El cementiri del Poblenou és, sens dubte el més bonic de Barcelona. Va ser creat a l’època d’efervescència de la burgesia barcelonina dedicada a la indústria tèxtil, la qual, com a signe de notorietat va construir-hi panteons i capelles de gran sumptuositat. Avui, tota aquesta pompositat ha estat abandonada, i el cementiri gaudeix d’aquella deixadesa, combinada amb la bellesa de les estàtues i les làpides, que va inspirar els artistes del romanticisme.
En un nínxol, un més dels milers de nínxols del cementiri, hi ha enterrat “El Santet”.
Francesc Canal i Ambròs va morir el 27 de juliol de 1899 amb encara no vint anys, després de predir la seva mort i, anteriorment molts altres fets, als seus companys dels grans magatzems “El Siglo”. Aquests companys tenien en Francesc en gran estima perquè era molt bona persona, un santet, que a més, feia prediccions del futur, i quan va morir va començar a córrer entre ells el rumor que la tomba d’en Francesc concedia favors si se li demanaven amb fe. Òbviament aquest rumor va transcendir ràpidament de l’entorn dels magatzems a tota la societat de Barcelona. Així que, encara avui, més de cent anys després, en un nínxol de la secció primera del cementiri del Poblenou sempre podeu trobar ciris encesos, exvots penjats dels arbres del voltant, fotografies de persones, i fins i tot gent de genolls resant i demanant alguna cosa al Santet.
No hi ha dia més apropiat per visitar un cementiri que el dia de Tots Sants. Així que si el proper 1 de novembre no sabeu què fer abans d’anar a votar, sempre podeu fer una passejada pel preciós cementiri del Poblenou, i com qui no vol la cosa, acostar-vos al nínxol del Santet i demanar-li, en un dia tan important, la intercessió pel nostre país, que sembla que ha perdut una mica el nord.
Potser a algun dels candidats també li caldria una visita al Santet, però cal que sàpiga que quan se li demana alguna cosa al Santet s’ha de marxar per la banda de la dreta, i per segons qui, això pot ser un inconvenient.
Jordi Pujadas, http//jordipujadas.blogspot.com/2006/07/el-santet.html, 17 de juliol de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada