El llibret ha estat editat pel consistori i el Museu Comarcal de la Garrotxa -amb la col·laboració de tres empreses- amb l’objectiu de donar a conèixer l’escultura funerària (sobretot neoclàssica, modernista i de principis del segle XX) que embelleix el cementiri municipal. Celestí Devesa (1868-1935) és, amb diferència, l’escultor amb més obra a la necròpolis (15 criptes i panteons), però també hi ha mostres del talent d’artistes com Josep Llimona, Josep Berga i Boada, Lluís Carbonell, Joaquim Marsillach o Martí Casadevall.
De la producció de Devesa, els entesos en destaquen l’harmonia clàssica, el misticisme i l’espiritualitat suau que desprèn. En són exemples les figures monumentals del Panteó Masllorens, que representen la tristesa i la resignació, o bé l’àngel, espasa en mà, del Panteó Capdevila. Ara bé, potser la més sorprenent de les tombes que va idear aquest artista (empleat com a escultor al taller de sants El Arte Cristiano) és la Tomba Danés, feta en bronze. El relleu mostra una bafarada de fum que surt de la base de la llosa i s’enfila per la banda dreta per donar forma a un esquelet. És la mort i cobreix el nom de la família amb els seus braços. L’altre nom molt remarcable vinculat a l’escultura funerària a Olot és el de la Foneria Barberí. D’aquesta empresa històrica van sortir estimables peces de bronze com ara la corona que decora el Panteó Jolis Pellicer o les làpides de les criptes Torrent i Artigas, decorades per Celestí Devesa, amb relleus i majestuosos, però no estàtics, àngels alats.
De la producció de Devesa, els entesos en destaquen l’harmonia clàssica, el misticisme i l’espiritualitat suau que desprèn. En són exemples les figures monumentals del Panteó Masllorens, que representen la tristesa i la resignació, o bé l’àngel, espasa en mà, del Panteó Capdevila. Ara bé, potser la més sorprenent de les tombes que va idear aquest artista (empleat com a escultor al taller de sants El Arte Cristiano) és la Tomba Danés, feta en bronze. El relleu mostra una bafarada de fum que surt de la base de la llosa i s’enfila per la banda dreta per donar forma a un esquelet. És la mort i cobreix el nom de la família amb els seus braços. L’altre nom molt remarcable vinculat a l’escultura funerària a Olot és el de la Foneria Barberí. D’aquesta empresa històrica van sortir estimables peces de bronze com ara la corona que decora el Panteó Jolis Pellicer o les làpides de les criptes Torrent i Artigas, decorades per Celestí Devesa, amb relleus i majestuosos, però no estàtics, àngels alats.
Cementiri des del 1821
Abans de centrar-se en les sepultures més treballades i els seus autors, el llibret (que fins i tot conté un plànol) repassa la història del cementiri municipal, inaugurat el 1821 si bé no hi consta cap enterrament fins el 1831. La primera entrada va ser l’ara lateral que dóna al carrer de les Estires. L’actual entrada principal es va obrir en motiu de la primera ampliació del recinte, el 1893, amb la particularitat que donava a uns terrenys cedits als enterramorts perquè hi tinguessin horts. També és destacable que aquella ampliació va ser possible gràcies a la compra anticipada de tombes i panteons, per 300 i 500 pessetes, respectivament.
El 1931 es va beneir la capella nova, construïda gràcies als diners reunits al llarg de 2 anys mitjançant una subscripció popular. Malaguanyats, perquè la capella va ser enderrocada el 1936 -4 anys abans, el que havia anat fora era el Sant Crist, de mida natural, ubicat a la plaça central. Actualment, el cementiri, situat a tocar de les graderes del volcà Montsacopa, custodia unes 8.000 sepultures organitzades en tres quadrilongs escalonats.
L’Ajuntament enviarà el llibret a tothom que posseeixi una sepultura al cementiri i també en deixarà exemplars (en total n’editarà 5.000) en punts com ara les oficines de l’ICCO. Precisament, l’ICCO ha avançat que és possible que organitzi un parell de visites guiades a començament de l’any que ve.
El 1931 es va beneir la capella nova, construïda gràcies als diners reunits al llarg de 2 anys mitjançant una subscripció popular. Malaguanyats, perquè la capella va ser enderrocada el 1936 -4 anys abans, el que havia anat fora era el Sant Crist, de mida natural, ubicat a la plaça central. Actualment, el cementiri, situat a tocar de les graderes del volcà Montsacopa, custodia unes 8.000 sepultures organitzades en tres quadrilongs escalonats.
L’Ajuntament enviarà el llibret a tothom que posseeixi una sepultura al cementiri i també en deixarà exemplars (en total n’editarà 5.000) en punts com ara les oficines de l’ICCO. Precisament, l’ICCO ha avançat que és possible que organitzi un parell de visites guiades a començament de l’any que ve.
M. M., Diari de Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada