L'any 1787 Carles III d’Espanya aprovà un decret que prohibia en tot el regne els enterraments a les zones urbanes. Com a conseqüència, l'any 1800 es començà a construir fora de les muralles de Cadis el cementiri de Sant Josep, sent el arquitecte encarregat del projecte en Torcuato José Benjumeda. Aquell mateix any, durant el mes d'agost, la capital gaditana patí una epidèmia de febre groga que precipita la inauguració del cementiri.
L'any 1900 s'amplià el recinte. El 1947 Cadis experimentà una de les seves històries més lúgubres en temps de pau quan un polvorí amb armament antisubamarins explotà i matà a 152 persona i en va ferir 5.000 i escaig més. Tots els difunts van ser enterrats a la part nova del cementiri, creant una aglomeració important a causa de la quantitat de cadàvers que van arribar en qüestió d'hores.
El cementiri va tenir diverses ampliacions i reformes des de 1947 fins els 1992 data en la qual es deixà d'inhumar per manca d'espai i començà de forma puntual el trasllat de restes humanes per part dels familiars al cementiri de Chiclana.
En 1997 l'ajuntament signà un acord per el trasllat de les restes òssies al cementiri Mancomunal. Actualment ja s'ha traslladat gairebé la seva totalitat i entre les demolicions, els ensorrament i els nínxols buits, el cementiri té un aspecte absolutament desolat. De fet, actualment només romanen les despulles de persones enterrades al segle XIX de les quals no s’ha pogut localitzar els seus familiars perquè procedeixin al seu trasllat fins a les actuals instal•lacions del cementiri mancomunat existent a Puerto Real.
L'estat del cementiri és lamentable i sembla que les autoritats no saben molt què fer amb aquestes ruïnes i el solar.
Llegendes sobrenaturals
Segons un article en línia a Mundo Paranormal que signava Miguel Ángel Segura a principis del 2007, el fossar té les seves pròpies llegendes sobrenaturals. Així els vigilants haurien escoltat sorolls estranys, observat desplaçament d’objectes o vist persones en llocs on realment no hi havia ningú. Fins i tot un testimoni no anònim, Alfonso Cozar Romero, hauria estat agredit per un agent invisible. Aquest antic vigilant entre 1991 i 1995 també hauria vist un crist plorar i sagnar....
Porta de la casa del guarda s'hauria produït l'agressió.
Alfonso Cozar Romero davant del suposadament miraculós santcris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada