diumenge, 25 de gener de 2009

Girona recuperarà la tanca del cementiri obra de Rafel Masó


L'Ajuntament de Girona reformarà la tanca històrica del Cementiri de Girona, de l'arquitecte noucentista Rafel Masó (Girona, 1880-1935) i realitzada entre els anys 1917 i 1919, que, actualment, es troba en mal estat de conservació. El projecte, finançat gràcies als Fons Estatal d'Inversió Local, inclou l'arranjament de la urbanització del sector a l'entorn de la tanca, cosa que implica l'actualització dels serveis i un canvi de seccions i paviments dels espais urbans afectats. També s'habilitaran els espais del camí arran del riu perquè hi puguin passar els vianants més còmodament. L'adequació inclou la il·luminació de la tanca. El pressupost per contracte és de 374.071, 86 euros.
El projecte té quatre fases. En la primera, és preveu crear el nou passeig davant la tanca. La segona, serà la rehabilitació del mur central i la portal principal. Prèviament es reformaran els portals laterals i l'enllumenat de la citada tanca. Finalment, l'actuació acaba amb l'habilitació de l'espai arran del riu com a recorregut per a vianants. En referència als treballs en la tanca de Masó, l'Ajuntament de Girona té el propòsit de revaloritzar l'obra artística, incidint en aquells elements que l'emfatitzen. A tall d'exemple subratllant les textures del mur de pedra i els elements ceràmics, la simbologia dels relleus escultòrics o la composició de la terrissa negra. El projecte busca convertir l'entorn en un passeig per a vianants ampli i en què les parts que el formaran estiguin il·luminades selectivament. L'Ajuntament també vol, amb l'objectiu de recuperar un espai públic, fer l'espai més accessible perquè sigui una zona de passeig.

Text: Joaquim Bohigas,
Imatge: Marc Martí

Diari de Girona

dimarts, 13 de gener de 2009

Cementiris de Barcelona cedeix a la Biblioteca de Catalunya uns 800 expedients inèdits de projectes arquitectònics

Les bones famílies de la burgesia barcelonina van colonitzar l'Eixample amb cases modernistes encarregades als millors arquitectes, que rivalitzaven entre si. I quan morien encarregaven els seus panteons als mateixos arquitectes, prolongant als cementiris del Poblenou i Montjuïc els estils neogòtic o neoegipci de què gaudien a les seves mansions. La casa, la llotja al Liceu i el panteó conformaven l'escenografia vital dels barcelonins rics.
Un fons d'uns 800 expedients inèdits de monuments funeraris d'entre el 1883 i el 1920 serà estudiat a la Biblioteca de Catalunya, cedit per Cementiris de Barcelona. Dolors Lamarca, directora de la biblioteca, i Jordi Valmaña, director general de Cementiris, van firmar ahir l'acord, que posarà a disposició dels especialistes i del públic interessat un autèntic filó de projectes de panteons i sepultures monumentals. El fons es conservava al cementiri del Poblenou, dipositat en caixes, i haurà de ser restaurat --alguns dels expedients de paper- tela estan afectats per fongs microscòpics-- mentre es procedeix a inventariar-lo i escanejar-lo perquè en el futur sigui consultable a la web de la biblioteca.

