Fidel a la tradició —tot i que feia deu anys que no apareixia— i a la dita que la situa sempre en els dies en què no hi ha escola, la pluja va ser ahir la veritable protagonista de la jornada festiva de Tots Sants. Tant és així que la gent, en veure els niguls que amenaçaven Palma des de primera hora del matí, va decidir ser més puntual que mai en la visita a Son Tril·lo, fet que provocà que entre l'horabaixa del dimecres i fins a les dotze del migdia d'ahir haguessin passat pel cementiri un total de 60.000 pesrsones, segons explicà el director de la funerària, Óscar Collado.
I si la pluja va ser la protagonista, no ho foren menys els paraigües que hagueren d'exhibir i lluir els membres de la corporació que es desplaçaren fins als cementiris municipals per participar en la jornada: el batle, Joan Fageda, la regidora Lys Riera (Consum), el regidor Antoni Nadal (Afers Socials) i els membres de l'oposició Francesc Mellado i Ramon Torres (PSIB), Maria Costa (PSM) i Ferran Trujillo (UM).
La visita de la corporació als cementiris municipals va començar pel de Sant Jordi, i la climatologia adversa obligà a accelerar les visites exteriors a Son Tril·lo. Com ja és habitual, les víctimes per la llibertat foren les primeres a ser homenatjades per part de la comitiva. Després, el torn fou per a la tomba dels funcionaris i la dels bombers. Malgrat que les paradetes de flors no estaven autoritzades, dos ionquis feren el seu agost amb flors de dubtosa procedència que venien entre 800 i 3.000 pessetes. «Són unes flors precioses, senyora, mirau», li va dir l'al·lota a una dona ben endomassada, que comentà que «no hi ha dret ni vergonya». I és que cadascú intenta sobreviure com pot.
El moment més emotiu de la visita al cementiri municipal foren les ofrenes florals a les fosses comunes antiga i moderna. Els ciutadans anònims, en molts de casos els més desfavorits —però no sempre, «algunes persones han demanat expressament ser enterrades en la fossa comuna», explicà el cap de protocol de Cort, Pau Mateu—, varen ser honorats pel batle Fageda. Els sense nom també varen tenir qui se'n recordàs en una data tan assenyalada. La pregària per les seves ànimes i el res del parenostre va ser en aquest cas d'allò més sentit. Després, amb pas lent, la comitiva es va encaminar cap a la tomba de Gabriel Alomar.
El cel començava a esfilagarsar-se i algun raig de sol ornava d'or els gladiols solitaris sobre les tombes. Allà, a esquena de Son Valentí, on la funerària pretén construir dues mil unitats d'enterrament més durant el 2002, es va iniciar la celebració del tradicional acte ecumènic. L'horabaixa, a posteta d'un sol que mai no va acabar d'assolir el protagonisme, els primers cercadors de caragols s'acostaren al cementiri armats de bosses de plàstic i de paciència. Cercaven la vida.
Sebastià Bennàssar, Diari de Balears
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada