenien ordinadors, fins on sabem".
"És clar, el mateix passa amb les piràmides d'Egipte, per on també es mou el llamp, només que aquí no és la mòmia d'un senyor faraó, sinó moltíssimes més, de gent comuna. Així és a Cuba: tots iguals, tant a la terra com al cel".

Hugo L. Sánchez El Periódico de Catalunya