Barcelona lidera la ruta cultural europea dels cementiris

Montjuïc i el Poblenou estan entre els 49 recintes elegits en 16 països

El patrimoni artístic, històric i cultural de Barcelona brilla fins i tot en el cas dels recintes funeraris. L'ajuntament promou des del 2006 rutes culturals per divulgar els valors monumentals dels cementiris de Montjuïc i el Poblenou i impulsa un recorregut europeu de cementiris des de la presidència de l'ASCE, sigles en anglès de l'associació dels cementiris europeus més destacats. Ara, el Consell d'Europa ha anunciat el reconeixement oficial d'aquesta ruta com a bé cultural de l'organisme.

La distinció arriba després que la presidenta de l'ASCE, María Luisa Yzaguirre, defensés a Estrasburg la candidatura d'aquest recorregut davant altres iniciatives com les rutes de l'art rupestre, de ciutats termals o de paisatges modernistes, segons va informar ahir l'ajuntament.

6.000 visitants

El president de Cementiris de Barcelona, el tinent d'alcalde Jordi William Carnes, ha dit que la nominació «contribuirà a divulgar Montjuïc i el Poblenou entre els que visiten Barcelona i també entre els mateixos ciutadans desconeixedors, en molts casos, d'aquest tresor tan pròxim». L'últim any, 6.000 persones han participat en les dues rutes, un miler d'elles en les visites guiades nocturnes. Per cobrir la diversitat d'interessos dels ciutadans, Cementiris de Barcelona organitza recorreguts temàtics que van des dels aspectes històrics fins als artístics, incloent-hi les moltes anècdotes urbanes que conserven els recintes.

La ruta reconeguda pel Consell d'Europa reuneix 49 cementiris de 37 ciutats en 16 països i té cinc milions de visitants. S'ha constituït un comitè científic i fins al 2012 es crearà una pàgina a internet i s'editaran un llibre i guies turístiques.

El Periódico de Catalunya

El Consell d'Europa aprova la inclusió de Barcelona en la Ruta Europea dels Cementiris

El Consell d'Europa ha confirmat oficialment aquesta setmana la inclusió de Barcelona en la futura Ruta Cultural Europea dels Cementiris. L'itinerari, que es duu a terme a la capital catalana des del 2004 al cementiri Poblenou i que des del juny del 2008 es fa també al de Montjuïc, vol donar a conèixer el patrimoni artístic, històric i cultural dels recintes funeraris de la ciutat. La ruta europea inclourà 49 cementiris de 37 ciutats de 16 països europeus, que engloben anualment cinc milions de visitants. De moment ja s'ha format un comitè científic i fins el 2012 es preveu crear una pàgina web, elaborar un llibre, preparar guies turístiques de la ruta i fer activitats divulgatives.

ACN

Judit Pujadó proposa passejar per vint-i-set cementiris de les comarques gironines

El llibre, d'Edicions Vitel·la, es va presentar ahir a l'Escala

Vint-i-cinc cementiris i dues tombes de les comarques gironines. Judit Pujadó és autora absoluta, del text i les fotos, d'aquest llibre de títol eloqüent i suggeridor, editat per Edicions Vitel·la. Judit Pujadó ha construït un passeig per vint-i-set cementiris de les comarques gironines, bells racons i jardins tan espectaculars per l'assossec, com poc visitats.

Quan la primavera és més esplèndida i vital i la tradició procura girar l'esquena als cementiris, Edicions Vitel·la decideix presentar el llibre de Judit Pujadó, ahir a la sala d'actes de la biblioteca Víctor Català de l'Escala. «Trobo que els cementiris són sempre molt buits i, de la poca gent que hi ha, la majoria són dones; elles són les cuidadores», ha comentat a El Punt l'autora, que es queixa de la poca documentació que hi ha. Hi va poca gent i pocs ajuntaments han dedicat esforços a senyalar les tombes, els monuments, d'interès dels seus cementiris. «Hi ha poques plaques i poca informació i, si és un nínxol, encara és més complicat», lamenta Pujadó, conscient dels retrets que rebrà: «Estic preparada per rebre crítiques d'oblits, que introduiré en altres edicions, si es fan.»

A la introducció fa una declaració: «He caminat per vint-i-set cementiris gironins sense esperar res en concret, però hi he trobat moltes coses. Moltes històries personals i col·lectives. Un reguitzell de guerres deixant esteles en forma de monuments. Monuments, uns fets de restes, altres, de sumes. Hi ha restes d'artistes estimats per conciutadans que un dia, el de la seva mort, es van sentir un xic orfes.» Pujadó proposa els cementiris de Banyoles, Besalú, Begur, Cadaqués, Caldes de Malavella, Calonge, Castelló d'Empúries, l'Escala, Figueres, Girona, Juià, Llagostera, Llofriu, Lloret, Meranges, Olot, Palafrugell, Portbou, Puigcerdà, Queixans, Ripoll, Romanyà, Sant Feliu de Guíxols, Sant Joan de les Abadesses, Tossa de Mar, Verges i Vilamacolum. «Que només fossin 25 va ser difícil. La selecció ja ha estat un repte; hi ha uns cementiris ineludibles pel seu valor patrimonial; després, he procurat que n'hi hagués de totes les comarques, de muntanya i de la costa. Amb la Gemma [Garcia, l'editora] vam mirar que hi haguessin pretexts, que els relats no fossin reiteratius», revela aquesta autora de Palafrugell, a qui agrada fer tots els papers de l'auca. Pujadó confessa els seu interès per Maria Àngels Anglada i Mercè Rodoreda a les quals dedica els dos darrers capítols: les dues tombes. De l'escriptora que reposa a Vilamacolum i de l'enterrada a Romanyà n'usa texts, tal com fa amb fragments de l'obra de Josep Pla. «M'interessen ells i Pla.»

S. G. A. El Punt Girona

Barcelona vol que Europa fomenti el turisme de cementiris

El turisme i la cultura també passen pels cementiris. Amb aquesta premissa, Barcelona defensarà demà davant el Consell d’Europa la proposta de declarar Itinerari Cultural Europeu la ruta de 49 cementiris impulsada per l’Associació de Cementiris Europeus que presideix la capital catalana.

Aquesta associació promou des de fa mesos la candidatura amb l’argument que els cementiris aporten valor artístic, religiós i històric, tant per les personalitats que hi estan enterrades com pel valor artístic de les escultures i el disseny arquitectònic dels recintes.

«Els cementiris són llocs plens de vida per tot el patrimoni que alberguen i són una part de les ciutats que ha de ser valorada», argumenta el president de Cementiris de Barcelona, el tinent d’alcalde Jordi William Carnes, per promocionar la iniciativa.

La candidatura, que serà defensada per Barcelona demà a Estrasburg, inclou 49 cementiris de 37 ciutats. Competirà amb altres itineraris, com el de camins d’art rupestre prehistòric que defensa Cantàbria, la ruta de ciutats de l’impressionisme o la ruta del romànic. Serà el Comitè d’Orientació de Rutes Culturals el que, després d’escoltar les diverses candidatures, elevarà les propostes al Consell d’Europa, que prendrà la decisió final.

La proposta de la xarxa de cementiris pretén equiparar-se a d’altres que ja estan consolidades com el Camí de Santiago o el Llegat Andalusí. Els 49 cementiris de la xarxa europea reben actualment cinc milions de visitants anuals. Aconseguir aquesta declaració d’Itinerari Cultural suposaria un impuls institucional, a més de fons econòmics comunitaris.

El cementiri parisenc de Père Lachaise va obrir el camí de les rutes guiades en aquestes instal·lacions. El seu èxit va impulsar la creació d’altres propostes similars. A Barcelona, el cementiri del Poblenou i el de Montjuïc van atraure l’any passat 5.700 visitants.

Atraure creueristes

La ruta del Poblenou, la que compta amb més visitants, va captar 5.072 persones, mentre que 620 es van apuntar a la visita guiada al cementiri de Montjuïc. L’objectiu de Cementiris de Barcelona és estimular aquestes visites atraient creueristes i incorporant les activitats dels cementiris a l’agenda cultural.

