divendres, 6 de juny de 2008

Somnis entre sepulcres

L’any 1883 quan el cementiri Vell, o del Poblenou va quedar saturat la seva capacitat, Barcelona va reaccionar amb l’obertura del cementiri Nou, o de Montjuïc. Capricis de la història, l’ordre dels fets ara es repeteix en cau d’explotació cultural. Així, com que la visita guiada que gestiona Cementiris de Barcelona al Poblenou ja està ben consolidada, arrenca el vol la de Montjuïc amb el nom de Ruta de Montjuïc, somnis de Barcelona. Des d’aquest mateix diumenge, 8 de juny, la passejada comentada és a disposició dels ciutadans. Hi ha dues rutes principals a escollir, l’artística i la històrica, i encara una tercera, la combinada, que recull el millor de cadascuna.

Dels Bonaplata a Durruti
L'itinerari artístic esta senyalitzat amb el color blau. Inclou mausoleus i escultures de gran valor artístic fetes per arquitectes i escultors reconeguts entre els anys 1883 i 1936. Fa parada a quaranta sepultures. Durant el recorregut, passareu pels panteons d’algunes de les famílies més poderoses de Barcelona que, amb els seus panteons, van aconseguir portar l'ostentació que ja havien exhibit en vida més enllà de la mort. Hi ha panteons amb noms il·lustres: Amatller, Salvador Bonaplata, Carlos Godó, Batlló i Batlló, etc. Sovint, les famílies de la burgesia encarregaven el panteó al mateix arquitecte que els havia fet la casa. És el cas de la família Terrades, que va manar a Josep Puig i Cadafalch que aixequés la Casa de les Punxes a l'avinguda Diagonal i el panteó familiar a Montjuïc, aquest coronat per una columna de ferro excel·lentment treballada.
L'itinerari històric es la segona ruta i esta indicada amb cartells de color groc. Inclou 48 sepultures de personalitats polítiques, econòmiques, socials i culturals de la Barcelona del 1883 al 1940; són tombes que expressen valors culturals i sentiments propis. I és que a Montjuïc hi descansen els grans somniadors de la ciutat dels prodigis. D'una banda, els que van tirar endavant les seves fantasies, més o menys completament: Ildefons Cerdà creador del pla de creixement de la ciutat; Leandre Albareda, l'arquitecte del mateix cementiri; i Francesc Rius i Taulet, l'alcalde que va prendre la decisió de fer el cementiri Nou i el principal impulsor de l’Exposició Universal del 1888. Però també els que van veure truncades les seves utopies socials: Salvador Segui, Francesc Ferrer i Guardia, Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso. I els prohoms de la cultura: Joan Miro, Santiago Rusiñol, Joan Pich i Pon, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, etc; i els principals politcs de l'epoca: Manuel
Carrasco i Formiguera, Francesc Macià, Lluís Companys, Francesc Cambó, Francesc Layret...
És en aquest itinerari històric on l'epítet que acompanya la ruta de Montjuïc – el de somnis de Barcelona – pren tot el seu sentit. Perquè aquí reposen, com els correspon per context històric, les ànimes dels que van fer viure a la ciutat una de les seves etapes més creatives i somniadores: els modernistes, els anarquistes, els grans industrials, els líders polítics, els espiritistes, etc. Finalment, el recorregut combinat (de color verd) és probablement l'opció que permet amb més senzillesa fer-se una idea general dels principals punts del recinte funerari.

El fossar de la Pedrera
Després de fer gairebé tota la visita entre bonics camins arbrats, a trossos empedrats, el canvi significatiu d'escenari el fareu quan arribeu a l'esplanada verda del fossar de la Pedrera. Aquest espai inaugurat l'any 1986 s'ha dedicat a les víctimes del franquisme i és on descansa, entre d'altres, el president Lluís Companys. És un monument dedicat a la Barcelona derrotada l'any 1939, resultat de la iniciativa d’institucions públiques, d'organitzacions civils i de particulars. Ens dóna l’últim motiu per acostar-nos al Cementiri de Montjuïc: retre un homenatge, personal i presencial, a aquells que van donar la vida per una societat més lliure.