A cel obert
Els expedients consten de plànols manuscrits, amb dibuixos a mà alçada, descripcions precises i la firma de l'alcalde de torn, a més de la dels arquitectes autors del projecte. Cada panteó requeria un permís municipal, exactament igual que un edifici. A Cementiris consideren que els cementiris més antics de Barcelona "tenen consideració de museus a cel obert, amb un nombre més alt d'escultures modernistes que a la mateixa ciutat".
El cert és que a més dels arquitectes, als panteons s'hi van lluir els escultors i els vidriers, els ebenistes i els forjadors, el mateix repertori d'artesans que actuaven a les noves cases que anaven perfilant l'urbanisme de la ciutat cap al nord, un cop enderrocades les muralles, a mitjans del segle XIX. Una nota al Diario de Barcelona informava el 1850 de la construcció "del magnífic i greu panteó de la família Vilardaga amb la seva capelleta i el seu jardinet", cosa que certifica la importància que es donava en l'època a l'aparença de l'última residència.
Encara que el fons ha de ser catalogat, de moment s'han trobat peces de primera categoria com el dibuix original de la creu monumental d'influència cèltica erigida al Poblenou sobre un terreny que havia estat una fossa comuna. L'obra va ser realitzada el 1887 per Josep Palmada en pedra calcària de Girona per un import de 20.000 pessetes, segons un projecte de Leandre Albareda, arquitecte autor del cementiri de Montjuïc. Aquest cementiri va ser inaugurat el 1883 i es considera el millor llegat, juntament amb l'Exposició Universal del 1888, de l'alcalde Rius i Taulet.
Josep Vilaseca és l'arquitecte del panteó arc-cova de la família Batlló, amb una façana, dibuixada el 1889, que representa dos àngels i dues columnes amb capitells en forma de mussols, exactament igual al monument que subsisteix a Montjuïc. Vilaseca, que és autor de l'Arc de Triomf neomudèjar del passeig de Lluís Companys, va tenir com a col·laboradors tant per a l'arc com per al panteó els escultors Manuel Fuxà i Enric Clarasó, dos dels artistes del premodernisme. També s'han localitzat plànols firmats per Enric Sagnier, l'arquitecte favorit de la petita aristocràcia conservadora de Barcelona. Precisament Sagnier va projectar el panteó Mulleras i Pons el 1912, quan ja havia construït les cases per a Camil i Ramon Mulleras a la ciutat dels vius.
D'Antoni Maria Gallissà se n'ha trobat l'expedient del panteó de la Riva, de l'any 1894, que compta amb escultures d'Eusebi Arnau, l'artista que va deixar la seva empremta tant al Palau de la Música com a la Casa Amatller. I també en aquest cas l'arquitecte va construir la Casa de la Riva per a la mateixa família. Dels arquitectes del cementiri de Montjuïc, el que més panteons va dissenyar -se n'han censat 12- va ser Antoni Rovira i Rabassa, un autor de la segona divisió modernista que va construir la caseta del passeig de Gràcia adjacent amb la potent Pedrera de Gaudí.

