dimecres, 13 de maig de 2009

Roser Carreras presenta un llibre sobre el cementiri d´Olot

L'Ajuntament d'Olot i la Funerària Besora han editat el llibre de poesia lírica Paraules quietes de la poetessa olotina Roser Carreras. El poemari està dedicat en la seva integritat al cementiri d'Olot. Amb més de 60 poemes, l'autora expressa la seva relació íntima amb el cementiri de la seva ciutat.
La presentació del llibre anirà a càrrec de la filòloga olotina, Meius Ferrés, qui també ha escrit el pròleg.
L'esdeveniment tindrà lloc el proper dissabte dia 16 de maig a les 19 hores a can Trincheria.

Diari de Girona

dimecres, 6 de maig de 2009

L´empresa olotina Art Cristià comecialitzarà escultures funeràries

L'empresa Cementiris de Barcelona posa a l'abast dels ciutadans la possibilitat que adquireixin rèpliques d'escultures funeràries de grans mestres modernistes com Josep Llimona, Miquel Blay, Josep Berga o Clestí Devesa per decorar les tombes o els nínxols dels seus éssers estimats.
Entre els vetustos panteons del cementiri del Poblenou, el més antic de la capital catalana, es va donar a conèixer ahir aquesta iniciativa, pionera a Espanya, i que serà possible gràcies a l'acord de col·laboració al qual van arribar l'empresa d'Olot Art Cristià i l'entitat funerària barcelonina, que comercialitzarà aquestes escultures amb preus que van dels 700 als 4.000 euros.
El director general de Cementiris de Barcelona, Jordi Valmaña, va explicar en roda de premsa que es tracta de continuar treballant perquè els nou cementiris de la ciutat "siguin reconeguts com a llocs patrimonials i de visita, oberts al passeig".
La col·lecció d'escultures que es va presentar ahir compta amb cinc models: l' Àngel del Sepulcre, dret, i de l'autor Josep Berga Boada, un dels principals introductors del modernisme a Olot; l'Àngel delSepulcre", assegut, i Relleu de l'Àngel, de Celestí Devesa Pinadella, escultor i professor de dibuix de l'Escola de Belles Arts d'Olot.
També s'ofereix un Relleu de Crist, un element decoratiu de làpida, de Miquel Blay Fàbregas, primera medalla de l'Exposició Universal de París del 1900 i acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid; i Relleu del Sagrat Cor, de Josep Llimona Bruguera, medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona i Premi d'Honor de l'Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona.
Valmaña va destacar que els preus de les escultures són possibles gràcies a les tècniques que utilitza Art Cristià a partir dels motllos originals d'aquestes peces i de reproduccions amb resines amb bany de bronze o fibra de vidre.
L'alcalde d'Olot, Lluís Sacrest, present a l'acte, va mostrar la seva satisfacció per l'acord, especialment pel que suposa "popularitzar" l'art religiós d'Olot, l'anomenada Ciutat dels Sants, i on s'ubica un singular museu dedicat a les tècniques tradicionals de la imatgeria religiosa i als vells oficis artístics relacionats amb aquesta activitat.
Preguntat Valmaña sobre la possibilitat d'acabar omplint tots els cementiris barcelonins amb escultures d'aquest estil, va subratllar: "ja ens preocuparem de no caure en el mimetisme, ni en la repetició".Precisament, com que l'empresa d'Olot té altres escultures del mateix estil, segons va recordar el president del seu consell d'administració, Joaquim Vayreda, no es descarta ampliar el catàleg amb altres figures escultòriques si la iniciativa té èxit.
Aprofitant la presentació d'aquestes escultures, Jordi Valmaña també va indicar que, en els últims tres anys, Cementiris de Barcelona va invertir un total d'1,5 milions d'euros en la rehabilitació del patrimoni del cementiri del Poblenou, amb obres de coneguts arquitectes i escultors del segle XIX com Joan Nolla, Jaume Barba o Elies Rogent. Respecte a l'actual moment de crisi, Valmaña va assegurar que l'empresa continuarà invertint en la millora dels cementiris barcelonins, on cada any es registren entre 17.000 i 18.000 enterraments.
Sobre incineracions, va dir que estan en el 39 per cent, i van en augment cada any, encara que moltes de les urnes (un 30 per cent) també s'acaben enterrant.
Aprofitant la presentació d'aquestes escultures, Jordi Valmaña també va indicar que, en els últims tres anys, Cementiris de Barcelona va invertir un total d'1,5 milions d'euros en la rehabilitació del patrimoni del cementiri del Poblenou, amb obres de coneguts arquitectes i escultors del segle XIX com Joan Nolla, Jaume Barba o Elies Rogent. Respecte a l'actual moment de crisi, Valmaña va assegurar que l'empresa continuarà invertint en la millora dels cementiris barcelonins, on cada any es registren entre 17.000 i 18.000 enterraments.
L'alcalde d'Olot, Lluís Sacrest, present a l'acte, va mostrar la seva satisfacció per l'acord, especialment, pel que suposa "popularitzar" l'art religiós d'Olot, l'anomenada Ciutat dels Sants, i on s'ubica un singular museu de tècniques tradicionals.

Agència EFE