L’atractiu que l’Ajuntament de Barcelona intentarà potenciar és el recorregut històric que ofereixen els recintes del Poblenou i de Montjuïc –amb personatges com els expresidents de la Generalitat Francesc Macià i Lluís Companys– i el valor artístic de les escultures i els panteons a càrrec d’arquitectes i escultors com Lluís Domènech i Montaner i Josep Llimona.

El Periódico

Tomba de Raimon Casellas

A les comarques gironines hi ha cementiris deliciosos, que conviden al passeig i a la contemplació. En molts reposen personatges il·lustres: Víctor Català, Carles Rahola, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Marià Vayreda, el president Irla o Raimon Casellas, entre d'altres. El cas de Casellas, però, és el mes notori: un nínxol humil, sense cap distintiu, cap nom sobre el guix mut de la làpida. Fins fa poc, fins i tot, es pensava que era un departament buit. L'única manera de sortir de dubtes va ser obrir aquest sepulcre, i ho van fer el 3 de desembre de 1994, en presència de l' alcalde, un metge forense i un jutge de pau. De seguida, però, van confirmar la primera sospita: hi havia algú, al nínxol. En van anar traient les restes, curosament, i les van ordenar a terra per recompondre'n l'esquelet. Entre els objectes que hi van trobar, hi havia un tros d'espardenya, un barret antic, un braguer ortopèdic, per una hèrnia que tenia, i una tapa de fusta del taüt amb les inicials R.C.D. No calia examinar res més: Raimon Casellas i Dou havia estat enterrat al nínxol 34, del qual, efectivament, constava com a propietari. Es va tornar a cobrir el nínxol i es va aixecar de nou una paret de rajoles que van pintar de blanc. I així fins avui dia. Ara que celebrem el centenari de la seva mort, m'agradaria demanar a l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses que li reformin i li dignifiquin la làpida, i que hi posin el seu nom. Raimon Casellas, com a crític d'art, va renovar la mirada artística del país. Com a novel·lista, va inaugurar el Modernisme en literatura catalana. Com a periodista, va exercir amb ofici brillant a L'Avenç, La Vanguardia i La Veu. Amic de Casas i Rusiñol, va portar les novetats literàries i estètiques a la Catalunya de finals del 1800.

Urgeix fer una làpida digna a un dels nostres herois gironins i, quan es faci, fer-ho saber a través dels mitjans de comunicació.

Maria Àngels Alsina. El lector escriu. El Punt

El cementiri del Poblenou rep la primavera amb una visita nocturna

Rosario Correa té el seus pares enterrats al cementiri del Poblenou des de fa només un any. S’està fent de nit i va a visitar-los. És un retrobament especial. Els carrers del cementiri estan il·luminats amb unes espelmes enormes dipositades a terra. Sona música clàssica de corda interpretada en directe en diversos racons per diferents artistes. Mig centenar de visitants caminen en grup amb espelmes enceses a les mans. Segueixen un guia, disfressat de porter del cementiri del segle passat que els revela les claus històriques del recinte.

«M’encanta. Tot és molt espiritual: aquesta música, la nit... T’omple de pau i tranquil·litat. Idees com aquesta acosten els cementiris a les persones», explica Correa, una professora de 54 anys que s’ha apuntat a aquesta curiosa visita nocturna guiada i gratuïta al cementiri del Poblenou que es realitza només dues vegades a l’any (per rebre la primavera i el dia de Tots Sants).

Sara Carbonell, la guia vestida de porter que porta un fanalet, explica que el recinte va néixer el 1775 per alleujar els enterraments al costat de les esglésies de la ciutat. Va tenir poc èxit. Els francesos el van destruir més endavant. I es va tornar a aixecar el 1819 amb l’estil neoclàssic que ara el distingeix. «Aquesta primera part (amplis carrers amb parets plenes de nínxols) va ser concebuda com un cementiri igualitari seguint l’esperit de la Il·lustració. Els nínxols són idèntics i estan col·locats com a vivendes. No hi ha diferència entre rics i pobres», explica Carbonell, que reprèn el camí i dirigeix el grup fins al centre, on hi ha el monument a polítics, metges i funcionaris que van morir de febre groga el 1821.

Després, els visitants i la guia es topen amb una elegant dona, Clementina, amb vestit de burgesa del segle XIX, sota la qual s’amaga Montse Fabregat. Ella és qui porta el grup a l’altra banda, on desenes de tombes escultòriques reflecteixen l’altra història de les classes acabalades de la ciutat i on al cap d’una estona sorgeix un tercer guia, que interpreta l’escriptor Narcís Oller, que apareix com un fantasma per explicar secrets.

Una altra sorpresa es produeix gairebé al final de la visita. El porter i els visitants s’aturen davant del nínxol del Santet, un noi que va morir en l’incendi dels magatzems El Siglo i que és tan venerat al Poblenou que disposa de diverses tombes al voltant per poder acollir els centenars de missatges, exvots i flors que deixen tots els seus admiradors.

«Ens ha encantat, sobretot la llum i la música», diuen somrients Sonia Horcajo, Neus Pastor i Susana Gil, companyes de treball a Acces. Amb 500 persones més es van apuntar a la visita sepulcral nocturna per curiositat. Unes 100 estan en llista d’espera per a la pròxima, a la tardor. Els caps de setmana hi ha altres recorreguts, diürns i també gratuïts, en aquest cementiri i al de Montjuïc. 

Óscar Hernández, El Periódico

Barcelona: una guia per gestionar la diversitat religiosa als cementiris

La Generalitat ha recollit en una guia les orientacions de les diferents confessions religioses pel que fa a l'enterrament dels difunts, la normativa legal en aquest àmbit i recomanacions per a cementiris i funeràries. A Barcelona, ja hi ha cementiris amb recintes adequats per als enterraments jueus i musulmans.

Sandra Mestres. BTV Noticíes.

Els personatges de Narcís Oller es deixen veure pel cementiri del Poblenou

Mig miler de persones van acudir ahir a l'edició de primavera de la ruta nocturna del Cementiri del Poblenou

Vídeo de BTV

Publiquen una monografia sobre el cementiri vell de Banyoles

La informació aconseguida amb l'estudi de les restes de 235 persones enterrades al cementiri vell de Banyoles, que va estar en servei entre el 1786 i el 1912, és el fil conductor d'una monografia sobre la ciutat en aquella etapa de la seva història. El llibre es basa en una campanya arqueològica, d'una magnitud sense precedents a Banyoles, realitzada després de descobrir que, en el trasllat a l'actual cementiri, en el vell s'hi havien deixat oblidats molts cossos.

Durant uns mesos del 2008, el solar que fins feia poc havien ocupat l'escorxador i el local dels bombers i que, amb anterioritat, havia estat cementiri, es va convertir en un excepcional jaciment urbà. Arran de les obres per fer-hi pisos, al 2007 van aparèixer per sorpresa les restes de 235 morts, cap dels quals es va poder identificar. Dirigits per Bibiana Agustí i Toni Palomo, un equip d'arqueòlegs en va analitzar els ossos i les dents, així com també les característiques de les tombes, les joies, els objectes que acompanyaven els difunts, el seu sexe, l'edat, etc. El material recollit basteix El cementiri vell de Banyoles, un estudi elaborat pels dos especialistes, i per l'historiador Guerau Palmada i un grup de col·laboradors. L'han editat l'Ajuntament i la Diputació a la col·lecció Quaderns de Banyoles.
Tot el volum està escrit en clau divulgativa, malgrat l'abundància de referències a qüestions científiques que es veuen obligats a fer els arqueòlegs. El resultat és un relat entenedor per al públic en general, que en pot treure un bon retrat de la Banyoles del segle XIX, una etapa especialment interessant des del punt de vista històric, perquè és el moment en què el país abandona l'Antic Règim i comença a adaptar-se a la industrialització. D'entre les nombroses dades que s'hi aporten, és significatiu que la majoria dels cossos estudiats corresponguin a morts entre els 40 i els 60 anys, i que hi hagi molts nadons i infants (37 nenes i nens de menys de sis anys). A banda de les explicacions dels arqueòlegs, es descriuen els precedents de cementiris a la ciutat; els costums funeraris de l'època i el ritual que se seguia a Banyoles; el procés de construcció d'aquell cementiri; el preu d'un enterrament, i les guerres i les epidèmies sofertes en aquell temps, entre altres aspectes.

Ramon Esteban. El Punt

Un llibre dóna a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic del cementiri de Sant Andreu

L'entrada principal del cementiri de Sant Andreu està flanquejada per dues sepultures que representen la història real i la llegenda. A l'esquerra reposen les despulles de Marta Giraudier, una noia morta en l'atemptat anarquista al teatre del Liceu del novembre de l'any 1893. A la dreta, el sepulcre de la família Martí, un monument funerari de final del segle XIX on, segons la llegenda, hi ha les restes d'una núvia de Sant Andreu que va morir a peu d'altar. Popularment és conegut com la núvia del cementiri.

 La núvia del cementiri. Foto: Pere Pascual

Aquestes dues tombes formen part del detallat catàleg de monuments funeraris que apareixen en el llibre Classicisme i modernisme en el cementiri de Sant Andreu, un exhaustiu estudi d'investigació signat per la historiadora de l'art Raquel Lacuesta, l'arquitecta Margarita Galcerán i els historiadors Margarida Nadal i Jordi Pujol, que pretén donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic del cementiri de Sant Andreu i contribuir a la seva preservació. El llibre parteix d'un encàrrec de Cementiris de Barcelona acabat l'any 2005, però mai no hauria vist la llum sense l'empenta dels autors i el suport de l'editor Ignasi Torras. «Quan van veure que no seria un llibre de butxaca es va quedar en un calaix i vam ser els autors els que ens vam arriscar...», subratlla Lacuesta, que explica que un cop editat sí que han aconseguit el suport de Cementiris de Barcelona, l'Associació de Veïns de Sant Andreu i altres institucions. El resultat ha estat una obra minuciosa de 272 pàgines i 264 il·lustracions on, a banda de fer un recorregut per la història del cementiri des de la seva inauguració, l'any 1839 –és el segon construït a Barcelona després del del Poblenou–, s'ofereix una anàlisi precisa dels principals monuments funeraris.

La primera reforma del cementiri de Sant Andreu es va fer l'any 1863 i, tot i que no s'han trobat imatges de com era el recinte original, els autors han incorporat a l'estudi una còpia d'un títol de propietat de les tombes on apareix representada una imatge de la primera façana. Els panteons més antics datats són els de la família Fabra, de l'any 1867, i el panteó Guix, anterior al 1878, tots dos construïts amb un estil historicista d'arrel medieval. La primera ampliació es va fer l'any 1899, dos anys després de l'annexió de Sant Andreu a Barcelona. Va ser impulsada per l'arquitecte municipal Pere Falgués i Urpí, autor entre altres coses dels fanals modernistes del passeig de Gràcia. Molts dels panteons més espectaculars, com és el cas del de la família Martí i Rius, obra de Jaume Bayó, un dels arquitectes de treballaven amb Gaudí, estan situats entre el recinte original i aquesta primera ampliació, feta amb pedra de Montjuïc.

El cementiri de Sant Andreu, on descansa el poeta i dramaturg Ignasi Iglesias i hi ha una petita part reservada a la comunitat jueva, s'ha ampliat quatre vegades més. En el camí s'han perdut algunes relíquies, com és el cas de l'antic panteó de Pablo Saladrigas, de 1878. Lacuesta espera que aquest llibre serveixi perquè això no passi més: «Ara l'administració ja pot reglamentar les actuacions per salvaguardar aquest important patrimoni.»

 Virtudes Pérez. El Punt