Rosario Fontova, El Periódico de Catalunya

dissabte, 3 de gener de 2009

Un punt de vista judàic sobre el cementiri jueu de Montjuïc

Quan parlem de cementiris jueus al llarg de la diàspora del nostre poble, hem de saber que una de les prioritats que tenien els líders de les comunitats a l´hora de decidir o d ´ acceptar establir-se en una ciutat era garantir el dret de posseir un terreny per poder fer enterraments segons els preceptes d´una tradició que es portava a terme des dels temps d´Abraham. Altres garanties bàsiques i necessàries que es negociaven amb el poder local, eren el dret de practicar el seu culte i ritual, de circumcidar els mascles i de gestionar de manera independent els assumptes interns de la comunitat d´acord amb les seves lleis i els seus costums.
La referència documental escrita més antiga que parla del cementiri jueu de Barcelona, data del S.XI (1091), referint-se a unes vinyes que Ramon II, comte de Berenguer, havia de restituir a la Canonja de la Santa Creu i Santa Eulàlia, en la qual es fa menció a unes antigues sepultures jueves (veteres judeorum sepulturas).
Altra referència, de caràcter indirecte i amb data posterior (1368), sembla remetre'ns l´antiguitat del cementiri al S. IX. Es tracta de la comunitat jueva de Tortosa, la qual en adonar-se'n que el seu cementiri està en perill, donen testimoniatge que en ell es troben unes tombes notables, com no existeixen en cap altre lloc del regne d'Espanya amb la única excepció de Barcelona "on n'hi ha des de fa 50 anys".
Posteriorment a l´atac al Call al 1391, la necròpolis de Montjuïc va patir el saqueig de les seves làpides funeràries, que van ser venudes com a material de
construcció. Un exemple on podem veure, a primera vista, la gran quantitat de pedra recuperada, és l´edifici del Palau del Lloctinent del S. XVI, que allotjà fins fa molt poc l´Arxiu de la Corona d´Aragó.
A principis del S. XV el rei Martí "L´humà" atorga a la comunitat de Celestins -els quals s´ocupaven de la Capella Reial- un terreny que havia estat el cementiri dels jueus. En referències posteriors del S. XVII al XIX s´observen, en títols de propietat i cartografia militar, els topònims “Plaine des Juifs” o “Fort dels Juifs”, el “Camino de los judíos” i fins i tot “la fuente de los judíos”, tots ells fent referència molt probablement a la ubicació de l´antic cementiri.
Al llarg dels segles, la zona del cementiri s´ explotà com a cantera i, el fet d´esser jurisdicció militar, va mantenir-la pràcticament igual malgrat sofrir algunes destruccions parcials, com les provocades amb la construcció de les bateries General Álvarez de Castro (1898). Aquesta actuació va permetre
constatar que la necròpolis s´estenia ambdós costats de l´actual carretera de pujada al castell.
Durant les primeres dècades del S. XX es troben algunes làpides i tombes de forma esporàdica, degut als treballs d'instal·lació del camp de la Sociedad de Tiro Nacional.
Posteriorment, durant la construcció dels pavellons de tir al colom, es trobaren restes del cementiri. Davant aquesta descoberta, tècnics del Institut Municipal de Història, van fer una exploració d'emergència entre 1945 i 1946, en la qual es localitzen, estudien i analitzen, la morfologia i els restes humans en 171 sepultures.
Jordi Casanovas i Miró va recollir les 74 unitats de tot aquest conjunt epigràfic funerari (el qual havia estat trobat en diferents edificis com a material reutilitzat o en fons museístics) a les Series Hebraica de la Monumenta Paleographica Medii Aevi.
L´any 2001, en previsió d´unes obres que s´havien de fer en aquella zona de la muntanya, l´Ajuntament de Barcelona encarregà una campanya d´excavació en un terreny adjunt a l´excavat al 1945. Durant
aquests treballs, es troben cinc- centes cinquanta set tombes i una sola matseva (làpida funerària). L´informe complet d´aquesta actuació encara no s´ha publicat, però sí un article amb resultats dels estudis fets, en quant a la morfologia de les tombes i l´anàlisi dels restes humans es refereix.
És la primera vegada que, a Catalunya, es pot identificar la informació completa de la persona de l´enterrament , per trobar-se la matseva en el lloc en què va ser col.locada originalment. En aquest cas es tracta de “l'esposa del Rabí Isaac ben Rabí Levi, que morí el mes de Kislev de 'any 4990 del calendari hebreu (novembre-decembre de 1229)”.
Dins la tradició jueva, el respecte cap als difunts inclou la prohibició absoluta d´exhumar els cossos, fins i tot segles després de l´enterrament. Aquest fet explica la preocupacio´que trobem, al món jueu local i internacional, davant l´excavació i l´obertura de tombes al cementiri de Montjuïc. Després de la incoació de l´expedient de declaració de BCIN, també es va sol.licitar informació sobre el destí dels restes excavats per tal de poder donar´ls-hi sepultura novament.
A l´any 2006, a la premsa local, es va informar del pla d´actuacions que l´Ajuntament de Barcelona tenia previst per al cementiri de Montjuïc. Lògicament ens vam interessar en aquells aspectes del projecte que afectarien a l´àrea de l´antic cementiri.
Precisament, en el lloc que actualment és una terrassa molt especial, amb vistes a la Mediterrània, és a dir, orientada a Eretz Israel, es faria un jardí d´un costat i una construcció de serveis a l´altre, per tal de proveir la zona de lavabos i begudes.
Amb aquestes característiques tan destacades, segons expliquem, i tenint en compte que aquesta peça històrica representa la presència i la memòria de la comunitat jueva a Barcelona durant cinc o sis segles, ens semblava que aquest lloc mereixia un tractament particular, que pogués transmetre tota la profunditat del seu significat. I així ho vàrem comunicar a les comunitats jueves de Barcelona, a les quals vam suggerir la idea que, per dotar el lloc d ´una protecció permanent, era necessari sol.licitar al govern de la Generalitat de Catalunya que ho declarés Bé Cultural de Interès Nacional- Lloc Històric,
segons definició de la Ley del Patrimonio Cultural Català (Llei 9/1993. DOGC n. 1807, 11/10/1993). Amb l´inestimable col.col·laboració del Centro de Estudis de Montjuïc, vam preparar el document per fer realitat aquesta sol.licitud i així hem aconseguit que el març de 2007 s´incoés l´expedient de declaració. (DOGC núm. 4849-26.3.2007).
Amb el creixement urbanístic dels segles XIX, XX i XXI, els cementiris jueus, que es trobaven allunyats de les ciutats, estan totalmente desprotegits i en perill d´ésser exterminats per complexos residencials, esportius, infraestructures de transports, centres empresarials, etc.
Els llocs històrics tenen una gran vàlua per a la millor comprensió de la complexa constitució de la societat en què vivim, especialment si un col.lectiu determinat s´identifica de forma més estreta amb aquests, actualitzant el seu caràcter i identitat.
És per aquest motiu que, des del Centre de Estudis ZAKHOR, hem identificat, com un
dels objectius primordials, l´estudi i la protecció d'antics cementiris com a llocs amb un
marcat caràcter sagrat i amb capacitat de transmissió de valors culturals.
En aquesta línia, tenim actualment tres projectes en marxa:
En quant al cementiri jueu de Barcelona, a Montjuïc, hem presentat a l´Ajuntament una proposta conceptual d'allò que, al nostre parer, hauria de contemplar el projecte d´un element evocador de la memòria històrica de Barcelona i del judaisme, considerant que és aquesta una cultura mil·lenària, viva i amb criteris propis sobre el culte funerari i els cementiris, que transcendeix a la nostra ciutat.
Per tal d'aportar dades a la Declaración de Bien Cultural, estem desenvolupant una investigació en els fons documentals dels arxius, els quals fins avui no havien estat suficientment explorats, amb el clar objectiu de definir els límits de la necròpolis amb la millor precisió possible. Es tracta d'utilitzar una metodologia no invasiva, sense excavacions, donat que això seria contrari a la nostra tradició.
Aquest projecte ha estat seleccionat per The Rotschild Foundation Europe, rebent fons del seu programa de patrimoni jueu, per a facilitar projectes d'investigació, cooperació i bones pràctiques entre diferents entitats implicades en aquest camp.
Per tal de transmetre els valors que es respecten al ritual funerari, estem treballant a l´edició d'un llibre (per al qual rebem una subvenció de la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya) que esperem ajudi a comprendre l´origen, les raons i l´evolució de la pràctica d´aquest aspecte de la nostra cultura.
Confiem que la contribució de ZAKHOR, influint-hi un punt de vista jueu als projectes relacionats amb la nostra cultura, en estreta col.laboració amb governaments i institucions locals, aportarà els continguts especials, una dimensió diferent i la riquesa necessaris per a comprendre i transmetre el significat de cada peça del patrimoni. Aquest treball conjunt, ajudarà a la millor comprensió d'un valuós llegat, així com al coneixement de la presència jueva a Barcelona, Catalunya i Espanya. Una forma més de contribuir a la diversitat cultural, al respecte i a la convivència en el conjunt d'Europa.

Referències

A. Duran i Sanpere, J.M. Millas Vallicrosa. "Una necrópolis judaica en el Montjuich de Barcelona". Sefarad, núm. 7 (1947).
D. Romano. "Fossars jueus catalans" Acta Histórica et Archaeologica Mediaevalia (Barcelona), núm. 14-15 (1993-1994).
Jordi Casanovas Miró. "Las Inscripciones funerarias hebraicas medievales de España". Monumenta Palaeographica Medii Aevi. Series Hebraica. núm. 4.1 Barcelona.
X. Maese i Fidalgo; Jordi Casanovas i Miró. "Nova aproximació a la cronologia del cementiri jueu de Montjuïc (Barcelona)". Tamid (Barcelona), núm. 4 (2002-2003)


Centre d’Estudis ZAKHOR. "EL CEMENTIRI JUEU DE MONTJUÏC A BARCELONA. Una oportunitat i un repte cap a la dignificació d´un passat en comú". Raíces (Tardor 2008). Traducció al Català d'Inma Cortijo, <http://arquitectes.coac.net/zakhor/zakhor%20a/cementiri%20montju%EFc%20raices%2008%20cat.pdf>.