Sortim núm. 138.

El cementiri de Montjuïc promou el seu patrimoni

L'empresa gestora inicia recorreguts per sepultures amb valor artístic i històric

Acostar els cementiris a la ciutadania, especialment els que tenen un gran valor històric i artístic. Amb aquesta finalitat, i seguint la iniciativa que va començar ja fa quatre anys al del Poblenou, el més antic de la ciutat, el cementiri de Montjuïc proposa des d'ahir una sèrie de rutes per les sepultures i panteons de més interès cultural construïts entre el 1888 i el 1936.
Els itineraris, batejats com a Somnis de Barcelona, proposen a través d'un plànol que s'entrega al recinte tres recorreguts per aquest cementiri que data del 1883. Una de les passejades se centra en el vessant artístic i hi destaca 40 sepultures, la majoria del 1920. Una segona ruta, la històrica, està formada per 48 tombes de personalitats, com la dels anarquistes Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso, el músic Isaac Albéniz, els escriptors Jacint Verdaguer i Santiago Rusiñol o la dels polítics Lluís Companys, Francesc Macià i Manuel Carrasco i Formiguera. I una tercera combina una selecció de totes dues. Aquesta última serà guiada i s'organitzarà els segons i quarts diumenges de cada mes, a les 11.00. Començarà demà passat.

REHABILITACIÓ
Abans de l'inici de les rutes, al cementiri de Montjuïc s'ha dut a terme una reforma de panteons, tombes, edificis de nínxols, pavimentació i zones verdes, tasques que s'acabaran aquest any.
La nova proposta s'emmarca en la política de l'empresa Cementiris de Barcelona, participada en un 51% per l'ajuntament de la ciutat i un 49% pel grup Memora, d'impulsar iniciatives que promoguin el patrimoni funerari de la capital catalana, igual que en altres ciutats del món, on són, fins i tot, un dels seus atractius turístics. I en aquesta línia, el director general de Cementiris, Jordi Valmaña, va avançar que està prevista la realització d'una sèrie documental de 13 episodis sobre els cementiris.

Rosa Mari Sanz, El Periódico de Catalunya

Nínxols curts al Poblenou

DES DEL 1821
El cementiri del Poblenou data del 1821. Llavors, l'alçada mitjana dels barcelonins era més curta i els nínxols es construïen més petits. Cosa que ara impedia introduir els actuals taüts. Per això, Cementiris de Barcelona va començar a adaptar el 2007 1.500 d'aquests nínxols, uns 900 dels quals estaven buits i eren inservibles. Van passar de tenir 1,85 metres de llarg a tenir-ne 2,20, una adequació que continuarà aquest any amb els treballs que es realitzaran en 2.000 més.

CAS ÚNIC
El del Poblenou és l'únic cementiri barceloní en què s'hauran d'adaptar les dimensions dels nínxols. Els altres van ser construïts en èpoques posteriors, i les seves sepultures són prou grans.

El Periódico

dilluns, 2 de juny de 2008

Els gendarmes donen prioritat a la pista satànica per aclarir la profanació del cementiri d'Elna

El cap de la Gendarmeria a la Catalunya del Nord, el coronel Francis Hubert, ha dit que la pista satànica és de moment la que donen per més bona els investigadors desprès de les primeres constatacions fetes al cementiri d'Elna, on 248 tombes han estat deteriorades per uns desconeguts durant la nit.
Pintades amb el nom de Satan, creus girades cap per avall, així com el nombre 666 han aparegut sobre nombroses sepultures. Molts ornaments funeraris, làpides i flors han estat destrossats i bolcats entre les tombes.

Avui