dilluns, 18 d’abril de 2011

Edicions Sidillà s'estrena amb un llibre que proposa la visita fotogràfica i literària a les tombes de 41 escriptors

Els escriptors no temen la mort, no pas aquesta mort de pedretes i vegetació un pèl salvatge que sol haver-hi als cementiris, sovint sota uns cels espectaculars, de sol o de tempesta, fets a propòsit perquè altres escriptors s'hi passegin buscant les clarors i les tombes dels que els han precedit pel pur plaer de tornar-los a escoltar, de morts, com si encara fossin vius. La visita a les tombes dels escriptors famosos és ja quasi un gènere literari en si mateix, però a Xavier Cortadellas i Judit Pujadó, impulsors de la nova editorial Sidillà, els interessava no tant el culte fetitxista que a vegades pren el turisme funerari com el reconeixement a una tradició literària que, vencent molts impediments, ressona encara en múltiples veus a través del temps. Pels editors d'aquest nou segell amb seu a la Bisbal d'Empordà i que pren el nom d'un poble a tocar de Foixà ja extingit, colgat per la sorra del Ter des de l'edat mitjana, igual que es viatja a París per honorar Baudelaire als peus de la seva làpida, s'hauria d'homenatjar els autors que escriuen en la mateixa llengua que nosaltres a les seves tombes tan discretes, artístiques, recòndites o monumentals com les de qualsevol altra literatura del món.
Per traçar aquest cànon peculiar que homenatja 41 autors de totes les terres de parla catalana, des del segle XIII fins al segle XX, els responsables de l'edició de Tombes i lletres han hagut de fer efectivament més d'un viatge, a la València d'Ausiàs March, a l'Andratx de Baltasar Porcel, a la Prada de Pompeu Fabra, al Gwined de sant Vicenç Ferrer, i per a tots han buscat un altre escriptor viu, aparellant-los per admiracions o afinitats, perquè aquest passeig pels cementiris prengués un aire vivificant de continuïtat. El llibre pren així el format d'un àlbum de records, a la manera de Tumbas de poetas y pensadores (Siruela, 2008), de l'holandès Cees Nooteboom, amb fotografies de la seva dona Simone Sassen, i més encara de Vint-i-cinc cementiris i dues tombes de les comarques gironines, que la mateixa Judit Pujadó va publicar a Vitel·la l'any passat, amb textos i fotografies propis. Aquí les fotografies tornen a ser majoritàriament de l'escriptora i editora, i de la resta, n'és autor Eduard Punset. Els textos, en canvi, s'han assignat a tants escriptors com tombes es rememoren, gent que comparteix “la necessitat de sentir-se o de saber-se a través de les paraules”, que subscriuen la idea que un llibre, i potser més un com aquest, “és ple de centenars de llibres més que conviden a ser llegits”.
Encapçalats per Pompeu Fabra, evocat des del present per Antoni Puigverd, van desfilant per les pàgines de Tombes i lletres des de Ramon Llull (comentat per Albert Roca), fins a Andreu Vidal (vist per Albert Roig), passant per Àngel Guimerà (Quim Lecina), Jacint Verdaguer (Narcís Comadira), Joaquim Ruyra (Rosa Font), Caterina Albert (Vicenç Pagès), Eugeni d'Ors (Francesc-Marc Álvaro), Carles Riba i Clementina Arderiu (Carles Duarte), J. V. Foix (Xavier Lloveras), Joan Salvat Papasseit (Jaume Subirana), Llorenç Villalonga (Melcior Comes), Josep Pla (Miquel Pairolí), Mercè Rodoreda (Maria Mercè Roca), Joan Sales (Quim Torra), Joan Vinyoli (Eduard Márquez), Gabriel Ferrater (Isabel Olesti), Blai Bonet (Lolita Bosch) o Maria Mercè Marçal (Jordi Pàmias).
El llibre es va presentar ahir al cementiri de Sarrià de Barcelona –avui l'actriu Olga Cercós en farà una lectura a la Llibreria 22 de Girona, en un acte presentat per Narcís-Jordi Aragó–, on hi ha unes quantes de les tombes dels autors ressenyats. També s'hi va presentar Edicions Sidillà, que vol “aprofundir en l'imaginari col·lectiu català” recuperant i divulgant la literatura del país i, paral·lelament, rescatant la tradició oral amb la col·lecció etnopoètica La Talaia, que s'inaugura amb la reedició, ampliada, d'El poble dels Centfocs. Llegendes de les Gavarres, de Cortadellas i Albert Llenas, que recopila més de cent testimonis de persones que encara poden parlar d'un món que ja no existeix, si no és en les llegendes.

Èva Vàzquez, 1 d'abril de 2011, El Punt