divendres, 29 de febrer de 2008

Descobreixen les restes momificades de dues monges del segle XIX al Brasil

Els cossos van ser trobats a Sao Paulo darrere d'una tàpia de morter, al monestir de la Llum


Investigadors brasilers han trobat els cossos momificats de dues persones en un monestir del centre de Sao Paulo. Les restes pertanyen a dues monges de clausura que van viure al segle XIX. Els cossos van ser trobats darrere d'una tàpia de morter, al Museu del monestir de la Llum, situat al centre de la gran ciutat del Brasil. La troballa es va produir quan uns tècnics estaven realitzant unes excavacions per combatre una plaga de corc. Les dues mòmies descansaven en una mateixa sepultura. Un dels cossos està estès de panxa enlaire, amb les mans juntes i amb els dits entrellaçats sobre el pit. Aquesta mòmia està en molt bon estat de conservació i encara té restes de les sabates. L'altre cos està en posició lateral, al costat del primer. Els investigadors van anunciar que enviaran mostres dels ossos i de l'argila que cobria a les mòmies a un laboratori als Estats Units per precisar l'antiguitat de les restes. A començaments del segle XIX, en el mateix lloc que ocupa el monestir, s'erigia el cementiri de les Germanes de la Concepció, una germandat de monges de clausura, segons va assenyalar l'agència brasilera de notícies Globus.

Diari de Girona

dimecres, 20 de febrer de 2008

Denuncien robatoris de flors i actes vandàlics al cementiri de Palma


Familiars de difunts diuen que hi ha «una màfia» que s'endú els rams

«El mes passat es va morir el meu germà, de càncer. L'enterram amb la meva altra germana i amb la meva mare. Deixam la tomba coberta de flors, de centres i corones precioses, i a la setmana següent ens adonàrem que ens les havien robades. Això no és tot, també han defecat damunt la làpida i hi han deixat xeringues. Estam farts d'actes vandàlics i robatoris; demanam més seguretat».
Les germanes Bàrbara i Adolfina Cladera no són les úniques que han sofert el robatori sistemàtic de rams de flors al cementeri de Palma. Des del camp sant, tanmateix, se sosté que hi ha vigilància nocturna i que és «impossible» vigilar cada nínxol i cada tomba per evitar els furts.
«Pot semblar una ximpleria, però un dels centres que s'emportà ens havia costat 100 euros. Era un cor de roses. No sabem qui són, però molt a prop de la illeta 73 han ocorregut actes vandàlics i ningú no ens fa cas, malgrat que ja hem posat cinc reclamacions», afegeix Bàrbara, una comercial que prefereix mantenir el rostre en l'anonimat «perquè a Palma molta gent em coneix».
Adolfina, la seva germana, no té problemes per posar davant del fotògraf. Només té un temor: les represàlies. «Cada setmana ens trobam amb alguna trastada i quan surti en premsa no sé si serà pitjor», comentà.
Magdalena Reus visità ahir al matí el cementeri palmesà i reconegué que «he sentit que últimament trenquen tombes. Crec que hi falten vigilants».
Miquel, un altre dels assidus al recinte, no se'n pot avenir: «A la nostra tomba li roben sempre els centres, sembla mentida que la gent tingui tan poca sensibilitat. Estam parlant de difunts». La majoria d'enquestats per aquest diari coincidiren que fa falta més presència de vigilants de seguretat «sobretot quan enfosqueix, perquè això fa por».
Al migdia, amb tot, l'activitat al cementeri per part del personal de SFM és intensa: jardiners i brigades de manteniment recorren els carrerons, atents a qualsevol anomalia. El perímetre a controlar, tanmateix, és enorme. Una família gitana que té la seva tomba coberta per flors de plàstic, en colors vermell i blanc, també ha sofert robatoris «i això que les flors no són bones».
Des del cementeri, la versió que s'oferí ahir a aquest diari és diametralment oposada a la d'alguns familiars. «És innegable que desapareixen rams, sempre ha ocorregut, però creiem que no es pot parlar d'una màfia, sinó de furts aïllats. No es pot vigilar cada tomba. Respecte a les queixes sobre els vigilants, de nit tenim un agent de Trablisa que fa voltes amb un cotxe i als matins hi ha més de trenta treballadors del cementeri al recinte».

JJ, Diari de Balears

divendres, 8 de febrer de 2008

Esmorzar entre taüts

A l’Índia, hi ha un restaurant que porta bona sort, i no només pel nom, New Lucky. Aquests local a Ahmadabad (Gujarat), sol estar replet i és molt famós pel seu te amb llet, els seus panets amb mantega.... i per les tombes entre les quals estan disposades les taules. Als comensals els agraden les tombes, semblants a petits taüts de ciment.
Durant quasi quatre dècades, Krishan Kuti Nair ha ajudat en l’administració del restaurant, construït sobre un cementeri musulmà de diversos segles d’antiguitat.
El cementeri porta bona sort segons el seu amo i els assidus visitants.
Les tombes estan pintades de verd i s’eleven fins a arribar quasi a l’altura dels genolls. Diàriament, el gerent decora cada una amb una flor seca. Les tombes es disseminen desordenadament en el restaurant: una enfront de la caixa registradora, tres en el centre, junt amb una taula per a dos, quatre paral·leles al mur, en les proximitats de la cuina.
Probablement, les tombes van pertànyer a la família o els col·laboradors d’un sufí, del segle XVI, la tomba dels quals està prop d’aquí, d’acord amb Varis Alvi, professor retirat a Ahmadabad.
El restaurant data de la dècada de 1950, abans que les botzines dels automòbils, el trànsit trastornat i els alts edificis rodejaren el lloc. K.H. Muhammad va obrir un parada on venia te enfront del cementiri, va dir Nair, qui va ajudar a administrar el lloc i es va tornar soci del fundador, fins que Muhammad va morir en 1996.
El negoci anava bé i el parada va continuar creixent, fins que les seves parets de llanda van envoltar les tombes.
A l’Índia, és comú que els cementeris siguin usats després amb altres finalitats, assenyala Alvi. Les persones que acaben d’emigrar a les ciutats instal·len carpes dins dels cementeris, i els negocis col·loquen parades junt amb les tombes.
A més, la creença hindú de què la mort no és sinó una oportunitat de reencarnar, fa que el viure, treballar o menjar en un cementeri sigui una experiència menys temible que per als occidentals, segons Alvi. Encara que el cementeri és musulmà – els hindús incineren els seus morts –, la majoria dels indis se senten relaxats en un fossar.
Segons l’opinió de Nair els cementeris a l’Índia mai provoquen por ja que no disposen d’una literatura d’històries terrorífiques amb fantasmes i esperits en cementeris, de fet inexistents en la seva pròpia cultura.
A la majoria dels consumidors diu que no li preocupa assentar-se junt amb les tombes ja que són llocs sants que porten bona sort. Però d’altres més erudits consideren que l’establiment és una falta de respecte.

Cercle V

dimecres, 6 de febrer de 2008

Cal Mort es converteix en un web

El bloc Cal Mort dedicat al món dels cementiris i aspectes relacionats, però amb un to informatiu general i gens macabre, s'ha convertit en un web: www.calmort.ca. Enhorabona!.