Ampliar Cementiri de Girona. Un aspecte exterior de la tanca que serà restaurada dins l’Any Masó.
L’Ajuntament de Girona restaurarà la tanca del cementiri que va projectar l’arquitecte Rafael Masó, tal com ha demanat l’escriptor i artista plàstic Narcís Comadira. Segons el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Joan Pluma, aquestes obres de restauració es duran a terme en el termini comprès entre la primera meitat d’aquest any 2006 i la primera meitat del 2007, i coincidiran amb la reforma del c/del Carme.
Joan Pluma comparteix en bona part el punt de vista de Comadira que cal restaurar la tanca; en canvi, no té tant clar que calgui proveir-la d’una il·luminació nocturna, tot i que està disposat a «estudiar-ho», segons va declarar ahir el regidor a aquest diari.
Les obres de restauració de la tanca coincidiran en el temps amb unes obres de reforma del c/del Carme que comportaran la millora dels accessos de vianants al cementiri.
Narcís Comadira, que ha dedicat un capítol del seu llibre Forma i prejudici. Papers sobre el Noucentisme (Empúries) a la tanca del cementiri de Girona, considera que no es pot deixar passar l’Any Masó sense dignificar aquesta obra que, malgrat ser una simple paret, presenta nombrosos elements decoratius i un disseny molt apropiat per a la funció que fa. Malauradament, la porta principal d’accés al cementiri no és obra de l’arquitecte noucentista.
Al llarg d’un parell de centenars de metres de llargada, la paret presenta mostres de deteriorament com ara peces ceràmiques esquerdades o trencades, cables elèctrics directament anclats sobre el mur i una pàtina de brutícia que ennegreix les parts de pedra.
La demarcació gironina del Col·legi d’arquitectes de Catalunya ha coincidit amb el poeta Comadira en la necessitat de restaurar la tanca i il·luminar-la.
Rafael Masó va projectar la tanca l’any 1917 com a resultat d’un concurs. Masó va partir de la idea de repòs, pau i quietud com a font d’inspiració al moment de dissenyar la singular tanca.
Comadira planteja en el seu llibre la possibilitat que una sèrie de prejudicis relatius a la moral catòlica, sumats a una manca de pressupost, van limitar el desenvolupament del projecte, que finalment va resultar menys ambiciós del previst.
No obstant això, Comadira admet a l’esmentat llibre que potser Masó, fal·laçment, va concebre el projecte com a «gran perjudici» per guanyar-se els prejudicis del jurat i, amb la possibilitat de construir l’obra, guanyar un sobresou de llibertat per a la pròpia inspiració.
D. B., Diari de Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada